dijous, 19 de juny del 2025

Panta de Sant Ponç i Solsona (La mini)

Sortim puntualment a les nou de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 23.

Avui es presenta un dia calorós, d'estiu. Anem previngudes per la calor.

Anem per la C58 fins a Terrassa, i després per la C16 cap a Manresa on anem al Viena del centre comercial Els trullols a esmorzar tranquilament. 

Tornem a pujar a l'autocar i per la C55 arribem gairebé fins a Solsona, on una mica abans agafem la C26 i arribem prop de la presa del pantà on baixem de l'autocar.

Fem una caminada per un cami ample fins a la caseta del panta on estem una estona per veure l'embassament, gaudir de l'ombra dels pins i fer fotografies.

El pantà de Sant Ponç és un embassament situat a la vall mitjana del riu Cardener, creat per una presa localitzada al municipi de Clariana de Cardener, que s’estén pels termes de Clariana de Cardener, Olius i Navès, a la comarca del Solsonès.. Té una forma curiosa, com de fletxa, amb la cua a Olius i el cap a Sant Ponç.

Fou construït entre els anys 1949 i 1954.  Per a la construcció del pantà es va aprofitar el congost format pel Cardener a l’ermita de Sant Ponç (Clariana de Cardener).




A continuació tornem i caminant per sobre la presa anem fins a l'atra banda on ens espera l'autocar. Fa un bon sol, però a l'ombra s'esta prou bé. Fem un petit tomb per l'entorn i tornem a pujar a l'autocar que ens porta a Solsona i ens deixa al costat de la catedral.

Solsona és un municipi de la província de Lleida, capital de la comarca del Solsonès, és també cap de partit judicial i seu de la diòcesi de Solsona. 
Al 2024 tenia uns 10.000 habitants.

Podem fer una volta pel casc antic de Solsona, entrem a la catedral, veiem l'orgue que es va restaurar fa pocs anys i la verge del claustre.

Després anem fins a la plaça sant Joan on veiem l'ou com balla. Avui es Corpus.

L'ou com balla és una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi. Consisteix a col·locar un ou buit, amb un punt de cera per tapar el forat pel qual s'ha buidat, sobre el raig d'aigua d'un brollador d'una font, de manera que giravolti sense caure. La font, habitualment, es guarneix amb flors i fruites del temps, com les cireres amb les quals es cobreix la tassa de la font, o la ginesta i els clavells.


La interpretació donada per l'Església és que l'ou representa l'hòstia consagrada, la forma de l'aigua el calze de la sang de Crist, i les cireres madures i fruites que ho adornen la mateixa sang de Crist, en clara al·lusió a la festa del Corpus Christi.

Una de les teories més esteses de l'origen de la tradició el situa a Itàlia, on un frare dominic ho va veure en un petit poble, i quan es va traslladar a Barcelona proposà de fer-ho a la catedral, tanmateix, no hi ha cap constància documental d'aquest fet. 

Altres interpretacions, relacionades directament amb la representació de la sagrada forma, apunten a la representació de la plenitud de la primavera, ja que tant l'ou, com l'aigua o l'abundor de flors són interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l'estació primaveral en plena vitalitat.
També hi ha qui considera que va néixer com una distracció dels nobles del carrer Montcada mentre esperaven el pas de la processó tot i que no s'ha contrastat documental ni arqueològicament. Durant els anys, es va anar estenent la creença que si l'ou queia seria un any dolent, però si aguantava durant tota la jornada seria un bon senyal. A l'hora de cercar-ne l'origen, també hem de tenir presents les similituds entre l'ou com balla i els jocs d'aigua que feien els musulmans en els brolladors dels patis interiors. Un d'aquests jocs consisteix justament a fer gronxar una piloteta sobre el raig d'aigua d'una font.

Tornem a l'autocar que ens porta al restaurant Gran Sol.

Entrem al restaurant i ens col·loquem en una taula imperial especialment preparada pel nostre grup.

Hem començat menjant una vichysoisse  amb cruixent de ceba i de segon rotllets de pollastre amb bacon i bolets.
De postres bunyols amb gelat de vainilla regat amb xoxolata
Aigua, vi, cafès i infusions al gust.

Les caminadores han tingut un detall amb la Teresa que ha agrait de tot cor.

Després de fer l'habitual tertúlia, a les cinc pugem a l'autocar que ens recull davant de la porta del restaurant  i tornem cap a Sabadell  altre cop per la C55, C16 i C58. 

A Sabadell hem fet  les parades habituals davant de l'escola d'idiomes, Sabadell Centre i davant del cal Gorina. 

Abans de les set ja hem baixat totes de l'autocar, 

dimecres, 11 de juny del 2025

Panta de Sant Ponç

Sortim puntualment a dos quarts de nou de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 31.

Avui es presenta un dia calorós, d'estiu. Anem previngudes per la calor amb aigua, barrets i algun ventilador portàtil. Moltes anem amb pantaló curt o bermudes.

Anem per la C58 fins a Terrassa, i després per la C16 cap a Manresa on anem al Viena del centre comercial Els trullols a esmorzar. 

Tornem a pujar a l'autocar i per la C55 arribem gairebé fins a Solsona, on una mica abans agafem la C26 comencem la caminada  en un petit desviament d'entrada, entre els km 111 i 112

Avui fem una caminada des d'aques punt fins a la presa del pantà.

Anem per una cami ample pel costat del pantà. Hi ha trossos amb ombres i trossos en els que ens toca el sol. A mida que passa l'estona el sol va escalfant mes. Ens anem aturant a les ombres i anem fent el camí sense presa. El camí es força planer i facil de fer.

La vegetació és fonamentalment de pins.

Quan arribem al final estem força cansades de la soleiada que hem agafat. Sort que a l'autocar tenim aire acondicionat i ens posem a to.



El pantà de Sant Ponç és un embassament situat a la vall mitjana del 
riu Cardener, creat per una presa localitzada al municipi de Clariana de Cardener, que s’estén pels termes de Clariana de Cardener, Olius i Navès, a la comarca del Solsonès.. Té una forma curiosa, com de fletxa, amb la cua a Olius i el cap a Sant Ponç.

Fou construït entre els anys 1949 i 1954.  Per a la construcció del pantà es va aprofitar el congost format pel Cardener a l’ermita de Sant Ponç (Clariana de Cardener).

L’ermita de Sant Ponç era una església romànica que avui està submergida al fons del pantà. 

Actualment és el tercer embassament de la conca del riu Llobregat per capacitat, després de la Baells i la Llosa del Cavall.


Amb una presa de 59,5 m d’alçada i una longitud de 311 m, té una capacitat de 24,4 hm³, una llargada de 5,8 km i la superfície total de l’embassament és de 144,5 ha.

S'hi poden trobar diferents espècies de peixos, sobretot introduïdes.

L'aigua de Sant Ponç va jugar un paper molt important a l'hora d'extingir el gran incendi forestal que va assolar les comarques del Solsonès, Bages, Anoia i Segarra el 18 de juliol de 1998. Un foc que es va prolongar durant tres dies i que va acabar arrasant unes 27.000 hectàrees.



Acabada la caminada pugem a l'autocar que ens porta cap a Solsona i ens deixa davant el restaurant Gran Sol

Solsona és un municipi de la província de Lleida, capital de la comarca del Solsonès, és també cap de partit judicial i seu de la diòcesi de Solsona. 
Al 2024 tenia uns 10.000 habitants.

Aspectes rellevants de Solsona
  • La imatge preromànica de la Mare de Déu del Claustre, com a patrona de Solsona
  • Les festes, la Festa Major i el Corpus, així com el Carnaval.
  • El seu llegat barroc, testimoni d’una de les èpoques més esplendoroses de la seva història.
  • L’activitat comercial de Solsona, antigament amb més de 100 oficis diferents. Destacaven els paraires i els ganiveters i la fabricació i l’emmagatzematge de glaç 
  • El pregoner que encara perviu, encarregat de fer les crides en veu alta, precedit del toc de trompeta o de les campanes, i que comunica noves d’interès general per als solsonins, ja siguin bans de l’Ajuntament (activitats culturals, espectacles, festes, anuncis com la restricció d’aigua en temps de secada…) o les defuncions pels carrers de la ciutat.


Entrem al restaurant i ens col·loquem en tres taules rodones preparades especialment pel nostre grup.

Hem començat menjant una vichysoisse de poma amb cruixent de ceba i de segon Hem triat entre bacallà, vedella i pollastre.
De postres pastís de la casa.
Aigua, vi, cafès i infusions al gust.

Les caminadores han tingut un detall amb la Teresa que ha agrait de tot cor.

Després de fer l'habitual tertúlia dos quarts de cinc pugem a l'autocar que ens recull davant de la porta del restaurant  i tornem cap a Sabadell  altre cop per la C55, C16 i C58. 

A Sabadell hem fet  les parades habituals davant de l'escola d'idiomes, Sabadell Centre i davant del cal Gorina. 

Hem fet 7 km i mig i 180 m de desnivell.

A un quart de set ja hem baixat totes de l'autocar,