dimecres, 28 d’octubre del 2020

Ripoll, Togores, La Salut

Ens trobem a les 8:30 a la plaça Antoni Llonch.

Fa bon dia, i ens fa molta il·lusió fer una caminada juntes, com que estem en temps de COVID-19 no podem fer les coses com abans però farem el que es pugui.


Som 12, i ens distribuïm es dos grups de màxim 6, que és el que les autoritats han dit.

Baixem cap al Ripoll per la baixada de la Cobertera. Anem cap al pont de la Salut, passem el Ripoll i el riu Tort i agafem el cami cap a Togores. 

Ens arribem un moment fins a la Torre del Canonge, que està molt destrossada.

Seguim pel camí que pujaria des del Molí de l'Amat passant pel costat del camp en el que han plantat moltes oliveres.

Al trencall de Togores veiem un antic forn, passem pel pi de tres branques i arribem a Togores on esmorzem.

Seguim cap a la Salut on fem una parada per descansar.

Anem cap al cementiri, creuem el Raval d'Amalia i d'allí ja marxa cadascuna pel seu compte.

El matí ha acabat amb un bon sol.

Hem fet uns 13 kms.


Fotos


dimecres, 21 d’octubre del 2020

La Salut -Togores - Ripoll

Ens trobem a les 8:30 a la plaça Antoni Llonch.
Fa dies que no ens veiem i ens fa molta il·lusió fer una caminada juntes, com que estem en temps de COVID-19 no podem fer les coses com abans però farem el que es pugui.
Som 16, i ens distribuïm amb grups de màxim 6, que és el que les autoritats han dit. Anem tota l'estona amb mascareta.





Atravessem la Gran Via per sota, per Covadonga fins al carrer Quevedo arribem alpasseig de la nRevolució , travessem el pont de la Salut, passem el Raval d'Amàlia, arribem al cementiri i després anem cap a la Salut.

Esmorzem a l'entorn del santuari, entrem a veure la Mare de Déu, li cantem una cançó. i agafem el camí que va cap a Castellar.

Agafem el trencall que porta a Togores on fem un petit descans. 
Seguim camí passant pel costat del Pi de tres branques.
Baixem cap al Ripoll arribant al Molí de l'Amat.
Algunes decideixen anar a buscar el bus a can Puiggener, les demés seguim fins al pont de la Salut per on arribem a la Gran Via on cadascuna va cap a casa seva.

Hem fet uns 12 kms.




dimecres, 14 d’octubre del 2020

Ripoll, Togores, La Salut

Ens trobem a les 8:30 a la plaça Antoni Llonch.

No fa gaire bon dia, esta ennuvolat i alguna previsiíó diu que plourà. De totes maneres ens fa molta il·lusió fer una caminada juntes, i ignorem les males previvisions. Com que estem en temps de COVID-19 no podem fer les coses com abans però farem el que es pugui.

Som 12, i ens distribuïm amb grups de màxim 6, que és el que les autoritats han dit.


Baixem cap al Ripoll per la baixada de la Cobertera. Anem cap al pont de la Salut, passem el Ripoll i el riu Tort i agafem el cami cap a Togores. 

Ens arribem un moment fins a la Torre del Canonge, que està molt destrossada.

Seguim pel camí que pujaria des del Molí de l'Amat passant pel costat del camp en el que han plantat moltes oliveres.

Al trencall de Togores veiem un antic forn, passem pel pi de tres branques i arribem a Togores on esmorzem.

Seguim cap a la Salut on entrem a veure la Mare de Déu i li cantem la Salve.

Anem cap al cementiri, creuem el Raval d'Amalia i d'allí ja marxa cadascuna pel seu compte.

El matí ha acabat amb un bon sol.

Hem fet uns 13 kms.


Fotos

dimecres, 7 d’octubre del 2020

La Salut, Togores, Ripoll

Ens trobem a les 8:30 a la plaça Antoni Llonch.
Fa dies que no ens veiem i ens fa molta il·lusió fer una caminada juntes, com que estem en temps de COVID-19 no podem fer les coses com abans però farem el que es pugui.
Som 19, i ens distribuïm amb grups de màxim 6, que és el que les autoritats han dit.

Sobre les 9 agafem l'autobús n.4 que ens porta al cementiri passant per Torre Romeu i el polígon de Can Roqueta.
En baixar anem cap a la Salut on entrem a veure la Mare de Déu i li cantem una cançó.
Esmorzem a l'entorn del santuari i agafem el camí que va cap a Castellar.
Anem pel trencall que porta a Togores on fem un petit descans. 
Seguim camí passant pel costat del Pi de tres branques.
Baixem cap al Ripoll arribant al Molí de l'Amat.
Unes quantes decideixen anar a buscar el bus a can Puiggener, les demés seguim fins al pont de la Salut per on arribem a la Gran Via on cadascuna va cap a casa seva.

Hem fet uns 9 kms.

Fotos

dimecres, 11 de març del 2020

Penelles

Sortim puntualment a les 8 del mati de la plaça Antoni Llonch.

Som 29 i dues caminadores s'afegeixen a Penelles.

Fa molt bon dia ni una gota de vent i hem acabat una mica acalorades.

Per la C58, després la B30 anem cap a Martorell per la AP7 on sortim per agafar la A2. 



Ens aturem a esmorzar a La Panadella, a l'hotel-restaurant Bayona, on prenem el que ens ve de gust sabent que avui dinarem una mica tard.

Seguim per la A2 fins a la sortida 504, cap a Balaguer per la C53 i després per la LV3031 cap a Penelles 

L'autocar ens deixa a Penelles, on robem les dues caminadores que venen de Tremp i després s'espera al cementiri de Bellmunt d'Urgell .

La comarca de La Noguera, en el lloc on ens trobem és força plana, els camps estan sembrats de cereals, (blat i ordi) i en algun camp també planten pèsols pel bestiar.

Fem un primer tros de camí asfaltat fins que arribem a un camí de terra que anirem seguint una bona estona. Veiem caus de conills.

Estem en un entorn molt bonic amb bones vistes.


Els pagesos de la zona tenen dificultats per poder treballar els camps, tot i que reben ajudes i els canals que s'han fet per la zona. La protecció que es fa d'algunes aus, com ara el sisó, els hi ha limitat l'explotació de les terres que ells farien. Vegeu l'article sobre els ocells esteparis on s'explica la problemàtica aquí

Seguim camí fins a arribar a les trinxeres de la pleta on hi ha un mirador que ens permet veure el poble de Cubells, la serralades del Montroig i el Montsec i cap el Nord part de la serralada del Cadí. (algun cim està nevat).

El camí ens porta fins a la font Amarga i les trinxeres de la Font Amarga, que formen part del que en el seu dia va ser el Front del Segre durant la Guerra Civil.



Podeu trobar documentació sobre el Memorial Democràtic aquí

Pel camí ral passem pel costat del que havia estat una casa de relleus. 

Arribant a un punt força proper al poble de Bellmunt d'Urgell, algunes (10) decideixen anar cap a l'autocar que les porta a Penelles on van gaudint de la decoració de les parets de les cases mentre esperen que arribin les altres.

Les demés seguim camí rodejant el poble de Bellmunt, seguim una sèquia fins que arribem a Penelles, on hi viu poca gent, però tenen las parets molt boniques gràcies a les 4 edicions que s'han fet fins a data d'avui del festival gar-gar, del que podeu trobar informació aqui

Fem una volta pel poble, pels seus carrerons estrets i cases antigues. Gaudim avui que no ha ha gaire gent, quan fan el festival gar-gar esta ple de gom a gom. 

Penelles és un exemple de poble totalment desconegut que ha agafat nom gràcies a la voluntat dels seus habitant de organitzar un festival d'aquestes dimensions, ja que venen artistes d'arreu del mon a decorar-ne les parets.

A tres quarts de tres ens retrobem a l'autocar que ens porta fins a la Fuliola.

El dinar és al restaurant 2007, que des de fora no promet gaire però un cop dins l'hem trobat força acollidor amb una mestressa i una cambrera molt amables.

Hem començat compartint embotits de l'Urgell, amanida de codonyat amb formatge camps, tomata amb seitons i ventresca i finalment espinacs amb marisc gratinats.

De segon galta ibèrica amb el seu suc de rostir.

Per postres un gotet amb crema, maduixes i nata vegetal.

Aigues minerals, vi costers del segre, cafès, tallats i infusions al gust.

Retornem cap a Sabadell, aquest cop per la C25 i la C16.

Arribem a Sabadell a les 19, fent les tres parades habituals a la Gran Via.

Tot plegat hem fet uns 15km. 




dimecres, 4 de març del 2020

Bellmunt - Penelles

Sortim puntualment a les 8 del mati de la plaça Antoni Llonch.

Som 36.

Fa un bon dia una mica fresquet, totes anem ben abrigades i moltes amb gorra. A estones ha fet una mica de vent.

Per la C58, després la B30 anem cap a Martorell per la AP7 on sortim per agafar la A2. 

Ens aturem a esmorzar a La Panadella, a l'hotel-restaurant Bayona, on prenem el que ens ve de gust sabent que avui dinarem una mica tard.

Seguim per la A2 fins a la sortida 504, cap a Balaguer per la C53 i després per la LV3031 cap a Penelles i després per la LV3027  fins al cementiri de Bellmunt d'Urgell on ens deixa l'autocar.

La comarca de La Noguera, en el lloc on ens trobem és força plana, els camps estan sembrats de cereals, (blat i ordi) i en algun camp també planten pèsols pel bestiar.

Fem un primer tros de camí asfaltat fins que arribem a un cami en molt bon estat. Es tracta d'un camí ral.

Passem pel costat del que havia estat una casa de relleus. El camí ens porta fins a la font Amarga i les trinxeres de la Font Amarga, que formen part del que en el seu dia va ser el Front del Segre durant la Guerra Civil.
Podeu trobar documentació sobre el Memorial Democràtic aquí

Estem en un entorn molt bonic amb bones vistes.

Seguim camí fins a arribar a les trinxeres de la pleta on hi ha un mirador que ens permet veure el poble de Cubells, la serralades del Montroig i el Montsec i cap el Nord part de la serralada del Cadí. (algun cim està nevat).

Seguim camí fins que arribem a la carretera que va de Bellmunt a Montgai on algunes decideixen retornar a l'autocar.

Les demés seguim camí. Ens creuem amb un pagès que porta un Jeep i s'atura a saludar-nos. Està molt sorprès de trobar un grup de dones caminant per entre els camps.
Ens explica moltes coses, entre elles les dificultats dels pagesos per poder treballar els camps, les ajudes que reben, els canals que s'han fet per la zona i la protecció que es fa d'algunes aus, com ara el sisó, degut a la qual els hi han limitat l'explotació de les terres que ells farien. Vegeu l'article sobre els ocells estaparis on s'explica la problemàtica aquí


Seguim gaudint del paisatge verd, veiem caus de conills i arribem al poble de Penelles, on hi viu poca gent, però tenen las parets molt boniques gràcies a les 4 edicions que s'han fet fins a data d'avui del festival gar-gar, del que podeu trobar informació aqui


Fem una volta pel poble, pels seus carrerons estrets i cases antigues. Gaudim avui que no ha ha gaire gent, quan fan el festival gar-gar esta ple de gom a gom. 

Penelles és un exemple de poble totalment desconegut que ha agafat nom gràcies a la voluntat dels seus habitant de organitzar un festival d'aquestes dimensions, ja que venen artistes d'arreu del mon a decorar-ne les parets.

A dos quarts de tres ens retrobem a l'autocar que ens porta fins a la Fuliola.

El dinar és al restaurant 2007, que des de fora no promet gaire però un cop dins l'hem trobat força acollidor amb una mestressa i una cambrera molt amables.

Hem començat compartint embotits de l'Urgell, amanida de codonyat amb formatge camps, tomata amb seitons i ventresca i espinacs amb marisc gratinats.

De segon galta ibèrica amb el seu suc de rostir.

Per postres un gotet amb crema, maduixes i nata vegetal.


Aigues minerals, vi costers del segre, cafès, tallats i infusions al gust.

Retornem cap a Sabadell, aquest cop per la C25 i la C16.

Arribem a Sabadell a les 18:40, fent les tres parades habituals a la Gran Via.

Tot plegat hem fet uns 12km. 




dimecres, 12 de febrer del 2020

De Begur a Pals

Sortim puntualment a les 8 del matí de la plaça Antoni Llonch.

Som 24.

No fa gaire bon dia, esta ennuvolat i fa una mica de xiri-miri. 
Per l'autopista ha plogut i durant la caminada algunes han tret paraigües i capelines per protegir-se de l'aigua. Tot i així s'ha pogut fer la caminada sense mes problemes.

Anem cap a Begur per la B30, la AP7. Sortim a la sortida de Maçanet. Seguim per la C35, després la C31 i a la sortida n. 330 agafem la trenca de Torre Simona i arribem al Bar-restaurant La Bella Lola.

Esmorzem i prenem les begudes que ens serveixen  els amos del bar molt amablement.

Estem en un entorn molt bonic.

Seguim camí fins a Begur on l'autocar ens deixa en un parking.

Begur remunta a un assentament iber on actualment es troba el castell i que data del segle VI aC. La primera referència documentada al terme, si bé sense anomenar Begur, data de la concessió d'una possessió coincidint amb part del terme l'any 889 al monestir de Sant Pau de Fontclara pel rei Franc Odó. Apareix el nom de Begur per primer cop als inicis del segle XI, en relació al castell. Des del segle XIV la vila obtingué una certa importància (180 habitants). El castell fou destruït en la guerra contra Joan II l'any 1467, però posteriorment fou reconstruït. Fou enderrocat novament arran de l'ocupació per tropes britàniques el 1810 durant la Guerra del Francès. Ha restat des d'aleshores en ruïnes.

Pugem fins a dalt de la població on hi ha les restes del castell. Ens fem la fotografia de grup sota la senyera.

Des d'alli dalt es veuen vistes de la plana i del mar amb les illes Medes.

Fem una volta pel poble, pels seus carrerons estrets i cases antigues. Gaudim avui que no ha ha gaire gent, a l'estiu esta ple de gom a gom.

Anem baixant i emprenem el camí cap a Regencós. Totes volem seguir caminant i avisem a l'autocar que ens esperi a Regencós per si el temps anés a pitjor.

El camí es molt sorrenc, però a l'estar moll es fàcil de fer. Passem per una hípica on veiem un poni que avui porta trenes. Travessem una gran pineda i a l'esquerra veiem un lloc on fan extracció de sorra.

Fen una pujada per un camí estret i una mica pedregós que ens porta a un cimet que permet veure vistes de la plana, encara que avui està una mica emboirada.

Arribem a Regencós, totes volem seguir caminat i avisem a l'autocar que ja pot anar cap a Pals.

Passem per un bosc de pins i alzines i després pel costat d'un petit rierol i de camps que ja estan sembrats. 

Arribant a Pals fem una volta pel poble.

Pals compta amb un centre històric medieval on destaca la torre romànica construïda entre els segles XI i XIII, coneguda com la Torre de les Hores.

Dins del barri gòtic de la vila hi ha carrers empedrats i arcades de mig punt, façanes amb finestres ogivals i balcons de pedra. La muralla de la ciutat consta de quatre torres quadrades que daten del segle iv. El mirador de Josep Pla (des d'on es poden veure els camps de l'Empordà i les illes Medes), la plaça Major, les tombes al carrer Major i l'església de Sant Pere són altres racons turístics del poble.

Retornem a l'autocar que ens porta al restaurant El Pla a Vall-llobrega.

De primer plat mengem ous amb carxofes i pernil, de segon lloarro al forn amb patates i de postres cadascuna ha triat el que li ha fet mes gràcia. Cafès i infusions per acabar. (Ens han portat extres de xocolata que a totes ens agrada molt)

Retornem cap a Sabadell pel mateix camí per on hem vingut. A l'entrar a la província de Barcelona veiem els estralls que va fer la borrasca Gloria.
Arribem a Sabadell a les 18:15, fent les tres parades habituals a la Gran Via.

Fotos




dimecres, 5 de febrer del 2020

Begur i Regencós - Pals

Sortim puntualment a les 8 del mati de la plaça Antoni Llonch.

Som 42.

Fa un bon dia. A l'arribar a Begur ha fet una mica de vent però no ha molestat gaire.

Anem cap a Begur per la B30, la AP7. Sortim a la sortida de Maçanet. seguim per la C35, després la C31 i a la sortida n. 330 agafem la trenca de Torre Simona i arribem al Bar-restaurant La Bella Lola.

Esmorzem i prenem les begudes que ens serveix l'amo del bar una mica col·lapsat. 

Estem en un entorn molt bonic amb bones vistes.

Seguim camí fins a Begur on l'autocar ens deixa en un parking.

Begur remunta a un assentament iber on actualment es troba el castell i que data del segle VI aC. La primera referència documentada al terme, si bé sense anomenar Begur, data de la concessió d'una possessió coincidint amb part del terme l'any 889 al monestir de Sant Pau de Fontclara pel rei Franc Odó. Apareix el nom de Begur per primer cop als inicis del segle XI, en relació al castell. Des del segle XIV la vila obtingué una certa importància (180 habitants). El castell fou destruït en la guerra contra Joan II l'any 1467, però posteriorment fou reconstruït. Fou enderrocat novament arran de l'ocupació per tropes britàniques el 1810 durant la Guerra del Francès. Ha restat des d'aleshores en ruïnes.


Pugem fins a dalt de la població on hi ha les restes del castell.

Des d'alli dalt es veuen bones vistes de la plana i del mar amb les illes Medes.
A fons es veu el Canigó nevat.

Fem una volta pel poble, pels seus carrerons estrets i cases antigues. Gaudim avui que no ha ha gaire gent, a l'estiu esta ple de gom a gom.

Retornem a l'autocar que ens porta fins a Regencós. Tot seguit agafem un cami cap a Pals. 

Passem per un bosc de pins i alzines i després pel costat d'un petit rierol i de camps que ja estan sembrats. Les vistes de la plana del Baix Empordà son magnifiques.

Arribant a Pals fem una volta pel poble.

Pals compta amb un centre històric medieval on destaca la torre romànica construïda entre els segles XI i XIII, coneguda com la Torre de les Hores.


Dins del barri gòtic de la vila hi ha carrers empedrats i arcades de mig punt, façanes amb finestres ogivals i balcons de pedra. La muralla de la ciutat consta de quatre torres quadrades que daten del segle iv. El mirador de Josep Pla (des d'on es poden veure els camps de l'Empordà i les illes Medes), la plaça Major, les tombes al carrer Major i l'església de Sant Pere són altres racons turístics de la ciutat.

Retornem a l'autocar que ens porta al restaurant El Pla a Vall-llobrega.

De primer plat mengem ous amb carxofes i pernil, de segon orada al forn amb patates i de postres cadascuna ha triat el que li ha fet mes gràcia. Cafès i infusions per acabar.

Retornem cap a Sabadell pel mateix camí per on hem vingut. A l'entrar a la província de Barcelona veiem els estralls que va fer la borrasca Gloria.
Arribem a Sabadell a les 18:10, fent les tres parades habituals a la Gran Via.

Fotos

dimecres, 15 de gener del 2020

Torredembarra - Altafulla

Sortim a les 8 de la plaça Antoni Llonch.

Avui anem amb un autocar de la companyia Sant Martí.

Som 27.

El dia es presenta serè.

Per la C58, B30 i AP7, parem a l'àrea de servei del Penedès on esmorzem.

Seguim per la AP7 direcció Tarragona i per la sortida 31, agafem la N340 fins al Roc de Sant Gaietà.



El Roc de Sant Gaietà és un poble típic de pescadors d'estil mediterrani, situat a Roda de Berà, a sobre del mar, anomenat “Roc de Sant Gaietà”, conjunt arquitectònic atípic el qual es va començar a construir a l’any 1964 i es va finalitzar el 1972. 

Van fer cases d’apartaments a primera línia de mar que van ser dissenyades al estil dels pobles pescadors eivissencs i mediterranis, i al seu interior van fer patis Granadins, Andalusos i Sevillans, que van anar complementant amb construccions i ornamentacions del estil Romànic, Mudèjar, Àrab i Gòtic, Renaixentista, així com de diferents zones de la geografia espanyola i inclús d’altres països (estil Sard), que el van acabar de realçar com a “poble típic” al que popularment denominaven “poble típic de pescadors”.


Passem per dins de la urbanització i per davant del Museu de la ràdio. Anem fent el camí costaner fins que arribem a l'ermita de la mare de Deu de Berà on fem una breu parada.

Seguim camí, passem per Creixell.

Arribem als Muntanyans que són un espai d'interès natural (EIN) de 62 ha. que comprèn els termes municipals de Torredembarra i Creixell. Aquest espai és una platja natural, amb dunes i maresmes, un dels pocs llocs de la costa catalana verge i que conserva la sorra natural. Els trams de costa baixa i sorrenca amb presència d'aiguamolls, salobrars i platges arenoses són extremadament rars i, per ells mateixos, justifiquen la inclusió d'aquest espai en la xarxa del PEIN.

La progressiva desaparició d'altres espais naturals de característiques similars a la costa catalana han convertit els muntanyans de Torredembarra en un dels pocs llocs adients per al descans de les aus migratòries. D'altra banda, la escassa extensió del terreny permet a l'ornitòleg o al curiós la fàcil observació d'aquestes aus, la qual cosa ha convertit l'indret en escola de naturalistes.

Arribem al Club Marítim de Torredembarra, on ens espera l'autocar.

Algunes pugen a l'autocar i van cap al restaurant Blau Marí on dinarem. Les altres seguim pel passeig de Torredembarra.

Arribant al restaurant, algunes es queden i les demés seguim cap al far de Torredembarra, on arribem després de fer una petita pujada per un terreny rocallós.

El far de Torredembarra és un far situat a la vora del mar, a la Punta de la Galera. Està gestionat per l'autoritat portuària del Port de Tarragona. Té una alçada de pla focal sobre el nivell del mar de 58 metres i sobre el terreny de 38, amb un abast geogràfic de 20 milles. Aquest far és el que té la torre més alta de tots els fars de Catalunya.


Es va decidir construir el far en 1985 segons els criteris del Pla de Senyals Marítims 1985-1989. La seva construcció es va iniciar el 1999, i a finals d'aquest any es va acabar. L'encesa es va produir a les 00.00 hores del dia 1 de gener de l'any 2000. Va ser l'últim far construït a Espanya al segle XX i va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Llinàs.

Seguim camí, arribem a Altafulla i veiem una panoràmica de les cases que donen a la platja molt bonica.

L'autocar ens espera i ens porta cap al restaurant.

Comencem a dinar amb olives i unes torradetes amb tomàquet a sobre.

Mengem amanida variada de primer, i arròs caldós amb escamarlà i gambes. Per postres tiramisú i cafès. 

Hi ha 4 caminadores que han sigut àvies la passada tardor i ens conviden a una copa de cava ben fresaquet.

Tornem amb l'autocar per on hem vingut.

Entrem a Sabadell que toquen les 18h.


fotos

dimecres, 8 de gener del 2020

Torredembarra

Sortim a les 8:15 de la plaça Antoni Llonch.

Avui anem amb un autocar de la companyia Sant Martí.

Som 38.

Hem esperat una caminadora que s'ha despistat i ha anat a la plaça Marcet.

El dia es presenta molt serè.

Per la C58, B30 i AP7, parem a l'àrea de servei del Penedès on una caminadora es deixa una jaqueta que recollim a la tornada gràcies a la gestió que ha fet el conductor.

Seguim per la AP7 direcció Tarragona i per la sortida 31, agafem la N340 i allà on hi ha l'arc de Berà fem la volta per arribar fins al Roc de Sant Gaietà.

Quan hem sortit del restaurant el cel s'ha ennuvolat bastant i ha tapat el sol, però un cop arribem al Roc de Sant Gaietà ha tornat a brillar durant tot el dia.

El Roc de Sant Gaietà és un poble típic de pescadors d'estil mediterrani, situat a Roda de Berà, a sobre del mar, anomenat “Roc de Sant Gaietà”, conjunt arquitectònic atípic el qual es va començar a construir a l’any 1964 i es va finalitzar el 1972. 


Van fer cases d’apartaments a primera línia de mar que van ser dissenyades al estil dels pobles pescadors eivissencs i mediterranis, i al seu interior van fer patis Granadins, Andalusos i Sevillans, que van anar complementant amb construccions i ornamentacions del estil Romànic, Mudèjar, Àrab i Gòtic, Renaixentista, així com de diferents zones de la geografia espanyola i inclús d’altres països (estil Sard), que el van acabar de realçar com a “poble típic” al que popularment denominaven “poble típic de pescadors”.
passem per dins de la urbanització i per davant del Museu de la ràdio. Algunes es retrassen i els hi costa trobar la sortida. Finalment anem fent el cami costaner fins que arribem a l'ermita de la mare de Deu de Berà on fem una breu parada.
Seguim camí, passem per Creixell on una caminadora entra a casa seva a buscar quelcom que necessitava.

Arriem als Muntanyans que són un espai d'interès natural (EIN) de 62 ha que comprèn els termes municipals de Torredembarra i Creixell. Aquest espai és una platja natural, amb dunes i maresmes, un dels pocs llocs de la costa catalana verge i que conserva la sorra natural. Els trams de costa baixa i sorrenca amb presència d'aiguamolls, salobrars i platges arenoses són extremadament rars i, per ells mateixos, justifiquen la inclusió d'aquest espai en la xarxa del PEIN.

La progressiva desaparició d'altres espais naturals de característiques similars a la costa catalana han convertit els muntanyans de Torredembarra en un dels pocs llocs adients per al descans de les aus migratòries. D'altra banda, la escassa extensió del terreny permet a l'ornitòleg o al curiós la fàcil observació d'aquestes aus, la qual cosa ha convertit l'indret en escola de naturalistes.

Arribem al Club Marítim de Torredembarra,on ens espera l'autocar.
Com que és aviat algunes (15) decideixen arribar a peu fins al restaurant, les altres ho fan en autocar i s'instal·len a la terrassa del restaurant Blau Marí prenent un vermut, patates i olives. També ens porten unes torradetes amb tomàquet a sobre.

Passem cap a dins i ens instal·lem en taules de 10.

Mengem amanida variada de primer, i arròs caldós amb escamarlà i llagostí. Per postres tiramisú i cafès. Al final porten uns xupitos per les que els hi ve de gust.

Recuperem un foulard que s'ha deixat una caminadora.

Sembla que avui, després de festes estem totes una mica despistades.

Tornem amb l'autocar per on hem vingut.

Entrem a Sabadell que toquen les 18h.

fotos