dimecres, 19 de febrer del 2025

Forès, la mini

Sortim a les nou del matí de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 25.

Les prediccions ens anuncien bon dia, amb alguna boira baixa. Ha estat així, fins a la Panadella ha estat emboirat, però un cop allà hem tingut sol tot el dia.

Anem per la C58, B40, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 

En aquest restaurant estan acostumats a les colles i sempre trobem un lloc on seure i fer-la petar.

Agafem la B-221 que es converteix en la T221 al canviar de provincia. Passem per Santa Coloma de Queralt. Seguim per la C241d. A Les Piles ens desviem per la TV2301, deixem Conesa a la dreta i seguim per per la mateixa carretera, que cada cop es mes estreta i revirada fins arribar a Forès.

Forès és situat a la part nord de la Conca de Barberà, a la baixa Segarra. Hi ha un nucli antic amb el castell de Sant Miquel de Forès en ruïnes, situat en el cim d'un turó, en l'extrem nord-est de la serra del Tallat; mentre que el raval del Pla de la Bassa, amb cases més modernes, està situat al peu del turó, a la cruïlla de les carreteres que duen a Passanant i a Conesa.

És, principalment, un municipi d'estiueig i de segones residències.


Forès té una privilegiada elevació que en fa un mirador natural de la Conca de Barberà i de part de la Segarra. Hom pot admirar el Montseny i el mar Mediterrani, mentre que a la part nord del poble, hom pot copsar les terres de Lleida.

Ens obren la porta de l'església per tal que poguem entrar. A dins hi ha força fresqueta.

Sant Miquel de Forès és una església romànica. L'edifici originàriament era d'una sola nau amb absis semicircular a la capçalera, avui desaparegut. Al llarg del segle XIV van construir-se dues capelles de planta quadrada, a banda i banda de la nau, en el tram immediatament anterior al presbiteri, que han configurat una mena de creuer. L'absis primitiu va ser aterrat el segle xix. La volta és de canó apuntat i arrenca d'una imposta que recorre tot el perímetre de la nau. Pel que fa al material constructiu emprat es tracta de carreus de pedra, tallats acuradament i col·locats en el mur a la manera "isodoma". L'església té dues portes d'accés que es coneixen com la del "homes" i la de les "dones". Tot i que aquest fet ha estat explicat per hipòtesis molt suggestives cal remarcar que no són contemporànies. Ambdues portes s'obren en el mur sud. La més propera al presbiteri és del segle xiv, l'altra correspon al primer moment d'obra. Aquesta darrera mostra ornamentació amb arquivoltes en gradació que arrenquen de tres capitells a cada banda. amb imposta decorada amb doble ziga-zaga. El timpà presenta decoració incisa molt erosionada. L'altra és molt senzilla, d'arc de mig punt i adovellada amb un bordó extern a manera de guardapols que és l'únic motiu decorat amb elements geomètrics. El campanar és del segle xiv, d'una reforma tardana.

Algunes han comprat cerveses a la botiga del davant de l'església.

Ens arribem fins al mirador i contemplem les vistes. En aquesta época els camps ja comencen a estar verds i els ametllers florits. Ens agrada molt. L'entorn dona molta pau.

Tornem cap a l'autocar que ens porta fins a Rocafort de Queralt. Pel camí veiem camps amb vinyes  molt de citrón.

A Rocafort ens espera passem per l'establiment d'"Espècies Corbella" i ens donen  unes bossetes de "Ast", una de les seves especialitats, que és pebre barrejat amb herbes per posar al pollastre o qualsevol altre aliment. això si, sense sal.

Donem una volta pel poble i tornem a l'autocar. 

A Santa Coloma de Queralt localitzem el restaurant Racó de Cal Ton on arribem una mica abans de les dues.

Avui hem triat el que voliem menjar d'entre una colla de plats:

PRIMERS
11-Llenties estofades amb carbassa i xistorra
12-Ous al plat amb pernil i formatge
13-Tempura de verdures variades amb salsa xató
14-Amanida de tonyina amb espàrrec i ou dur
15-Brou d’escudella amb galets i pilota
16-Xatonada de bacallà (Escarola, bacallà i salsa xató)
17-Croquetes casolanes de rostit
18-Amanida de pera, formatge de cabra i fruits secs
SEGONS
21-Filet de lluç a la planxa
22-Filet de lluç a la romana
23-Bacallà confitat gratinat amb allioli de mel
24-Melós de vedella cuit a baixa temperatura
25-Peus de porc a la catalana amb prunes
26-Cuetes de rap a la marinera amb musclos
27-Llibrets de llom farcits de formatge
28-Galta de porc confitada
Brasa de llenya
31-Botifarra de Calaf
32-Pollastre
33-Duet de botifarres de Calaf
34-Peus de porc
POSTRES
41-Flam d’ou casolà
42-Iogurt
43-Pastis de Santiago
44-Sorbet de llimona
45-Profiterols amb crema
46-Púding casolà
Aigua, vi, cafès i infusions al gust.

Ens ha agradat molt el restaurant, el servei i el menjar.

Sobre dos quarts de cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix i tornem cap a Sabadell  pel mateix camí que hem vingut.

Hem entrat a Sabadell per Sabadell-Centre i per Rambla Ibèria, Ronda Ponent, Ronda Zamenhof hem arribat a la Gran Via fent parades al carrer Salut, estacio de busos i Cal Gorina.

Abans de les sis hem baixat totes de l'autocar, 

dimecres, 12 de febrer del 2025

Montblanc

Sortim a les 8h10 de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 25.

El dia es presenta amb pluja, de fet ha estat plovent tot el dia i no hem fet el que estava previst que era anar de Forès a Rocafort de Queralt.

Anem per la C58, B40, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 

En aquest restaurant estan acostumats a les colles i sempre trobem un lloc on seure i fer-la petar. 

Tornem a pujar a l'autocar, que ens espera sota la pluja i agafem la B-221 que es converteix en la T221 al canviar de provincia. Passem per Santa Coloma de Queralt. Allà decidim que no val la pena anar a Forès a veure vistes ni a caminar ja que hi ha boira i està plovent. Demanem al conductor que ens porti fins a Montblanc on trobarem un guia a les 11 per fer la visita guiada a la població. A dos quarts d'onze hem arribat a Montblanc.

Continua plovent.


Mentre esperrem al guia Josep Sanahuja algunes aprofiten per anar al servei i altres compren a l'agrobotiga del costat de l'oficina d'informació. Altres han comprat abans a la Panadella. Sembla ser que això de comprar agrada i ens entreté.

La visita que fem, sota la pluja, ens agrada molt. No per la pluja sinó per les explicacions.

Hem anat pels carrers i hem entrat a diferents edificis, el sr. Josep s'ha explicat molt bé i ens ha tingut un parell d'hores ben entretingudes.

Esmentaré algunes coses que ens han cridat l'atenció: (wikipedia)
  • L'origen del nom de la població "Montblanc"
  • El pont que ha aguantat rierades durant molts segles, amb les formes de "quilla" als pilars.
  • L'importància de les religions durant tants segles, la convivència de les tres religions monoteistes al poble.
  • El secret dels jueus per no posar-se malalts.
  • Les tres ordres monàstiques que van estar al poble: franciscans, mercenaris i clarisses.
  • L'hospital i les funcions que feia.
  • L'esglèsia que no van acabar.
  • Les cases fetes enganxades a la muralla i la recuperació de la mateixa sense fer expropiacions.
  • Les marques dels picapedrers.
  • La presó.
  • L'encatifat fet amb còdols extrets del riu.
  • L'orgue de l'església de mes de mil tubs.
  • Les vidrieres amb motius referents als misteris del rosari.
  • La plaça porxada.
  • El sostre de fusta amb animals "surrealistes"
  • La netedat general
  • La il·lusió amb la que ens ha fet l'explicació el nostre guia.
Acabada la visita tornem a l'autocar que ens porta cap a Santa Coloma de Queralt.

Continua plovent.


Pel camí fem parada a Rocafort de Queralt, on recollim unes bossetes amb "Ast": una especialitat, que és pebre barrejat amb herbes per posar al pollastre o qualsevol altre aliment. això si, sense sal, d'un negoci local "Espècies Corbella" que no hem pogut visitar ja que estàven en obres.

Pel camí veiem entrre la boira camps amb vinyes i molt de citrón.

A Santa Coloma de Queralt localitzem el restaurant Racó de Cal Ton on arribem una mica abans de les dues.
Avui hem triat el que voliem menjar d'entre una colla de plats:
PRIMERS
11-Faves a la catalana amb botifarres de Calaf i menta
12-Ous al plat amb pernil i formatge
13-Carpaccio de pinya amb pernil de bodega
14-Amanida de tonyina amb espàrrec i ou dur
15-Brou d’escudella amb galets i pilota
16-Esqueixada de bacallà amb picadeta i salsa romesco
17-Croquetes casolanes de rostit
SEGONS
21-Filet de lluç a la planxa
22-Filet de lluç a la romana
23-Bacallà confitat gratinat amb allioli de mel
24-Melós de vedella cuit a baixa temperatura
25-Peus de porc a la catalana amb prunes
26-Fricandó de llom amb bolets
27-Llibrets de llom farcits de formatge
28-Galta de porc confitada
Brasa de llenya
31-Botifarra de Calaf
32-Pollastre
33-Duet de botifarres de Calaf
34-Peus de porc
POSTRES
41-Flam d’ou casolà
42-Iogurt
43-Pastis de Santiago
44-Sorbet de llimona
45-Profiterols amb crema
46-Púding casolà
Aigua, vi, cafès i infusions al gust.

Ens ha agradat molt el restaurant, el servei i el menjar.

Continua plovent.

Sobre dos quarts de cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix i tornem cap a Sabadell  pel mateix camí que hem vingut.

Hem trobat una mica de retencions a la C58, hem entrat a Sabadell per Sabadell-Centre i per Rambla Ibèria, Ronda Ponent, Ronda Zamenhof hem arribat a la Gran Via fent parades al carrer Salut, estacio de busos i Cal Gorina.

Continua plovent.

A les sis tocades hem baixat totes de l'autocar, 

dimecres, 5 de febrer del 2025

Montjuïc 270º

Avui som 31.

Sortim puntualment a les 8h30.


Amb els embussos habituals de sortida de Sabadell i C58 anem fins a la maquinista on l'autocar ens deixa ben aprop del Viena on anem a esmorzar. 

Fa força fred. El dia s'ha mantingut amb sol, no ha fet aire i durant la caminada ens hem anat treient roba.

Un cop hem esmorzat i hem utilitzat els serveis tornem a l'autocar i seguint la ronda litoral, força embussada anem fins a Montjuïc on baixem ben aprop del Castell de Montjuïc, on l'ajuntament deixar parar els autocars.

Fem una mica de pujada fins arribar a nivell del Castell i a partir d'aqui gairebé tota la caminada ha estat planera i en baixada.

Sorprenenment hem fet molts trams de cami de terra, uns cops mes ample i altres ben estret.

El recorregut l'hem fet en sentit horari sobre la ruta "Montjuïc 360", que és el primer sender homologat que transcorre íntegrament per la ciutat de Barcelona. Es va inaugurar el mes d'octubre de 2023.

Aquest sender envolta la muntanya de Montjuïc, trepitjant el mínim asfalt possible, i passant per diferents punts d’interès. És una ruta circular senyalitzada amb marques blanques i grogues.

Nosaltres l'hem fet en sentit horari, adaptat per tal de no passar per llocs habitats o massa turístics. Ens ha agradat ja que hem tingut bones vistes en la major part del recorregut i hem passat per molts indrets coneguts i altes mes desconeguts.

És un recorregut de poc més d'11 km, dona la volta a la muntanya. Tanmateix, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) l'ha homologat com a PR-C 229. Això vol dir que les indicacions que hi trobareu estan formades per dues línies paral·leles en blanc i groc. Per seguir el sender, només cal fixar-se en els senyals, pintats de blanc i groc, o bé clavats a terra com a pilones. 


Hem passat pel Castell de Montjuïc i el mirador del Migdia, el Cementiri de Montjuïc, l’antic castell de Port, el Sot del Migdia, l’Anella Olímpica, el túnel de la Foixarda, el poble Espanyol acabant davant del CaixaForum.

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar. Actualment és un equipament municipal depenent de l'Ajuntament de Barcelona. Està ubicat al cim de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, situat a més de 170 m d'altura sobre una terrassa rocosa.

L'aspecte actual del conjunt de fortificacions és obra de l'enginyer militar Juan Martín Cermeño, el qual va fer derruir l'antic fortí de 1640. Cermeño va modificar les fortificacions existents i en va construir de noves seguint els sistemes de defensa concebuts per l'enginyer francès Vauban. La fortalesa adopta una disposició estrellada. Diversos baluards i construccions exteriors protegeixen el nucli del recinte, envoltat d'un profund fossat. El cos principal s'estructura al voltant d'un pati porticat. Les estances són cobertes amb volta de mig punt.

Hem passat pel costat de la placa que rememora "El niño lobo" , que va morir no fa pas gaire.

Antonio Moreno Torres li deien “el nen llop de Montjuïc”. Bona part de la vida la va passar a la muntanya: de petit, amb la seva família, en una de les barraques que hi havia a Montjuïc durant els anys 60; més tard, sense un sostre on dormir, les dificultats econòmiques van fer que els camins de la muntanya olímpica tornessin a ser les habitacions de casa seva. 

Malgrat el que pugui semblar pel sobrenom, “el nen llop” no era un Mowgli crescut entre animals simpàtics i cançons. En la Barcelona del barraquisme, la vida a Montjuïc era sinònim de pobresa, no anar a l’escola i fer-se gran fora de la llei. Fill d’un home que li pegava, tant a ell com als seus germans, quan tenia 10 anys, va passar a ser Antonio Moreno: va veure com tres homes assassinaven el seu pare i va canviar de nom per protegir-se.

Criat entre els arbres i la sorra de Montjuïc, Moreno coneixia la muntanya com el palmell de la mà i fins i tot hi havia construït un espai per a una dotzena de gats a qui peixia. Darrerament, la vida de Moreno, de cabells blancs i sempre amb un cigarret entre els dits, s’havia fet una mica coneguda. Era un dels personatges retratats en un llibre sobre persones sense llar de Barcelona

Hem vist tota la ciutat de Barcelona, Hospitalet, Sant Just i Sant Joan Despí, la ciutat de la Justícia, el port, i Collserola (Sant Pere Màrtir, Vallvidrera, Tibidabo). Ens hem fixat amb quantitat d'edificis emblemàtics.

Arribats a l'avinguda Rius i Taulet l'autocar ens estava esperant i ens ha dut cap a Castelldefels per anar a dinar al restaurant Cel Blau.

Per dinar ens han preparat el següent:
Pa de xapata amb tomàquet i olives.
Pica-pica amb: Croquetes de pernil, assortit de peixet fregit, musclos amb salsa i amanida amb pera i formatge blau.
Segon plat a escollir arròs del senyoret, tot pelat, fideuada amb sípia i cloïsses, lluç a la Biscaïna o botifarra amb mongetes
Postres a escollir entre sorbet de llimona, sorbet de mandarina i pastis de formatge.
Pa, aigua i vi
Cafès i infusions

Havent dinat, algunes han anat fins a veure el mar i a les cinc ens hem retrobat davant del restaurant i hem anat cap a l'autocar que ens esperava al passeig Marítim de Castelldefels.

El conductor Sr. Florenci ha intentat evitar passar per les zones de mes trànsit, (C32, C245, B23, AP7, B30, BV1414) a Bellaterra hem hagut de girar cua davant de l'estació ja que la carretera estava tallada, però s'ha solventat passant pel cami antic de Sant Cugat a Sabadell. A la C58 hem trobat una mica de retenció i finalment hem arribat a Sabadell a les sis tocades.

Fent les parades habituals a la Gironina, la Renfe i Escola d'idiomes hem baixat totes de l'autocar abans de trees quarts de set.

Hem fet 6 km amb 145 m de desnivell.
El punt mes alt en el que hem estat tenia 181 m i el mes baix 40 m