dimecres, 17 de gener del 2024

Malgrat - Calella

La sortida ha estat a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de la Renfe.

Som 37 caminadores.

El dia ha estat una mica ennuvolat, amb alguns moments de sol i altres amb unes mini-gotetes de pluja, ha plogut bé quan començàvem a dinar i sol a la tarda. El dia ha estat ventós.

L'autocar ens porta cap a la C58, després per la B30, AP7 i C60 fins a Cabrera de mar. 

Avui el trànsit ha estat complicat a la sortida de Sabadell.

Esmorzem al Viena de Cabrera de mar, on estem pràcticament soles.

Tornem a l'autocar que ens porta per la C32, i en agafar la NII  a la sortida 130 en trobem amb un embús degut a unes obres que ens atura una bona estona.

Seguim per la B682, BV-6001 i camí de Mas Bagés fins arran de mar al camí de la Pomereda , just al costat del càmping Blaumar (Malgrat de Mar)

Baixem de l'autocar i comencem la caminada pel camí de la Pomereda fins arribar a la part nord de Malgrat.

Tota l'estona hem caminat entre la via i el mar, que avui estava ben arrissat.



Al passar per davant de la Pilona ens hem aturat un moment per conèixer la seva antiga funció.

La Pilona és tot un símbol per Malgrat de Mar i és el vestigi més important de l’etapa minera del municipi. L’any 1909 una poderosa companyia minera francesa va crear la Societat de Mines de Ferro de Malgrat. Aquesta societat va invertir un capital molt elevat per resoldre els problemes d’infraestructura que havien fet fracassar els intents anteriors. Es va construir un sistema de transport aeri mitjançant cables sustentats per unes torres metàl·liques, pels quals es desplaçaven les vagonetes carregades de ferro. Aquest sistema de transport recorria una distància de prop d’1,5 km fins a arribar a l’estació de càrrega, construïda damunt de la plataforma de la Pilona. Des d’aquest punt, que es troba a 450 m de la platja, s’abocava el material directament a les bodegues dels vaixells.

El 12 de novembre de 1911 es va iniciar el primer dels 21 carregaments que es van fer. El primer any es van transportar 34.000 tones (cada carregament del vaixell constava d’entre 3.000 i 4.000 tones) que tenien Anglaterra de destí principal. Els miners rondaven els 270 homes, molts d’ells procedents de la regió de Múrcia, especialment d’un poble anomenat Ramonete, d’on van emigrar massivament per venir a treballar en aquesta mina. Quan arribava un vaixell per carregar el material, uns 4 o 5 homes treballaven a l’estació de càrrega de l’aeri i uns 8 ho feien a la plataforma de la Pilona. En arribar la Primera Guerra Mundial el 1914 les mines es tancaren definitivament després d’haver-s’hi realitzat 21 carregaments.

La Pilona està construïda sobre un basament massís d’obra. L’estructura suportava una plataforma allargada on es trobaven les politges per on els cables donaven la volta. A sobre d’aquesta estructura treballaven 8 operaris que eren els encarregats de buidar les vagonetes. Els vaixells amarraven als norais de la Pilona o bé a uns morts disposats per aquest efecte (el Grup Excursionista Malgratenc va recuperar-ne un del fons del mar l’any 1980, que actualment es troba a la plaça de l’Àncora).

Fem una foto de grup.


Travessem Santa Susanna, Pineda de mar, i arribem a Calella de mar, on el conductor ja ens està esperant per portar-nos a Argentona.

Hem passat pel costat de diferents campings, guinguetes i zones d'esbarjo.

Hem travessat Pineda de mar de nord a sud

Algunes hem vist un rellotge de sol, que avui no funcionava, que marca hora, mes i any.

L'autocar ens ha dut a Argentona. caminant 500 metres hem arribat al restaurant del casino d'Argentona on hem dinat pràcticament soles en un menjador.

Per començar hem compartit amanida amb fruits secs amb crudité de carbassó i musclos.
De segon plat hem menjat arròs de muntanya.
Per postres hem menjat coca de Llavaneres de crema 
Pa, aigua i vi
Cafès i infusions

Havent dinat, hem anat cap a l'autocar i a les cinc hem marxat cap a Sabadell on hem arribat abans de les sis.

La tornada l'hem fet pel nus de la Trinitat, i la passada de Sant Antoni no ens ha destorbat gaire per arribar a la nostra destinació.

Hem fet 11 km sense desnivell, caminant durant 3 hores.




dimecres, 10 de gener del 2024

Calella - Santa Susanna

Abans de res, cal dir que els meteoròlegs ens han estat espantant des de fa uns dies sobre la previsió del temps pel dia d'avui, amb amenaces de pluja i fred. Per aquest motiu anàvem totes ben previngudes amb roba, anoraks i paraigües i amb un pla B pel dia.

La sortida ha estat a les 9h30 de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de la Renfe.

Som 33 caminadores.

El dia ha estat pel mati ennuvolat, i amb pluja a partir del migdia.




L'autocar ens porta cap a la C58, després per la B30, AP7 i C60 fins a Cabrera de mar per esmorzar al Viena, on estem pràcticament soles.

Tornem a l'autocar que ens porta per la C32 i després la NII fins al peu del far de Calella de mar. Baixem de l'autocar i fem uns 300 metres de pujada asfaltada fins al far.

En arribar ens sorprèn la magnífica vista que es veu des del costat del far.

Allà ens està esperant el guia Josep M. que ens mostra primer una visió exterior de la zona i després ens ensenya l'espai d'interpretació que han muntat a la caseta on vivia el farer just a sota del far.

A l'exterior veiem des de Montjuich fins a Tossa de mar.

Al darrera, daly d'una muntanya,  veiem una torre de telegrafia óptica.

El far situat al cim d’un promontori d’uns 50 metres d’altitud, al lloc on ara hi ha el far, hi havia hagut una antiga torre de guaita i defensa, artillada, que vigilava i protegia les costes dels perills dels atacs dels pirates argelins. L’actual edifici es troba situat als 41°, 36’, 40” de latitud nord i als 8°, 51’, 38” de longitud est del meridià de Sant Ferran i està classificat com a far de tercer ordre. 

Una R.O. de 9 d’octubre de 1856 va arrencar els treballs d’edificació del far, que finalment, sota la direcció de l’enginyer Marià Parellada, va poder ser inaugurat el dia 15 de desembre de 1859. En un principi, la llanterna fou alimentada amb oli a pressió i, més tard, el combustible fou substituït per parafina i petroli. L’any 1927, fou electrificat, l’aparell òptic fou millorat i es canvià per un altre procedent de les illes Medes, avui dia encara en servei amb petites modificacions.

Avui, la llum del far assoleix una distància d’unes 35 milles i és conegut a les cartes de navegació per les seves llampades, 3 i 2, cada 30 segons.

Dins el far seguim les explicacions, mirem una video explicatiu  i ens crida molt l'atenció escoltar els diferents tocs de campana.

Fem una foto de grup, tornem a pujar a l'autocar, i aquest va a girar mes enllà de Sant Pol, i retorna a Calella de mar per deixar-nos al costat de la piscina municipal.

Baixem de l'autocar i travessant la via del tren per sota, emprenem la caminada cap al nord seguin sempre fent camí arran del mar.

Travessem Calella de mar, Pineda de mar fins a Santa Susanna .

La caminadeta ha estat molt agradable, primer pel passeig de Calella, entre la via del tren i el mar hem anat veient els edificis del poble, alguns força bonics.

Hem vist un rellotge de sol, que avui no funcionava, que marca hora, mes i any.

Hem passat pel costat de diferents campings, guinguetes i zones d'esbarjo.

Hem travessat Pineda de mar de sur a nord.

En arribar a Santa Susanna l'autocar ens ha vingut a recollir, en el moment que començava a plovisquejar.

L'autocar ens ha dut a Argentona. caminant 500 metres hem arribat al restaurant del casino d'Argentona on hem dinat pràcticament soles en un menjador.

Per començar hem compartit amanida amb fruits secs amb crudité de carbassó i musclos.
De segon plat hem menjat arròs de muntanya.
Per postres hem triat entre coca de Llavaneres de crema o xocolata i pastis de formatge
Pa, aigua i vi
Cafès i infusions

Hem anat, sota la pluja protegides amb paraigües, cap a l'autocar i a les cinc hem marxat cap a Sabadell on hem arribat a quarts de set.

Hem fet 6.25 km sense desnivell, caminant durant 2 hores. (Aquests 6.25 km estan comptats sobre el plànol, en base les dades que ens dona el GPS.)