dijous, 12 d’abril del 2018

Caminito del rey

dilluns 9 d'Abril

Les àvies sortim de viatge amb AVE cap a Antequera. allà farem el caminito del rey, visitarem el Torcal i els dolmens i també passarem un dia a Málaga, 

Som 30.


Sortim puntualment a les 6:30 d'Antoni Llonch.  De moment no plou.

Anem per C58 Meridiana i carrer Aragó cap a l'estació de Sants, durant el trajecte repartim els bitllets per l'Ave que ens portarà a Antequera. Arribem amb menys de tres quarts d'hora a Sants.

Passem el control . Algunes prenem un tallat o cafè o esmorzen. A l'hora d'entrar a l'andana ens reclamen que ensenyem la tarja dorada.

Durant el viatge, anem xerrant, algunes van a la cafeteria, algunes llegeixen. El paisatge és molt bonic.

A Puente Genil ens preparem ja que a Antequera el tren nomes para 2 minuts.

Baixem del tren i trobem al guia que es diu Santiago i ens acompanyarà els 4 dies.

Pugem a l'autocar i veient un paisatge magnific, molt primaveral, molt verd ens dirigim cap a Antequera.

Anem a dinar en una alqueria. Mengem una arròs caldos amb espàrrecs i llom força bo. Te un gust de fons  que ens expliquen que és comí. De segon pollastre amb panses i salsa mozarabe i patates. Per postres flam molt bo. I tallats o cafes al gust. Han dut cervesa aigua, vi i gasosa.







Seguidament anem cap a Antequera. Es molt bonic. El poble es blanc. Les cases no son altes. Hi ha 27 esglésies.

Fa aire bastant fred. Hi ha una part de poble a dalt i una part a baix al Llano.

Visitem una col·legiats a dalt i a baix un convent i la col·legiata de San Sebastian.

Sembla ser que l'Ajuntament pràcticament regalava terrenys perquè s'hi instal·lessin les empreses.

Els carrers estan molt nets.  Sense grafits. Es veu poca gent.

A la col·legiata diuen una missa hi ha molta gent. Alguns molt mudats .

En arribar a l'hotel ens instalem a les habitacións. L¡hotel es diu Coso Viejo i està situat al centre

Sopem i anem a dormir que totes estem cansades.


dimarts 10 d'Abril


Esmorzem a les 7. A les 7:45 estem totes a punt.

L'autocar arriba a les 8 pugem i marxem.

Fem unes carreteres molt boniques, voltat de verd amb llacunes, pinars, oliveres ben ordenades, de joves i de grans, alguna cooperativa d'oli . Veiem altre cop Antequera de lluny, tan blanca i amb la cara de l'indi al fons.


Anem cap a l'entrada del camínito. Es un tros d'uns 2km que fa baixada per un camí d'amplada mitjana. Ni de carro ni de cabra..

Hi ha gent que esperen. Separen els que van amb guia i els que van sense. A tots posen casc i als que van amb guia donen audifons.

La guia es una noia que ho fa prou be. Va amb calma. De tant en tant reagrupa  i no ens fa córrer.

web del caminito del rey

El camínito es un camí de servei que van fer quan van construir el ferrocarril per anar a Màlaga . Va quedar en desús i es va anar deteriorant . La gent el feia servir amb gran perill fins que el 2000 el van tancar perquè 3 nois es van matar al caure de la tirolina des d'on es van tirar plegats.

La diputació de Màlaga el va reconstruir fent una nova passarel·la sobre de l'anterior i el 2015 el van inagurar de nou, l'explotació la porta una empresa particular,

Es molt espectacular. El tram inicial i final van absolutament penjats a la roca. El del mig es un caminet,

Hi ha alguns bancs per reposar.

Netegen el sotabosc i fan petits focs per anar cremant les branques.

Al final de tot hi ha un pont penjat on la Roser Gabarrell ha passat un mal rato.

La mCarme fontanet ha caigut al principi i al final i s'ha fet un esquinç  i al vespre a l'hospital l'hi han enguixat. 

Anem a dinar a l'hotel. Una sopa de carbassó molt bona i vedella i pastís de formatge de postres.

A dos quarts de cinc quedem a l'autocar per anar al Torcal.

Web del Torcal d'Antequera

Plou bastant. No es podrà visitar. Hi ha boira baixa.

Passem per una carretereta que puja fent molts revolts. A dalt el temps es molt plujós.

Una noia andalusa molt simpàtica de nom Maria ens fa visita guiada. S'explica estupenda inclús les caques i els cants dels ocells. Veiem un audiovisual explicatiu de la zona del Torcal.  Algunes fan compres o prenen un refresc. Altres van fins al mirador quan para una mica de ploure .

Sopem una sopa de marisc i bacallà


Dimecres 11 d'Abril


Avui quedem per sortir a les 8.

L'esmorzar com cada dia, ens el deixen i cadascuna s'arregla. Hi ha fruita i embotit tapat amb film. Una safata amb iogurts. algunes pastes prefabricades i pa de motllo i barretes.

Una torradora per torrar on algunes inclús es fan un biquini . Te i llet i cafè. I suc de taronja.

A les 9 marxem cap a Màlaga en l'autocar. Per una autovia gens transitada pugem   unes muntanyes per després tornar a baixar

Web de l'ajuntament de Màlaga

El Santiago es desfà en explicacions. Ens parla del clima i efectivament podem comprovar que les muntanya aturen els núvols doncs passem de la pluja d'Antequera a un dia soleiat i una mica ventós a Màlaga

A l'arribar ens fa una visita panoràmica de la ciutat des de l'autocar. La veritat es que ens quedem bocabadaesa de com està la ciutat. Súper preparada pel turisme. Neta. Al port hi ha un terminal pels creuers bastant impressionant. Sembla que abans estava la ciutat d'esquena al mar i ara han fet un passeig molt xulo. En els últims anys l'alcaldia del PP ha fet molt per la ciutat. Han abocat molts diners. També han fet nous museus .

Pugem per bons pendents i revolts al Gibralfaro des d'on es veuen bones vistes de la costa. 

Aquest mati la Maria Rosa Bastardes ha caigut per l'escala i no pot seguir el grup. Algunes es queden a fer-li companyia, li compren unes crosses i ens tornem a ajuntar a l'hora de dinar.


Mentrestant les altres  visitem l'Alcazaba. També te bones vistes. En Santiago n'explica la historia.
Veiem cases de famosos, entre elles l'àtic de l'Antonio Banderas que s'ha fet una mena de vidriera com la d'un museu.

Baixem a peu veient la diferents muralles.

A l'arribar a baix un grupet van pel seu compte i les demés amb el  Santiago fem una petita volta per la zona peatonal.

Anem a dinar al chinitas, és un bon restaurant.

Ens posen una taula en forma de u. De primer es un pica-pica, escalivada recoberta de maionesa, una croqueta, albergínia fregida i truita de camarones i una cassoleta amb mongetes estofades que alguna es pensava que eren les postres. De segon llom amb salsa malaguenya amb panses i patatetes per acompanyar. De postres assortit de tartes. Cafes, aigia vi, cerveses etc

Anem a visitar la catedral.

De dins es molt diferent a tot el que havia vist doncs el sostre te relleus.
Te un cor a la espanyola, amb molt de treball sobre fusta de Caoba.
I un parell d'orgues espectaculars. Ens han deixat uns aparells per escoltar al Santiago que han anat perfecte doncs tenia bona cobertura, es posaven be a l'orella i permetien seure a les cansades.

Al sortir hem anat cap a l'autocar i retornat a l'hotel . 

Acompanyem la Maria Rosa Bastardes a l'hospital amb el resultat de fisura a la pelvis i falange d'un polze trencada.

Sopem algunes a l'hotel i les altres pel seu compte.


Dijous 12 d'Abril

Com el últims dies ens llevem a les 7 per esmorzar a les 8 i sortir a les 9.

Baixem les maletes a les 9 i les carreguem a l'autocar . Així ja no s'hi ha de pensar mes.

Anem a veure els dòlmens d'Antequera. La veritat es que val molt la pena. Primer et passen un vídeo sobre com es van construit. Molt interessant arrosseguen els pilars omple de terra posen la teulada i despres tapen. Son lloses molt grans. En hi ha 2. El dolmen de menga mira al sol i el de Viera a la "peña de los enamorados" que és la muntanya en forma de cap de persona. El de Menga el dia de l'equinocci mira el sol i s'ilumina fins al fons.

Web dels dolmens d'Antequera

A totes ens agrada molt. Sort que hem anat d'hora ja que despres venen molts autocars. Hem sigut les primeres.

Tornem a l'hotel i tenim un parell d'hores lliures que cadascuna aprofita a la seva manera.

A les 13:45 que surtim amb l'autocar repartim els bitllets i ens acomiadem del Santiago.

A mes de la meitat ens toca "coche silencio", i ens ho prenem amb molta filosofia.

A Sants trobem a la Dolors que ens ha vingut a esperar.

Anem a Sabadell per la diagonal i B30 doncs segons sembla hi ha un accident a les rondes.

A l'arribar cadascuna se'n va a casa seva  amb taxi o amb el marit o amb els fills o a peu.

Fotos del viatge

dimecres, 4 d’abril del 2018

La Granja d'Escarp.

Aiguabarreig del Segre i el Cinca



Hem quedat a les 7 a la plaça d'Antoni Llonch, ja que avui anem lluny.

Sortim a les 7:30 esperant una caminadora que es pensava que sortiem a les 8.

Som 25, després de Setmana Santa unes quantes s'han desdit.

Fa molt bon dia.

Anem per la AP7 en direcció Lleida. Parem a l'estació de Servei de Montblanc on esmorzem.

Sortim a la sortida de Soses, passat Lleida i l'autocar ens porta per la LP-7041 fins a la Granja d'Escarp, on comencem a fer el camí  cap al Segre.

El primer tros és asfaltat. Passem pel costat de camps de fruiters, que en aquesta época de l'any ja no tenen flors i comencen a treure les fulles verdes.

Arribem el Segre que baixa ben ple. Fem el cami del costat , passem per sota un pont i pel costat del Convent d'Escarp.

L’orde del Cister va fundar el monestir en 1213, arran de la donació d’una antiga granja sarraïna per part de Pere I el Catòlic a l’abat Arnau II de Citeaux. El priorat rebé protecció reial; Jaume el Conqueridor va emetre una carta en aquest sentit des de la Suda de Lleida. Va tenir molta vitalitat entre els segles XIII i XIV hom sap que Escarp va participar en el traspàs al Cister del monestir de Lavaix, el 1223. 

El camí és ample i absolutament pla.

Arribem a l'Aiguabarreig, i observem que quan toca el sol es veu ben bé com es barregen les aigues del Cinca i el Segre.

Seguim fins que arribem a la passera que ens endinsa en el bosc de sant Jaume format per vegetació de ribera.

Al final de tot hi ha un mirador d'aus.

L'autocar ens ve a buscar a la zona de les barcbacoes.



Amb l'autocar anem cap a Mequinensa i pel cami podem contemplar l'aigua barreig del Segre amb l'Ebre.

Anem a dinar al restaurant El Mesón on mengem una amanida molt complerta, llibrets de llom i maduixes per postres. Algunes fins i tot prenen uns xupitos. L'amo del restaurant es desfà en atencions.

Havent dinat anem a visitar el Museu d'historia de Mequinensa que es troba en el local de les antigues escoles del poble vell.

Una noia ens fa de guia.  Veiem un audiovisual i uns panells que explicant la historia de poble des del Paleolitic fins a la actualitat.

Hi ha una sala dedicada a Jesús Moncada, i ens venen ganes de (re)llegir el famos llibre "Camí de Sirga" que descriu els ultims temps del poble vell de Mequinensa.

Retornem amb l'autocar cap a Sabadell per l'altre banda del riu Segre, passant per a prop de Fraga, després la AP7.
Trobem embús a la B30, ens escapolim per la UAB però també s'embussa en l'enllaç amb la C58, ja que hi ha hagut un accident. Finalment arribem a les 20h a Sabadell.