Manresa

Sortim a les 8h30 de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 33.

Tal com ja havien predit els metereolegs de bon matí ha Sabadell ja plovia i aquesta ha estat la tònica de tot el dia: pluja, pluja i mes pluja.

Encara que plogui ens agrada trobar-nos i sempre acabem trobant alguna cosa per fer.

Anem per la C58 fins a Terrassa, i després per la C16 cap a Manresa on anem al Viena del centre comercial Els trullols a esmorzar. Ens ho prenem amb calma.

Com a pla alternatiu a la caminada que teniem prevista per veure la resclosa dels manresans a Balsareny hem anat a visitar el Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa.

Es troba situat en el marc incomparable dels Dipòsits Vells de Manresa, és un espai dedicat a la història, la tècnica i el patrimoni industrial de Manresa.

Aquest museu ofereix una immersió única en la relació entre l’aigua i la indústria tèxtil, dos elements clau en el desenvolupament econòmic i social de la regió.

Ens fa de guia en Pol que ens explica amb tota mena de detalls el que és el recinte del museu i tota la exposició que fa referència al passat cintaire de Manresa i la contrucció de la sèquia que abasteix d'aigua als manresans des del segle XIV.

El Museu de l'aigua i el tèxtil (MAT) de Manresa ocupa els espais dels Dipòsits Vells que recollien i emmagatzemaven l'aigua de la Séquia. El recinte compta amb tres grans dipòsits de pedra, construïts entre els anys 1861 i 1865, que ara estan completament restaurats i que acullen una sala polivalent i dues exposicions permanents, una dedicada a la Séquia de Manresa i l'altra al món de la cinteria.[1] L'any 2022 va entrar al registre de Museus de Catalunya.

El Museu s’ubica als antics dipòsits vells de Manresa, construïts entre 1861 i 1865  per emmagatzemar aigua de la Séquia. Aquestes estructures, formades per tres dipòsits idèntics amb voltes de pedra, garantien el subministrament a la ciutat i estaven vinculades a la primera xarxa de distribució d’aigua.

El Museu de l'Aigua i el Tèxtil es va fundar l'any 1992 per iniciativa de l'empresa municipal Aigües de Manresa SA, l'Ajuntament de Manresa i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i compta amb la destacada col·laboració del Gremi de Cintaires de Catalunya.

El Museu de l'Aigua i el Tèxtil vol destacar els principals trets de la història econòmica de la ciutat, allò que l'ha portada a tenir una identitat diferenciada de la resta del país.

Els dos fets fonamentals de la història econòmica de Manresa són:

La Séquia (constrüïda al segle XIV) com a font de proveïment d’aigua capaç de fer créixer la producció agrícola i la ciutat des de l’Edat Mitjana, i que ens diferencia com a comunitat de la resta de la Catalunya Central, ja que aquest canal, converteix en regadiu un terreny situat en mig del secà.

La Industrialització, exemplificat en un sector molt propi de la ciutat, el món de La Cinteria, especialment dels obradors vetaires, que dona personalitat a la indústria manresana i la situa, encara avui dia, com a centre especialitzat dins del mercat espanyol i internacional.

Sala de l'Exposició "Aigua i Séquia"

En aquest espai, hi ha un muntatge expositiu que explica la gran obra de la Séquia des d’una perspectiva històrica, com a gran obra d’enginyeria medieval, i on es posa de manifest els grans avantatges que va comportar aquesta magna obra per Manresa i el Pla de Bages.

Aquest muntatge es basa de manera important en les peces exposades, que aporten autenticitat i prestigi. Entre els elements més destacats cal esmentar el mòdul hidromètric de 1859 (un mecanisme que servia per regular el cabal d’aigua que passa per la Séquia), el qual s’exposa en un muntatge força espectacular d’uns 4 metres d’alçada. També són molt representatius els bagants (comportes per al desguàs de la Séquia) i els ullals (comportes que donen pas a l’aigua cap als recs dels horts).

Aquests últims consten també d’un muntatge fet amb obra que mostra tres tipus d’ullals de tres èpoques diferents.

Un altre element curiós és la trompa (un aparell que utilitzen els pagesos de fora de Manresa per captar aigua de la Séquia de manera furtiva, ja que només els manresans gaudeixen d’aquest dret). I també és destacable una turbina Francis (de l’any 1875) de grans dimensions, procedent de l’antiga fàbrica Sanmartí, actualment seu d’Aigües de Manresa.

Sala "La Fàbrica"

Manresa fou i encara és la capital de la cinteria a Catalunya i Espanya.

Aquesta mostra permet fer-se una idea completa del món de la cinteria, que inclou una gran varietat de productes que s’apliquen a peces de tèxtil: cintes, vetes i tota mena de productes tèxtils anomenats complementaris, com ara galons militars, tapapunts, borles, etc.

L'exposició parteix d’una col·lecció de peces àmplia i exhaustiva, que és una bona representació dels diversos processos històrics de producció de vetes i cintes. 

L'exposició mostra més d’una setantena de peces diverses relacionades amb el món de la confecció de les cintes i vetes, d’entre les quals destaquen diversos tipus de maquinària tèxtil, així com altres elements relacionats amb aquest món. La mostra es divideix en cinc àmbits, en cadascun dels quals s’ha fet una ambientació històrica i consta de diversos plafons informatius. Així doncs, l'exposició permet viure l'evolució que s’ha viscut des dels tallers emplaçats als habitatges menestrals, fins a la fàbrica moderna productora de cintes.

Els àmbits en què es divideix l'exposició són:

La seda

La passamaneria

Les vetes

Els trenats

La fusteria

El despatx

La fàbrica de cintes

La cinteria al segle XXI

L'exposició s’estructura com un itinerari pels diferents àmbits de producció de la cinteria, amb una ordenació cronològica. Des de la seda, com a tradició on arrela la cinteria, fins a la cinteria del segle xxi, l'exposició obre diferents àmbits on la informació i les peces es combinen amb un plantejament escenogràfic que vol acostar el visitant als diferents espais de producció on s’ha desenvolupat la producció de teixits estrets. Així, el taller de passamaneria s’ubica en uns baixos d’una antiga casa del segle xviii (cosa que s’evidencia amb la reproducció d’un antic taller en forma d’imatge mural, inspirada en els dibuixos de l’Encyclopédie de Diderot), el taller vetaire (que s’emplaça en les golfes d’una casa, mitjançant una imatge que s’inspira en un dibuix de Joan Vilanova), el taller de trenats i la fàbrica, combinen el llenguatge d’exposició convencional amb una ambientació escenografiada. I això es fa introduint diversos recursos museogràfics: les imatges murals, que ens donen falses perspectives simulant els espais; el terra de fusta dels espais productius més antics, el mateix terra de formigó per als espais més moderns; la il·luminació (pàmpols antics per als tallers, fluorescents per a la fàbrica...); la reproducció de façanes feta amb impressió texturada, la inclusió d’un gran portal de fàbrica, la reproducció de personatges a escala real sobre plafons retroil·luminats, i l’ús d’attrezzo. Es tracta de recursos que volen aportar una ambientació suggestiva als processos industrials.

L'autocar passa pel parc de l'Agulla on algunes caminadores fan la volta al parc sota la pluja. Les demés s'esperen a l'autocar.

Acabada la volta pugem a l'autocar que ens porta cap a Santpedor i ens deixa davant el restaurant Cal Toni.

Entrem i ens col·loquem en tres taules preparades per 33 persones.

Per dinar de primer hem triat el que ens ha fet mes gràcia del menú del dia.

Primer un entrant que podia ser amanideta o suc de tomaquet, taronja o pinya.

Després hem escollite entre fideua, escudella amb pilota, trinxat amb butifarra i alguna altra cosa que ara no recordo.

i com a plat fort hem triat entre bistec amb salsa de bolets, lluç arrebossat, braó de porc, hamburguesa o salmó.

Les postres han estat molt abundants i hem escollit entre flam, crema, mel i mató, maduixes amb nata, pinya i alguna cosa mes.

Aigua, vi, cafès i infusions al gust.

Després de fer l'habitual tertúlia abans de les cinc pugem a l'autocar que ens recull davant de la porta del restaurant  i tornem cap a Sabadell  altre cop per la C16 i C58. 

A Sabadell hem fet  les parades habituals davant de l'escola d'idiomes, Sabadell Centre i davant del cal Gorina. Finalment sense pluja.

Una mica abans de les sis ja hem baixat totes de l'autocar, 

fotos