dimecres, 14 de desembre del 2022

Vacarisses (plus)

Avui som 29 caminadores

Sortim a les 9h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de la Renfe.

Aquests últims dies han estat ennuvolats i amb pluja a la tarda, avui el dia ha començat amb el cel clar i s'ha mantingut. L'ambient estava net, el terra humit.
No ha fet tan fred com esperàvem tot i que anàvem ben previngudes.

Anem per la C58 fins a Vacarisses, on el conductor Fran ens deixa davant del bar Ivandy.

La caminada ha estat per camins amples i estrets, al costat de camps i per dins del bosc, hem fet pujades i baixades, hem travessat rieres, ha estat molt entretinguda i totes hem seguit sense problemes

Hem vist bones vistes del poble, de la Torrota de Vacarisses i de Montserrat, amb el monestir.

La Torrota és una torre de guaita declarada bé cultural d'interès nacional, està situada sobre un pujol al nord-oest del poble. És una torre de planta circular amb aparell de pedra sense treballar. Tan sols se'n conserven 12 metres d'alçada, corresponents a la planta baixa, el primer pis i l'inici del segon. L'absència d'arrencaments de volta fa pensar que probablement la separació interna dels pisos es fes amb embigats de fusta. L'accés a la torre es feia mitjançant una porta situada a la banda de migdia, al segon pis de la torre, d'arc de mig punt adovellat-

Adossades a la torre, a les bandes oest, nord i sud, hi ha restes de diferents estructures.

Es coneixen poques dades de la Torrota, ja que bona part de la documentació conservada fa referència als senyors del castell de Vacarisses. Aquest podria haver estat situat al centre del poble, al turó on hi ha l'actual castell, tot i que alguns autors el vinculen amb la Torrota.

Amb motiu del projecte de restauració de la torre endegat per l'Ajuntament, l'any 1999 es va portar a terme una intervenció arqueològica centrada a l'interior d'aquesta. Les dades estretes de l'excavació no van permetre situar la torre en un moment cronològic concret, tot i que per les seves característiques es pot situar als segles X-XI, datació que coincidiria amb les primeres mencions al castell de Vacarisses. Les intervencions portades a terme tant a la Torrota com al castell situat al poble, però, no han pogut determinar quin era el primitiu emplaçament del castell de Vacarisses al qual es refereix la documentació.

Hem olorat el petricor, això és el nom que rep l'olor que provoca la pluja en caure en els sòls eixuts. El nom deriva de la unió de dues paraules gregues: πέτρος petros, que significa "pedra", i ἰχώρ, ikhôr, paraula amb la qual anomenaven el líquid que fluïa per les venes dels déus en la mitologia grega. Es defineix com l'aroma característica que acompanya la primera pluja després d'un llarg període de sequera.

Arribant a la font de l'Orpina hem menjat i begut una mica, hem retrobat la caminadora que s'havia quedat a l'autocar.

Hem passat per un túnel sota el tren i hem vist un salt d'aigua.

Cinc caminadores han marxat amb el conductor Fran cap a l'autocar que les ha dut al bar Ivandy.

La resta hem anat caminant cap al poble, fent pujades altra vegada.

S'han afegit quatre caminadores que avui no han pogut exercir com a tals degut a molèsties físiques que de ben segur aviat superaran i podran tornar a acompanar-nos.

Totes juntes hem anat cap al restaurant El Cingle on hem gaudit d'un menjador per nosaltres soles.

De primer plat hem menjat sopa de farigola, dues croquetes, coca de bacallà i carxofa fregida.
De segon fricandó amb varietat de bolets
De postres crema cremada.
Pa, vi de la casa blanc - negre ( D.O Catalunya) i Aigua.
Cafès / infusions

A dos quarts de cinc hem marxat cap a Sabadell, i hem arribat just quan es feia fosc.

Hem fet les parades habituals a la Gran Via, avui començant per Vilarrúbies.

Hem fet 9 km amb desnivell de 217m.

Cal dir que avui la Teresa ha utilitzat un altaveu que li han comprat entre totes per tal que no hagi de forçar la veu i pugui seguir fent de guia un quant temps mes. N'està molt agraïda. (de l'altaveu i de fer de guia!!)

I també cal fer esment que s'utilitzen un parell d'armilles grogues per ser mes visibles en la part davantera i darrera del grup de caminadores.