Forès, la mini

Sortim a les nou del matí de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 25.

Les prediccions ens anuncien bon dia, amb alguna boira baixa. Ha estat així, fins a la Panadella ha estat emboirat, però un cop allà hem tingut sol tot el dia.

Anem per la C58, B40, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 

En aquest restaurant estan acostumats a les colles i sempre trobem un lloc on seure i fer-la petar.

Agafem la B-221 que es converteix en la T221 al canviar de provincia. Passem per Santa Coloma de Queralt. Seguim per la C241d. A Les Piles ens desviem per la TV2301, deixem Conesa a la dreta i seguim per per la mateixa carretera, que cada cop es mes estreta i revirada fins arribar a Forès.

Forès és situat a la part nord de la Conca de Barberà, a la baixa Segarra. Hi ha un nucli antic amb el castell de Sant Miquel de Forès en ruïnes, situat en el cim d'un turó, en l'extrem nord-est de la serra del Tallat; mentre que el raval del Pla de la Bassa, amb cases més modernes, està situat al peu del turó, a la cruïlla de les carreteres que duen a Passanant i a Conesa.

És, principalment, un municipi d'estiueig i de segones residències.

Forès té una privilegiada elevació que en fa un mirador natural de la Conca de Barberà i de part de la Segarra. Hom pot admirar el Montseny i el mar Mediterrani, mentre que a la part nord del poble, hom pot copsar les terres de Lleida.

Ens obren la porta de l'església per tal que poguem entrar. A dins hi ha força fresqueta.

Sant Miquel de Forès és una església romànica. L'edifici originàriament era d'una sola nau amb absis semicircular a la capçalera, avui desaparegut. Al llarg del segle XIV van construir-se dues capelles de planta quadrada, a banda i banda de la nau, en el tram immediatament anterior al presbiteri, que han configurat una mena de creuer. L'absis primitiu va ser aterrat el segle xix. La volta és de canó apuntat i arrenca d'una imposta que recorre tot el perímetre de la nau. Pel que fa al material constructiu emprat es tracta de carreus de pedra, tallats acuradament i col·locats en el mur a la manera "isodoma". L'església té dues portes d'accés que es coneixen com la del "homes" i la de les "dones". Tot i que aquest fet ha estat explicat per hipòtesis molt suggestives cal remarcar que no són contemporànies. Ambdues portes s'obren en el mur sud. La més propera al presbiteri és del segle xiv, l'altra correspon al primer moment d'obra. Aquesta darrera mostra ornamentació amb arquivoltes en gradació que arrenquen de tres capitells a cada banda. amb imposta decorada amb doble ziga-zaga. El timpà presenta decoració incisa molt erosionada. L'altra és molt senzilla, d'arc de mig punt i adovellada amb un bordó extern a manera de guardapols que és l'únic motiu decorat amb elements geomètrics. El campanar és del segle xiv, d'una reforma tardana.

Algunes han comprat cerveses a la botiga del davant de l'església.

Ens arribem fins al mirador i contemplem les vistes. En aquesta época els camps ja comencen a estar verds i els ametllers florits. Ens agrada molt. L'entorn dona molta pau.

Tornem cap a l'autocar que ens porta fins a Rocafort de Queralt. Pel camí veiem camps amb vinyes  molt de citrón.

A Rocafort ens espera passem per l'establiment d'"Espècies Corbella" i ens donen  unes bossetes de "Ast", una de les seves especialitats, que és pebre barrejat amb herbes per posar al pollastre o qualsevol altre aliment. això si, sense sal.

Donem una volta pel poble i tornem a l'autocar. 

A Santa Coloma de Queralt localitzem el restaurant Racó de Cal Ton on arribem una mica abans de les dues.

Avui hem triat el que voliem menjar d'entre una colla de plats:

PRIMERS

11-Llenties estofades amb carbassa i xistorra

12-Ous al plat amb pernil i formatge

13-Tempura de verdures variades amb salsa xató

14-Amanida de tonyina amb espàrrec i ou dur

15-Brou d’escudella amb galets i pilota

16-Xatonada de bacallà (Escarola, bacallà i salsa xató)

17-Croquetes casolanes de rostit

18-Amanida de pera, formatge de cabra i fruits secs

SEGONS

21-Filet de lluç a la planxa

22-Filet de lluç a la romana

23-Bacallà confitat gratinat amb allioli de mel

24-Melós de vedella cuit a baixa temperatura

25-Peus de porc a la catalana amb prunes

26-Cuetes de rap a la marinera amb musclos

27-Llibrets de llom farcits de formatge

28-Galta de porc confitada

Brasa de llenya

31-Botifarra de Calaf

32-Pollastre

33-Duet de botifarres de Calaf

34-Peus de porc

POSTRES

41-Flam d’ou casolà

42-Iogurt

43-Pastis de Santiago

44-Sorbet de llimona

45-Profiterols amb crema

46-Púding casolà

Aigua, vi, cafès i infusions al gust.

Ens ha agradat molt el restaurant, el servei i el menjar.

Sobre dos quarts de cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix i tornem cap a Sabadell  pel mateix camí que hem vingut.

Hem entrat a Sabadell per Sabadell-Centre i per Rambla Ibèria, Ronda Ponent, Ronda Zamenhof hem arribat a la Gran Via fent parades al carrer Salut, estacio de busos i Cal Gorina.

Abans de les sis hem baixat totes de l'autocar, 

fotos  

Montblanc

Sortim a les 8h10 de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 25.

El dia es presenta amb pluja, de fet ha estat plovent tot el dia i no hem fet el que estava previst que era anar de Forès a Rocafort de Queralt.

Anem per la C58, B40, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 

En aquest restaurant estan acostumats a les colles i sempre trobem un lloc on seure i fer-la petar. 

Tornem a pujar a l'autocar, que ens espera sota la pluja i agafem la B-221 que es converteix en la T221 al canviar de provincia. Passem per Santa Coloma de Queralt. Allà decidim que no val la pena anar a Forès a veure vistes ni a caminar ja que hi ha boira i està plovent. Demanem al conductor que ens porti fins a Montblanc on trobarem un guia a les 11 per fer la visita guiada a la població. A dos quarts d'onze hem arribat a Montblanc.

Continua plovent.

Mentre esperrem al guia Josep Sanahuja algunes aprofiten per anar al servei i altres compren a l'agrobotiga del costat de l'oficina d'informació. Altres han comprat abans a la Panadella. Sembla ser que això de comprar agrada i ens entreté.

La visita que fem, sota la pluja, ens agrada molt. No per la pluja sinó per les explicacions.

Hem anat pels carrers i hem entrat a diferents edificis, el sr. Josep s'ha explicat molt bé i ens ha tingut un parell d'hores ben entretingudes.

Esmentaré algunes coses que ens han cridat l'atenció: (wikipedia)

• L'origen del nom de la població "Montblanc"
• El pont que ha aguantat rierades durant molts segles, amb les formes de "quilla" als pilars.
• L'importància de les religions durant tants segles, la convivència de les tres religions monoteistes al poble.
• El secret dels jueus per no posar-se malalts.
• Les tres ordres monàstiques que van estar al poble: franciscans, mercenaris i clarisses.
• L'hospital i les funcions que feia.
• L'esglèsia que no van acabar.
• Les cases fetes enganxades a la muralla i la recuperació de la mateixa sense fer expropiacions.
• Les marques dels picapedrers.
• La presó.
• L'encatifat fet amb còdols extrets del riu.
• L'orgue de l'església de mes de mil tubs.
• Les vidrieres amb motius referents als misteris del rosari.
• La plaça porxada.
• El sostre de fusta amb animals "surrealistes"
• La netedat general
• La il·lusió amb la que ens ha fet l'explicació el nostre guia.

Acabada la visita tornem a l'autocar que ens porta cap a Santa Coloma de Queralt.

Continua plovent.

Pel camí fem parada a Rocafort de Queralt, on recollim unes bossetes amb "Ast": una especialitat, que és pebre barrejat amb herbes per posar al pollastre o qualsevol altre aliment. això si, sense sal, d'un negoci local "Espècies Corbella" que no hem pogut visitar ja que estàven en obres.

Pel camí veiem entrre la boira camps amb vinyes i molt de citrón.

A Santa Coloma de Queralt localitzem el restaurant Racó de Cal Ton on arribem una mica abans de les dues.

Avui hem triat el que voliem menjar d'entre una colla de plats:

PRIMERS

11-Faves a la catalana amb botifarres de Calaf i menta

12-Ous al plat amb pernil i formatge

13-Carpaccio de pinya amb pernil de bodega

14-Amanida de tonyina amb espàrrec i ou dur

15-Brou d’escudella amb galets i pilota

16-Esqueixada de bacallà amb picadeta i salsa romesco

17-Croquetes casolanes de rostit

SEGONS

21-Filet de lluç a la planxa

22-Filet de lluç a la romana

23-Bacallà confitat gratinat amb allioli de mel

24-Melós de vedella cuit a baixa temperatura

25-Peus de porc a la catalana amb prunes

26-Fricandó de llom amb bolets

27-Llibrets de llom farcits de formatge

28-Galta de porc confitada

Brasa de llenya

31-Botifarra de Calaf

32-Pollastre

33-Duet de botifarres de Calaf

34-Peus de porc

POSTRES

41-Flam d’ou casolà

42-Iogurt

43-Pastis de Santiago

44-Sorbet de llimona

45-Profiterols amb crema

46-Púding casolà

Aigua, vi, cafès i infusions al gust.

Ens ha agradat molt el restaurant, el servei i el menjar.

Continua plovent.

Sobre dos quarts de cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix i tornem cap a Sabadell  pel mateix camí que hem vingut.

Hem trobat una mica de retencions a la C58, hem entrat a Sabadell per Sabadell-Centre i per Rambla Ibèria, Ronda Ponent, Ronda Zamenhof hem arribat a la Gran Via fent parades al carrer Salut, estacio de busos i Cal Gorina.

Continua plovent.

A les sis tocades hem baixat totes de l'autocar, 

fotos  

Forès

Sortim a les 8h30 de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 40.

Els darrers dies ha plogut per aquí i hi ha hagut la DANA a València fet que fa que la pluja ens tingui una mica inquietes. De totes maneres per avui no hi ha cap alerta oficial i amb el dia molt ennuvolat sortim a esbargir-nos.

Anem per la C58, B30, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 

En aquest restaurant estan acostumats a les colles i sempre trobem un lloc on seure i fer-la petar.

Agafem la B-221 que es converteix en la T221 al canviar de provincia. Passem per Santa Coloma de Queralt. Seguim per la C241d. A Les Piles ens desviem per la TV2301, deixem Conesa a la dreta i seguim per per la mateixa carretera, que cada cop es mes estreta i revirada fins arribar a Forès.

Forès és situat a la part nord de la Conca de Barberà, a la baixa Segarra. Hi ha un nucli antic amb el castell de Sant Miquel de Forès en ruïnes, situat en el cim d'un turó, en l'extrem nord-est de la serra del Tallat; mentre que el raval del Pla de la Bassa, amb cases més modernes, està situat al peu del turó, a la cruïlla de les carreteres que duen a Passanant i a Conesa.

És, principalment, un municipi d'estiueig i de segones residències.

Forès té una privilegiada elevació que en fa un mirador natural de la Conca de Barberà i de part de la Segarra. Hom pot admirar el Montseny i el mar Mediterrani, mentre que a la part nord del poble, hom pot copsar les terres de Lleida.

Un grup de 40 persones en un poble que només n'hi viuen 28 fan molt enrenou. 

Tan és així que ens ve a trobar un habitant del poble que amablement ens obre l'església per tal que la puguem visitar.

Sant Miquel de Forès és una església romànica situada al cim del turó on s'assenta el poble. Es troba a un nivell més baix del carrer pel costat de migdia, cosa que fa que per accedir per la porta original calgui baixar unes escales.

L'edifici originàriament era d'una sola nau amb absis semicircular a la capçalera, avui desaparegut. Al llarg del segle XIV van construir-se dues capelles de planta quadrada, a banda i banda de la nau, en el tram immediatament anterior al presbiteri, que han configurat una mena de creuer. L'absis primitiu va ser aterrat el segle xix. La volta és de canó apuntat i arrenca d'una imposta que recorre tot el perímetre de la nau. Pel que fa al material constructiu emprat es tracta de carreus de pedra, tallats acuradament i col·locats en el mur a la manera "isodoma". L'església té dues portes d'accés que es coneixen com la del "homes" i la de les "dones". Tot i que aquest fet ha estat explicat per hipòtesis molt suggestives cal remarcar que no són contemporànies. Ambdues portes s'obren en el mur sud. La més propera al presbiteri és del segle xiv, l'altra correspon al primer moment d'obra. Aquesta darrera mostra ornamentació amb arquivoltes en gradació que arrenquen de tres capitells a cada banda. amb imposta decorada amb doble ziga-zaga. El timpà presenta decoració incisa molt erosionada. L'altra és molt senzilla, d'arc de mig punt i adovellada amb un bordó extern a manera de guardapols que és l'únic motiu decorat amb elements geomètrics. El campanar és del segle xiv, d'una reforma tardana.

Ens ha cridat molt l'atenció la pica baptismal.

L'habitant del poble ha estat explicant i donant resposta a tot el que se li ha anat preguntant.

Ens arribem fins al mirador i tot i que el dia està ennuvolat es veuen bones vistes. 

L'habitant ens ha explicat que els dies que hi ha visibilitat s'arriba a veure el Mont Perdut. Haurem de tornar-hi per comprovar-ho.

Tornem cap a l'autocar que ens porta fins a Rocafort de Queralt. Pel camí veiem camps amb vinyes que ja s'estan assecant i molt de citrón.

A Rocafort ens espera la Cristina d' "Espècies Corbella" i ens parla una mica del seu negoci familiar. El seu besavi va començar a vendre espècies en el poble, entre elles safrà de la Conca, i les generacions successives han mantingut el negoci i l'han ampliat. Ara compren espècies a tot el món i les venen a diferents indrets de Catalunya tot i les pegues que els hi va posant l'administració.

Ens han preparat unes bossetes de "Ast", una de les seves especialitats, que és pebre barrejat amb herbes per posar al pollastre o qualsevol altre aliment. això si, sense sal.

També ens ha explicat que el safrà que es conreava en aquesta zona era molt preuat.

Per cultivarlo es segueixen processos molt artesanals: planten a primers de setembre, recullen les flors des de mitjans d’octubre fins a mitjans de novembre, cada dia cal collir de bon matí i a la tarda treure’n els brins de la flor (desbrinar). La planta tot seguit entra en fase de vegetació durant tot l’hivern. A la primavera s’assequen les fulles i la planta entre en repòs vegetatiu fins finals d’estiu i així torna a fer el cicle. Mantenen el cultiu 4 anys i després l’aixequen per replantar a altres camps. Requereix sols que drenin molt bé.

A la Conca de Barberà volen re introduir el cultiu del safrà. Projecte Aromis.

El  projecte sorgeix de la il·lusió de tornar a produir safrà a la Conca de Barberà, com s’havia fet des de l’època medieval. El Safrà de la Baixa Segarra, amb mercat a Santa Coloma de Queralt i amb Rocafort de Queralt com a principal localitat productora, era considerat un dels millors i més cars del món pels seus aromes i sabors.

Actualment, han motivat a més de vint pagesos a plantar i collir safrà, la flor d’un dia, amb la il·lusió que faran el millor safrà.

Donem una volta pel poble i tornem a l'autocar. 

Anem per la C241 cap a Santa Coloma de Queralt on arribem amb una mica mes d'un quart d'hora i entrem al restaurant Labarbacana una miqueta abans de les dues.

Mengem trinxat de La Cerdanya amb cruixent de peu de porc, mar i muntanya de calamars i mandonguilles, pastís de formatge amb figa i mermelada de nabius.

Aigua, vi, cafès i infusions al gust.

Sobre dos quarts de cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix mentre comença a ploure  i tornem cap a Sabadell  aquest cop per la B40. 

Hem trobat una mica de retencions a la C58 i naturalment a la Gran Via.

Ha plogut pel camí i en arribar a Sabadell hem hagut d'obrir els paraigües.

A Sabadell hem fet  les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. A un quart i mig de set hem baixat totes de l'autocar, 

Una caminadora s'ha marejat abans de dinar però ha anat seguint.

fotos  

Santa Coloma de Queralt - Sant Gallard

Sortim puntualment a les 8 del mati de la plaça Antoni Llonch.

Som 27.

Per la C58, després la B30 on empalmem amb la A2 pel nou viaducte que han fet.

Les previsions del temps per avui no eren gaire bones, hem portat capelines i paraigües, inclús en algun cas roba de recanvi. Tot s'ha de dir que no ha fet falta, ens ha fet bon dia, hem vist núvols i sol. A la Panadella el cel s'ha aclarit.

Ens aturem a esmorzar a La Panadella, a l'hotel-restaurant Bayona, on prenem el que ens ve de gust. 

A tres quarts de 10 tornem a pujar a l'autocar i agafem la carretera BV-221, que mes endavant es converteix en la TV-221 degut al canvi de províncies. De fet hem passat per la fita de les tres províncies on convergeixen Barcelona, Lleida i Tarragona. També em vist el radar meteorològic de La Panadella.

El radar meteorològic de La Panadella fou instal·lat l'any 2003. Està situat en un edifici de 40 metres d'alçada. El radar, similar als de Vallirana i Puig d'Arques, és un model EXTOP-03 fabricat per MCV, S.A., però incorpora diverses millores tècniques respecte als dos primers radars de la XRAD, tant en el seu transmissor com en l'antena, millorant el funcionament global de l'equip. Es va inaugurar el 29 d'octubre de 2003 per a cobrir el Prepirineu occidental i les terres de Ponent, essent de gran utilitat en el seguiment dels episodis de calamarsa que solen causar greus danys en aquestes comarques.

L'autocar ens porta fins a l'entrada del poble de Santa Coloma de Queralt al costat del Queixal de la Bruixa, Monòlit rectangular que mesura 3,60 x 0,70 x 0,40 metres i pesa aproximadament uns 3.500 Kg. Porta gravada la data de 1778 però sembla molt posterior.

Aquesta pedra estava tocant a la paret de l'Hostal de la Banya, al peu del camí vell d’Aguiló. Al 1974 fou traslladada per l'Ajuntament a la Plaça de l'Església i recentment fou tornada al seu lloc original.

Al seu voltant hi ha una llegenda associada a la del pont del Diable de Martorell.

Travessem la carretera i per un camí ample anem pujant fins a la carena, durant 3kms pugem uns 130 metres.

En arribar a la carena, on es veuen bones vistes a banda i banda, seguim un camí cap a la dreta que ens porta fins a Santa Fe de Montfred, poble abandonat i mig derruït del que només es conserva una petita ermita on entrem i fem la foto de grup.

Seguim el camí que esta envoltat de pins (alguns amb força processionària), passem pel costat del Turó del Galutxo i arribem a un altre poble, Sant Jaume de Montargull, també abandonat, també té una petita església dempeus, però la porta està tancada.

En aquest punt ja emprenem la baixada cap a Santa Coloma de Queralt.

El camí és ample i té una mica de sorra anem baixant contemplant els camps sembrats que verdegen i alguns ametllers florits

Hem arribat totes fins a Santa Coloma de Queralt on tres caminadores s'han quedat i les demés hem seguit camí cap a la font de les Canelles.

La construcció de la font data de l’any 1614. Va ser edificada per ordre del virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. Ell  i la seva esposa Joana d’Alagó varen fer llargues estades a la vila i, per tal de millorar-ne l’aspecte, el comte donà empenta a algunes obres.  

L’edificació és d’estil barroc i consta de tres paraments diferenciats. A la part inferior hi ha vuit caràtules de pedra amb brocals de bronze d’on raja l'aigua de l'aflorament del riu Gaià. El cos del mig és un parament de carreus encoixinats d’aspecte auster. A la part superior, la imatge de santa Coloma, protegida per un dosell en forma de petxina. A banda i banda, els escuts senyorials dels Queralt. 

Al costat mateix de la font hi ha una creu gòtica del segle XV, una de les darreres manifestacions de les creus-calvari, on hi són representades escenes de la Passió. És una còpia idèntica de l’original que es conserva a l’església de Santa Maria de Bell-lloc. 

Durant molts anys aquesta va ser l’única font pública de la vila i degut a l'abundància d’aigua es construïren al seu costat un abeurador per animals i uns rentadors públics que funcionaren fins els anys 70 del segle XX.

Hem seguit pel costat del riu Gaià gins arribar a l'aqüeducte, que hem travessat i després per un camí força ample hem anat seguint direcció cap a Sant Gallard.

Hem passat per un moli fariner i un pou de glaç, amenitzat tot per olors provinents de les granges que hi ha a l'entorn del poble.

Arribem a Sant Gallard, després de fer uns petits repatxons.

Sant Gallard té un origen romànic i estigué vinculada originalment al desaparegut castell. Va dependre de la família Queralt fins el 1247, quan els drets van ser cedits al monestir de Santes Creus. Està dedicada a sant Josep i a la Mare de Déu de la Llet i depèn de la parròquia de Santa Coloma de Queralt. L'edifici actual no té rastre de la primitiva capella romànica. Consta d'una nau amb dues capelles laterals. El portal és de llinda recta i la façana té al capdamunt un campanar d'espadanya.

L'autocar ens espera al costat de la carretera i ens porta fins al davant del restaurant Labarbacana.

Hem menjat trinxat de col i patata amb cruixent de peu de porc, jarret i un vas amb panacotta amb coulis de gerds, nata i crumble per postres. Cafès al gust.

Sortint del restaurant ens esperava un guia que ens ha fet visita cultural al poble acabant a l'ermita de Bell-lloc on inclús ens ha cantat l'himne occità.

Hem visitat la plaça, fixant-nos en el forjats, el call, l'església, etc.

Ens ha agradat força tot i que hem acabat una mica cansades.

A tres quarts de sis retornem cap a Sabadell, pel mateix camí que hem vingut.

Arribem a Sabadell a un quart de vuit, fent les tres parades habituals a la Gran Via.

Tot plegat hem fet uns 13kms al matí amb 225 m. de desnivell i un parell més a la tarda.

Fotos 

Santa Coloma de Queralt

Sortim puntualment a les 8 del mati de la plaça Antoni Llonch.

Som 46.

Per la C58, després la B30 on empalmem amb la A2 pel nou viaducte que han fet.

Fa un bon dia una mica ennuvolat, hem vist alguns moments el sol, però ben poc. A l'arribar a la Panadella el cel s'ha aclarit.

Ens aturem a esmorzar a La Panadella, a l'hotel-restaurant Bayona, on prenem el que ens ve de gust. Algunes compren pa.

A tres quarts de 10 tornem a pujar a l'autocar i agafem la carretera BV-221, que mes endavant es converteix en la TV-221 degut al canvi de províncies. De fet hem passat per la fita de les tres províncies on convergeixen Barcelona, Lleida i Tarragona. També em vist el radar meteorològic de La Panadella.

El radar meteorològic de La Panadella fou instal·lat l'any 2003. Està situat en un edifici de 40 metres d'alçada. El radar, similar als de Vallirana i Puig d'Arques, és un model EXTOP-03 fabricat per MCV, S.A., però incorpora diverses millores tècniques respecte als dos primers radars de la XRAD, tant en el seu transmissor com en l'antena, millorant el funcionament global de l'equip. Es va inaugurar el 29 d'octubre de 2003 per a cobrir el Prepirineu occidental i les terres de Ponent, essent de gran utilitat en el seguiment dels episodis de calamarsa que solen causar greus danys en aquestes comarques.

L'autocar ens deixa al kilòmetre 6.9 de la carretera, al costat d'un parc eòlic.

Un camí ample i carener, amb vistes a banda i banda avui amb nuvolositat, ens porta fins a Santa Fe de Montfred, poble abandonat i mig derruït del que només es conserva una petita ermita on entrem i fem la foto de grup.

Seguim el camí que esta envoltat de pins (alguns amb força processionària), passem pel costat del Turó del Galutxo i arribem a un altre poble, Sant Jaume de Montargull, també abandonat, també té una petita església dempeus, però la porta està tancada.

En aquest punt ja emprenem la baixada per camí ample cap a Santa Coloma de Queralt.

El camí és ample i té una mica de sorra i aquesta segurament ha estat la causa per la que una caminadora ha relliscat i ha caigut, cosa que li ha provocat una fisura a l'espatlla dreta

Hem arribat totes fins a Santa Coloma, i allí ha marxat en taxi acompanyada d'altres dues.

les demés ens hem dividit en dos grups, unes han anat a la plaça a fer un aperitiu i les demés hem anat a vaure la fon de les Canelles.

La construcció de la font data de l’any 1614. Va ser edificada per ordre del virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. Ell  i la seva esposa Joana d’Alagó varen fer llargues estades a la vila i, per tal de millorar-ne l’aspecte, el comte donà empenta a algunes obres.  

L’edificació és d’estil barroc i consta de tres paraments diferenciats. A la part inferior hi ha vuit caràtules de pedra amb brocals de bronze d’on raja l'aigua de l'aflorament del riu Gaià. El cos del mig és un parament de carreus encoixinats d’aspecte auster. A la part superior, la imatge de santa Coloma, protegida per un dosell en forma de petxina. A banda i banda, els escuts senyorials dels Queralt. 

Al costat mateix de la font hi ha una creu gòtica del segle XV, una de les darreres manifestacions de les creus-calvari, on hi són representades escenes de la Passió. És una còpia idèntica de l’original que es conserva a l’església de Santa Maria de Bell-lloc. 

Durant molts anys aquesta va ser l’única font pública de la vila i degut a l'abundància d’aigua es construïren al seu costat un abeurador per animals i uns rentadors públics que funcionaren fins els anys 70 del segle XX.

Hem seguit pel costat del riu Gaià gins arribar a l'aqüeducte, que hem travessat i retornat al poble on ens hem agrupat totes per anar a dinar al restaurant Labarbacana.

Hem menjat trinxat de col i patata amb cruixent de peu de porc, fideuà i un vas amb panacotta amb coulis de gerds, nata i crumble per postres. Cafès al gust.

Sortint del restaurant ens esperava un guia que ens ha fet visita cultural al poble acabant a l'ermita de Bell-lloc on inclús ens ha cantat l'himne occità.

Hem visitat la plaça, fixant-nos en el forjats, el call, l'església, etc.

Ens ha agradat força tot i que hem acabat una mica cansades.

A tres quarts de sis retornem cap a Sabadell, pel mateix camí que hem vingut.

Arribem a Sabadell a les set, fent les tres parades habituals a la Gran Via.

Tot plegat hem fet uns 12km. 

Fotos 

Espluga del Francolí - Poblet

Espluga del Francolí - Poblet (Conca de Barberà)