D'Arbeca a Belianes

Sortim a les 8h15 de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 26. Avui s'han afegit al grup dues noves caminadores.

Com a novetat ara paguem al pujar a l'autocar i també aprofitem per dir el que volem per dinar, ja que el restaurant ens ho deixa triar.

Aquest curs el temps ens està donant sorpreses cada mes. Tot i que durant la setmana ha estat plovent avui hem tingut força bon dia.

Anem per la C58, B40, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. Hi ha boira baixa.

Tornem a triar el menú ja que des del restaurant havien passat el menú d'un altre dia.

Seguim camí per la A2 i després per la C233 fins Arbeca, on sense visitar el poble comencem a caminar pel costat del canal d'Urgell.

Arbeca està situada a la comarca de les Garrigues amb una població de 2100 habitants. Coneguda per l'expressió "Aquest ve d'Arbeca" i per l’oliva arbequina, més petita que la sevillana, que produeix un oli de gran qualitat, un dels millors del món.

El canal d'Urgell avui va molt ple d'aigua, podeu comparar les fotografies amb les del dia 5. Ho trobem força espectacular. Hem vist com l'aigua arrossegava alguns animals morts.

Els voltants del canal estan molt verds i veiem oliveres i també algunes zones amb arbres florits que suposem que son ametllers.

Creuem el canal un parell de vegades i quan estem a l'alçada de la Fortalesa dels Vilars parem un moment per escoltar una breu explicació sobre la mateixa.

La Fortalesa dels Vilars és un conjunt arqueològic excepcional. Es tracta d’un dels jaciments ibèrics més ben conservats d’Europa, únic en el panorama peninsular i europeu de la Primera Edat del Ferro i la Cultura Ibèrica.

La singularitat de la fortalesa es troba en el sistema defensiu: la muralla, reforçada per dotze torres; el camp frisó de pedres clavades i un fossat. Però també en el sistema de control de les aigües, que a banda de fer-la encara més inexpugnable gràcies al fossat, permetia tenir accés a l’aigua a través d’un pou cisterna central encara que la fortalesa fos atacada. 

Es va començar a construir a la primera edat del ferro. Els seus fundadors eren els mateixos habitants de la plana, els quals més tard protagonitzarien el procés d’iberització formant el poble ilergeta.

Es va construir a la plana en un lloc triat amb molta cura, a prop de l’aigua que discorria pel barranc de l’Aixaragall i sobre les millors terres de conreu. La renúncia a ubicar-la sobre un turó seguint el costum tradicional implicava assumir els riscos d’un emplaçament vulnerable i un gran esforç constructiu, pel fet de proveir-se de pedra a més de 2 quilòmetres de distància. Era, però, una decisió ben meditada, ja que els permetria aixecar l’estructura urbanística preconcebuda i amb un impressionant dispositiu defensiu.

Seguim camí i ara deixant enrere el canal passem molt aprop d'una explotació d'Arids sobre la qual també escoltem una breu descripció.

Els àrids són matèries primeres  primeres minerals extretes de la terra per a ser utilitzades, després del seu processament, en diferents sectors industrials. 

Els que avui veiem son àrids de gravera: es tracta de sorres i graves procedents de dipòsits al·luvials, amb forma granular, que una vegada rentats i triturats són classificats en diverses grandàries i composicions.

Els àrids són un material vital per al desenvolupament de l'economia. Ara com ara, és la segona matèria primera més consumida després de l'aigua i representa més del 50% de tots els recursos minerals consumits. 

En funció del seu ús podem dividir als àrids en quatre grans grups:

La construcció i obra pública

· Grans infraestructures 

· Obres de fàbrica

. Carreteres·

. Ferrocarrils

· Fabricació de ciment, morters, formigons, mosaics, llosetes per a les voreres, rajoles i altres materials de la construcció

· Les obres hidràuliques i l'adequació dels plans hídrics i de depuració d'aigües 

· Habitatge 

INDÚSTRIA

· Càrregues inorgàniques

· Abrasius

· Donar cos als plàstics

. Fibra de vidre·

. Porcellana per a aïlladors elèctrics

· cristalls

· Electrònica (xips)

MEDICINA

. Vidres òptics per a ulleres

. Antiàcids estomacals (bicarbonat)

· Talc

· Guixos per a fractures 

. Guixos per a utilització docent

LLAR

. Sabons

. Dentifricis

. Porcellanes i vaixelles

· Porcellanes artístiques

Els àrids s’obtenen mitjançant una intervenció temporal sobre el medi que té per objecte l’obtenció d’un aprofitament miner. 

Es tracta doncs, d’un impacte paisatgístic transitori produït mentre es desenvolupen les tasques extractives.

Al finalitzar l'extracció es retorna el terreny afectat per l'explotació als usos inicials o s'adequa a noves necessitats del territori.

Això implica que abans del començament de l’activitat, les empreses han de tenir aprovat un programa de restauració i han de dipositar una important quantitat de diners com a fiança per a garantir que aquesta tasca es durà a terme. 

El sistema de transport, pràcticament únic per a l'àrid, és la carretera. És freqüent veure explotacions d'àrids situades al voltant de ciutats, carreteres en construcció, etc. L'àrid és un material que es ven a un preu bastant ajustat al cost de producció.

A Catalunya, es consumeixen cada any al voltant de 30 milions de tones d'àrids. Aquest volum suposa un consum mitjà de 4 tones per habitant a l’any, o el que és el mateix: uns 11 kg per habitant i dia.

Mes endavant pugem a una petita elevació en la que trobem les restes d'un poblat ibèric anomenat "Poblat ibèric de la Pleta". L'elevació del terreny ens permet tenir vistes de l'entorn en 360º.

Arribem a Belianes ja és a la comarca de l’Urgell, és un poble petitó situat a la Vall del riu Corb, d’uns 500 habitants, i molt bonic. Data del segle XIII. És un bon mirador sobre la plana d’Urgell.

La principal activitat econòmica és l’agricultura, i hi ha ametllers, oliveres  i ceps.

Entrant a Belianes trobem l'autocar on podem deixar els bastons de caminar i la roba que ens fa nosa.

Fem una petita volta pel poble i entrem a dinar a Cal Menut on ens han distribuit en una taula de 8 i una de 18.

Per dinar de primer hem triat entre Amanida de marisc amb salsa rosa, Fideuà amb allioli, Mil fulls d’albergínia amb bolonyesa gratinat.

De segon plat entre Bistec de corder a la graella amb escalivada, Rotllets de pollastre amb verduretes i Salmó a la crema de gambes.

Per postres podem triar entre un munt de coses: Flam clàssic amb nata, Flam de xocolata amb nata, Crema catalana, Mel i mató, Iogurt amb melmelada, Compota de poma amb gelat mascarpone, Espuma de xocolata blanca i fruits del bosc

Mousse de moscatell amb fruits secs, Assortit de fruita, Pinya amb crema d'anís

Aigua, vi, cafès i infusions al gust.

Després de la tertúlia a quarts cinc pugem a l'autocar que ens recull davant de la porta del restaurant  i tornem cap a Sabadell  altre cop per la A2 i B40. 

A Sabadell hem fet  les parades habituals davant de l'escola d'idiomes, Sabadell Centre i davant del cal Gorina.

Passades les sis hem baixat totes de l'autocar, 

fotos  

Hem fet 11.5 km, i 142 m de desnivell.