Sortim a les 8 a la plaça d'Antoni Llonch,
Som 33. La Dolors no ens ha pogut acompanyar per motius de salut familiar. L'hem trobat a faltar.
Fa un dia d'hivern, amb boires que ens ha acompanyat durant tot el dia i un vent fred duran la caminada, sobretot en els llocs mes careners.
Anem a buscar la A2, passant per la B30, després seguim per la C13, L12, C12 i C242 fins arribar a Bellaguarda. El cami és llarg, son 190 km. Hem fet parada a la Panadella per esmorzar. Totes recordem quan ens hi paràvem i compràvem pa de pessic fa molts anys. Com a lloc de parada ha anat molt bé ja que hi ha molts WCs disponibles i el servei és força ràpid. Últimament ha estat renovat.
Pel cami hem vist força camps de fruiters de colors blancs o rosats.
L'autocar ens deixa a l'entrada del poble de Bellaguarda. Fem els 200 primers metres i ens trobem un home que ens pregunta qui som i d'ón venim. Li expliquem que som de Sabadell i que cada primer dimecres de mes sortim a fer caminades. Resulta que ell és l'alcalde del poble i ha quedat molt sorprès de veure tantes dones.
El camí comença amb una baixadeta i una pujadeta , que ens porta a la carena.
Estem a la comarca de les Garrigues, veiem moltes oliveres i ametllers avui florits, molt romaní també florit i alguna farigola.
El primer tros de camí passa per una vall, plena d'ametllers i oliveres. Podem observar les canalitzacions d'aigua que hi ha per regar.
El segon tram de camí es carener i passa per arran de molins de vent. Podem admirar la seva grandària i el soroll que fan al girar les pales. El camí passa pel costat d'un estimbat i fa la impressió que vegis el paisatge des de dalt d'un avió.
Al final arribem al Mirador de les Terres de l’Ebre, ubicat al Coll de Bovera. Podem admirar el paisatge, i ens adonem que es podem veure 6 comarques. El dia està una mica ennuvolat i no es veu amb nitidesa, però en el panell explicatiu diu que es pot veure la mola de coll de jou i fins i tot els ports de Beseit.
L’execució del mirador s’enmarca dins el Pla de Desenvolupament Local Oleoturisme i Economia del Coneixement de les Garrigues Altes. L’Ajuntament de la Granadella ha acordat destinar-hi part dels ingressos procedents de les centrals eòliques al seu municipi amb la finalitat el crear activitat econòmica i ocupació per frenar l’envelliment de la població i l’emigració de la població jove de les Garrigues.
Cal dir que a part de l'alcalde de Bellaguarda no hem trobat a ningú pel camí.
Deixem el mirador i arribem a la Granadella, on esperem a la plaça que ens vingui a buscar l'autocar.
L'autocar ens acosta altre cop a Bellaguarda, on a la sortida del poble hi ha el restaurant Cal Ferran on ens esperen per dinar amb la taula parada en forma de U.
Hem menjat escudella de primer, i jarret de segon acompanyat de patates i xampinyons. Per postres hem triat entre flam, crema catalana i gelat. Aigua, vi i per acabar cafès.
La sorpresa ha estat que a mig dinar ha vingut l'alcalde i ens ha convidat a beure cava. Ens ha dit que estava molt content que hi haguéssim anat, i que érem les dones mes maques de Sabadell. Ens ha convidat a tornar una altre vegada, a fer una ruta guiada per l'entorn del poble.
Sortint de dinar hem tornat a La Granadella a visitar el museu de l'oli.
Una guia molt simpàtica ens ho ha anat explicant i ademés hem mirat un video molt interessant sobre com es feia l'oli abans i com es fa avui dia. Veiem que estan preocupats perquè la gent jove no es queda a viure als pobles.
A continuació hem pogut comprar oli i els seus derivats a la botiga del museu i a dos quarts de 7 hem marxat cap a Sabadell.
Pel camí s'ha fet fosc, ha plogut, i hem arribat a Sabadell a les 9 del vespre.
Ha estat un dia llarg i ben aprofitat.
Fotos
Anem caminant entre els camps de presseguers, amb la flor rosada amb diferents tonalitats.
Per retornar cap a casa fem unes carreteres veinals que ens porten fins al pantà d'Utxesa i pel camí seguim veient molts camps florits.
