Chulilla

Dia 8 d'Abril 2019

Sortim d'Antoni Llonch a les 8. Som 32 i ademés del guia Baltasar que ha vingut expressament des del pais Valencià i Victor el conductor.
L'autocar es veu molt nou, és de 55 places.

Parem a Hospitalet de l'Infant a esmorzar.

Continuem tot travessant el litoral valencià fins passat Castelló, des d’on ens endinsem cap a terres del Baix Aragó i arribem a Teruel sobre les 14. 

Anem directament a dinar al restaurant EL MERCAO DE TERUEL que han obert expressament per nosaltres ja que el dilluns és el seu dia de descans setmanal.
Ens ofereixen un menú en el que totes gaudim molt:

• Crema de Ceps amb Essència de Trufa de Terol
• Mitja Espatlla de “Ternasco” d’Aragó Rostit a la Manera Tradicional
• Pastís de la Casa
• Cafè
• Vi i Aigua

A la tarda hem visitat Teruel que compta amb singulars edificacions artístiques, com per exemple les conegudes “Torres Mudéjares”, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, la Catedral i Església de San Pedro, catalogades
com “Monuments Nacionals”, el Mausoleu dels famosos “Amantes de Teruel”, la Plaça del Torico, i les escales que porten a l'estació de la Renfe entre d’altres. 


Ens ha agradat molt la catedral, sobretot el sostre, que hem pogut veure de ben aprop doncs te una galeria a la que hem pujat. 

Algunes que havien visitat Teruel fa uns anys han trobat la ciutat molt canviada i molt ben restaurada.

Acabada la visita, continuem el trajecte fins arribar a la comarca del Rincón de Ademuz, un dels paratges rurals més bonics de la Comunitat Valenciana, una comarca accidentada, enclavada entre les províncies de Conca i Terol i creuada pel riu Turia. A la localitat d’Ademuz ens hem allotjat a l’hotel HOSTAL CASA DOMINGO.

Per sopar ens han deixat triar del menú, i havent sopat algunes han anat a fer una volta.

Dia 9 d'Abril 2019

Esmorzem a dos quarts de 8. Torrades,embotit , sucs, fruita, pastes i cafe amb llet.
Sortim puntualment a dos quarts de 9.
Cap a chulilla on hi ha la ruta dels ponts penjats. 
El paisatge és molt bonic. Hi ha molts ametllers, oliveres boscos de pins i d'alzines.
Contariament a les previsions fa molt bon dia amb un cel blau i un bon sol.

Una de les rutes més boniques que es pot fer a l’interior de la província de València és la “Ruta dels Ponts Penjants de Chulilla” queb discorre per les falçs del riu Turia, un congost excavat per l’aigua durant milers d’anys que ens han deixat un paisatge espectacular dins del Paratge Natural de Los Calderones. Coneguda també com la “Ruta de los Pantaneros”, el seu origen ve dels anys cinquanta, quan es va construir l’embassament de Loriguilla, situat al final de la ruta, la qual cosa comportà l’arribada de molts obrers que s’instal·laren al poble de Chulilla i que decidiren construïr un parell de ponts per a escurçar la distància fins a l’embassament. Anys més tard, s’afegiren més ponts a la ruta i recentment ha sigut rehabilitada per a oferir als visitants, de manera segura i comfortable, una experiència única per aquest meravellós paratge natural.

El camí es una mica pedregós i en algun pas ens ajudem les unes a les altres. 
Primes es planer, llavors es baixen uns graons i es travessa el riu un parell de cops per un pont penjat, després es segueix per arran de riu i mes tard es baixa per un camí força pendent, fins que s'arriba a la presa. 
Pel camí anem fent moltes fotos.
A la tornada l'autocar ens ve a buscar per una lista asfaltada i li costa una mica fer la maniobra, la majoria donariem les instruccions sobre com fer-ho. 
Anem a dinar al Restaurant LAS BODEGAS en el poble de Chulilla. 
El dinar és en taula en forma de u, i el trobem excel·lent:

• Detall de la Casa (crema de verdures)
• Torrada de Formatge de Cabra amb Poma i Ceba Dolça
• Pintxo de Llagostins amb Pa de Gambes i maionesa de cítrics
• Meloses de Porc a l’Oporto amb Patates “a la Pobra”
• Sopa de Maduixes, Pa de Pessic de Xocolata i Gelat de Plàtan
• Xarrup o Copa de Cava
• Cafè
• Vi, Aigua, Cervesa o Refresc

A la tarda anem a visitar Chulilla. fem un passeig pels estrets carrerons de Chulilla fins a la part més alta del poble, on s’alça el castell, del qual només en queden runes i des d’on podem gaudir d’unes espectaculars vistes panoràmiques sobre el congost i el poble. Quan baixem sens posa a ploure i traiem capelines i paraigues per arribar a l'autocar.

Per sopar ens han deixat triar del menú, i havent sopat algunes han anat a fer una volta.

Dia 10 d'Abril 2019

Esmorzem com cada dia, avui toca carregar les maletes i anar cap a l'aqüeducte de Peña Cortada.
L'autocar ens deixa en un camí al costat del poble de Calles.
Fa un dia esplèndid sol i temperatura fresqueta. 
Comencem a caminar per un camí ample d'aquells que podem fer de 4 en 4.
El camí es va endinsant per un barranc fins que comença la pujada. Al principi esta molt ben acondicionada amb una forta barana de fusta. Mes tard el cami sembla un sender dels de pujar a la mola. Les parets del barranc son de colors grisos i ataronjats molt bonics. 
Acabem la pujada en un mirador on trobem un grup d'excursionistes del pais valencià. 
Tot seguit ja trobem que el camí s'endinsa per dins de la roca. Mes endavant el camí esta inundat segurament degut a les últimes pluges. Hem de passar fent equilibris sobre les pedres que sobresurten i alguna s'acaba mullant una mica mes del que hauria volgut. El camí esta excavat a la roca i ens hem d'ajupir una mica per anar avançant. Finalment arribem a l'aqüeducte que es dels 4 mes ben conservats de la península després dels de Segovia , Mérida i Tarragona .


L’aqüeducte, construït pels romans per salvar el barranc de la Cova del Gat i la rambla d’Alcotas, té 36 metres de longitud i una alçada màxima de 33 metres i està composat per tres arcs sobre pilars escalonats, cimentats directament sobre la roca viva del cabal del barranc. L’aqüeducte fou construït amb blocs de pedra tallats minuciosament a esquadra, segons la tècnica romana de l’”opus quadratum”. A destacar també la curiosa “Peña Cortada” .

Desfem el camí fins l'autocar alla retrobem les que no han vingut fins a l'aqüeducte i han passat el mati al poble de Calles. 
L'autocar ens porta al restaurant de Sagunt anomenat EL MIRADOR DE SAGUNTO on també ens tracten la mar de bé:

• Amanida de Formatges Variats i Cansalada amb Vinagreta de Mel i Mostassa 
• Encenalls de Foie sobre Torradetes amb Confitures Variades 
• Calamarcets Saltejats amb Patates Palla 
• Arròs Melós de Sèpia i Carxofes
• Coulant de Xocolata Glassejat amb Gelat de Vainilla
• Cafè
• Vi, Aigua, Cervesa o Refresc

Deixem el guia Baltasar a Sagunt i seguim en autocar fins a Sabadell. 
Fem parada a l'àrea de servei del Baix Ebre. 

Sense incidencies arribem a sabadell sobre dos quarts de 9 del vespre 


fotos

Celrà

Ens trobem a les 8h a la plaça d'Antoni Llonch.
Som 26.
Anem per la Gran Via cap a la C58, i després per la B30 enfilem cap a la AP-7 fins a la sortida de Girona Nord. Agafem la C66 fina a Celrà. 
A la sortida del poble ens aturem al restaurant La Nau, on ens esperen amb la taula parada i un petit buffet amb entrepans i croissants, que a totes ens venen molt de gust. 
Una noia molt simpàtica pren nota de les begudes que volem, ens les porta i després les passa a cobrar.

El dia segons ens diu el pronòstic es presenta amb pluges, de totes maneres quan hem acabat d'esmorzar el sol brilla i estem en condicions de fer la caminada per l'illa dels Salzes de Celrà, per poder veure els refugis antiaeris, l'antic polvorí i la zona on es trobava l'antic camp d'aviació.

La caminada discorre per una zona absolutament plana comencem pel corriol de terra que ressegueix la séquia Vinyals. Vorejant el polígon trenquem pel pont d'en Lluc, on hi ha la senyalització pertinent. A partir d'aquí seguim el camí pavimentat que transcorre al costat del riu, entre les plantacions d'arbres ornamentals i fusters tan característiques d'aquesta zona, que li confereixen un paisatge propi.

Aproximadament després d'1 km s'arriba a l'espai natural de l'Illa dels Salzes, que fa referència a una petita illa sorrenca que es troba riu avall.

Els plafons informatius indiquen el recorregut que es pot fer per dins el bosc de ribera, trobem diverses plaques amb informació de la flora i la fauna que es pot observar a l'indret.

Els ecosistemes de ribera són dels més fràgils que es poden trobar; d'aquí la importància de la seva conservació i el respecte que se'ls ha de tenir a l'hora d'explorar-los. Són espais on descobrir una abundant biodiversitat, amb una vegetació molt particular i una gran varietat de fauna, sobretot en l'àmbit ornitològic.

L'ànec collverd, el bernat pescaire, la fotja comuna, o l'abellerol en són un bon exemple. Pel que fa als arbres, destaquen les espècies típiques del bosc de ribera com el salze blanc i el freixe de fulla petita, així com espècies acompanyants com el pollancre, l'àlber o l'om.


Un cop se surt de l'espai natural i es torna al camí pavimentat s'arriba al camí d'Orriols, on una petita séquia desguassa les aigües netes de la depuradora al Ter. Seguim aquest camí i anem recorrent el perímetre de l'antic camp d'aviació.

El camp d’aviació de Celrà es va començar a construir a finals del 1936 sobre terrenys agrícoles que pertanyien als municipis de Celrà i Bordils. Amb una superfície d’1.263.945,78 m², va afectar l’activitat agrícola de la zona perquè ocupava els millors terrenys de conreu, que també eren els més planers, a més de provocar l’abandó dels terrenys del voltant per la por als bombardejos.

El camp va ser operatiu militarment des del primer trimestre de 1937 fins al febrer de 1939. Si bé en un principi tenia com a funció la vigilància de la costa gironina i del pont del tren de Colera, per defensar-los dels atacs tant per part de la flota franquista com de l’aviació italiana que tenia les seves bases a Mallorca, més endavant va arribar a ser la principal base dels bombarders Tupolev SB-2 (els “Katiusques”) a Catalunya.

Com a complement del camp es va establir a Celrà un taller de muntatge d’avions, l’anomenat SAF 23 (Subsecretaria de l’Aire, Fàbrica núm. 23). Per aquesta activitat es van utilitzar tres locals situats en el mateix poble: l’Ateneu, Can Cors i el Centre Republicà. Una altra activitat complementària del camp era el quadre eventual de pilots. El camp servia com a centre d’entrenament i de distribució dels pilots un cop aquests havien obtingut el títol que els capacitava per comandar un avió. Al camp també hi havia aparells que servien per fer pràctiques de vol fins que se’ls assignés un destí, així com per experimentar amb tècniques de vol nocturn i fer proves amb carregues de bombes més pesades de les usades habitualment. Els pilots dormien a Girona i es traslladaven diàriament al camp de Celrà.

Durant els anys que estigué en funcionament l’aeròdrom es convertí en un important objectiu militar, fet pel qual va ser sotmès a un total de deu bombardejos per part del bàndol feixista, a més de les destrosses materials, els bombardejos també van tenir un cost en vides humanes.

Un cop acabada la Guerra Civil, el mes de novembre de 1940, es va signar l’acta de lliurament dels terrenys agrícoles i els masos expropiats als seus antics propietaris, i els terrenys van tornar al seu ús agrícola, que actualment exploten els vivers d’arbres ornamentals.

En el moment dels bombardejos els soldats del camp es refugiaven en alguns dels set refugis que es van construir i dels que encara avui en resten molts dempeus, a més del polvorí del camp. Actualment, hi ha dos refugis i el polvorí que són visitables, i formen part del recorregut implementat per l’ajuntament de Celrà que recorre de forma bastant fidedigna el perímetre del camp d’aviació.

L'últim tros l'acabem amb pluja, sortosament totes portem capelina o anorak. Ens mullem una mica els baixos del pantalons, però en l'últim tram el vent ho eixuga.

Algunes han fet una petita drecera i s'han estalviat la mullena.

Un cop a l'autocar, sobre la una del migdia l'autocar ens ha dut fins a la fortalesa de Sant Julià de Ramis. Hem aplaudit quan amb gran perícia ha fet un revolt molt tancat de la carretereta que en ha dut fins al cim.

Hem fet un volt per l'entorn per admirar les vistes i la construcció, principalment la muralla que envolta la fortalesa.

Anem a dinar al Restaurant DOR, on mengem un menú que fa les delícies de totes les del grup:

• Crema de verdures estacionals amb petita minestra al oli d’oliva, 
• Amanida de llenties, verduretes, i escarola amb pols d’olivada, 
• Torrada a la brasa amb escalivada i sobrasada,
• Peix de llotja a la brasa amb fornejat de patates i cebes al oli de picada 
• i per postres ens deixen escollir entre Amanida de fruites de temporada i Escuma de recuit, gelat de mel i pols de galeta.

Havent dinat fem una ullada a les cuines del restaurant que es poden veure des de l'exterior anem a la botiga del museu, i contemplem la cúpula.

Arribem a Sabadell sobre dos quarts de set de la tarda, veiem que aquí també ha plogut, però no tant com a la provincia de Girona

fotos

Notes sobre la fortalesa de sant Julià de Ramis

L'antic castell de Sant Julià de Ramis, al Gironès, obrí les portes el 17 de juliol convertit en La Fortalesa, un complex que inclou un museu i un hotel.

L'empresa familiar D'OR Joiers va comprar l'any 2002 el conjunt monumental, declarat bé cultural d'interès nacional, i hi ha invertit 14 milions d'euros per convertir-lo en La Fortalesa, un complex cultural i turístic que es vertebra a través de dos eixos. 

Per una banda hi ha el D'Or Museum, Museu de Joiera i Art, de prop de 6.000 metres quadrats repartits en tres plantes on es vol "dignificar" la feina dels artesans a Catalunya i donar a conèixer el "món complex" de les joies i les pedres precioses, segons ha explicat el seu impulsor, Ramón López. 

Pedres preciosesAl Museu, s'hi exposen peces d'Elsa Peretti, dissenyadora italiana de Tiffany & Co; Amador Braojos, orfebre, joier i escultor, i Octavi Sardà, joier. Però també s'hi mostren obres artesanals fetes amb plata i una selecció de joies del segle XX. Hi ha sales on les protagonistes són les pedres precioses.

La descoberta del D'Or Museum es pot fer amb una visita lliure. L'entrada general val 10 € (la reduïda, 5 €). Està previst que s'hi facin visites guiades i temàtiques al voltant del món de la gemmologia i les joies.

El restaurant del museu, D'Or Restaurant, que també s'obrirà al públic el 17 de juliol, oferirà un menú, on la cuina de proximitat i d'avantguarda, pensada tant per al visitant del museu com per a la gent que viu al territori i els turistes de l'entorn.

L'hotel i el restaurant AtempoPer una altra banda, el complex de La Fortalesa inclou també el Sants Metges Hotel, de cinc estrelles, amb 15 habitacions i una zona de spa i piscina. Al capdavant de l'oferta gastronòmica dels dos restaurants (el del Museu i el de l'hotel) hi ha el xef Jordi Cruz, amb tres estrelles Michelin, on fusionarà la cuina tradicional d'accent gironí amb l'avantguarda.