Sortim a les 8h30 de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.
Som 40.
Els darrers dies ha plogut per aquí i hi ha hagut la DANA a València fet que fa que la pluja ens tingui una mica inquietes. De totes maneres per avui no hi ha cap alerta oficial i amb el dia molt ennuvolat sortim a esbargir-nos.
Anem per la C58, B30, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar.
En aquest restaurant estan acostumats a les colles i sempre trobem un lloc on seure i fer-la petar.
Agafem la B-221 que es converteix en la T221 al canviar de provincia. Passem per Santa Coloma de Queralt. Seguim per la C241d. A Les Piles ens desviem per la TV2301, deixem Conesa a la dreta i seguim per per la mateixa carretera, que cada cop es mes estreta i revirada fins arribar a Forès.
Forès és situat a la part nord de la Conca de Barberà, a la baixa Segarra. Hi ha un nucli antic amb el castell de Sant Miquel de Forès en ruïnes, situat en el cim d'un turó, en l'extrem nord-est de la serra del Tallat; mentre que el raval del Pla de la Bassa, amb cases més modernes, està situat al peu del turó, a la cruïlla de les carreteres que duen a Passanant i a Conesa.
És, principalment, un municipi d'estiueig i de segones residències.
Forès té una privilegiada elevació que en fa un mirador natural de la Conca de Barberà i de part de la Segarra. Hom pot admirar el Montseny i el mar Mediterrani, mentre que a la part nord del poble, hom pot copsar les terres de Lleida.
Un grup de 40 persones en un poble que només n'hi viuen 28 fan molt enrenou.
Tan és així que ens ve a trobar un habitant del poble que amablement ens obre l'església per tal que la puguem visitar.
Sant Miquel de Forès és una església romànica situada al cim del turó on s'assenta el poble. Es troba a un nivell més baix del carrer pel costat de migdia, cosa que fa que per accedir per la porta original calgui baixar unes escales.
L'edifici originàriament era d'una sola nau amb absis semicircular a la capçalera, avui desaparegut. Al llarg del segle XIV van construir-se dues capelles de planta quadrada, a banda i banda de la nau, en el tram immediatament anterior al presbiteri, que han configurat una mena de creuer. L'absis primitiu va ser aterrat el segle xix. La volta és de canó apuntat i arrenca d'una imposta que recorre tot el perímetre de la nau. Pel que fa al material constructiu emprat es tracta de carreus de pedra, tallats acuradament i col·locats en el mur a la manera "isodoma". L'església té dues portes d'accés que es coneixen com la del "homes" i la de les "dones". Tot i que aquest fet ha estat explicat per hipòtesis molt suggestives cal remarcar que no són contemporànies. Ambdues portes s'obren en el mur sud. La més propera al presbiteri és del segle xiv, l'altra correspon al primer moment d'obra. Aquesta darrera mostra ornamentació amb arquivoltes en gradació que arrenquen de tres capitells a cada banda. amb imposta decorada amb doble ziga-zaga. El timpà presenta decoració incisa molt erosionada. L'altra és molt senzilla, d'arc de mig punt i adovellada amb un bordó extern a manera de guardapols que és l'únic motiu decorat amb elements geomètrics. El campanar és del segle xiv, d'una reforma tardana.
Ens ha cridat molt l'atenció la pica baptismal.
L'habitant del poble ha estat explicant i donant resposta a tot el que se li ha anat preguntant.
Ens arribem fins al mirador i tot i que el dia està ennuvolat es veuen bones vistes.
L'habitant ens ha explicat que els dies que hi ha visibilitat s'arriba a veure el Mont Perdut. Haurem de tornar-hi per comprovar-ho.
Tornem cap a l'autocar que ens porta fins a Rocafort de Queralt. Pel camí veiem camps amb vinyes que ja s'estan assecant i molt de citrón.
A Rocafort ens espera la Cristina d' "Espècies Corbella" i ens parla una mica del seu negoci familiar. El seu besavi va començar a vendre espècies en el poble, entre elles safrà de la Conca, i les generacions successives han mantingut el negoci i l'han ampliat. Ara compren espècies a tot el món i les venen a diferents indrets de Catalunya tot i les pegues que els hi va posant l'administració.
Ens han preparat unes bossetes de "Ast", una de les seves especialitats, que és pebre barrejat amb herbes per posar al pollastre o qualsevol altre aliment. això si, sense sal.
També ens ha explicat que el safrà que es conreava en aquesta zona era molt preuat.
Per cultivarlo es segueixen processos molt artesanals: planten a primers de setembre, recullen les flors des de mitjans d’octubre fins a mitjans de novembre, cada dia cal collir de bon matí i a la tarda treure’n els brins de la flor (desbrinar). La planta tot seguit entra en fase de vegetació durant tot l’hivern. A la primavera s’assequen les fulles i la planta entre en repòs vegetatiu fins finals d’estiu i així torna a fer el cicle. Mantenen el cultiu 4 anys i després l’aixequen per replantar a altres camps. Requereix sols que drenin molt bé.
A la Conca de Barberà volen re introduir el cultiu del safrà. Projecte Aromis.
El projecte sorgeix de la il·lusió de tornar a produir safrà a la Conca de Barberà, com s’havia fet des de l’època medieval. El Safrà de la Baixa Segarra, amb mercat a Santa Coloma de Queralt i amb Rocafort de Queralt com a principal localitat productora, era considerat un dels millors i més cars del món pels seus aromes i sabors.
Actualment, han motivat a més de vint pagesos a plantar i collir safrà, la flor d’un dia, amb la il·lusió que faran el millor safrà.
Donem una volta pel poble i tornem a l'autocar.
Anem per la C241 cap a Santa Coloma de Queralt on arribem amb una mica mes d'un quart d'hora i entrem al restaurant Labarbacana una miqueta abans de les dues.
Mengem trinxat de La Cerdanya amb cruixent de peu de porc, mar i muntanya de calamars i mandonguilles, pastís de formatge amb figa i mermelada de nabius.
Aigua, vi, cafès i infusions al gust.
Sobre dos quarts de cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix mentre comença a ploure i tornem cap a Sabadell aquest cop per la B40.
Hem trobat una mica de retencions a la C58 i naturalment a la Gran Via.
Ha plogut pel camí i en arribar a Sabadell hem hagut d'obrir els paraigües.
A Sabadell hem fet les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. A un quart i mig de set hem baixat totes de l'autocar,
Una caminadora s'ha marejat abans de dinar però ha anat seguint.
