Sortim a les 8h de la plaça d'Antoni Llonch.
Som 33.
Fa un dia de primavera, amb el cel molt blau, un airet suau i clima molt agradable, molt bon dia per caminar.
Anem a buscar la AP7 i després seguim per la NII, i la C66 fins a Celrà.
Esmorzem al restaurant La Nau, on ens han preparat unes taules per nosaltres i ens venen a demanar que volem cadascuna.
Seguim per la C66 fins a la Bisbal d'Empordà on l'autocar ens deixa al costat d'unes pistes esportives.
El paisatge es preciós. Les pluges de principis de primavera han fet bona feina i estan tots els camps verds, alguns grocs si son de colza i els arbres comencen a treure fulletes.
Durant tota la caminada hem vist el Montgrí. I girant-nos una mica el Canigó una mica esquitxat de neu.
Hem parat per fer una foto de grup i hem aprofitat per escoltar el silenci.
Hem passat per Serra de Daró, i hem vist molts poblets al voltant: Corçà, Matajudaica, Casavells, Fonolleres, Parlavà, ...
El riu Daró, en alguns trams porta aigua i en altres està mes secarrot. Hi hem vist algunes tortugues.
Hem passat pel costat d'una granja d'ànecs i hem vist alguns camps amb cereals, altres de pomeres i de colza.
El Daró és un riu de Catalunya de règim pluvial mediterrani que neix al massís de les Gavarres, a prop de Can Sitges i del coll del Matxo Mort, al vessant occidental del puig d'Arques, dins el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Passa pel Pla de Salelles, i a pocs quilòmetres de Sant Sadurní de l'Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles. Travessa la Bisbal d'Empordà, Castell d'Empordà i entrant de ple a la plana agrícola entre Matajudaica i Ullastret. Cap a Serra de Daró s'acosta al Ter, girant cap a l'est i seguint quasi en paral·lel al curs del Ter. A Gualta rep les aigües del Ter a través del rec del molí, i molt a prop el Daró es bifurca amb un canal artificial que en èpoques de crescudes desvia una part important del seu cabal cap al Ter, per evitar inundacions als camps de conreu. A partir de Gualta segueix la direcció sud-est, passant pel pla de Fontanilles, on es confon amb la Riera Grossa i la resta de canals i recs dels aiguamolls de Pals, que arriben a la Mediterrània formant les Basses d'en Coll.
Té un recorregut de 43 quilòmetres i recull les aigües d'uns 64 km² de superfície a les Gavarres. El cabal del Daró és molt variable i s'alternen períodes de secada amb altres en què circula aigua superficialment; també hi ha fortes avingudes irregulars. Durant l'estiatge bona part del riu queda completament sec, si bé en alguns trams s'hi mantenen gorgs inundats. A les parts altes del riu, dins del massís, hi ha diversos boscos de ribera, especialment freixenedes i vernedes. Més avall s'hi troben sargues i petits sectors amb aloc i tamariu.
Arribem a Gualta on hem entrat pel vell pont.
Aquest pont conserva en perfecte estat les seves cinc arcades de forma rebaixada (segles XVI-XVII). És tracta d'un edifici civil, un pont de cinc arcs desiguals de pedra molt ben conservats sobre el riu Daró. En el camí d'accés al poble de Gualta pel costat nord. És un pont de cinc ulls; arcades de forma rebaixada, construït amb pedres grans, desbastades i morter. Els ulls són de diferent llum, o amplada.
L'any 1809, al Pont de Gualta, hi hagué un combat contra les forces napoleòniques. Un monòlit, al cap de pont occidental, el commemora.
A la mateixa entrada del poble ens espera l'autocar, on pugem molt de
L'autocar ens porta a Llofriu on arribem a les dues en punt al restaurant La sala de l'Isaac. És una masia molt ben arreglada, on es celebren tota mena d'actes.
Ens han preparat un menjador per nosaltres.
Hem començat amb uns aperitius de madalena d'olivada i humus.
De primer plat amanida de raclette de la Cerdanya, Gera del Molí de Ger, amb confitura de pebrot vermell feta a casa i formatge Altejó ratllat.
De segon plat arròs bomba de l'Estany de Pals a l'estil empordanès.
Per postres maduixes macerades amb escuma de crema catalana.
Pa d'un forner de Palamós fet amb massa mare, aigua i vi, cafès i infusions.
A les 16:45h hem pujat a l'autocar i a les 18:30 hem arribat a Sabadell.
Hem fet gairebé 12 km sense desnivell.
