Sortim a les 8 tocades de la plaça Antoni Llonch.
Som 25 caminadores i una s'ha afegit a Bagà doncs és on viu.
Fa un dia ennuvolat, totes anem previngudes amb capelines, anoraks i paraigües ja que la previsió fins ahir era de pluja per avui. Algunes estaven preocupades i s'han portat roba per canviar-se en cas de pluja (no ha fet falta per sort!!). El matí ha aguantat molt bé, només ha plogut a l'hora de dinar.
El conductor de l'autocar ens porta per la C58 i la C16 cap a Bagà. Avui la ruta ha estat molt senzilla. Tot i que per sortir de Sabadell ens ha fet una volta per si no coneixíem prou bé la nostra ciutat. Hem arribat a lloc en una hora i mitja llarga.
Ens aturem a l'Hostal Batista, que es troba a l'entrada del poble i ens tenen preparades unes taules per nosaltres i una mica de self-service amb suc de taronja, trossets de pa de pessic i cafè amb llet a voluntat.
Acabant d'esmorzar hem tornat a pujar a l'autocar que ens ha dut fins a Sant Joan de l'Avellanet per una petita carretera que passa pel costat del riu Bastareny, amb arbres de fulla caduca que avui tenien un color groc preciós.
Arribant a dalt hem baixat, l'autocar era prou petit per fer les curves del camí que arriba a l'ecomuseu que es troba al costat de l'ermita de Sant Joan de l'Avellanet. Aquesta ermita no l'hem visitat, però hem pres nota per anar-hi un dia amb familiars i/o amics.
Tot el dia hem estat gaudint del paisatge tardorenc de l'entorn.
Hem seguit la Via Nicolau de baixada fins al poble de Bagà.
El camí és molt agradable, estones mes ample i en algun moment estret. Hi ha bones vistes i molta vegetació.
La Via del Nicolau fou construïda a principis del segle XX (1914-1916) per tal de transportar fusta des de Gisclareny fins a Guardiola de Berguedà. El seu promotor fou Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga, que en va tenir la concessió fins a mitjans dels anys 30. Posteriorment va caure en desús i la infraestructura es va anar deteriorant. L'any 2009 el camí fou restaurat amb finalitats turístiques. Gràcies a aquesta restauració, avui en dia senderistes i ciclistes poden gaudir d'aquest camí que recorre la vall del riu Bastareny i que uneix Sant Joan de l'Avellanet i el monestir de Sant Llorenç prop Bagà a Guardiola de Berguedà. El gran atractiu de la ruta són els diversos túnels i ponts que hi ha, entre els que destaca la passarel·la del Nicolau, un pont penjant de més de 35m.
Hem travessat el pont penjat d'una en una tal com indica el cartell que hi ha al costat.
Hem passat pels dos túnels i gaudit de les precioses vistes durant tota la baixada.
Arribant a Bagà hem anat fins davant de cal Batista on hem arribat després de travessar el riu i el poble.
L'autocar ens ha portat cap a Guardiola de Berguedà on es troba el monestir de Sant Llorenç prop Bagà dalt d'un turonet.
Altre cop hem agraït que l'autocar fos petitó, ja que ens ha deixat al costat mateix.
El guia, Joan, ens estava esperant i ens ha fet una visita al monestir que ens ha agradat.
Sant Llorenç prop Bagà és un conjunt monàstic del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba en un pla al costat del riu Bastareny, a 1 km de Guardiola de Berguedà,[1] al nord del nucli urbà, concretament a la vall del Brocà, enlairat en un planell del vessant oriental de la serra de Gisclareny.[2] Aquesta situació és bastant estratègica, ja que en l'època de la consagració estava a prop d'una font força cabalosa i també d'unes coves que es podien aprofitar per a refugi o recés. També estava situat al costat d'una via prou important que unia el Berguedà amb la Cerdanya.
És un temple de planta basilical cobert amb volta de canó corresponent al primer romànic de principis del segle xi i reformat al segle xii. L'estructura és força complexa: consta d'una cripta i tres naus, part de les quals tenen dos nivells, cobertes amb volta de canó, i les restes de dues absidioles al costat de ponent, mentre que l'accés és a llevant. Amb el terratrèmol del segle xv van esfondrant-se el tres primers trams de les naus escurçant-ne la llargada i es traslladà la façana a la meitat de l'església. La restauració duta a terme el 2005 ha recuperat l'espai original i traslladat la façana barroca al lloc de la façana primitiva. La porta barroca oberta al mur de llevant de l'església, fruit de les reformes efectuades a l'edifici al segle xviii, consta d'una llinda monolítica que porta la data de construcció (1761) rematada per un frontó triangular que acollia una imatge de Sant Llorenç, patró de l'església (avui desapareguda), dins un petit nínxol. Sobre la porta hi ha un òcul circular que il·lumina la nau.
Un cop s'han acabat les explicacions, i recuperats els pals que havíem deixat a l'autocar hem baixat per un caminet que ens ha tornat a la Via Nicolau i l'hem seguit fins que hem arribar altre cop a Bagà, davant de l'Hostal Batista.
L'autocar en pocs minuts ens ha portat fins a la trenca del camí que arriba al restaurant Molí del Cassó. Ja ens estàvem esperant.
Ens hem instal·lat i hem dinat:
Sopa de carbassa, moniato i pastanaga amb un rajolí d'oli i pebre, caneló de bolets de la contrada i bacallà acompanyat de tàperes, olives negres i tomàquets sense pell ni llavors.
Per postres gelat de vainilla amb coques. Cafès, tallats i infusions preparades amb molta cura per la Conxita (la mestressa).
La Conxita ens ha fet moltes explicacions sobre el dinar i la cuina en general.
Retornem cap a Sabadell pel mateix camí que l'anada. A un quart de set ja hem baixat totes de l'autocar. El conductor en tot moment ha estat molt amable.
Hem gaudit molt de la trobada.
No s'ha fet la ruta prevista inicialment ja que era una circular en la que no havia refugis en cas de pluja, però tot i així hem aprofitat el mal temps per gaudir del monestir que la majoria no coneixíem.
Tot plegat hem fet uns 6,5 km. (2,7 + 3,8) i 80 m (30 + 50) de desnivell positiu.
En blau esta dibuixada la ruta prevista i en vermell els trossets que hem fet.
