Matadepera - Sabadell

Sortim puntualment a les 9h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de la Renfe.

Som 28 caminadores. A Matadepera se n'afegeix una i a l'hora de dinar una altra.

El dia ha estat ennuvolat, i amb bona temperatura tot i que estem a les portes de l'hivern.

L'autocar ens porta a Matadepera, per la BV-1248 i ens deixa a la plaça Sant Jordi.

Baixem de l'autocar, posem els pals a punt i comencem la caminada cap a Sabadell pel costat de la riera.

Pugem les escales que ens porten a carrer Sant Isidre i pel carrer Josep Porcar, travessant la carretera de Terrassa, arribem a l'ajuntament.

Aquí directes pel carrer Dolors Mir arribem als boscos de la Font de l'Espardenyera, que travessem per caminets  fins a creuar la carretera de Castellar  (C-1415a)  per davant de l'antiga Casera, actual Sammy. 

Comencem ara fent un trosset de GR-173 i travessant el torrent de la Betzuca  arribem al GR 97 del que també fem un petit tros.

Ens desviem uns metres fins al centre d'informació de Can BonVilar que avui està tancat per ser dia laborable.

Seiem a les taules de fusta i ens mengem el que hem portat de casa, entrepanet, galetes, fruits secs o fruita.

Avui la caminada ha estat molt variada per camins força amples amples, amb alguns trams una mica pedregosos pel costat de camps i per dins del bosc, algun bosc de pins, i algunes parts amb força alzines. 

Sortint de l'àrea de pícnic hem fet tros prop entre el golf (Reial Club de Golf El Prat) i el Torrent del Fangar fins arribar a una part elevada del terreny que ens ha permès gaudir de les vistes de Vallès i el seu entorn: Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Puig de La Creu, Pic del Vent, Cingles del Bertí, Matagalls, Turó de L'Home, Montnegre i Corredor, serralada de Marina, turó de Montcada, Tibidabo i Torre de Collserola. En algun punt llunya, el mar també ha estat visible.

Hem fet una petita marrada per poder travessar la via del tren de la Renfe amb seguretat, passant per un pont. A continuació hem baixat cap el torrent de Can Feu, on durant uns 800 metres hem gaudit d'un bonic paisatge tardorenc de ribera poc conegut fins ara per nosaltres.

Per sortir del torrent hem fet una pendent  de 50 metres bastant pronunciada.

Aquest recorregut ens ha deixat al costat de l'ApartHotel Attica21 Vallès davant del pont peatonal que permet travessar la C-58C, (la que permet anar a Matadepera en cotxe)

Seguidament hem fet dos trams de terra, deixant a banda i banda zones dedicades a horts (huerto de los limones) i altres coses que no hem sabut endevinar.

Ja entrant a Sabadell, per uns descampats hem arribat a la Ronda d'Europa, i d'aquí a la part oest del  Parc Catalunya on hi ha el trenet i la masia Can Rull.

Al travessar aquesta part del Parc Catalunya hem recordat la Patro Agulló, que te un monument al barri de can rull on ella va col·laborar molt temps i hem vist la font de Can Rull in els grans plataners que li fan ombra.

Seguidament hem travessat l'avinguda d'Andreu Nin on hem vist un roure martinenc de grans dimensions catalogat per l'ajuntament. 

Pel passeig de San Sebastian de los Ballesteros hem arribat al club de tennis de Sabadell on hem trobat les 12 caminadores que avui només han vingut a dinar.

Hem estat al menjador de la cafeteria.

Hem gaudit d'un dinar típicament nadalenc:

Escudella de Nadal i carn d'olla

Pollastre de corral amb prunes, orellanes, salsitxes i pinyons

Gelat amb xocolata calenta

Pa, aigua i vi

Cafès i infusions

Havent dinat, passades les quatre, cadascuna ha anat marxant cap a casa pel seu compte.

Hem fet 13 km amb poc desnivell.

Fotos  

Rodalies de Sabadell

Sortim puntualment a les 9h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de la Renfe.

Som 35 caminadores. A l'hora de dinar s'han afegit 12 caminadores més.

El dia ha estat una miqueta ennuvolat, i amb bona temperatura tot i que estem a les portes de l'hivern.

L'autocar ens porta cap a la N-150 fins al mossos, al kilometre 14,5 agafem la carretereta C-1415a (dita "Camí dels plans de Can Bonvilar) fins al centre d'informació de Can Bonvilar (terme municipal de Terrassa).

Baixem de l'autocar, posem els pals a punt i comencem la caminada cap a Sabadell.

Avui la caminada ha estat per camins força amples, amb alguns trams una mica pedregosos pel costat de camps i per dins del bosc, algun bosc de pins, i algunes parts amb força alzines. 

Hem fet el primer tros prop entre el golf (Reial Club de Golf El Prat) i el Torrent del fangar fins arribar a una part elevada del terreny que ens ha permès gaudir de les vistes de Vallès i el seu entorn: Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Puig de La Creu, Pic del Vent, Cingles del Bertí, Matagalls, Turó de L'Home, Montnegre i Corredor, serralada de marina, Tro de Montcada, Tibidabo i Torre de Collserola.

El sol il·luminava el mar que també ha estat visible.

Hem fet una petita marrada per poder travessar la via del tren de la Renfe amb seguretat, passant per un pont. k tot seguit hem arribat a la urbanització de Castellarnau que hem travessat pel carrer de les Mares de la Plaza de Mayo i el carrer John Lennon.

Aquest recorregut ens ha deixat al costat de l'ApartHotel Attica21 Vallès davant del pont peatonal que permet travessar la C-58C, (la que permet anar a Matadepera en cotxe)

Seguidament hem fet dos trams de terra, deixant a banda i banda zones dedicades a horts (huerto de los limones) i altres coses que no hem sabut endevinar.

Ja entrant a Sabadell, per uns descampats hem arribat a la Ronda d'Europa, i d'aquí a la part oest del  Parc Catalunya on hi ha el trenet i la masia Can Rull.

A la zona oest del parc de Catalunya, situat al voltant de la masia de Can Rull, hi ha un circuit ferroviari de 3.068 m de llargada i dues vies d'amplada. El recorregut en tren té una durada de 23 minuts de trajecte i passa per un viaducte i sis túnels. Es tracta d'un dels circuits ferroviaris més grans d'Europa. Obren durant tot l'any els diumenges i dies festius. Aquest circuit es va posar en funcionament el 6 de juliol de 1997, cinc mesos després d'inaugurar el parc. Cada any hi passen més de 25.000 persones. El circuit és municipal, però se'n fa càrrec el Centre de Modelisme Ferroviari de Sabadell (CEM-FES), entitat associada a la Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril (FCAF)

Ens han obert les instal·lacions del trenet per nosaltres, hem fet un parell de voltes en el tren i ens han ensenyat les cotxeres fent una mica d'explicació sobre la història del trenet del Parc Catalunya i l'associació de voluntaris (CENFES) que se'n cuida.

Seguidament hem travessat l'avinguda d'Andreu Nin i pel passeig de San Sebastian de los Ballesteros hem arribat al club de tennis de Sabadell on hem trobat les 12 caminadores que avui només han vingut a dinar.

Hem estat al menjador que dona a la banda del Parc Catalunya.

Hem gaudit d'un dinar típicament nadalenc:

Escudella de Nadal i carn d'olla

Pollastre de corral amb prunes, orellanes, salsitxes i pinyons

Gelat amb xocolata calenta

Pa, aigua i vi

Cafès i infusions

Havent dinat, passades les quatre, cadascuna ha anat marxant cap a casa pel seu compte.

Hem fet 8 km pràcticament sense desnivell.

(Aquests 8 km estan comptats sobre el plànol, en base les dades que ens dona el GPS.)

Fotos  

El Corredor - Dolmen de ca l'Arenes

Avui som 34. Sortim com sempre a les 8h del costat de l'antiga estació de la renfe.

El dia ha estat ennuvolat, en alguns moments, sobretot a primera hora han caigut quatre gotes i hem tingut una mica de boira baixa al cim. De totes maneres la climatologia ens ha permès gaudir de la caminada i el paisatge en una dia tardorenc.

Sortim de Sabadell per la Gran Via cap a la C-58, B-30, AP-7 fins a la sortida 12B, on per la C35 anem cap al polígon Llinars Park on esmorzem al restaurant que porta el seu nom.

Hem trobat les taules col·locades esperant-nos, un noi ens ha anat demanant el que volíem per acompanyar l'entrepà que portem de casa, ens ho ha dut i a l'hora de pagar ens han demanat que ho féssim en grup.

Així s'ha fet i després ja hem passat comptes entre nosaltres, pagant cadascuna segons ha consumit.

Havent esmorzat sortim en autocar del polígon i per a carretera B-510 anem fins al Coll de Can Bordoi on s'agafa un camí que ens porta fins a l'aparcament del santuari del corredor.

El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor,  dins del Parc del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit a finals del segle xvi.

És un centre de devoció a la comarca i té una gran tradició l'aplec de dilluns de Pasqua, tant per a la comarca del Vallès Oriental com del Maresme. El santuari depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far.

El santuari es troba adossat a una casa de masovers. Tot el conjunt es troba envoltat per una paret que els protegeix.

La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles.

Té un campanar de torre amb planta quadrada, fet amb pedra granítica, que sobresurt de la coberta de la nau. Al segon pis, on hi ha instal·lades les campanes, s'hi obren les finestres d'arc de mig punt i allargades. El cos de coronament conserva un grup de mènsules força interessants i un grup de merlets de forma escalonada.

A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. A la façana lateral hi ha l'accés a l'església i a l'habitatge. Aquest té un pas que el comunica amb el temple.

L'origen del santuari seria una capella que, cap al 1530, va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. 

En el cim, envoltant el santuari hi ha una gran esplanada que la canalla de les escoles aprofiten.

Comencem la caminada enmig d'una lleugera boira baixa. fem una petita circular força planera, i retornem al santuari després d'escoltar el silenci enmig d'un bosc de pins i alzines  molt agradable.

Boscos vora el mar. El parc del Corredor destaca per les esplèndides pinedes de pi pinyer del vessant litoral, que es transformen en alzinars, rouredes i suredes cap a l'interior del massís. Els dòlmens neolítics, les restes ibèriques i les esglésies medievals s'insereixen en un paisatge divers de conreus, boscos i masies, producte dels usos agroforestals dels darrers segles.

Els massissos del Montnegre i el Corredor són dues unitats de relleu ben definides que es disposen alineades en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada litoral i constituint una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva.

El substrat geològic dels dos conjunts muntanyosos és bàsicament format per un gran cos granític travessat per roques filonianes.

El granit, per l'efecte de la humitat ambiental i les temperatures benignes, es disgrega amb relativa facilitat, formant-se el típic sauló i determinant el relleu suau i arrodonit del Corredor. En certs indrets, la meteorització dels plans de fractura d'aquesta roca dóna lloc a grans boles de pedra que formen un paisatge característic anomenat caos de boles.

El clima mediterrani subhumit d'aquestes contrades presenta variacions notables. Així, es poden distingir dues zones climàtiques bastant diferenciades. D'una banda, les terres interiors orientades cap a la plana del Vallès, més fredes i humides, amb un caràcter lleugerament continental. De l'altra, els vessants orientats cap a marina, més secs i amb temperatures més suaus. El règim de pluges presenta notables variacions interanuals, essent la mitjana climàtica del parc d'uns 700 mm anuals, amb precipitacions mitjanes més altes (de 800-900 mm) al sector del Montnegre i menys abundants (d'uns 650 mm) a l'extrem occidental del Corredor. Cal destacar els episodis de fortes pluges i ruixats que, especialment a la tardor, provoquen avingudes (rierades) en les conques del Maresme.

D'acord amb la pluviometria mediterrània d'aquesta zona, els rius i rieres són de règim majoritàriament esporàdic o estacional. El curs principal d'aigua és la Tordera que recull les aigües d'importants rieres de la vessant vallesana del Montnegre, com les de Vallgorguina, Olzinelles, Montnegre, Fuirosos i Ramió. Les conques del Maresme solen ser més curtes i de cabal sobtat, de vegades violent. Les més extenses són les d'Argentona, Arenys, Sant Pol i Pineda.

Tornant al Santuari hem baixat cap al parking on havíem començat a caminar per un camí que ens deixava veure el mar de tant en tant i una mica de paisatge tardorenc al fons de la vall.

Ens hem acostat fins al mirador que ens permet veure el mar. No ens posem totes alhora sobre el mirador per evitar ensurts.

Passant pel parking d'autocars del corredor i recuperant les caminadores que s'havien despistat hem iniciat la segona part de la caminada, ara en la vessant interior, on hauríem pogut veure el Montseny si no hagués estat tant ennuvolat.

Hem fet bona baixada fins el Dolmen de ca l'Arenes. 

El Dolmen de Ca l'Arenes es troba a l'entorn megalític de la serra del Corredor, on també hi ha altres dòlmens com ara el de la Pedra Gentil, de Pedrarca, de les Lloses del Trull i de la Pedra Llarga.

És un sepulcre megalític del tipus petita galeria catalana, se li atribueix una antiguitat d'uns 5.000 anys i data del neolític final.

Va ser descobert l'any 1997 i entre el 2006 i 2007 va ser excavat i restaurat en dues campanyes d'arqueòlegs. 

I després pujada, passant per la font del ferro hem arribat al camí del corredor, algunes una mica cansades, on l'autocar ja ens estava esperant.

Hem pujat a l'autocar que ens ha dut fins a Can Biel.

Hem menjat el següent:

Cilindre cruixent de gall d'indi, bolets i orellanes sobre beixamel i tòfona.

Turbants de llobarro farcit de verduretes i llagostí en salsa de fonoll amb cloïsses.

Gelat de vainilla amb xocolata calenta.

Cafè o infusions

Pa, vi de la casa (blanc i negre) i aigua

Seguidament a les cinc hem pujat a l'autocar per tornar cap a Sabadell

Sobre les sis totes hem baixat de l'autocar.

Tot plegat hem fet 11 km, amb desnivell de 200 m.

Fotos 

El Corredor (7 km)

Avui som 39. Sortim com sempre a les 8h del costat de l'antiga estació de la renfe.

El dia ha estat força assolellat, sense vent tot i que el cap de setmana passat n'havia fet força, alguna estona s'ha ennuvolat però en general ens ha permès gaudir molt de la caminada i el paisatge.

Sortim de Sabadell per la Gran Via cap a la C-58, B-30, AP-7 fins a la sortida 12B, on per la C35 anem cap al polígon Llinars Park on esmorzem al restaurant que porta el seu nom.

Hem trobat les taules col·locades esperant-nos, un noi ens ha anat demanant el que volíem per acompanyar l'entrepà que portem de casa, ens ho ha dut i a l'hora de pagar ens han demanat que ho féssim en grup.

Així s'ha fet i després ja hem passat comptes entre nosaltres, pagant cadascuna segons ha consumit.

Havent esmorzat sortim en autocar del polígon i per a carretera B-510 anem fins al Coll de Can Bordoi on s'agafa un camí que ens porta fins a l'aparcament del corredor.

Baixem i anem fins al mirador que ens permet veure el mar. No ens posem totes alhora sobre el mirador per evitar ensurts.

Boscos vora el mar. El parc del Corredor destaca per les esplèndides pinedes de pi pinyer del vessant litoral, que es transformen en alzinars, rouredes i suredes cap a l'interior del massís. Els dòlmens neolítics, les restes ibèriques i les esglésies medievals s'insereixen en un paisatge divers de conreus, boscos i masies, producte dels usos agroforestals dels darrers segles.

Els massissos del Montnegre i el Corredor són dues unitats de relleu ben definides que es disposen alineades en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada litoral i constituint una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva.

El substrat geològic dels dos conjunts muntanyosos és bàsicament format per un gran cos granític travessat per roques filonianes.

El granit, per l'efecte de la humitat ambiental i les temperatures benignes, es disgrega amb relativa facilitat, formant-se el típic sauló i determinant el relleu suau i arrodonit del Corredor. En certs indrets, la meteorització dels plans de fractura d'aquesta roca dóna lloc a grans boles de pedra que formen un paisatge característic anomenat caos de boles.

El clima mediterrani subhumit d'aquestes contrades presenta variacions notables. Així, es poden distingir dues zones climàtiques bastant diferenciades. D'una banda, les terres interiors orientades cap a la plana del Vallès, més fredes i humides, amb un caràcter lleugerament continental. De l'altra, els vessants orientats cap a marina, més secs i amb temperatures més suaus. El règim de pluges presenta notables variacions interanuals, essent la mitjana climàtica del parc d'uns 700 mm anuals, amb precipitacions mitjanes més altes (de 800-900 mm) al sector del Montnegre i menys abundants (d'uns 650 mm) a l'extrem occidental del Corredor. Cal destacar els episodis de fortes pluges i ruixats que, especialment a la tardor, provoquen avingudes (rierades) en les conques del Maresme.

D'acord amb la pluviometria mediterrània d'aquesta zona, els rius i rieres són de règim majoritàriament esporàdic o estacional. El curs principal d'aigua és la Tordera que recull les aigües d'importants rieres de la vessant vallesana del Montnegre, com les de Vallgorguina, Olzinelles, Montnegre, Fuirosos i Ramió. Les conques del Maresme solen ser més curtes i de cabal sobtat, de vegades violent. Les més extenses són les d'Argentona, Arenys, Sant Pol i Pineda.

Des del mirador hem anat per un camí amb pujada fins al santuari del corredor on hem pogut veure l'exterior.

El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 msnm, dins del Parc del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit a finals del segle xvi.

És un centre de devoció a la comarca i té una gran tradició l'aplec de dilluns de Pasqua, tant per a la comarca del Vallès Oriental com del Maresme. El santuari depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far.

El santuari es troba adossat a una casa de masovers. Tot el conjunt es troba envoltat per una paret que els protegeix.

La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles.

Té un campanar de torre amb planta quadrada, fet amb pedra granítica, que sobresurt de la coberta de la nau. Al segon pis, on hi ha instal·lades les campanes, s'hi obren les finestres d'arc de mig punt i allargades. El cos de coronament conserva un grup de mènsules força interessants i un grup de merlets de forma escalonada.

A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. A la façana lateral hi ha l'accés a l'església i a l'habitatge. Aquest té un pas que el comunica amb el temple.

L'origen del santuari seria una capella que, cap al 1530, va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. 

En el cim, envoltant el santuari hi ha una gran esplanada que la canalla de les escoles aprofiten.

A partir d'aquí hem fet una circular per dins del bosc.

Tornant al Santuari hem baixat cap al parking on havíem començat a caminar per un camí que ens deixava veure el mar de tant en tant i una mica de paisatge tardorenc al dons de la vall.

Durant la caminada en un parell d'ocasions hem escoltat el silenci.

Hem pujat a l'autocar que ens ha dut fins a Can Biel.

Hem menjat el següent:

Cilindre cruixent de gall d'indi, bolets i orellanes sobre beixamel i tòfona.

Turbants de llobarro farcit de verduretes i llagostí en salsa de fonoll amb cloïsses.

Flam de ratafia amb nata.

Cafè o infusions

Pa, vi de la casa (blanc i negre) i aigua

Seguidament a les cinc hem pujat a l'autocar per tornar cap a Sabadell

Sobre les sis totes hem baixat de l'autocar.

Tot plegat hem fet 7 km, amb desnivell de 200 m.

Fotos   

El Gurri (12km)

Avui som 31. Sortim com sempre a les 8h del costat de l'antiga estació de la renfe.

El dia ha estat assolellat, amb caloreta.

El camí fins a Vic, ha estat el següent: C-58, B-30, AP-7, C-17, C25, hem trobat alguna retenció pero res important.

Ens aturem a esmorzar a les 4 carreteres, al terme de Tona, on la majoria hem estat a l'exterior. 

Després d'esmorzar tornem a pujar a l'autocar i ens ha portat fins al polígon industrial Les casasses (Vic), al carrer de Cantonigros  (al costat dels Aiguamolls del Gurri).

L'Ajuntament de Vic ha reestructurat la zona adjacent al polígon industrial, creant un parell de basses, una que s'alimenta de les aigües del polígon i l'altra del subsòl, esperant que diferents espècies hi vagin proliferant. 

En trobem una amb aigua i l'altra sense.

A partir d'aquest punt, ens situem en un caminet al costat del riu Gurri i l'anem seguint fins que arribem al sud-est de Vic.

El riu Gurri és un afluent per la dreta del riu Ter.

Neix a Seva, a tocar del límit provincial de Barcelona i Girona, als vessants del Matagalls, i baixa cap a la plana de Vic, on travessa els termes municipals de Taradell, Malla, i Vic, on rep el seu afluent més important, el Mèder. Segueix el seu curs travessant el terme de Gurb, i aboca les aigües a Roda de Ter.

El seu nom podria ser originari del mot íber «gorri», vermell, atès el color vermellós que tenen les seves aigües en bona part del traçat.

A l'alçada de Vic es troba un pont destacable, el del Bruguer.

Des del 2012, entre Roda de Ter i Vic hi ha un eix senderista i ciclable, per on hem caminat avui.

Pont d'en Bruguer és un pont medieval d'estil gòtic, facilitant el pas al camí ral de Vic a Folgueroles i a un ample sector de les Guilleries. Està format per cinc arcs i prop de quaranta metres de llargada. La seva construcció va iniciar-se el 1384 però, per diferents vicissituds històriques, no es va concloure fins al 1434.[1] El volum de pas per aquest pont és marginal des de la creació de nous traçats de carreteres. És una obra de Vic (Osona) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

El camí ha estat planer tot el recorregut. Uns trams amb ombra i altres sense, hem trobat poca gent, i algunes bicicletes.

Hem travessat el Gurri per una passera.

A l'alçada de El Gracià girem per entrar a la ciutat per la Avinguda Rafel de Casanova, per on arribem al casc antic fins a Ca la Teresona.

A la plaça major la majoria ens hem assegut per prendre algun refresc.

L'oficina de turisme de la ciutat en ha proporcionat una guia.

Algunes han comprat a Ca la Teresona, xarcuteria de Vic, fundada l'any 1837 i amb 6 generacions d'artesans que han anat transmetent el secret de l'elaboració dels productes de generació en generació. Avui el Santi, l'actual capdavanter de la nissaga s'ha encarregat de fer-nos el dinar a "La Blava".

Hem menjat un menú degustació amb el següent:

Fusta d’embotits amb pa amb tomàquet

Cigrons saltejats amb bolets 

Carpaccio de llom de porc Duroc amb vinagreta

Caneló rostit de l’àvia

Botifarra amb patata al caliu

Brownie de xocolata i lioneses amb nata

Pa, vi de la casa (blanc i negre) i aigua

Cafè

El dinar ha agradat.

Seguidament una mica abans de les cinc hem anat cap l'estació de la renfe on l'autocar ens ha passat a buscar.

Sense massa retencions arribem a dos quarts de set a Sabadell.

Tot plegat hem fet 12 km, sense desnivell.

A la vista de com ha anat avui l'excursió el proper mes farem una mica de desnivell.

Fotos   

El Gurri (7km)

Comencem de nou les caminades de la Unió de mares, avui som 44.

El dia ha estat assolellat, amb caloreta i airet.

Sortim sobre les 8h de la plaça Antoni Llonch.

El camí fins a Vic, ha estat el següent: C-58, B-30, AP-7, C-17, C25, hem trobat alguna retenció pero res important.

Ens aturem a esmorzar a les 4 carreteres, al terme de Tona, on la majoria hem estat a l'exterior. La cosa s'ha complicat una mica quan han arribat un parell d'autocars.

Després d'esmorzar tornem a pujar a l'autocar i ens ha portat fins al polígon industrial Les casasses (Vic), al carrer de Cantonigros  (al costat dels Aiguamolls del Gurri)

L'Ajuntament de Vic ha reestructurat la zona adjacent al polígon industrial, creant un parell de basses, una que s'alimenta de les aigües del polígon i l'altra del subsòl, esperant que diferents espècies hi vagin proliferant. 

En trobem una amb aigua i l'altra sense.

A partir d'aquest punt, ens situem en un caminet al costat del riu Gurri i l'anem seguint fins que arribem a l'alçada del nucli antic de Vic.

El riu Gurri és un afluent per la dreta del riu Ter.

Neix a Seva, a tocar del límit provincial de Barcelona i Girona, als vessants del Matagalls, i baixa cap a la plana de Vic, on travessa els termes municipals de Taradell, Malla, i Vic, on rep el seu afluent més important, el Mèder. Segueix el seu curs travessant el terme de Gurb, i aboca les aigües a Roda de Ter.

El seu nom podria ser originari del mot íber «gorri», vermell, atès el color vermellós que tenen les seves aigües en bona part del traçat.

A l'alçada de Vic es troba un pont destacable, el del Bruguer.

Des del 2012, entre Roda de Ter i Vic hi ha un eix senderista i ciclable, per on hem caminat avui.

Pont d'en Bruguer és un pont medieval d'estil gòtic, facilitant el pas al camí ral de Vic a Folgueroles i a un ample sector de les Guilleries. Està format per cinc arcs i prop de quaranta metres de llargada. La seva construcció va iniciar-se el 1384 però, per diferents vicissituds històriques, no es va concloure fins al 1434.[1] El volum de pas per aquest pont és marginal des de la creació de nous traçats de carreteres. És una obra de Vic (Osona) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

El camí ha estat planer tot el recorregut. Uns trams amb ombra i altres sense, hem trobat poca gent.

Hem entrat al casc antic de la ciutat de Vic per un pont molt modern, hem passat pel temple romà, per Ca la Teresona, i ens hem quedat a la plaça major on la majoria ens hem assegut per prendre algun refresc.

L'oficina de turisme de la ciutat en ha proporcionat una guia.

Algunes han comprat a Ca la Teresona, xarcuteria de Vic, fundada l'any 1837 i amb 6 generacions d'artesans que han anat transmetent el secret de l'elaboració dels productes de generació en generació. Avui el Santi, l'actual cadavanter de la nissaga s'ha encarregat de fer-nos el dinar a "La Blava".

Abans d'anar a dinar hem fet una foto de grup a la plaça.

Hem menjat un menú degustació amb el següent:

Fusta d’embotits amb pa amb tomàquet

Cigrons saltejats amb bolets 

Carpaccio de llom de porc Duroc amb vinagreta

Caneló rostit de l’àvia

Botifarra amb patata al caliu

Brownie de xocolata i lioneses amb nata

Pa, vi de la casa (blanc i negre) i aigua

Cafè

El dinar ha agradat.

Seguidament a un quart de sis hem anat cap l'estació de la renfe on l'autocar ens ha passat a buscar.

Sense massa retencions arribem a les set tocades a Sabadell.

Tot plegat hem fet quasi 9 km, sense desnivell.

Fotos   

Tren Petit, Cala Castell i Cala Fosca

Sortim puntualment a les 8 del matí de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 29.

Segons la previsió havia de fer bon dia, la veritat es que ultimament està fent un temps molt variable i no sabem que pensar, de totes maneres el dia ha estat bo, una mica ennuvolat, no ha plogut, a estones hem vist els sol. hem pogut fer la caminada que s'havia previst.

Per la C58, B30, AP7 fins a la sortida 9B, hem agafat la C35, després hem seguit per la C65 fins arribar a l'alçada de la Torre Simona on l'autocar ens ha deixat a la carretera i nosaltres hem anat caminat fins el club de Tennis Costa Brava on hem esmorzat.

Havent esmorzat, algunes a fora i altres a dins de la cafeteria que tenen, hem sortit a buscar la ruta del tren petit, recorrent la urbanització que hi ha al voltant de la Torre Simona.

Arribades a la ruta del tren petit, hem anat cap a la dreta en direcció Palamós (ja que a l'esquerra hauríem anat cap a Palafrugell).

La ruta del tren petit esta bastant transitada per bicicletes, però ens anem apartant quan ens avisen.

El paisatge, sense mirar els camps de cereals que fan una mica de pena, es força bonic, tenint en compte que estem a juny i després d'haver passat un hivern amb molta sequera. Aquestes ultimes setmanes ha plogut força i tot torna a reverdir.

Passem pel costat d'alguns pontets que travessen una riera que tenim al costat.

També passem per un bosc, fins que arribem al trencall que ens porta cal a Cala Castell, separant-nos del ramal que porta a Palamós.

El camí aquest últim tros es força boscós i ho agraïm ja que així no notem tant la calor.

A la Cala Castell, que practicament no té cap edificació que l'enlletgeixi pugem a un petit turó que hi ha a l'esquerra per admirar les boniques vistes.

No acabem de veure el suposat poblat ibèric que està als mapes i no esta senyalitzat.

Hi ha algunes persones prenent el sol.

Seguim pel camí de ronda fins a la Cala Fosca on unes quantes s'aturen a fer un aperitiu en un dels xiringuitos davant del mar.

Quedem a tres quarts de dues davant de l'hostal La Fosca.

A l'hora de dinar ens distribuïm en dues taules llargues, a l'interior. 

De primer compartim una amanida, tres tipus de croquetes i musclos.

Per segon mengem paella de marisc i per postres triem entre  recuit, gelats i sindria.

Aigua, vi,  cafès i infusions.

Les caminadores (33), molt agraïdes, fan un regal a la Teresa pel seu bon fer i la seva dedicació per fer-les gaudir de les caminades.

A un quart de cinc hem anat cap a l'autocar i hem retornat a Sabadell pel mateix camí. 

Entrem a Sabadell per la Gran Via i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. A dos quarts de set hem baixat totes de l'autocar.

Fotos

Hem fet 8 kilometres i mig i 100 metres de desnivell.

Palafrugell i Cala Fosca

Sortim puntualment a les 8 del matí de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 38.

Segons la previsió d'ahir havia de fer bon dia, però no ha estat així. La pluja ha fet acte de presència i s'ha modificat el planning previst.

Per la C58, B30, AP7 fins a la sortida 9B, hem agafat la C35, després hem seguit per la C65 fins arribar a l'alçada de la Torre Simona on l'autocar ens ha deixat davant del club de Tennis Costa Brava on hem esmorzat.

Quan estàvem esmorzant ha fet un bon xàfec, de moment això ha semblat que no ens aturaria per emprendre la caminada, de fet hem anat fins l'autocar i hem agafat els pals per començar a caminar, però quan començàvem s'ha posat a ploure i s'ha decidit aplicar el PlaB i anar a Palafrugell a visitar el Museu del Suro.

Quan anàvem a marxar del club de Tennis ha arribat un municipal i li ha dit al conductor que estava prohibit arribar en autocar al lloc on érem, el conductor li ha dit que ja marxàvem i que volíem anar a Palafrugell i el municipal ha dit que ell ens guiaria.

Pel lloc on el municipal volia fer passar l'autocar hi havia un gual que l'autocar no podia fer. Hem anat marxa enrere un tros per intentar tornar a la C65 per on havíem arribat, però el carrer era contra direcció.

El municipal ha tornat ben enfadat perquè no l'estàvem seguint i quan ha vist la situació ens ha permès fer un tros de carrer en contra direcció, per tal de sortir de la urbanització on ens trobàvem.

Arribant a Palafrugell hem baixat de l'autocar i hem anat cap el Museu del Suro.

 

Els Museu ens ha agradat força, hem visionat un audiovisual sobre la industria del suro de la zona, i hem vist la planta baixa del museu.

També hem vist una exposició sobre les fonts de Palafrugell.

Acabada la visita ens hem dirigit cap a l'autocar, passant per carrers del centre on hem vist el mercat del peix. Durant aquest recorregut ha tornat a ploure.

L'autocar havia aparcat en un polígon, i el municipal (el mateix d'abans) ha anat a multar-lo dient que allà no podia estar aparcat. 

Finalment l'autocar ens ha esperat  davant l'oficina de turisme i d'allà ens ha dut la la Cala Fosca, a 200 metres de l'Hostal La Fosca on ens esperàvem per dinar.

Ens distribuïm en tres taules llargues, a l'interior. A l'exterior la pluja ens hauria mullat una mica.

Algunes caminadores han participat en un concurs de tombar copes plenes de vi, que amablement els cambrers han netejat.

De primer compartim una amanida, tres tipus de croquetes i musclos.

Per segon mengem paella de marisc i per postres triem entre flam, iogurt, recuit, i gelat d'avellana, tot presentat amb flors.

Aigua, vi,  cafès i infusions.

Durant el dinar ha plogut a estones.

Les caminadores (53), molt agraïdes, fan un regal a la Teresa pel seu bon fer i la seva dedicació per fer-les gaudir de les caminades.

Havent dinat hem tingut uns moments amb el cel blau que ens ha permès gaudir del paisatge de costa que tanta il·lusió ens feia avui.

A les quatre hem anat cap a l'autocar i hem retornat a Sabadell pel mateix camí. Durant la tornada ha tornat a ploure.

Entrem a Sabadell per la Gran Via i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. A les sis hem baixat totes de l'autocar.

Fotos

Palou - Les Sitjes - Florejacs - Les Pallargues i Cervera

Sortim com sempre a les 8 del matí de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 26.

El dia es presenta molt serè, calorós. Ha fet molt bon dia, el sol ens ha acompanyat tota l'estona, ha fet una d'airet mes aviat fred.

Per la C58, B30, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 

Seguim per la A2, a la sortida 520 agafem la L-311, passem prop de Guissona per la C-75, i després per la L-313 arribem a Palou on l'autocar ens deixa a tocar del poble, ot i que haurà de sortir del mateix fent marxa enrere.

Comencem la caminada travessant la carretera per un pont elevat, seguim fins arribar a una granja que tot i estar tancada travessem per dins amb l'autorització de l'encarregat de la mateixa.

El camí ha estat ample en alguns trossos, mes estret en altres i amb lloses de pedra en alguns trossos fins que hem arribat al castell de les Sitges.

Hem contemplat el castell i la petita església de Sant Pere del Castell de les Sitges que hi ha al costat.

Sense entretenir-nos massa hem seguit el camí fins a Florejacs. En aquest tram hem trobat un tractor que estava tallant branques de les alzines del costat de la carretereta, suposadament per ajudar-les en aquesta temporada de sequera.

A Florejacs un parell de caminadores han visitat el poble i amb l'autocar han anat cap a Les Pallargues.

Les demés un cop a Florejacs avancem per una pista asfaltada al principi. Fa baixada. 

Els camps de cereals estan ben grocs. El paisatge és molt bonic, ens eixampla la vista ja que les muntanyes estan lluny. El cel està ben blau amb algunes línies deixades pel vol d'avions i gaudim de la primavera.

El camí es força ample, quan arribem al final d'aquesta baixada aprofitem per fer la foto de grup i una miqueta de silenci gaudint del cant dels ocells, una puput entre ells.

Seguim camí, ara un kilometre de pujada suau que anem fent sense massa problema.

Un cop som dalt el camí ja es planer amb lleugera baixada i totes ho anem fent.

Arribem al canal Segarra - Garrigues que travessem per un pont, que al costat te ginesteres oloroses.

Podeu consultar mes informació aquí

I d'aquí a Les Pallargues hi ha molt poquet. 

Travessem el poble. Admirem les antigues construccions, en concret la portalada del castell on ens conviden a entrar i tafanejar una mica.

Retrobem les dues caminadores i tot seguit anem cap a l'autocar que ens du a Cervera al restaurant Nobadis.

L'autocar ens deixa a la porta. Tenim una taula llarga preparada per nosaltres.

De primer plat mengem una amanida, de segon jarret i per postres pudding amb nata. Aigua, vi,  cafès i infusions.

Sobre tres quarts de quatre hem anat cap a l'autocar que ens ha dut cap a Cervera i ens ha deixat prop de la Universitat.

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera. És un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.

La creació de la Universitat de Cervera fou promoguda per Felip V per a premiar la fidelitat d'aquesta població durant la Guerra de Successió, alhora que per a castigar la desafecció de Barcelona. La universitat, creada el 1717 en substitució de les altres sis que existien a Catalunya, i regida per uns estatus sancionats el 1726, comptava amb facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia i lleis.

Actualment l'edifici desenvolupa altres funcions; entre altres alberga l'Institut Francès, un centre de recursos pedagògics, l'Arxiu Comarcal de la Segarra, la biblioteca, un centre de secundària ESO, que també cursa els cursos de batxiller, i un centre associat de la UNED.

També trobem un emplaçament on segons un rètol que hi ha a la façana els Reis Catòlics van fer Capitulacions matrimonials al març del 1469 a Cervera, però ells no es van casar ni consumar el seu matrimoni fins l'octubre.

En la mateixa façana un altre rètol explica que l'ang 1359, durant el regnat de Pere el Cerimoniós es celebraven les Corts Catalanes les quals constituiren la Generalitat de Catalunya.

Pel carrer major anem fins al carreró de les bruixes, per on arribem a la Paeria

El carreró de les bruixes és un carrer paral·lel, al costat llevant, del carrer Major, entre la plaça Major i el carrer Sant Bernat. Força estret, poc lluminós i amb un traçat allargassat. Compta amb sòlids murs interiors amb acabats irregulars on es combina trams arrebossats i altres amb el parament a la vista. En destaquen els passos coberts que comuniquen les edificacions del carrer Major amb els horts, corrals o coberts. Alguns són amb voltes de pedra de canó seguit rebaixat, altres amb forjat de bigues de fusta i revoltons de guix. En l'estructura urbana de la vila del segle xii aquest carreró quedava clos per un mur de paret de pedra o tàpia on s'hi recolzaven les voltes dels passos elevats que creuaven el carrer.

L'any 1978 però, l'Assemblea de Joves de Cervera va impulsar la creació de la festa de L'Aquelarre i van escollir aquest carrer com a emplaçament de l'acte.

Habitants de Cervera:

Tornem per on hem vingut fins a pujar a l'autocar, i a les cinc sortim cap a Sabadell per la A2 i finalment per la B30.

Passem per Bellaterra i entrem a Sabadell i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. A dos quarts de set hem baixat totes de l'autocar.

Fotos

Al matí hem fet 11 kms hem pujat 117 m.

I a la tarda per Cervera hem fet tres quilòmetres.

Florejacs - Les Pallargues i Cervera

Sortim com sempre a les 8 del matí de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 28.

El dia es presenta molt serè, calorós. Ha fet molt bon dia, caminant hem passat calor, el sol ens ha acompanyat tota l'estona, per sort ha fet una mica d'airet

Per la C58, B30, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 

Seguim per la A2, a la sortida 520 agafem la L-311, passem prop de Guissona per la C-75, i després per la L-313 arribem a Torreflor on ens desviem per la carretereta LV-3133 fins que arribem a Florejacs on el conductor en deixa a tocar del casc antic del poble, al costat de la creu de terme apunt per començar la caminada.

Comencem per una pista asfaltada al principi. Fa baixada. Es sent la olor d'unes ginesteres.

Els camps de cereals estan de color grogós, ha perdut el verd intens degut a la sequera. Tot i així el paisatge és molt bonic, ens eixampla la vista ja que les muntanyes estan lluny. El cel està ben blau amb algunes línies deixades pel vol d'avions i gaudim de la primavera.

El camí es força ample, quan arribem al final d'aquesta primera baixada aprofitem per fer la foto de grup i una miqueta de silenci.

Seguim camí, ara un kilometre de pujada suau que anem fent sense massa problema.

Un cop som dalt el camí ja es planer amb lleugera baixada i totes ho anem fent.

Arribem al canal Segarra - Garrigues que travessem per un pont.

Podeu consultar mes informació aquí

I d'aquí a Les Pallargues hi ha molt poquet. 

Travessem el poble. Admirem les antigues construccions, en concret la portalada del castell. 

La majoria pren un petit refrigeri al bar del poble i tot seguit anem cap a l'autocar que ens du a Cervera al restaurant Nobadis.

L'autocar ens deixa a la porta. Tenim una taula llarga preparada en un menjador al primer pis per nosaltres soles.

De primer plat mengem una amanida, de segon jarret i per postres pudding amb nata. Aigua, vi,  cafès i infusions.

Cal dir que algunes han demanat una mica de whiski i d'anís per sobre del pudding.

Sobre tres quarts de quatre hem tornat a pujar a l'autocar que ens ha dut cap a Cervera i ens ha deixat prop de la Universitat.

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera. És un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.

La creació de la Universitat de Cervera fou promoguda per Felip V per a premiar la fidelitat d'aquesta població durant la Guerra de Successió, alhora que per a castigar la desafecció de Barcelona. La universitat, creada el 1717 en substitució de les altres sis que existien a Catalunya, i regida per uns estatus sancionats el 1726, comptava amb facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia i lleis.

Actualment l'edifici desenvolupa altres funcions; entre altres alberga l'Institut Francès, un centre de recursos pedagògics, l'Arxiu Comarcal de la Segarra, la biblioteca, un centre de secundària ESO, que també cursa els cursos de batxiller, i un centre associat de la UNED.

Pel carrer major anem fins al carreró de les bruixes, per on arribem a la Paeria

El carreró de les bruixes és un carrer paral·lel, al costat llevant, del carrer Major, entre la plaça Major i el carrer Sant Bernat. Força estret, poc lluminós i amb un traçat allargassat. Compta amb sòlids murs interiors amb acabats irregulars on es combina trams arrebossats i altres amb el parament a la vista. En destaquen els passos coberts que comuniquen les edificacions del carrer Major amb els horts, corrals o coberts. Alguns són amb voltes de pedra de canó seguit rebaixat, altres amb forjat de bigues de fusta i revoltons de guix. En l'estructura urbana de la vila del segle xii aquest carreró quedava clos per un mur de paret de pedra o tàpia on s'hi recolzaven les voltes dels passos elevats que creuaven el carrer.

L'any 1978 però, l'Assemblea de Joves de Cervera va impulsar la creació de la festa de L'Aquelarre i van escollir aquest carrer com a emplaçament de l'acte.

Tornem per on hem vingut fins a pujar a l'autocar, i a un quart de sis sortim cap a Sabadell per la A2 i finalment per la C58.

Passem per Bellaterra i entrem a Sabadell a dos quarts de set i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. A les set hem baixat totes de l'autocar.

Fotos

Al matí hem fet gairebé 7 kms hem pujat 75 m i n'hem baixat 100.

I a la tarda per Cervera n'hem fet tres.

Calaf - Prats de Rei i una miqueta mes

Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 38.

El dia es presenta molt serè. Ha fet molt bon dia, caminant hem passat calor, el sol ens ha acompanyat tota l'estona, per sort ha fet aire que ha ajudat a passar la calor. Ala tarda s'ha ennuvolat i a calaf ens hem tornat a posar les jaquetes

Per la C58, B30, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 

Ala B30 hi ha una mica de retenció que ens ha retrassat mitja hora.

Seguim per la B100 i la BV1001, passant per Sant Martí de Sesgueioles arribem a Calaf on l'autocar ens deixa per començar la caminada.

Veiem la Campa on hi ha aparcats centenars de cotxes, que veiem brillar en la llunyania, en aquestes instal·lacions es dediquen a la gestió logística integral per flotas de vehicles.

Dades sobre la Campa d'Autoflotas:

. 400.000 m2 de superficie

. Capacitat per 17.000 vehicles

. Gestió de 150.000 vehicles l'any

. Diàriament entren i surten 100 camions

Els camps de cereals estan molt verds, el paisatge és molt bonic, el cel està ben blau i gaudim de la primavera, de tant en tant un camp de Colza destaca amb el color groc.

El camí es força ample, el primer tros es planer i mes endavant puja fins al poble abandonat de Solanelles.

Seguim camí fins arribar a Prats de Rei, a partir de Solanelles el camí fa baixada.

En arribar a Prats de Rei  una dotzena de caminadores es queden i les demes fem uns quatre quilometres mes amb pujades i baixades. L'autocar ens recull al costat de la carretera.

Passem a recollir les caminadores que s'han quedat a Prats de Rei  i seguim cap al restaurant

Anem a Sant Pere Sallavinera, al restaurant "La Pala" on tenim reservat un menjador per nosaltres soles i ens asseiem en tres taules llargues.

De primer fem un pica-pica:

- Amanides amb cruixent de formatge de cabra

- Fustes d'embotits

- Montaditos de brandada de bacallà

- Croquetes de rostit casolanes

De segon hem pogut triar entre

- Filet de lluç

- Fricando de vedella

- Bacallà a la catalana

- Costella de porc al forn desossada cuita a baixa temperatura

Per postres també triem entre

- Sorbet de llimona

- Mel i matò

- Gelats

- gelat de torro amb xocolata

- Flam

Finalment cafès i infusions al gust.

Una mica abans de tres quarts de cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix  i ens porta a Calaf prop de l'oficina de turisme on ens esperem per mostrar-nos les botigues museïtzades.

"Les botigues antigues de la Plaça Gran de Calaf, un tresor recuperat" és un projecte que permet visitar vuit botigues situades al voltant de la plaça porxada del poble, centre neuràlgic del comerç de la vila i de la comarca fins mitjans del segle passat, per la celebració del famós mercat de Calaf. 

El Mercat de Calaf es va celebrar a la plaça porxada i voltants des del 1226 fins als anys cinquanta del segle passat. El canvi d'ubicació del mercat va comportar, amb el pas del temps, el tancament de totes les botigues del casc antic. Amb el projecte de Les botigues antigues de la Plaça Gran s'han recuperat fins a vuit comerços que s'han museïtzat, i que es mostren als visitant tal i com eren al segle passat: la Bodega, la Impremta de Juan Oller, la Pastisseria Cal Mestres, Ultramarinos Cal Feu, Colmado Cal Sala, Merceria – Perfumeria Cal Garriga, l'Escuela de niños i Vetes i fils Cal Cisteller.

La visita permet fer una viatge al passat revivint com era el comerç el segle passat. Pel que respecta a l'alimentació permet redescobrir alguns dels hàbits alimentaris de l'època i depenent de l'edat del visitant, recordar vells temps.

A tres quarts de set sortim cap a Sabadell per la C26, la C16 i finalment per la C58.

Entrem a Sabadell i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. Abans de les vuit hem baixat totes de l'autocar.

Fotos

Hem fet gairebé 10 km amb 140 m de desnivell