dimecres, 29 de març del 2023

Calaf - Prats de Rei

Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 39.



El dia es presenta molt serè. Ha fet molt bon dia, caminant hem passat calor, el sol ens ha acompanyat tota l'estona.

Per la C58, B30, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 

Seguim per la B100 i la BV1001, passant per Sant Martí de Sesgueioles arribem a Calaf on l'autocar ens deixa per començar la caminada.

Veiem la Campa on hi ha aparcats centenars de cotxes, que veiem brillar en la llunyania, en aquestes instal·lacions es dediquen a la gestió logística integral per flotas de vehicles.
Dades sobre la Campa d'Autoflotas:
. 400.000 m2 de superficie
. Capacitat per 17.000 vehicles
. Gestió de 150.000 vehicles l'any
. Diàriament entren i surten 100 camions

Els camps de cereals estan molt verds, el paisatge és molt bonic, el cel està ben blau i gaudim de la primavera

El camí es força ample, el primer tros es planer i mes endavant puja fins al poble abandonat de Solanelles.

Una caminadora es troba una mica marejada en arribar a Solanelles i un veí de Calaf que passava casualment per allà, la porta fins a Prats de Rei en furgoneta acompanyada de dues caminadores mes.

Les demés seguim camí fins arribar a Prats de Rei, a partir de Solanelles el camí fa baixada.

En arribar a Prats de Rei fem una volta pel poble i a la una anem cap a l'autocar que ens porta a Sant Pere Sallavinera.

Trobem uns vailets que ens expliquen que a l'escola de Prats de Rei hi ha 50 alumnes i ells van a una classe amb 12 alumnes. Ens acomiaden fent adeu amb les mans.

Un cop som a Sant Pere Sallavinera, anem al restaurant "La Pala" on tenim reservat un menjador per nosaltres soles i ens asseiem en tres taules llargues.

De primer fem un pica-pica:
- Amanides amb cruixent de formatge de cabra
- Fustes d'embotits
- Montaditos de brandada de bacallà
- Croquetes de rostit casolanes
De segon hem pogut triar entre
- Filet de lluç
- Fricando de vedella
- Bacallà a la catalana
- Costella de porc al forn desossada cuita a baixa temperatura
Per postres també triem entre
- Sorbet de llimona
- Mel i matò
- Gelats
- Tarta sacher
- Flam
Finalment cafès i infusions al gust.

Una mica abans de tres quarts de cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix  i ens porta a Calaf prop de l'oficina de turisme on ens esperem per mostrar-nos les botigues museïtzades.

"Les botigues antigues de la Plaça Gran de Calaf, un tresor recuperat" és un projecte que permet visitar vuit botigues situades al voltant de la plaça porxada del poble, centre neuràlgic del comerç de la vila i de la comarca fins mitjans del segle passat, per la celebració del famós mercat de Calaf. 


El Mercat de Calaf es va celebrar a la plaça porxada i voltants des del 1226 fins als anys cinquanta del segle passat. El canvi d'ubicació del mercat va comportar, amb el pas del temps, el tancament de totes les botigues del casc antic. Amb el projecte de Les botigues antigues de la Plaça Gran s'han recuperat fins a vuit comerços que s'han museïtzat, i que es mostren als visitant tal i com eren al segle passat: la Bodega, la Impremta de Juan Oller, la Pastisseria Cal Mestres, Ultramarinos Cal Feu, Colmado Cal Sala, Merceria – Perfumeria Cal Garriga, l'Escuela de niños i Vetes i fils Cal Cisteller.

La visita permet fer una viatge al passat revivint com era el comerç el segle passat. Pel que respecta a l'alimentació permet redescobrir alguns dels hàbits alimentaris de l'època i depenent de l'edat del visitant, recordar vells temps.

A un quart i mig de set sortim cap a Sabadell per la C26, la C16 i finalment per la C58.
Entrem a Sabadell i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. A dos quarts de vuit hem baixat totes de l'autocar.

Cal fer esment de la pericia que ha tingut el conductor al fer girar l'autocar del carrer Mila i Fontanals al carrer de la Reina Elionor.



Hem fet gairebé 7 kms amb 90 m de desnivell

dimecres, 8 de març del 2023

Corbins

Sortim a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 42.

El dia es presenta molt serè. Ha fet molt bon dia, hem tingut calor, sobretot la segona meitat del camí, el sol que ens ha acompanyat tota l'estona.

Per la C58, B30, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 



Seguim per la A2, sortim en direcció Balaguer per la C12 fin a la sortida que porta a Vilanova de la Barca. L'autocar ens deixa en aquesta petita carretera d'on surt un camí enmig de camps amb fruiters.

Durant el mes de febrer ha fet molt fred i els fruiters van atrassats. La floració que algun any és aquests dies no arribarà fins d'aquí unes dues setmanes. Ens queda constància que en aquesta zona els fruiters deuen presentar una imatge espectacular en la floració, però avui no ha estat així. Hem gaudit d'un paisatge d'hivern.

Passem per un camí ample enmig de camps de fruiters, paraguaios, pereres i presseguers segons ens ha dit un pagès que hem trobat.


Arribem a l'aiguabarreig de la Noguera Ribagorçana amb el Segre.
Veiem que els dos rius baixen força plens.

Aquí el paisatge és de ribera, en aquesta época els arbres sense fulles.

L'aiguabarreig d'aquests dos rius aporta un fort contrast tant de paisatge, com des del punt de vista dels ambients naturals que són presents dins la plana del Segrià. El contrast de l'aigua amb les terres de secà que envolten l'aiguabarreig conforma un mosaic de colors que va del blau al groc, passant pel verd dels boscos de ribera, especialment ben conservats a la Noguera Ribagorçana, considerada un dels excel·lents representants de la vegetació de ribera de la Catalunya occidental amb una important penetració de plantes eurosiberianes.

Seguim camí pel costat de la Noguera Ribagorçana fins arribar a Corbins, a la part de baix on hi ha un parc molt ben arreglat.

Allí la una quarta part de les caminadores es queden i les demés seguim camí per la banda esquerra del mateix riu, direcció la Peixera.


Arribem a l'Assut on hi ha força aigua estancada, fem mitja volta i pugem fins a dalt de La Serreta.

Assut (de l'àrab as sad, 'barrera') és una presa de reduïdes dimensions. Es tracta d'una obra de fàbrica de poca alçària construïda transversalment en un riu o en un rierol per a aturar l'aigua, fer-ne pujar el nivell i derivar-la fora de la llera en general cap a una séquia.

L'assut és una part important en els regadius tradicional.

Per la carretera Camí de la Portella tornem a passar pel costat de camps de fruiters, una granja de porcs i contemplem les vistes de la plana plens de fruiters.

Arribem a Corbins pel cementiri, travessem el poble i anem fins a l'autocar que ens espera a la part de baix on ens retrobem totes les caminadores.

L'autocar ens porta al polígon industrial de Torre-Serona on ens esperen per dinar al restaurant Sukulen.

Ens instal·lem en 3 taules allargades al final del menjador.

Mengem Gofre d’espinacs amb verdures de primer i hamburguesa de vedella amb formatge fos acompanyada de puré de patates, uns xerris i xips de plàtan de segon. Per postres podem escollir el que ens ve mes de gust (sacher, flam, iogurt grec, fruita, gelat, etc). Finalment cafès i infusions al gust.

Tot ha estat presentat amb molta cura.

Una mica abans de les cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix  i tornem cap a Sabadell  per la A2, B30, BV-1414.

Entrem a Sabadell i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. Una mica abans de les 19h hem baixat totes de l'autocar, 

Avui hem fet una mica mes de 11 kms, amb uns 140 metres de desnivell, pràcticament tots en la segona meitat del recorregut.





dimecres, 1 de març del 2023

Corbins

Sortim a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 42.

El dia es presenta molt serè. Ha fet molt bon dia, bastant fred, i el sol que ens ha acompanyat tota l'estona.

Per la C58, B30, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 

Seguim per la A2, sortim en direcció Balaguer per la C12 fin a la sortida que porta a Vilanova de la Barca. L'autocar ens deixa en aquesta petita carretera d'on surt un camí enmig de camps amb fruiters.

Durant el mes de febrer ha fet molt fred i els fruiters van atrassats. La floració que algun any és aquests dies no arribarà fins d'aquí unes tres setmanes. Ens queda constància que en aquesta zona els fruiters deuen presentar una imatge espectacular en la floració, però avui no ha estat així. Hem gaudit d'un paisatge d'hivern.

Passem per un camí ample enmig de camps de fruiters, paraguaios, pereres i presseguers segons ens ha dit un pagès que hem trobat.

Arribem a l'aiguabarreig de la Noguera Ribagorçana amb el Segre.
Veiem que els dos rius baixen força plens.

Aquí el paisatge és de ribera, en aquesta época els arbres sense fulles.

L'aiguabarreig d'aquests dos rius aporta un fort contrast tant de paisatge, com des del punt de vista dels ambients naturals que són presents dins la plana del Segrià. El contrast de l'aigua amb les terres de secà que envolten l'aiguabarreig conforma un mosaic de colors que va del blau al groc, passant pel verd dels boscos de ribera, especialment ben conservats a la Noguera Ribagorçana, considerada un dels excel·lents representants de la vegetació de ribera de la Catalunya occidental amb una important penetració de plantes eurosiberianes.

Seguim camí pel costat de la Noguera Ribagorçana fins arribar a Corbins, a la part de baix on hi ha un parc molt ben arreglat.

Allí la meitat de les caminadores es queden i les demés seguim cami per la banda esquerra del mateix riu, direcció la Peixera.

Arribem a l'Assut on hi ha força aigua estancada, fem mitja volta i pugem fins a dalt de La Serreta.

Per la carretera Camí de la Portella tornem a passar pel costat de camps de fruiters, una granja de porcs i contemplem les vistes de la plana plens de fruiters.

Arribem a Corbins pel cementiri, travessem el poble i anem fins a l'autocar que ens espera a la part de baix on ens retrobem totes les caminadores.

L'autocar ens porta al polígon industrial de Torre-Serona on ens esperen per dinar al restaurant Sukulen.

Ens instal·lem en 3 taules allargades al final del menjador.

Mengem Gofre d’espinacs amb verdures de primer i hamburguesa de vedella amb formatge fos acompanyada de puré de patates, uns xerris i xips de plàtan de segon. Per postres podem escollir el que ens ve mes de gust (flam, iogurt grec, pinya, gelat, etc). Finalment cafès i infusions al gust.

Tot ha estat presentat amb molta cura.

Una mica abans de les cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix  i tornem cap a Sabadell  per la A2, B30, BV-1414.

Entrem a Sabadell i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. Sobre les 19h hem baixat totes de l'autocar, 

Avui hem fet una mica mes de 11 kms, amb uns 140 metres de desnivell, pràcticament tots en la segona meitat del recorregut.