Sortim puntualment a les nou de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.
Som 23.
Avui es presenta un dia calorós, d'estiu. Anem previngudes per la calor.
Anem per la C58 fins a Terrassa, i després per la C16 cap a Manresa on anem al Viena del centre comercial Els trullols a esmorzar tranquilament.
Tornem a pujar a l'autocar i per la C55 arribem gairebé fins a Solsona, on una mica abans agafem la C26 i arribem prop de la presa del pantà on baixem de l'autocar.
Fem una caminada per un cami ample fins a la caseta del panta on estem una estona per veure l'embassament, gaudir de l'ombra dels pins i fer fotografies.
El pantà de Sant Ponç és un embassament situat a la vall mitjana del riu Cardener, creat per una presa localitzada al municipi de Clariana de Cardener, que s’estén pels termes de Clariana de Cardener, Olius i Navès, a la comarca del Solsonès.. Té una forma curiosa, com de fletxa, amb la cua a Olius i el cap a Sant Ponç.
Fou construït entre els anys 1949 i 1954. Per a la construcció del pantà es va aprofitar el congost format pel Cardener a l’ermita de Sant Ponç (Clariana de Cardener).
A continuació tornem i caminant per sobre la presa anem fins a l'atra banda on ens espera l'autocar. Fa un bon sol, però a l'ombra s'esta prou bé. Fem un petit tomb per l'entorn i tornem a pujar a l'autocar que ens porta a Solsona i ens deixa al costat de la catedral.
Solsona és un municipi de la província de Lleida, capital de la comarca del Solsonès, és també cap de partit judicial i seu de la diòcesi de Solsona.
Al 2024 tenia uns 10.000 habitants.
Podem fer una volta pel casc antic de Solsona, entrem a la catedral, veiem l'orgue que es va restaurar fa pocs anys i la verge del claustre.
Després anem fins a la plaça sant Joan on veiem l'ou com balla. Avui es Corpus.
L'ou com balla és una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi. Consisteix a col·locar un ou buit, amb un punt de cera per tapar el forat pel qual s'ha buidat, sobre el raig d'aigua d'un brollador d'una font, de manera que giravolti sense caure. La font, habitualment, es guarneix amb flors i fruites del temps, com les cireres amb les quals es cobreix la tassa de la font, o la ginesta i els clavells.
La interpretació donada per l'Església és que l'ou representa l'hòstia consagrada, la forma de l'aigua el calze de la sang de Crist, i les cireres madures i fruites que ho adornen la mateixa sang de Crist, en clara al·lusió a la festa del Corpus Christi.
Una de les teories més esteses de l'origen de la tradició el situa a Itàlia, on un frare dominic ho va veure en un petit poble, i quan es va traslladar a Barcelona proposà de fer-ho a la catedral, tanmateix, no hi ha cap constància documental d'aquest fet.
Altres interpretacions, relacionades directament amb la representació de la sagrada forma, apunten a la representació de la plenitud de la primavera, ja que tant l'ou, com l'aigua o l'abundor de flors són interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l'estació primaveral en plena vitalitat.
També hi ha qui considera que va néixer com una distracció dels nobles del carrer Montcada mentre esperaven el pas de la processó tot i que no s'ha contrastat documental ni arqueològicament. Durant els anys, es va anar estenent la creença que si l'ou queia seria un any dolent, però si aguantava durant tota la jornada seria un bon senyal. A l'hora de cercar-ne l'origen, també hem de tenir presents les similituds entre l'ou com balla i els jocs d'aigua que feien els musulmans en els brolladors dels patis interiors. Un d'aquests jocs consisteix justament a fer gronxar una piloteta sobre el raig d'aigua d'una font.
Tornem a l'autocar que ens porta al restaurant Gran Sol.
Entrem al restaurant i ens col·loquem en una taula imperial especialment preparada pel nostre grup.
Hem començat menjant una vichysoisse amb cruixent de ceba i de segon rotllets de pollastre amb bacon i bolets.
De postres bunyols amb gelat de vainilla regat amb xoxolata
Aigua, vi, cafès i infusions al gust.
Les caminadores han tingut un detall amb la Teresa que ha agrait de tot cor.
Després de fer l'habitual tertúlia, a les cinc pugem a l'autocar que ens recull davant de la porta del restaurant i tornem cap a Sabadell altre cop per la C55, C16 i C58.
A Sabadell hem fet les parades habituals davant de l'escola d'idiomes, Sabadell Centre i davant del cal Gorina.
Abans de les set ja hem baixat totes de l'autocar,
