Montjuïc 270º

Avui som 31.

Sortim puntualment a les 8h30.

Amb els embussos habituals de sortida de Sabadell i C58 anem fins a la maquinista on l'autocar ens deixa ben aprop del Viena on anem a esmorzar. 

Fa força fred. El dia s'ha mantingut amb sol, no ha fet aire i durant la caminada ens hem anat treient roba.

Un cop hem esmorzat i hem utilitzat els serveis tornem a l'autocar i seguint la ronda litoral, força embussada anem fins a Montjuïc on baixem ben aprop del Castell de Montjuïc, on l'ajuntament deixar parar els autocars.

Fem una mica de pujada fins arribar a nivell del Castell i a partir d'aqui gairebé tota la caminada ha estat planera i en baixada.

Sorprenenment hem fet molts trams de cami de terra, uns cops mes ample i altres ben estret.

El recorregut l'hem fet en sentit horari sobre la ruta "Montjuïc 360", que és el primer sender homologat que transcorre íntegrament per la ciutat de Barcelona. Es va inaugurar el mes d'octubre de 2023.

Aquest sender envolta la muntanya de Montjuïc, trepitjant el mínim asfalt possible, i passant per diferents punts d’interès. És una ruta circular senyalitzada amb marques blanques i grogues.

Nosaltres l'hem fet en sentit horari, adaptat per tal de no passar per llocs habitats o massa turístics. Ens ha agradat ja que hem tingut bones vistes en la major part del recorregut i hem passat per molts indrets coneguts i altes mes desconeguts.

És un recorregut de poc més d'11 km, dona la volta a la muntanya. Tanmateix, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) l'ha homologat com a PR-C 229. Això vol dir que les indicacions que hi trobareu estan formades per dues línies paral·leles en blanc i groc. Per seguir el sender, només cal fixar-se en els senyals, pintats de blanc i groc, o bé clavats a terra com a pilones. 

Hem passat pel Castell de Montjuïc i el mirador del Migdia, el Cementiri de Montjuïc, l’antic castell de Port, el Sot del Migdia, l’Anella Olímpica, el túnel de la Foixarda, el poble Espanyol acabant davant del CaixaForum.

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar. Actualment és un equipament municipal depenent de l'Ajuntament de Barcelona. Està ubicat al cim de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, situat a més de 170 m d'altura sobre una terrassa rocosa.

L'aspecte actual del conjunt de fortificacions és obra de l'enginyer militar Juan Martín Cermeño, el qual va fer derruir l'antic fortí de 1640. Cermeño va modificar les fortificacions existents i en va construir de noves seguint els sistemes de defensa concebuts per l'enginyer francès Vauban. La fortalesa adopta una disposició estrellada. Diversos baluards i construccions exteriors protegeixen el nucli del recinte, envoltat d'un profund fossat. El cos principal s'estructura al voltant d'un pati porticat. Les estances són cobertes amb volta de mig punt.

Hem passat pel costat de la placa que rememora "El niño lobo" , que va morir no fa pas gaire.

Antonio Moreno Torres li deien “el nen llop de Montjuïc”. Bona part de la vida la va passar a la muntanya: de petit, amb la seva família, en una de les barraques que hi havia a Montjuïc durant els anys 60; més tard, sense un sostre on dormir, les dificultats econòmiques van fer que els camins de la muntanya olímpica tornessin a ser les habitacions de casa seva. 

Malgrat el que pugui semblar pel sobrenom, “el nen llop” no era un Mowgli crescut entre animals simpàtics i cançons. En la Barcelona del barraquisme, la vida a Montjuïc era sinònim de pobresa, no anar a l’escola i fer-se gran fora de la llei. Fill d’un home que li pegava, tant a ell com als seus germans, quan tenia 10 anys, va passar a ser Antonio Moreno: va veure com tres homes assassinaven el seu pare i va canviar de nom per protegir-se.

Criat entre els arbres i la sorra de Montjuïc, Moreno coneixia la muntanya com el palmell de la mà i fins i tot hi havia construït un espai per a una dotzena de gats a qui peixia. Darrerament, la vida de Moreno, de cabells blancs i sempre amb un cigarret entre els dits, s’havia fet una mica coneguda. Era un dels personatges retratats en un llibre sobre persones sense llar de Barcelona

Hem vist tota la ciutat de Barcelona, Hospitalet, Sant Just i Sant Joan Despí, la ciutat de la Justícia, el port, i Collserola (Sant Pere Màrtir, Vallvidrera, Tibidabo). Ens hem fixat amb quantitat d'edificis emblemàtics.

Arribats a l'avinguda Rius i Taulet l'autocar ens estava esperant i ens ha dut cap a Castelldefels per anar a dinar al restaurant Cel Blau.

Per dinar ens han preparat el següent:

Pa de xapata amb tomàquet i olives.

Pica-pica amb: Croquetes de pernil, assortit de peixet fregit, musclos amb salsa i amanida amb pera i formatge blau.

Segon plat a escollir arròs del senyoret, tot pelat, fideuada amb sípia i cloïsses, lluç a la Biscaïna o botifarra amb mongetes

Postres a escollir entre sorbet de llimona, sorbet de mandarina i pastis de formatge.

Pa, aigua i vi

Cafès i infusions

Havent dinat, algunes han anat fins a veure el mar i a les cinc ens hem retrobat davant del restaurant i hem anat cap a l'autocar que ens esperava al passeig Marítim de Castelldefels.

El conductor Sr. Florenci ha intentat evitar passar per les zones de mes trànsit, (C32, C245, B23, AP7, B30, BV1414) a Bellaterra hem hagut de girar cua davant de l'estació ja que la carretera estava tallada, però s'ha solventat passant pel cami antic de Sant Cugat a Sabadell. A la C58 hem trobat una mica de retenció i finalment hem arribat a Sabadell a les sis tocades.

Fent les parades habituals a la Gironina, la Renfe i Escola d'idiomes hem baixat totes de l'autocar abans de trees quarts de set.

Hem fet 6 km amb 145 m de desnivell.

El punt mes alt en el que hem estat tenia 181 m i el mes baix 40 m

Fotos