dimecres, 3 d’abril del 2024

Riu Daró (de Serra de Daró a Torroella de Montgrí)

Sortim a les 9:08 de la plaça d'Antoni Llonch.

Som 36. 


Fa un dia de primavera, amb el cel molt blau, un airet suau i clima molt agradable, molt
 bon dia per caminar.

Anem a buscar la AP7  i després seguim per la NII, i la C66 fins a Celrà.
Esmorzem al restaurant La Nau, on ens han preparat unes taules per nosaltres i ens venen a demanar que volem cadascuna.

Seguim per la C66 i la GI-642 i l'autocar ens deixa al poble de Serra de Daró.


Baixem de l'autocar, ens preparem, comencem a caminar creuant el poble fins que arribem a un camí de terra, força ample i que al cap de 300 metres es troba el riu Daró que anem resseguint.

El paisatge es preciós. Les pluges de la setmana passada han fet bona feina i estan tots els camps verds i els arbres comencen a treure fulletes.

Durant tota la caminada hem cist el Montgrí. I girant-nos una mica el Canigó força nevat.

El riu Daró, en alguns trams porta aigua i en altres està mes secarrot. Hi hem vist unes quantes tortugues.
Hem passat pel costat d'una granja d'ànecs i hem vist uns quants camps de pomeres i de colza.

El Daró és un riu de Catalunya de règim pluvial mediterrani que neix al massís de les Gavarres, a prop de Can Sitges i del coll del Matxo Mort, al vessant occidental del puig d'Arques, dins el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Passa pel Pla de Salelles, i  a pocs quilòmetres de Sant Sadurní de l'Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles. Travessa la Bisbal d'Empordà,  Castell d'Empordà i entrant de ple a la plana agrícola entre Matajudaica i Ullastret. Cap a Serra de Daró s'acosta al Ter, girant cap a l'est i seguint quasi en paral·lel al curs del Ter. A Gualta rep les aigües del Ter a través del rec del molí, i molt a prop el Daró es bifurca amb un canal artificial que en èpoques de crescudes desvia una part important del seu cabal cap al Ter, per evitar inundacions als camps de conreu. A partir de Gualta segueix la direcció sud-est, passant pel pla de Fontanilles, on es confon amb la Riera Grossa i la resta de canals i recs dels aiguamolls de Pals, que arriben a la Mediterrània formant les Basses d'en Coll.

Té un recorregut de 43 quilòmetres i recull les aigües d'uns 64 km² de superfície a les Gavarres. El cabal del Daró és molt variable i s'alternen períodes de secada amb altres en què circula aigua superficialment; també hi ha fortes avingudes irregulars. Durant l'estiatge bona part del riu queda completament sec, si bé en alguns trams s'hi mantenen gorgs inundats. A les parts altes del riu, dins del massís, hi ha diversos boscos de ribera, especialment freixenedes i vernedes. Més avall s'hi troben sargues i petits sectors amb aloc i tamariu.

Arribem a Gualta on algunes han entrat pel vell pont. 


És tracta d'un edifici civil, un pont de cinc arcs desiguals de pedra molt ben conservats sobre el riu Daró. En el camí d'accés al poble de Gualta pel costat nord. És un pont de cinc ulls; arcades de forma rebaixada, construït amb pedres grans, desbastades i morter. Els ulls són de diferent llum, o amplada.

L'any 1809, al Pont de Gualta, hi hagué un combat contra les forces napoleòniques. Un monòlit, al cap de pont occidental, el commemora.

Travessem el poble de Gualta i seguidament arribem a la carretera Gi-643 que passem per sota.

En aquest punt seguim pel costat del canal artificial del riu Daró fins que arribem al Ter, que seguim fins a la carretera, on per la vorera travessem el Ter per sobre el pont que dona entrada al poble i ens ve a recollir l'autocar.

L'autocar ens porta a Llofriu on arribem a les dues en punt al restaurant La sala de l'Isaac. És una masia molt ben arreglada, on es celebren tota mena d'actes.

Ens han preparat un menjador per nosaltres.

Hem començat amb uns aperitius de madalena d'olivada i brandada de bacallà.
De primer plat amanida de raclette de la Cerdanya, Gera del Molí de Ger, amb confitura de pebrot vermell feta a casa i formatge Altejó ratllat.
De segon plat arròs bomba de l'Estany de Pals a l'estil empordanès.
Per postres Maduixes macerades amb espuma de crema catalana.
Pa d'un forner de Palamós fet amb massa mare, aigua i vi, cafès i infusions.

A  les 16:45h hem pujat a l'autocar i a les 18:30 hem arribat a Sabadell.


Hem fet gairebé 7 km sense desnivell.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada