D'Arbeca a Belianes

Sortim a les 8h15 de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 26. Avui s'han afegit al grup dues noves caminadores.

Com a novetat ara paguem al pujar a l'autocar i també aprofitem per dir el que volem per dinar, ja que el restaurant ens ho deixa triar.

Aquest curs el temps ens està donant sorpreses cada mes. Tot i que durant la setmana ha estat plovent avui hem tingut força bon dia.

Anem per la C58, B40, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. Hi ha boira baixa.

Tornem a triar el menú ja que des del restaurant havien passat el menú d'un altre dia.

Seguim camí per la A2 i després per la C233 fins Arbeca, on sense visitar el poble comencem a caminar pel costat del canal d'Urgell.

Arbeca està situada a la comarca de les Garrigues amb una població de 2100 habitants. Coneguda per l'expressió "Aquest ve d'Arbeca" i per l’oliva arbequina, més petita que la sevillana, que produeix un oli de gran qualitat, un dels millors del món.

El canal d'Urgell avui va molt ple d'aigua, podeu comparar les fotografies amb les del dia 5. Ho trobem força espectacular. Hem vist com l'aigua arrossegava alguns animals morts.

Els voltants del canal estan molt verds i veiem oliveres i també algunes zones amb arbres florits que suposem que son ametllers.

Creuem el canal un parell de vegades i quan estem a l'alçada de la Fortalesa dels Vilars parem un moment per escoltar una breu explicació sobre la mateixa.

La Fortalesa dels Vilars és un conjunt arqueològic excepcional. Es tracta d’un dels jaciments ibèrics més ben conservats d’Europa, únic en el panorama peninsular i europeu de la Primera Edat del Ferro i la Cultura Ibèrica.

La singularitat de la fortalesa es troba en el sistema defensiu: la muralla, reforçada per dotze torres; el camp frisó de pedres clavades i un fossat. Però també en el sistema de control de les aigües, que a banda de fer-la encara més inexpugnable gràcies al fossat, permetia tenir accés a l’aigua a través d’un pou cisterna central encara que la fortalesa fos atacada. 

Es va començar a construir a la primera edat del ferro. Els seus fundadors eren els mateixos habitants de la plana, els quals més tard protagonitzarien el procés d’iberització formant el poble ilergeta.

Es va construir a la plana en un lloc triat amb molta cura, a prop de l’aigua que discorria pel barranc de l’Aixaragall i sobre les millors terres de conreu. La renúncia a ubicar-la sobre un turó seguint el costum tradicional implicava assumir els riscos d’un emplaçament vulnerable i un gran esforç constructiu, pel fet de proveir-se de pedra a més de 2 quilòmetres de distància. Era, però, una decisió ben meditada, ja que els permetria aixecar l’estructura urbanística preconcebuda i amb un impressionant dispositiu defensiu.

Seguim camí i ara deixant enrere el canal passem molt aprop d'una explotació d'Arids sobre la qual també escoltem una breu descripció.

Els àrids són matèries primeres  primeres minerals extretes de la terra per a ser utilitzades, després del seu processament, en diferents sectors industrials. 

Els que avui veiem son àrids de gravera: es tracta de sorres i graves procedents de dipòsits al·luvials, amb forma granular, que una vegada rentats i triturats són classificats en diverses grandàries i composicions.

Els àrids són un material vital per al desenvolupament de l'economia. Ara com ara, és la segona matèria primera més consumida després de l'aigua i representa més del 50% de tots els recursos minerals consumits. 

En funció del seu ús podem dividir als àrids en quatre grans grups:

La construcció i obra pública

· Grans infraestructures 

· Obres de fàbrica

. Carreteres·

. Ferrocarrils

· Fabricació de ciment, morters, formigons, mosaics, llosetes per a les voreres, rajoles i altres materials de la construcció

· Les obres hidràuliques i l'adequació dels plans hídrics i de depuració d'aigües 

· Habitatge 

INDÚSTRIA

· Càrregues inorgàniques

· Abrasius

· Donar cos als plàstics

. Fibra de vidre·

. Porcellana per a aïlladors elèctrics

· cristalls

· Electrònica (xips)

MEDICINA

. Vidres òptics per a ulleres

. Antiàcids estomacals (bicarbonat)

· Talc

· Guixos per a fractures 

. Guixos per a utilització docent

LLAR

. Sabons

. Dentifricis

. Porcellanes i vaixelles

· Porcellanes artístiques

Els àrids s’obtenen mitjançant una intervenció temporal sobre el medi que té per objecte l’obtenció d’un aprofitament miner. 

Es tracta doncs, d’un impacte paisatgístic transitori produït mentre es desenvolupen les tasques extractives.

Al finalitzar l'extracció es retorna el terreny afectat per l'explotació als usos inicials o s'adequa a noves necessitats del territori.

Això implica que abans del començament de l’activitat, les empreses han de tenir aprovat un programa de restauració i han de dipositar una important quantitat de diners com a fiança per a garantir que aquesta tasca es durà a terme. 

El sistema de transport, pràcticament únic per a l'àrid, és la carretera. És freqüent veure explotacions d'àrids situades al voltant de ciutats, carreteres en construcció, etc. L'àrid és un material que es ven a un preu bastant ajustat al cost de producció.

A Catalunya, es consumeixen cada any al voltant de 30 milions de tones d'àrids. Aquest volum suposa un consum mitjà de 4 tones per habitant a l’any, o el que és el mateix: uns 11 kg per habitant i dia.

Mes endavant pugem a una petita elevació en la que trobem les restes d'un poblat ibèric anomenat "Poblat ibèric de la Pleta". L'elevació del terreny ens permet tenir vistes de l'entorn en 360º.

Arribem a Belianes ja és a la comarca de l’Urgell, és un poble petitó situat a la Vall del riu Corb, d’uns 500 habitants, i molt bonic. Data del segle XIII. És un bon mirador sobre la plana d’Urgell.

La principal activitat econòmica és l’agricultura, i hi ha ametllers, oliveres  i ceps.

Entrant a Belianes trobem l'autocar on podem deixar els bastons de caminar i la roba que ens fa nosa.

Fem una petita volta pel poble i entrem a dinar a Cal Menut on ens han distribuit en una taula de 8 i una de 18.

Per dinar de primer hem triat entre Amanida de marisc amb salsa rosa, Fideuà amb allioli, Mil fulls d’albergínia amb bolonyesa gratinat.

De segon plat entre Bistec de corder a la graella amb escalivada, Rotllets de pollastre amb verduretes i Salmó a la crema de gambes.

Per postres podem triar entre un munt de coses: Flam clàssic amb nata, Flam de xocolata amb nata, Crema catalana, Mel i mató, Iogurt amb melmelada, Compota de poma amb gelat mascarpone, Espuma de xocolata blanca i fruits del bosc

Mousse de moscatell amb fruits secs, Assortit de fruita, Pinya amb crema d'anís

Aigua, vi, cafès i infusions al gust.

Després de la tertúlia a quarts cinc pugem a l'autocar que ens recull davant de la porta del restaurant  i tornem cap a Sabadell  altre cop per la A2 i B40. 

A Sabadell hem fet  les parades habituals davant de l'escola d'idiomes, Sabadell Centre i davant del cal Gorina.

Passades les sis hem baixat totes de l'autocar, 

fotos  

Hem fet 11.5 km, i 142 m de desnivell.

Fortalesa dels Vilars, la mini

Sortim a les 9h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 25. Hi ha quatre caminadores que és la primera vegada que venen.

Com a novetat ara paguem al pujar a l'autocar i també aprofitem per dir el que volem per dinar, ja que el restaurant ens ho deixa triar.

Aquest curs el temps ens està donant sorpreses cada mes. Per avui s'anunciaven pluges, finalment no ha plogut i hem pogut fer el estava previst.

Anem per la C58, B40, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. Hem pogut estar al menjador interior.

Seguim camí per la A2 i després per la C233 fins Arbeca, i despres per un cami no gaire ample, però asfaltat fins a la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca on baixem de l'autocar, preparades per fer la visita.

La Fortalesa dels Vilars. És un conjunt arqueològic excepcional. Es tracta d’un dels jaciments ibèrics més ben conservats d’Europa, únic en el panorama peninsular i europeu de la Primera Edat del Ferro i la Cultura Ibèrica.

La singularitat de la fortalesa es troba en el sistema defensiu: la muralla, reforçada per dotze torres; el camp frisó de pedres clavades i un fossat. Però també en el sistema de control de les aigües, que a banda de fer-la encara més inexpugnable gràcies al fossat, permetia tenir accés a l’aigua a través d’un pou cisterna central encara que la fortalesa fos atacada. 

Es va començar a construir a la primera edat del ferro. Els seus fundadors eren els mateixos habitants de la plana, els quals més tard protagonitzarien el procés d’iberització formant el poble ilergeta.

Es va construir a la plana en un lloc triat amb molta cura, a prop de l’aigua que discorria pel barranc de l’Aixaragall i sobre les millors terres de conreu. La renúncia a ubicar-la sobre un turó seguint el costum tradicional implicava assumir els riscos d’un emplaçament vulnerable i un gran esforç constructiu, pel fet de proveir-se de pedra a més de 2 quilòmetres de distància. Era, però, una decisió ben meditada, ja que els permetria aixecar l’estructura urbanística preconcebuda i amb un impressionant dispositiu defensiu.

La visita guiada ens la fa Sergi, que és tecnic de l'Ajuntament.

Ens fa bones explicacions i acabada la visita "in situ" pugem a l'autocar que entra al recinte i ens fa la volta, cosa que ens permet tenirne una bona visió.

Baixa en Sergi i nosaltres seguim cap a Belianes.

Belianes ja és a la comarca de l’Urgell, és un poble petitó situat a la Vall del riu Corb, d’uns 500 habitants, i molt bonic. Data del segle XIII. És un bon mirador sobre la plana d’Urgell.

La principal activitat econòmica és l’agricultura, i hi ha ametllers, oliveres  i ceps.

En arribar a Belianes fem una volteta pel poble que el trobem molt bonic i ben arreglat i ens retrobem davant de del restaurant Cal Menut.

Entrem amb l'avís que vigilem de no donar-nos un cop al cap amb una arcada que hi ha al mig i els col·loquem en una taula llarga preparada per 25 persones.

Per dinar de primer hem triat entre Escudella, Ous estrellats amb xoriço i pebrots del padró, Escalivada amb formatge de cabra.

De segon plat entre Bacallà amb patata panadera i sofregit de verdures suau, Cassola de conill amb samfaina, Estofat de vedella.

Per postres podem triar entre un munt de coses: Crema catalana, Mel i mató, Iogurt amb melmelada, Compota de poma amb gelat mascarpone, Carpaccio de pinya amb gelat de coco i oli d’espècies, Formatge amb codonyat, Assortit de fruita, Maduixes amb nata.

Aigua, vi, cafès i infusions al gust.

A quarts de cinc cinc pugem a l'autocar que ens recull davant de la porta del restaurant  i tornem cap a Sabadell  altre cop per la A2 i B40. 

A Sabadell hem fet  les parades habituals davant de l'escola d'idiomes, Sabadell Centre i davant del cal Gorina.

Al voltant de les sis hem baixat totes de l'autocar, 

fotos  

Arbeca

Sortim a les 8h30 de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 37.

Com a novetat ara paguem al pujar a l'autocar i també aprofitem per dir el que volem per dinar, ja que el restaurant ens ho deixa triar.

Aquest curs el temps ens està donant sorpreses cada mes. Per avui s'anunciaven pluges, finalment hem tingut força bon dia.

Anem per la C58, B40, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. Avui hem coincidit amb un altre autocar i la majoria ens hem quedat en el menjador que dona a la carretera traslladant cadires i una mica apretadetes.

Seguim camí per la A2 i després per la C233 fins Arbeca, on sense visitar el poble comencem a caminar pel costat del canal d'Urgell.

Segur que heu sentit moltes vegades aquesta expressió “noi (o noia!) sembla que vinguis d’Arbeca!!) Hi ha diverses versions sobre l'origen d'aquesta dita-

1-Una  es remunta al segle XIX. Amb motiu del quart centenari de l’arribada de Colom a Amèrica, a Barcelona es va celebrar una cursa amb valuosos premis a la que van participar corredors de tot el món, també una nodrida representació arbequina. Tothom vestia més o menys la indumentària pròpia dels esportius d'aquells temps, excepte els d'Arbeca, que corrien amb calçotets llargs de temarell”, explica Joan Amades al Refranyer català comentat. La gent que preguntava qui eren aquells corredors que feien aquella fila, obtenien com a resposta: “Venen d’Arbeca

Joan Amades va apuntar també que aquesta expressió al·ludeix a persones "rústiques" i "poc coneixedores d'usos i costums de la ciutat". 

2-Un altre possible origen està relacionat amb els ducs de Cardona, amb residència a Arbeca i que, quan eren citats a les Corts Catalanes, de vegades no estaven al corrent de l'actualitat.

3-També es diu que es una frase que feien servir els mateixos arbequins per no posar-se en assumptes de caire polític que no els interessaven

4-Avui l’expressió s’utilitza per designar algú que ve del poble despistat i que no està al cas del que passa.

ARBECA

Arbeca està situada a la comarca de les Garrigues amb una població de 2100 habitants.

La vila es va anar estenent al voltant d’un turó, al cim del qual hi ha les restes del Castell dels Ducs de Cardona, construït sobre una fortalesa àrab conquerida a mitjans del segle XII.

La casa de Cardona va ser de les més poderoses de Catalunya durant els segles XV i XVI. Alguns reis de l’època van passar pel castell.

Al llarg dels segles i  través de matrimonis, vendes i també guerres, el castell va passar a mans del duc de Medinaceli, castellà, que en va ser el propietari fins a mitjans del segle XIX. 

A l’època de la desamortització el castell  va ser venut en subhasta.

Tot i que els ducs de Cardona ja havien fet arribar les oliveres a Arbeca, van ser els Medinaceli el qui van impulsar les plantacions d’oliveres, les que produeixen olives arbequines. Les van portar de Palestina amb la promesa de que pagarien un ral per olivera plantada. Paraula que sembla que no van complir. Els diners van anar a parar…… on? A les arques del rei Carles III d’Espanya, això sí, en concepte de préstec, per cobrir les despeses de la boda del seu fill. No sabem si el van retornar. El que sí que se sap és que els pagesos pagaven impostos sobre les oliveres. No estaven gaire contents!

L’oliva arbequina, més petita que la sevillana, produeix un oli de gran qualitat, un dels millors del món.Al mig del poble s’exposa un molí d’oli, el Molí d’Argiles, recuperat quasi sencer tot i que està fora de funcionament des de la guerra civil.

Apart de la produccció d’oli, la principal activitat és la ramaderia i l’agricultura Gràcies al canal d’Urgell tenen productes de regadiu. 

Una altra curiositat de la vila és la gran qualitat de la seva pedra, que va servir per grans construccions, i que a més a més ha marcat la fisonomia del paisatge amb les construccions de pedra seca.

la Fortalesa dels Vilars. És un conjunt arqueològic excepcional. Es tracta d’un dels jaciments ibèrics més ben conservats d’Europa, únic en el panorama peninsular i europeu de la Primera Edat del Ferro i la Cultura Ibèrica.

La singularitat de la fortalesa es troba en el sistema defensiu: la muralla, reforçada per dotze torres; el camp frisó de pedres clavades i un fossat. Però també en el sistema de control de les aigües, que a banda de fer-la encara més inexpugnable gràcies al fossat, permetia tenir accés a l’aigua a través d’un pou cisterna central encara que la fortalesa fos atacada. 

Es va començar a construir a la primera edat del ferro. Els seus fundadors eren els mateixos habitants de la plana, els quals més tard protagonitzarien el procés d’iberització formant el poble ilergeta.

Es va construir a la plana en un lloc triat amb molta cura, a prop de l’aigua que discorria pel barranc de l’Aixaragall i sobre les millors terres de conreu. La renúncia a ubicar-la sobre un turó seguint el costum tradicional implicava assumir els riscos d’un emplaçament vulnerable i un gran esforç constructiu, pel fet de proveir-se de pedra a més de 2 quilòmetres de distància. Era, però, una decisió ben meditada, ja que els permetria aixecar l’estructura urbanística preconcebuda i amb un impressionant dispositiu defensiu.

BELIANES

Belianes ja és a la comarca de l’Urgell, és un poble petitó situat a la Vall del riu Corb, d’uns 500 habitants, i molt bonic. Data del segle XIII. És un bon mirador sobre la plana d’Urgell.

La principal activitat econòmica és l’agricultura, i hi ha ametllers, oliveres  i ceps.

El camí passa pel costat del canal, es absolutament pla i fàcil de fer. Veiem els camps sembrats, les oliveres arbequines i els ametllers florits. Hem estat de sort ja qu en alguns cassos ja veiem que els pètals estan a terra.

Es veu ben be que la primavera està a punt d'arribar.

Fa una mica de ventet que no arriba a molestar.

Al cel hi ha alguns núvols que no han descarregat aigua.

Veiem l'autocar de lluny i ens hi anem acostant mica en mica.

Arribem als Vilars d'Arbeca on fem visita guiada.

Ens dividim en dos grups i sense pressa les guies ens van situant amb gran entusiasme en l'època dels ibers i ens transmeten l'amor que tenen per la fortalesa del seu poble.

Ens crida molt l'atenció el fet de que la gestió del jaciment la fa l'Ajuntament d'Arbeca. Ni diputacions, ni generalitat, ni gobierno.

Acabada la visita pugem a l'autocar que ens porta cap a Belianes i ens deixa davant el restaurant Cal Menut.

Entrem amb l'avís que vigilem de no donar-nos un cop al cap amb una arcada que hi ha al mig i els col·loquem en una taula molt llarga preparada per 31 persones i una de petita de 6.

Per dinar de primer hem triat entre Amanida catalana, Canelons de peix i marisc, Cassoleta de quaresma.

De segon plat entre Pit de pollastre al roquefort, Costella de porc a baixa temperatura al parmentier i Calamars amb juliana de pebrots i vinagreta de tinta.

Per postres podem triar entre un munt de coses: Flam clàssic amb nata, Flam de cafè amb nata, Crema catalana, Mel i mató, Iogurt amb melmelada, Compota de poma amb gelat mascarpone, Carpaccio de pinya amb gelat de coco i oli d’espècies, Formatge amb codonyat, Assortit de fruita, Maduixes amb nata,

Aigua, vi, cafès i infusions al gust.

Després de fer una bona tertúlia a les cinc pugem a l'autocar que ens recull davant de la porta del restaurant  i tornem cap a Sabadell  altre cop per la A2 i B40. 

A Sabadell hem fet  les parades habituals davant de l'escola d'idiomes, Sabadell Centre i davant del cal Gorina.

Una mica abans de les set ja hem baixat totes de l'autocar, 

fotos  

Hem fet 6 km, apart dels de la visita guiada i sense adonarnos-en 40 m de desnivell.