Avui som 31. Sortim com sempre a les 8h del costat de l'antiga estació de la renfe.
El dia ha estat assolellat, amb caloreta.
El camí fins a Vic, ha estat el següent: C-58, B-30, AP-7, C-17, C25, hem trobat alguna retenció pero res important.
Ens aturem a esmorzar a les 4 carreteres, al terme de Tona, on la majoria hem estat a l'exterior.
Després d'esmorzar tornem a pujar a l'autocar i ens ha portat fins al polígon industrial Les casasses (Vic), al carrer de Cantonigros (al costat dels Aiguamolls del Gurri).
L'Ajuntament de Vic ha reestructurat la zona adjacent al polígon industrial, creant un parell de basses, una que s'alimenta de les aigües del polígon i l'altra del subsòl, esperant que diferents espècies hi vagin proliferant.
En trobem una amb aigua i l'altra sense.
A partir d'aquest punt, ens situem en un caminet al costat del riu Gurri i l'anem seguint fins que arribem al sud-est de Vic.
El riu Gurri és un afluent per la dreta del riu Ter.
Neix a Seva, a tocar del límit provincial de Barcelona i Girona, als vessants del Matagalls, i baixa cap a la plana de Vic, on travessa els termes municipals de Taradell, Malla, i Vic, on rep el seu afluent més important, el Mèder. Segueix el seu curs travessant el terme de Gurb, i aboca les aigües a Roda de Ter.
El seu nom podria ser originari del mot íber «gorri», vermell, atès el color vermellós que tenen les seves aigües en bona part del traçat.
A l'alçada de Vic es troba un pont destacable, el del Bruguer.
Des del 2012, entre Roda de Ter i Vic hi ha un eix senderista i ciclable, per on hem caminat avui.
Pont d'en Bruguer és un pont medieval d'estil gòtic, facilitant el pas al camí ral de Vic a Folgueroles i a un ample sector de les Guilleries. Està format per cinc arcs i prop de quaranta metres de llargada. La seva construcció va iniciar-se el 1384 però, per diferents vicissituds històriques, no es va concloure fins al 1434.[1] El volum de pas per aquest pont és marginal des de la creació de nous traçats de carreteres. És una obra de Vic (Osona) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
El camí ha estat planer tot el recorregut. Uns trams amb ombra i altres sense, hem trobat poca gent, i algunes bicicletes.
A l'alçada de El Gracià girem per entrar a la ciutat per la Avinguda Rafel de Casanova, per on arribem al casc antic fins a Ca la Teresona.
A la plaça major la majoria ens hem assegut per prendre algun refresc.
L'oficina de turisme de la ciutat en ha proporcionat una guia.
Algunes han comprat a Ca la Teresona, xarcuteria de Vic, fundada l'any 1837 i amb 6 generacions d'artesans que han anat transmetent el secret de l'elaboració dels productes de generació en generació. Avui el Santi, l'actual capdavanter de la nissaga s'ha encarregat de fer-nos el dinar a "La Blava".
Hem menjat un menú degustació amb el següent:
Fusta d’embotits amb pa amb tomàquet
Cigrons saltejats amb bolets
Carpaccio de llom de porc Duroc amb vinagreta
Caneló rostit de l’àvia
Botifarra amb patata al caliu
Brownie de xocolata i lioneses amb nata
Pa, vi de la casa (blanc i negre) i aigua
Cafè
El dinar ha agradat.
Seguidament una mica abans de les cinc hem anat cap l'estació de la renfe on l'autocar ens ha passat a buscar.
Sense massa retencions arribem a dos quarts de set a Sabadell.
Tot plegat hem fet 12 km, sense desnivell.
A la vista de com ha anat avui l'excursió el proper mes farem una mica de desnivell.
