dimecres, 30 de novembre del 2022

Vacarisses

Avui som 37.


Sortim puntualment a les 9h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de la Renfe.

El dia ha començat amb boira baixa (la vacarissana), però ben aviat la boira s'ha esvaït i hem gaudit d'un cel ben blau durant tot el dia. Ha fet fred però anàvem ben previngudes.

Anem per la C58 fins a Vacarisses, on el conductor Fran ens deixa davant del bar Ivandy.

Avui la caminada ha estat per camins amples i estrets, al costat de camps i per dins del bosc, hem fet pujades i baixades, hem travessat rieres, ha estat molt entretinguda i totes hem seguit.

Hem vist bones vistes del poble, de la Torrota de Vacarisses i de Montserrat, amb el monestir.

La Torrota és una torre de guaita declarada bé cultural d'interès nacional, està situada sobre un pujol al nord-oest del poble. És una torre de planta circular amb aparell de pedra sense treballar. Tan sols se'n conserven 12 metres d'alçada, corresponents a la planta baixa, el primer pis i l'inici del segon. L'absència d'arrencaments de volta fa pensar que probablement la separació interna dels pisos es fes amb embigats de fusta. L'accés a la torre es feia mitjançant una porta situada a la banda de migdia, al segon pis de la torre, d'arc de mig punt adovellat-

Adossades a la torre, a les bandes oest, nord i sud, hi ha restes de diferents estructures.

Es coneixen poques dades de la Torrota, ja que bona part de la documentació conservada fa referència als senyors del castell de Vacarisses. Aquest podria haver estat situat al centre del poble, al turó on hi ha l'actual castell, tot i que alguns autors el vinculen amb la Torrota.

Amb motiu del projecte de restauració de la torre endegat per l'Ajuntament, l'any 1999 es va portar a terme una intervenció arqueològica centrada a l'interior d'aquesta. Les dades estretes de l'excavació no van permetre situar la torre en un moment cronològic concret, tot i que per les seves característiques es pot situar als segles X-XI, datació que coincidiria amb les primeres mencions al castell de Vacarisses. Les intervencions portades a terme tant a la Torrota com al castell situat al poble, però, no han pogut determinar quin era el primitiu emplaçament del castell de Vacarisses al qual es refereix la documentació.

Arribant a la font de l'Orpina hem menjat i begut una mica. 

Hem passat per un túnel sota el tren i hem vist un petit salt d'aigua.


La meitat del grup ha marxat amb el conductor Fran cap a l'autocar que les ha dut al bar Ivandy on han esperat a la resta fent un aperitiu al sol.

La resta hem anat caminant cap al poble, fent pujades altra vegada.

Ens hem retrobat i totes juntes hem anat cap al restaurant El Cingle on hem gaudit d'un menjador per nosaltres soles.

De primer plat hem menjat sopa de farigola, dues croquetes, coca de bacallà i carxofa fregida.
De segon fricandó amb varietat de bolets
De postres crema cremada.
Pa, vi de la casa blanc - negre ( D.O Catalunya) i Aigua.
Cafès / infusions

A les cinc hem marxat cap a Sabadell, i hem arribat just quan es feia fosc.

Hem fet les parades habituals a la Gran Via, avui començant per Vilarrúbies.

Hem fet 9 km amb desnivell de 217m.





Cal dir que avui la Teresa ha utilitzat un altaveu que li han comprat entre totes per tal que no hagi de forçar la veu i pugui seguir fent de guia un quant temps mes. N'està molt agraïda. (de l'altaveu i de fer de guia!!)


dimecres, 9 de novembre del 2022

La Garrotxa (circular)

 Avui som 37 + 1.
El dia ha estat una mica ennuvolat. No ha fet calor ni fred.
Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de la Renfe, ja que l'Ajuntament ha canviat la normativa.
Anem fins a Olot: Per la C58, B30, i ens desviem cap a la C17. Passat Vic agafem la C37 i pels túnels de Bracons arribem a la Vall d'en Bas on per la C-152 arribem a Olot.
L'autocar ens deixa davant del Viena on esmorzem unes quantes i les altres en cafeteries del voltant.
Tornem a pujar a l'autocar que ens porta per la GI-524 fins a Can Xel.
Allà baixem i comencem a caminar per la fageda d'en Jordà.


La fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols. 
Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 
La fageda està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa. Té una extensió d'uns 4,8 km² i està ple de prominències pròpies de la lava que poden assolir més de 20 m d'alçada, anomenades tossals.
Fem un camí ample molt ombrejat i molt ben arreglat per l'interior de la fageda, uns trossos mes planers i altres mes rocosos i amb arrels cobertes de fulles.


En algun moment ens endinsem per camins perdedors.
Hi ha molts camins i és molt fàcil desorientar-se ja que no es té la guia de les muntanyes al fons ni del sol.
Escoltem el silenci.
Trobem grups d'escoles amb infants de totes les edats, grups d'adults que van d'excursió. La tardor fa que la fageda estigui concorreguda.

Una caminadora s'ha entrebancat i ha caigut aparentment no s'ha fet gaire mal..
En arribar al parking de la fageda unes quantes s'han quedat a l'autocar que les ha portat a can Xel i la resta han seguit el camí.
A partir del parking de la fageda el camí ha canviat molt doncs hem sortit de la fageda per fer la volta al volca del Croscat.
El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d'Olot, de 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d'alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d'una antiga torre de defensa.
Després aquest volcà fou explotat com a pedrera, d'aquí el seu estat actual. Aquest volcà estigué durant 25 anys dedicat a l'explotació de greda.
Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa 17.000 anys i l'altra fa 14.000 anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans, per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats.
La seva erupció consta de tres fases:
Fase 1: durant aquesta primera fase predominen els blocs; aquest fet ens indica que l'activitat era molt poc explosiva i estromboliana.
Fase 2: hi predomina el lapil·li; aquest fet ens indica que l'activitat era més explosiva i va ser la que va construir el con. Inicialment, els piroclasts es van assentar formant capes gairebé horitzontals, però a mesura que el con creixia van anar adquirint pendent.
Fase 3: consisteix en l'emissió de la colada de lava causant de la forma de ferradura del cràter, que es va escolar en direcció oest passant per l'actual fageda d'en Jordà.


Hem fet algunes pujades, hem vist les grederes.

Quan faltava mig kilometre una caminadora ha perdut el mon de vista, s'ha recuperat a base de xocolata i mandarina i ha pogut seguir camí tot i l'ensurt.
Arribant a Can Xel l'autocar ens estava esperant, i ens ha portat al restaurant La Deu.
De primer plat Amanida amb embotits de la Vall de Bas i servei de dues patates La Deu artesanes (desde 1943)
De segon vedella guisada amb guarnició de bolets
De postres Iogurt de la fageda amb coulis de gerds
Pa, vi negre ( D.O Catalunya) i Aigües minerals
Cafès / infusions
A les cinc tocades hem marxat cap a Sabadell, i trobant els embussos habituals hem arribat una mica abans de les 7.
Fem les tres parades a la Gran Via.
Hem fet 11 km amb desnivell de 200m.



dimecres, 2 de novembre del 2022

La Garrotxa

Avui som 45.

El dia ha estat una mica ennuvolat, cap al migdia a sortit el sol. No ha fet calor ni fred.

Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de la Renfe, ja que l'Ajuntament ha canviat la normativa.

Anem fins a Olot: Sortim per Torre Romeu, Santiga i per la B-140 fins la AP-7 on sortim per la sortida 14, ens desviem cap a la C17. Passat Vic agafem la C37 i pels túnels de Bracons arribem a la Vall d'en Bas on per la C-152 arribem a Olot.
L'autocar ens deixa davant del Viena on esmorzem unes quantes i les altres en cafeteries del voltant.

Tornem a pujar a l'autocar que ens porta per la GI-524 i després per un camí asfaltat fins a la fins a la cooperativa de la Fageda.

Allà baixem i comencem a caminar per la fageda d'en Jordà.


La fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols. 
Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 
La fageda està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa. Té una extensió d'uns 4,8 km² i està ple de prominències pròpies de la lava que poden assolir més de 20 m d'alçada, anomenades tossals.

Fem un camí ample molt ombrejat i molt ben arreglat per l'interior de la fageda, uns trossos mes planers i altres mes rocosos i amb arrels cobertes de fulles.
Trobem carruatges amb canalla, grups d'escoles amb infants de totes les edats, grups d'adults que van d'excursió. La tardor fa que la fageda estigui molt concorreguda.

Hi ha molts camins i és molt fàcil desorientar-se ja que no es té la guia de les muntanyes al fons ni del sol.

Una caminadora s'ha entrebancat i ha caigut donant-se un fort cop al nas.

En arribar al parking de la fageda la meitat s'han quedat a l'autocar que les ha portat a can Xel i la resta han seguit el camí.

A partir del parking de la fageda el camí ha canviat molt doncs hem sortit de la fageda per fer la volta al volca del Croscat.

El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d'Olot, de 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d'alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d'una antiga torre de defensa.
Després aquest volcà fou explotat com a pedrera, d'aquí el seu estat actual. Aquest volcà estigué durant 25 anys dedicat a l'explotació de greda.
Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa 17.000 anys i l'altra fa 14.000 anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans, per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats.
La seva erupció consta de tres fases:
Fase 1: durant aquesta primera fase predominen els blocs; aquest fet ens indica que l'activitat era molt poc explosiva i estromboliana.
Fase 2: hi predomina el lapil·li; aquest fet ens indica que l'activitat era més explosiva i va ser la que va construir el con. Inicialment, els piroclasts es van assentar formant capes gairebé horitzontals, però a mesura que el con creixia van anar adquirint pendent.
Fase 3: consisteix en l'emissió de la colada de lava causant de la forma de ferradura del cràter, que es va escolar en direcció oest passant per l'actual fageda d'en Jordà.


Hem fet algunes pujades, hem vist les grederes i en un punt hem trobat el camí amb branques acabades de tallar que ens impedien passar però que finalment hem superat.

Arribant a Can Xel l'autocar ens estava esperant, i ens ha portat al restaurant La Deu.

De primer plat Amanida amb embotits de la Vall de Bas i servei de dues patates La Deu artesanes (desde 1943)
De segon vedella guisada amb guarnició de bolets
De postres Gelat de iogurt de la fageda amb coulis de gerds
Pa, vi de la casa blanc - negre ( D.O Catalunya) i Aigües minerals
Cafès / infusions

Seguidament a un quart de sis hem marxat cap a Sabadell, i trobant els embussos habituals hem arribat sobre les 7.

Fem les parades habituals a la Gran Via.

Hem fet 10 km amb desnivell de 200m.