Sortim a les 9 en punt, de la plaça Antoni Llonch.
Som 24. S'han afegit tres caminadores mes a l'hora de dinar.
Fa molt bon dia. Hem vist el sol tot el dia i tot i que ja estem entrant a l'hivern, ben abrigades no hem passat gens de fred, al contrari en alguns moment hem buscat l'ombra i tot.
Sortim per la gran via, cap a Castellar del Vallès on anem al Viena a esmorzar.
Ho fem tranquil·lament, amb la calma, sense presses.
A quarts d'onze anem caminant cap a la Capella de Montserrat al carrer del Dr. Pujol on hi ha la 74ª exposició de pessebres.
Pel camí hem gaudit del paisatge, Sant Llorenç del Munt, Castellar Vell, el castell de Clasquerí, el Puig de la Creu, les urbanitzacions del Cim i de l'Airesol i el Ripoll amb els seus horts al fons del barranc.
En arribar a l'exposició de pessebres trobem uns nens d'una escola, que marxen poc després d'arribar nosaltres i un altres que venen quan nosaltres ja ens hem mirat bastant bé els 19 diorames dels que consta l'exposició.
Aquesta exposició fa referencia al patrimoni de la humanitat i podem contemplar al·lusions al patis de Còrdova, els raiers, el camí de Sant Jaume, les falles del Pirineu, el Mont Perdut, el toc de campanes, la pedra seca, els castells humans, la transhumància, la falconeria, les coves de Jura de Suàbia, la Menorca talaiòtica, la dieta mediterrània, el temple d'Abu Simbel, el parc nacional de Serengueti, la baguette el jaciment de les coves de Naha Me'arot i Eivissa.
Tots els pessebres estan molt ben construïts i plens de detalls.
Tenim també ocasió d'escoltar la treballadora de l'Ajuntament que explica a la canalla què és un pessebre de manera inclusiva pels temps actuals.
Els hi explica que els àngels són esperits bons que es representen amb ales, que la família de Jesús era de pare i mare, que n'hi ha de mare sola, dos pares o dues mares, que els hi era difícil trobar on dormir, i trucaven a les portes i no hi havia lloc, que els pastors eren gent pobre que comparteixen mes que els que no ho son i que al nen Jesús el van visitar tres savis de diferents indrets, com Aràbia i Àfrica i portaven minerals i espècies.
Acabada la visita dels pessebres ens dividim en dos grups: unes tornen directament al Viena i les altres van fins a la Catedral on poden entrar i escoltar l'organista que les obsequia amb un fragment del Rèquiem de Mozart.
Tornem a pujar a l'autocar que ens porta a Sabadell a tocar de la Rambla per anar a dinar al restaurant que porta el seu nom.
Després d'un petit malentès veient que no hi havia lloc per totes, quedem instal·lades en una taula imperial de la segona planta.
Per dinar hem escollit el que volíem menjar cadascuna:
Per primer plat hem triat entre:
Amanida de formatge de Burrata amb oli d'alfàbrega, Rigattone amb salsa gorgonzola i nous, Hummus de cigrons amb crudités de verdures i Sopa de pollastre amb galets i pilota.
Per segon plat:
El seu Caneló de pasta fresca amb rostit de pagès, Bacallà a l'all cremat amb tomàquet confitat, Melós de braó de poc confitat amb poma i salsa d'Oporto i Entrecot de vedella a la brasa amb patata al caliu.
Per postres hem escollit entre Crema catalana, Gelat de vainilla amb xocolata fosa, Pastís Massini i Iogurt natural amb crumble i mel.
Pa, aigua, vi, cafè i infusions al gust.
A quarts de cinc hem anat marxant cadascuna cap a casa seva tot desitjant-nos bones festes i bon any.
