Sortim a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.
Som 42.
El dia es presenta molt serè. Ha fet molt bon dia, hem tingut calor, sobretot la segona meitat del camí, el sol que ens ha acompanyat tota l'estona.
Per la C58, B30, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar.
Seguim per la A2, sortim en direcció Balaguer per la C12 fin a la sortida que porta a Vilanova de la Barca. L'autocar ens deixa en aquesta petita carretera d'on surt un camí enmig de camps amb fruiters.
Durant el mes de febrer ha fet molt fred i els fruiters van atrassats. La floració que algun any és aquests dies no arribarà fins d'aquí unes dues setmanes. Ens queda constància que en aquesta zona els fruiters deuen presentar una imatge espectacular en la floració, però avui no ha estat així. Hem gaudit d'un paisatge d'hivern.
Passem per un camí ample enmig de camps de fruiters, paraguaios, pereres i presseguers segons ens ha dit un pagès que hem trobat.
Arribem a l'aiguabarreig de la Noguera Ribagorçana amb el Segre.
Veiem que els dos rius baixen força plens.
Aquí el paisatge és de ribera, en aquesta época els arbres sense fulles.
L'aiguabarreig d'aquests dos rius aporta un fort contrast tant de paisatge, com des del punt de vista dels ambients naturals que són presents dins la plana del Segrià. El contrast de l'aigua amb les terres de secà que envolten l'aiguabarreig conforma un mosaic de colors que va del blau al groc, passant pel verd dels boscos de ribera, especialment ben conservats a la Noguera Ribagorçana, considerada un dels excel·lents representants de la vegetació de ribera de la Catalunya occidental amb una important penetració de plantes eurosiberianes.
Seguim camí pel costat de la Noguera Ribagorçana fins arribar a Corbins, a la part de baix on hi ha un parc molt ben arreglat.
Allí la una quarta part de les caminadores es queden i les demés seguim camí per la banda esquerra del mateix riu, direcció la Peixera.
Arribem a l'Assut on hi ha força aigua estancada, fem mitja volta i pugem fins a dalt de La Serreta.
Assut (de l'àrab as sad, 'barrera') és una presa de reduïdes dimensions. Es tracta d'una obra de fàbrica de poca alçària construïda transversalment en un riu o en un rierol per a aturar l'aigua, fer-ne pujar el nivell i derivar-la fora de la llera en general cap a una séquia.
L'assut és una part important en els regadius tradicional.
Per la carretera Camí de la Portella tornem a passar pel costat de camps de fruiters, una granja de porcs i contemplem les vistes de la plana plens de fruiters.
Arribem a Corbins pel cementiri, travessem el poble i anem fins a l'autocar que ens espera a la part de baix on ens retrobem totes les caminadores.
L'autocar ens porta al polígon industrial de Torre-Serona on ens esperen per dinar al restaurant Sukulen.
Ens instal·lem en 3 taules allargades al final del menjador.
Mengem Gofre d’espinacs amb verdures de primer i hamburguesa de vedella amb formatge fos acompanyada de puré de patates, uns xerris i xips de plàtan de segon. Per postres podem escollir el que ens ve mes de gust (sacher, flam, iogurt grec, fruita, gelat, etc). Finalment cafès i infusions al gust.
Tot ha estat presentat amb molta cura.
Una mica abans de les cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix i tornem cap a Sabadell per la A2, B30, BV-1414.
Entrem a Sabadell i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. Una mica abans de les 19h hem baixat totes de l'autocar,
Avui hem fet una mica mes de 11 kms, amb uns 140 metres de desnivell, pràcticament tots en la segona meitat del recorregut.
