dimecres, 15 de desembre del 2021

Collserola (Valldaura - Can Coll - Tura de Can Castelló - Cerdanyola)



Sortim puntualment a les 9 del mati de la plaça Antoni Llonch.

Som 17 caminadores.

Fa molt bon dia, hi ha anticicló durant tota la setmana, al cel no es veu cap núvol, només boirina a les fondalades.

L'autocar surt per la Gran Via cap a la C58, afaga la B30 direcció Tarragona i a la primera sortida, passant prop de l'autonoma creua Cerdanyola fins que trobem la carretera que va cap a Horta (BV-1415). Aquesta carretera travessa Collserola. L'autocar ens deixa al punt quilomètric 7,7 sota del pont del camí de les aigües.

Baixem de l'autocar i travessem la carretera per aquest pont.

Des del pont es veu el mar a una banda i les montanyes a l'altra.Al costat de mar es veu Barcelona i a l'altra banda el Vallès, Cerdanyola, Sabadell, Terrassa i al darrera Montserrat, Sant Llorenç, el Puig de la Creu, el Montseny i al fons el pirineu nevat.

Arribem a una zona d'esbarjo anomenada Mirador de Cerdanyola, ja que les vistes que es tenen son bàsicament sobre aquesta ciutat.

A partir d'aquí agafem un camí ample i ben condicionat, i anem caminant fins a Can Coll. Això son uns 5km.

Al principi del camí hem vist la Masia de Can Valldaura, situada a prop del Forat del Vent, en terme municipal de Cerdanyola del Vallès. És situat el jou o coll que comunica Horta amb Cerdanyola. Va ser construïda a mitjan segle xix amb antics elements de l'antic monestir de l'orde del Cister, el de Santa Maria de Valldaura. La masia de can Valldaura fou construïda l'any 1888 per l'industrial fariner Francesc Guardiola. Les pedres per la construcció de la masia van ser aprofitades de les restes del Palau dels reis d'Aragó. El rei Joan II va vendre la propietat a Ferran de Rebolledo. Com a masia va decaure sobretot durant la segona meitat del segle xx. Actualment és la seu de l'Institut d'arquitectura avançada de Catalunya. Ha estat restaurada.

És un edifici aïllat, format per planta baixa, un pis i golfes. Té estructura basilical, amb coberta de teula a dos vessants, a dos nivells. La façana d'accés, orientada a migdia, presenta una estructura simètrica, amb un cos annex a la banda dreta. Les obertures són en general d'arc de mig punt; a la planta baixa i al primer pis n'hi ha tres i, al pis de les golfes, una de sola. El cos de la dreta té obertures d'arc escarser. A la façana de llevant hi ha una galeria-mirador.

El camí ha estat planer i en algun moment amb baixades.

La vegetació es bàsicament d'alzines, pins i algun roure que encara no ha canviat de color.

Arribant a Can Coll, hem utilitzat els serveis, i ens hem assegut mitja horeta al sol esmorzant una mica i prenent cafès i tallats.

Hem seguit a peu fins a Cerdanyola, passant pel turó de Can Castelló, l'urbanització de Montflorit i hem seguit un tros la riera de Sant Cugat.

Hem tornat a entrar cap a Collserola, passant pel costat de l'ermita de Santa Maria de les Feixes i hem fet una petita circular passant per l'aqueducte.

L'aqüeducte de Canaletes és fet de maons. Es conserven 13 arcs amb una longitud total de 56 metres. Al Torrent de St. Iscle resten dos arcs més enderrocats; originàriament estaven units al conjunt esmentat.

En relació al seu origen, es creu de podria ser romà però per la seva factura es creu que podria ser del segle xviii. Segurament deuria ser contemporània les darreres obres de l'ermita de Santa Maria de les Feixes, ja que es troben maons fets malbé (passats de cocció) com el que hi ha a les capelles laterals de l'ermita.

Molt probablement, aquest aqüeducte funcionava amb el pont de Can Canaletes o Pont de Cerdanyola del Vallès.

L'autocar ens esperava a la rotonda on hi ha el restaurant "La mar chica" i hem retornat a Sabadell per la C58, fins a la Gironina on hem baixat per anar a dinar al restaurant "La Rambla".

S'han afegit 2 amigues que no han pogut venir a caminar, i n'ha marxat una caminadores no ha pogut venir a dinar.

Ens hem instal·lat al primer pis i hem dinat: Sopa de galets i pilota, pollastre amb gambes i fruita per postres. Cafès, tallats i infusions.

Hem marxat cadascuna cap a casa a quarts de cinc.


Fins a Can Coll hem fet 5 km., fins a Cerdanyola 11,5 km. Hem fet uns 250m. de desnivell en baixada.

 

dimecres, 1 de desembre del 2021

Collserola (Valldaura - Can Coll - Cerdanyola)

Sortim puntualment a les 9 del mati de la plaça Antoni Llonch.

Som 38 caminadores.

Fa un bon dia, davant de la previsió de fred anem ben abrigades.




L'autocar surt per la Gran Via cap a la C58, a la sortida 4 anem cap a Cerdanyola. Passem per l'avinguda de Canaletes, que després passa a dir-se avinguda de la Gulera fins que trobem la carretera que va cap a Horta (BV-1415). Aquesta carretera travessa Collserola. L'autocar ens deixa al punt quilomètric 7,7 sota del pont del camí de les aigües.

Avui no ens aturem a esmorzar, doncs hem sortit a les 9h.

Baixem de l'autocar i travessem la carretera per aquest pont . Arribem a una zona d'esbarjo anomenada Mirador de Cerdanyola, ja que les vistes que es tenen son bàsicament sobre aquesta ciutat.

A partir d'aquí agafem un camí ample i ben condicionat, i anem caminant fins a Can Coll. Això son uns 5km.

Al principi del camí hem vist la Masia de Can Valldaura
, situada a prop del Forat del Vent, en terme municipal de Cerdanyola del Vallès. És situat el jou o coll que comunica Horta amb Cerdanyola. Va ser construïda a mitjan segle xix amb antics elements de l'antic monestir de l'orde del Cister, el de Santa Maria de Valldaura. La masia de can Valldaura fou construïda l'any 1888 per l'industrial fariner Francesc Guardiola. Les pedres per la construcció de la masia van ser aprofitades de les restes del Palau dels reis d'Aragó. El rei Joan II va vendre la propietat a Ferran de Rebolledo. Com a masia va decaure sobretot durant la segona meitat del segle xx. Actualment és la seu de l'Institut d'arquitectura avançada de Catalunya. Ha estat restaurada.

És un edifici aïllat, format per planta baixa, un pis i golfes. Té estructura basilical, amb coberta de teula a dos vessants, a dos nivells. La façana d'accés, orientada a migdia, presenta una estructura simètrica, amb un cos annex a la banda dreta. Les obertures són en general d'arc de mig punt; a la planta baixa i al primer pis n'hi ha tres i, al pis de les golfes, una de sola. El cos de la dreta té obertures d'arc escarser. A la façana de llevant hi ha una galeria-mirador.

El camí ha estat planer i en algun moment amb baixades que castiguen una mica els genolls.

La vegetació es bàsicament d'alzines, pins i algun roure que encara no ha canviat de color.

Arribant a Can Coll, hem utilitzat els serveis, Algunes (24) s'han quedat per anar cap a Cerdanyola en autocar que ens estava esperant a l'aparcament del restaurant.

Les demes hem seguit a peu fins a Cerdanyola, hem vist un riuet, les destrosses que va fer el temporal del desembre de 2020, i l'aqüeducte.

L'aqüeducte de Canaletes és fet de maons. Es conserven 13 arcs amb una longitud total de 56 metres. Al Torrent de St. Iscle resten dos arcs més enderrocats; originàriament estaven units al conjunt esmentat.

En relació al seu origen, es creu de podria ser romà però per la seva factura es creu que podria ser del segle xviii. Segurament deuria ser contemporània les darreres obres de l'ermita de Santa Maria de les Feixes, ja que es troben maons fets malbé (passats de cocció) com el que hi ha a les capelles laterals de l'ermita.

Molt probablement, aquest aqüeducte funcionava amb el pont de Can Canaletes o Pont de Cerdanyola del Vallès.

Hem passat pel costat de la riera de Sant Cugat, fins que ens hem retrobat totes davant del restaurant "La mar chica" i hem retornat a Sabadell pel mateix camí per on havíem vingut, fins a la Gironina on hem baixat per anar a dinar al restaurant "La Rambla".

S'han afegit 4 amigues que no han pogut venir a caminar, i han marxat dues caminadores no han pogut venir a dinar.

Ens hem instal·lat al primer pis i hem dinat: Sopa de galets i pilota, pollastre amb gambes i fruita per postres. Cafès, tallats i infusions.


Hem marxat cadascuna cap a casa a quarts de cinc.

Fins a Can Coll hem fet 5 km., fins a Cerdanyola 10,5 km i un desnivell positiu de 124m.