Latitud:41.7706423º
Longitud:1.5747756º
UTM 31T X:381541
UTM 31T Y:4625293
D+ 296 m. 7km.
Codi plus: QHCF+4W Sant Pere Sallavinera
23-10-2o21
Quedem a Jovellanos 54 a les 8h. Puntualment ens trobem. Som tres.
Anem per la C-58, B-30 i A2 i agafem la sortida n.554 que ve indicada com Prats de Rei i Calaf i seguim per la BV1031, que a la sortida de Prats de Rei troba la C-1412a fins arribar a Calaf. No és el camí mes recte, hem fet unes quantes curves i hem pogut veure el paisatge i uns quants molins de vent.
A la A2 hem trobat una mica de retenció ja que hi havia un accident.
Un cop a Calaf, hem aparcat, hem fet una volteta fins a l'església i ens ha semblat un poble una mica desert, hem tornat a la plaça i hem fet un cafè a ca la Rosa. al carrer estaven preparant les parades pel mercat.
La vila de Calaf és molt freda a l'hivern i en ella se celebren mercats d'anomenada. Un any que feia un hivern molt cru, diu que a Calaf en dia de mercat glaçava tant que, mentre la gent era a plaça mercadejant, a còpia de dir les paraules se'ls anaven glaçant i, és clar, no arribaven a l'oïda dels oients i no hi havia manera d'entendre's. Prou tothom cridava tant com podia per fer-se sentir, però res, fins que cap a migdia, el cel… (Amades, Joan (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 67 (Any II, 8-maig-1937) «Una locució popular: «El mercat de Calaf»», p. 592. Revista Curiositats de Catalunya.).
Sortint de Calaf anem cap a l'estació de RENFE de Seguers-Sant Pere Sallavinera i seguim un tros més fins un lloc on podem deixar el cotxe i fer la circular perfecta (és una carretereta amb alguna corba, però sense gaire complicació).
Comencem la ruta, de tipus pista no polsosa i que fa de bon caminar.
Hem fet ben bé la ruta que dúiem.
Un trosset ha estat un camí més estret, amb forta pujada, pero que hem fet sense problemes. A mi m'ha agradat força.
L'últim tros, també per pista ample, ens ha dut al cim on hi ha el Castell de Boixadors i l'ermita de Sant Pere.
El conjunt es pot visitar amb guia el primer diumenge de mes.
Arribats al cim, hem menjat alguna coseta.
Des del cim hi ha bones vistes: Montcau, La Mola, Montserrat, Rubió, Pinos ...
La baixada ha estat per pista de pedra petita trencada, gens molesta, pero força pendent.
Hem passat per Cal Cinto, que ens ha semblat una casa molt bonica encara que solitaria.
L'excursió no ha arribat a tres hores.
Hem pujat al cotxe i hem anat a visitar Sant Pere Sallavinera, molt net i polit i ben restaurat.
Hi ha un restaurant anomenat La Pala on hem dinat el menú del cap de setmana per 21€.
Hem anat cap a Sabadell, desfent el camí, aquest cop sense els revolts, directament per la C1412a fins a Jorba on per la A2, B30 i C58 hem arribat pels volts de les 16h a casa.
La M.Mercè Lleonart ens ha fet arribar un escrit sobre el castell de Boixadors:
Bon dia i bona hora! Faci bo o faci dolent, de casa ha de sortir la gent! Aquest semblaria un eslògan apropiat per a les Mares Caminadores. A casa s'hi està molt bé, però quan es torna de passejar. Avui anirem cap a Calaf. Anirem al castell de Boixadors. És una fortalesa d'origen romànic que està força ben conservada gràcies a una restauració que li van fer cap els anys 70. Està documentat del 1014 i per aquell temps el seu senyor es deia Guillem de Boixadors. (...) Un descendent seu, que es deia Ramon, se'n va anar amb el Comte d'Urgell, Ermengol VII, i en Jaume Primer a la conquesta de València.
La conquesta de València no va ser fàcil, perquè València està molt ben situada i és un paratge molt ric, i els moros no se'l volien deixar perdre. Però els catalans van guanyar i València va ser seva. Però llavors se'ls va presentar un problema: València va quedar molt despoblada i Jaume I, que ja li deien el Conqueridor, va repartir el territori entre els guerrers que l'havien ajudat. Però aquests eren homes... homes sols! I si volia repoblar el territori li faltava alguna cosa. Va enviar a buscar cent donzelles catalanes, que fossin bones reproductores... (Devia semblar aquelles caravanes que van a Plan a buscar marits entre els "concos" d'aquell poble.) Doncs van buscar cent donzelles... i gairebé totes diuen que van sortir del poble d'Ulldemolins i dels seus voltants, doncs era fama que allí hi havia un alt índex de natalitat.
Van celebrar els casaments tots a la vegada, i apadrinats per set parelles de la noblesa catalana. Va passar el temps i van anar neixen valenciano-catalanets. Sembla que l'invent funcionava; però el que no funcionava tan bé era que entre els matrimonis hi havia moltes raons. Tot el sant dia es tiraven els plats pel cap i portaven queixes al Síndic de Greuges. Posar pau els costava molta feina. Les autoritats decidiren crear un premi pel matrimoni que arribés a passar un any sense tenir cap altercat. (Cap "disputa".)
Van passar anys i panys i el premi no el recollia ningú. Un dia, però, es va presentar un home, que semblava que no estava ben bé en els seus cabals, i va reclamar el premi. Ell feia un any que no s'havia barallat amb la seva muller! Van indagar, i era veritat, no s'hi havia barallat! Però van descobrir que feia més d'un any que la seva dona l'havia deixat.
Del castell de Boixadors ens en hem anat a València. Ja tenim fama les dones de la Unió de Mares de ser molt viatgeres!
