Avui som 39. Sortim com sempre a les 8h del costat de l'antiga estació de la renfe.
El dia ha estat força assolellat, sense vent tot i que el cap de setmana passat n'havia fet força, alguna estona s'ha ennuvolat però en general ens ha permès gaudir molt de la caminada i el paisatge.
Sortim de Sabadell per la Gran Via cap a la C-58, B-30, AP-7 fins a la sortida 12B, on per la C35 anem cap al polígon Llinars Park on esmorzem al restaurant que porta el seu nom.
Hem trobat les taules col·locades esperant-nos, un noi ens ha anat demanant el que volíem per acompanyar l'entrepà que portem de casa, ens ho ha dut i a l'hora de pagar ens han demanat que ho féssim en grup.
Així s'ha fet i després ja hem passat comptes entre nosaltres, pagant cadascuna segons ha consumit.
Havent esmorzat sortim en autocar del polígon i per a carretera B-510 anem fins al Coll de Can Bordoi on s'agafa un camí que ens porta fins a l'aparcament del corredor.
Baixem i anem fins al mirador que ens permet veure el mar. No ens posem totes alhora sobre el mirador per evitar ensurts.
Boscos vora el mar. El parc del Corredor destaca per les esplèndides pinedes de pi pinyer del vessant litoral, que es transformen en alzinars, rouredes i suredes cap a l'interior del massís. Els dòlmens neolítics, les restes ibèriques i les esglésies medievals s'insereixen en un paisatge divers de conreus, boscos i masies, producte dels usos agroforestals dels darrers segles.
Els massissos del Montnegre i el Corredor són dues unitats de relleu ben definides que es disposen alineades en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada litoral i constituint una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva.
El substrat geològic dels dos conjunts muntanyosos és bàsicament format per un gran cos granític travessat per roques filonianes.
El granit, per l'efecte de la humitat ambiental i les temperatures benignes, es disgrega amb relativa facilitat, formant-se el típic sauló i determinant el relleu suau i arrodonit del Corredor. En certs indrets, la meteorització dels plans de fractura d'aquesta roca dóna lloc a grans boles de pedra que formen un paisatge característic anomenat caos de boles.
El clima mediterrani subhumit d'aquestes contrades presenta variacions notables. Així, es poden distingir dues zones climàtiques bastant diferenciades. D'una banda, les terres interiors orientades cap a la plana del Vallès, més fredes i humides, amb un caràcter lleugerament continental. De l'altra, els vessants orientats cap a marina, més secs i amb temperatures més suaus. El règim de pluges presenta notables variacions interanuals, essent la mitjana climàtica del parc d'uns 700 mm anuals, amb precipitacions mitjanes més altes (de 800-900 mm) al sector del Montnegre i menys abundants (d'uns 650 mm) a l'extrem occidental del Corredor. Cal destacar els episodis de fortes pluges i ruixats que, especialment a la tardor, provoquen avingudes (rierades) en les conques del Maresme.
D'acord amb la pluviometria mediterrània d'aquesta zona, els rius i rieres són de règim majoritàriament esporàdic o estacional. El curs principal d'aigua és la Tordera que recull les aigües d'importants rieres de la vessant vallesana del Montnegre, com les de Vallgorguina, Olzinelles, Montnegre, Fuirosos i Ramió. Les conques del Maresme solen ser més curtes i de cabal sobtat, de vegades violent. Les més extenses són les d'Argentona, Arenys, Sant Pol i Pineda.
Des del mirador hem anat per un camí amb pujada fins al santuari del corredor on hem pogut veure l'exterior.
El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 msnm, dins del Parc del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit a finals del segle xvi.
És un centre de devoció a la comarca i té una gran tradició l'aplec de dilluns de Pasqua, tant per a la comarca del Vallès Oriental com del Maresme. El santuari depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far.
El santuari es troba adossat a una casa de masovers. Tot el conjunt es troba envoltat per una paret que els protegeix.
La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles.
Té un campanar de torre amb planta quadrada, fet amb pedra granítica, que sobresurt de la coberta de la nau. Al segon pis, on hi ha instal·lades les campanes, s'hi obren les finestres d'arc de mig punt i allargades. El cos de coronament conserva un grup de mènsules força interessants i un grup de merlets de forma escalonada.
A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. A la façana lateral hi ha l'accés a l'església i a l'habitatge. Aquest té un pas que el comunica amb el temple.
L'origen del santuari seria una capella que, cap al 1530, va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far.
En el cim, envoltant el santuari hi ha una gran esplanada que la canalla de les escoles aprofiten.
A partir d'aquí hem fet una circular per dins del bosc.
Tornant al Santuari hem baixat cap al parking on havíem començat a caminar per un camí que ens deixava veure el mar de tant en tant i una mica de paisatge tardorenc al dons de la vall.
Durant la caminada en un parell d'ocasions hem escoltat el silenci.
Hem pujat a l'autocar que ens ha dut fins a Can Biel.
Hem menjat el següent:
Cilindre cruixent de gall d'indi, bolets i orellanes sobre beixamel i tòfona.
Turbants de llobarro farcit de verduretes i llagostí en salsa de fonoll amb cloïsses.
Flam de ratafia amb nata.
Cafè o infusions
Pa, vi de la casa (blanc i negre) i aigua
Seguidament a les cinc hem pujat a l'autocar per tornar cap a Sabadell
Sobre les sis totes hem baixat de l'autocar.
Tot plegat hem fet 7 km, amb desnivell de 200 m.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada