Vacarisses

Avui som 37.

Sortim puntualment a les 9h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de la Renfe.

El dia ha començat amb boira baixa (la vacarissana), però ben aviat la boira s'ha esvaït i hem gaudit d'un cel ben blau durant tot el dia. Ha fet fred però anàvem ben previngudes.

Anem per la C58 fins a Vacarisses, on el conductor Fran ens deixa davant del bar Ivandy.

Avui la caminada ha estat per camins amples i estrets, al costat de camps i per dins del bosc, hem fet pujades i baixades, hem travessat rieres, ha estat molt entretinguda i totes hem seguit.

Hem vist bones vistes del poble, de la Torrota de Vacarisses i de Montserrat, amb el monestir.

La Torrota és una torre de guaita declarada bé cultural d'interès nacional, està situada sobre un pujol al nord-oest del poble. És una torre de planta circular amb aparell de pedra sense treballar. Tan sols se'n conserven 12 metres d'alçada, corresponents a la planta baixa, el primer pis i l'inici del segon. L'absència d'arrencaments de volta fa pensar que probablement la separació interna dels pisos es fes amb embigats de fusta. L'accés a la torre es feia mitjançant una porta situada a la banda de migdia, al segon pis de la torre, d'arc de mig punt adovellat-

Adossades a la torre, a les bandes oest, nord i sud, hi ha restes de diferents estructures.

Es coneixen poques dades de la Torrota, ja que bona part de la documentació conservada fa referència als senyors del castell de Vacarisses. Aquest podria haver estat situat al centre del poble, al turó on hi ha l'actual castell, tot i que alguns autors el vinculen amb la Torrota.

Amb motiu del projecte de restauració de la torre endegat per l'Ajuntament, l'any 1999 es va portar a terme una intervenció arqueològica centrada a l'interior d'aquesta. Les dades estretes de l'excavació no van permetre situar la torre en un moment cronològic concret, tot i que per les seves característiques es pot situar als segles X-XI, datació que coincidiria amb les primeres mencions al castell de Vacarisses. Les intervencions portades a terme tant a la Torrota com al castell situat al poble, però, no han pogut determinar quin era el primitiu emplaçament del castell de Vacarisses al qual es refereix la documentació.

Arribant a la font de l'Orpina hem menjat i begut una mica. 

Hem passat per un túnel sota el tren i hem vist un petit salt d'aigua.

La meitat del grup ha marxat amb el conductor Fran cap a l'autocar que les ha dut al bar Ivandy on han esperat a la resta fent un aperitiu al sol.

La resta hem anat caminant cap al poble, fent pujades altra vegada.

Ens hem retrobat i totes juntes hem anat cap al restaurant El Cingle on hem gaudit d'un menjador per nosaltres soles.

De primer plat hem menjat sopa de farigola, dues croquetes, coca de bacallà i carxofa fregida.

De segon fricandó amb varietat de bolets

De postres crema cremada.

Pa, vi de la casa blanc - negre ( D.O Catalunya) i Aigua.

Cafès / infusions

A les cinc hem marxat cap a Sabadell, i hem arribat just quan es feia fosc.

Hem fet les parades habituals a la Gran Via, avui començant per Vilarrúbies.

Hem fet 9 km amb desnivell de 217m.

Cal dir que avui la Teresa ha utilitzat un altaveu que li han comprat entre totes per tal que no hagi de forçar la veu i pugui seguir fent de guia un quant temps mes. N'està molt agraïda. (de l'altaveu i de fer de guia!!)

Fotos   

La Garrotxa (circular)

 Avui som 37 + 1.
El dia ha estat una mica ennuvolat. No ha fet calor ni fred.
Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de la Renfe, ja que l'Ajuntament ha canviat la normativa.
Anem fins a Olot: Per la C58, B30, i ens desviem cap a la C17. Passat Vic agafem la C37 i pels túnels de Bracons arribem a la Vall d'en Bas on per la C-152 arribem a Olot.
L'autocar ens deixa davant del Viena on esmorzem unes quantes i les altres en cafeteries del voltant.
Tornem a pujar a l'autocar que ens porta per la GI-524 fins a Can Xel.
Allà baixem i comencem a caminar per la fageda d'en Jordà.


La fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols. 
Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 
La fageda està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa. Té una extensió d'uns 4,8 km² i està ple de prominències pròpies de la lava que poden assolir més de 20 m d'alçada, anomenades tossals.
Fem un camí ample molt ombrejat i molt ben arreglat per l'interior de la fageda, uns trossos mes planers i altres mes rocosos i amb arrels cobertes de fulles.

En algun moment ens endinsem per camins perdedors.

Hi ha molts camins i és molt fàcil desorientar-se ja que no es té la guia de les muntanyes al fons ni del sol.

Escoltem el silenci.
Trobem grups d'escoles amb infants de totes les edats, grups d'adults que van d'excursió. La tardor fa que la fageda estigui concorreguda.

Una caminadora s'ha entrebancat i ha caigut aparentment no s'ha fet gaire mal..
En arribar al parking de la fageda unes quantes s'han quedat a l'autocar que les ha portat a can Xel i la resta han seguit el camí.
A partir del parking de la fageda el camí ha canviat molt doncs hem sortit de la fageda per fer la volta al volca del Croscat.
El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d'Olot, de 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d'alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d'una antiga torre de defensa.
Després aquest volcà fou explotat com a pedrera, d'aquí el seu estat actual. Aquest volcà estigué durant 25 anys dedicat a l'explotació de greda.
Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa 17.000 anys i l'altra fa 14.000 anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans, per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats.
La seva erupció consta de tres fases:
Fase 1: durant aquesta primera fase predominen els blocs; aquest fet ens indica que l'activitat era molt poc explosiva i estromboliana.
Fase 2: hi predomina el lapil·li; aquest fet ens indica que l'activitat era més explosiva i va ser la que va construir el con. Inicialment, els piroclasts es van assentar formant capes gairebé horitzontals, però a mesura que el con creixia van anar adquirint pendent.
Fase 3: consisteix en l'emissió de la colada de lava causant de la forma de ferradura del cràter, que es va escolar en direcció oest passant per l'actual fageda d'en Jordà.


Hem fet algunes pujades, hem vist les grederes.

Quan faltava mig kilometre una caminadora ha perdut el mon de vista, s'ha recuperat a base de xocolata i mandarina i ha pogut seguir camí tot i l'ensurt.
Arribant a Can Xel l'autocar ens estava esperant, i ens ha portat al restaurant La Deu.
De primer plat Amanida amb embotits de la Vall de Bas i servei de dues patates La Deu artesanes (desde 1943)
De segon vedella guisada amb guarnició de bolets
De postres Iogurt de la fageda amb coulis de gerds
Pa, vi negre ( D.O Catalunya) i Aigües minerals
Cafès / infusions
A les cinc tocades hem marxat cap a Sabadell, i trobant els embussos habituals hem arribat una mica abans de les 7.
Fem les tres parades a la Gran Via.
Hem fet 11 km amb desnivell de 200m.

Fotos   

La Garrotxa

Avui som 45.

El dia ha estat una mica ennuvolat, cap al migdia a sortit el sol. No ha fet calor ni fred.

Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de la Renfe, ja que l'Ajuntament ha canviat la normativa.

Anem fins a Olot: Sortim per Torre Romeu, Santiga i per la B-140 fins la AP-7 on sortim per la sortida 14, ens desviem cap a la C17. Passat Vic agafem la C37 i pels túnels de Bracons arribem a la Vall d'en Bas on per la C-152 arribem a Olot.

L'autocar ens deixa davant del Viena on esmorzem unes quantes i les altres en cafeteries del voltant.

Tornem a pujar a l'autocar que ens porta per la GI-524 i després per un camí asfaltat fins a la fins a la cooperativa de la Fageda.

Allà baixem i comencem a caminar per la fageda d'en Jordà.

La fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols. 

Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 

La fageda està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa. Té una extensió d'uns 4,8 km² i està ple de prominències pròpies de la lava que poden assolir més de 20 m d'alçada, anomenades tossals.

Fem un camí ample molt ombrejat i molt ben arreglat per l'interior de la fageda, uns trossos mes planers i altres mes rocosos i amb arrels cobertes de fulles.

Trobem carruatges amb canalla, grups d'escoles amb infants de totes les edats, grups d'adults que van d'excursió. La tardor fa que la fageda estigui molt concorreguda.

Hi ha molts camins i és molt fàcil desorientar-se ja que no es té la guia de les muntanyes al fons ni del sol.

Una caminadora s'ha entrebancat i ha caigut donant-se un fort cop al nas.

En arribar al parking de la fageda la meitat s'han quedat a l'autocar que les ha portat a can Xel i la resta han seguit el camí.

A partir del parking de la fageda el camí ha canviat molt doncs hem sortit de la fageda per fer la volta al volca del Croscat.

El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d'Olot, de 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d'alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d'una antiga torre de defensa.

Després aquest volcà fou explotat com a pedrera, d'aquí el seu estat actual. Aquest volcà estigué durant 25 anys dedicat a l'explotació de greda.

Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa 17.000 anys i l'altra fa 14.000 anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans, per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats.

La seva erupció consta de tres fases:

Fase 1: durant aquesta primera fase predominen els blocs; aquest fet ens indica que l'activitat era molt poc explosiva i estromboliana.

Fase 2: hi predomina el lapil·li; aquest fet ens indica que l'activitat era més explosiva i va ser la que va construir el con. Inicialment, els piroclasts es van assentar formant capes gairebé horitzontals, però a mesura que el con creixia van anar adquirint pendent.

Fase 3: consisteix en l'emissió de la colada de lava causant de la forma de ferradura del cràter, que es va escolar en direcció oest passant per l'actual fageda d'en Jordà.

Hem fet algunes pujades, hem vist les grederes i en un punt hem trobat el camí amb branques acabades de tallar que ens impedien passar però que finalment hem superat.

Arribant a Can Xel l'autocar ens estava esperant, i ens ha portat al restaurant La Deu.

De primer plat Amanida amb embotits de la Vall de Bas i servei de dues patates La Deu artesanes (desde 1943)

De segon vedella guisada amb guarnició de bolets

De postres Gelat de iogurt de la fageda amb coulis de gerds

Pa, vi de la casa blanc - negre ( D.O Catalunya) i Aigües minerals

Cafès / infusions

Seguidament a un quart de sis hem marxat cap a Sabadell, i trobant els embussos habituals hem arribat sobre les 7.

Fem les parades habituals a la Gran Via.

Hem fet 10 km amb desnivell de 200m.

Fotos   

Riudarenes en dijous

 Avui som 31.

El dia ha estat assolellat, amb caloreta i airet.

Sortim a les 8 tocades de la plaça Antoni Llonch. Aquest cop l'autocar no ens ha pogut esperar al lloc habitual degut a alguna nova normativa. Ens hem trobat al costat de l'antiga estació. Segurament a partir d'ara serà així.

Anem fins a Santa Coloma de Queralt: C-58, B-30, AP-7 on sortim per la sortida 9A, després per la  C-35, N-II, i C63.

L'autocar ens deixa arran del centre del poble i ens arribem fins a l'hostal Pinxo a esmorzar.

Després d'esmorzar tornem a pujar a l'autocar i anem fins a la sortida del poble per la carretera que va a Sant Hilari i al carrer Riera dels Frares baixem, creuem la carretera i per un caminet pel costat d'uns horts arribem a la riera de Santa Coloma que creuem per un pont.

Baixa una mica d'aigua.

Fem un camí ample molt ombrejat i molt ben arreglat pel costat de la riera. Passem per un monument dedicat a Sant Salvador d'Horta, fill del poble de Santa Coloma de Farners.

Arribem fins a les Termes Orion on tres caminadores pugen a l'autocar.

Seguim camí, aquesta vegada fem un tros asfaltat  i molt mes assolellat.

Passem pel costat d'un camp de pomeres i/o pereres.

El paisatge es veu molt verd, hi ha moltes pollancredes, plantacions de pollancres de totes mides. El pollancre (Populus nigra) és una espècie d'arbre de ribera molt comuna als nostres rius, en moltes plantacions s'han emprat espècies de pollancre de fora que poden hibridar-se amb els autòctons. El seu creixement vertical i ràpid li ha permès ser una espècie molt plantada per a la indústria fustera, principalment per a fer pasta de paper perquè els arbres de creixement ràpid tenen una fusta de mala qualitat per a l'ebenisteria.

A la cruïlla amb a carretera de l'Esparra l'autocar recull un parell de caminadores, i baixen les tres que havien pujat abans.

Seguim pel costat de la riera, per un caminet estret i ombrejat. Fins que tombant cap a l'esquerra arribem a Riudarenes una mica acalorades.

A quarts de dues pugem totes a l'autocar que ens porta al restaurant Les Mallorquines on ens han preparat un menjador soterrani per nosaltres soles.

Podem triar el que volem menjar:

De primer plat entre espàrrecs a la brasa, arròs a la cassola, trinxat, braves amb bacon, macarrons.

De segon plat xurrasco, galta de porc, conill, fritada de peix, vedella amb bolets.

Per postres gelat, sorbet, meló o milfulles amb crema.

Aigua, vi gasosa i cafès i infusions.

Seguidament a dos quarts de cinc l'autocar ens ha portat a la fàbrica de galetes trias, on hem fet una visita guiada al museu que tenen, un petit tast i on la majoria ha aprofitat per buidar la botiga.

L'autocar ens reculldues cantonades per sota de la fàbrica i pel mateix camí d'anada tornem cap a Sabadell on arribem  quarts de set.

Fem les parades habituals a la Gran Via.

Hem fet 10.5 km sense desnivell.

Fotos   

Riudarenes

Avui som 44.

Després de l'estiu estem contentes de retrobar-nos.

El dia ha estat assolellat, amb caloreta i airet.

Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch

Anem fins a Santa Coloma de Queralt: C-58, B-30, AP-7 on sortim per la sortida 9A, després per la  C-35, N-II, i C63.

L'autocar ens deixa arran del centre del poble i ens arribem fins a l'hostal Pinxo a esmorzar.

Després d'esmorzar tornem a pujar a l'autocar i anem fins a la sortida del poble per la carretera que va a Sant Hilari i al carrer Riera dels Frares baixem, creuem la carretera i per un caminet pel costat d'uns horts arribem a la riera de Santa Coloma que creuem per un pont.

Baixa una mica d'aigua.

Fem un camí ample molt ombrejat i molt ben arreglat pel costat de la riera. Passem per un monument dedicat a Sant Salvador d'Horta, fill del poble de Santa Coloma de Farners.

Arribem fins a les Termes Orion on algunes caminadores pugen a l'autocar.

Seguim camí, aquesta vegada fem un tros asfaltat  i molt mes assolellat.

Passem pel costat d'un camp de pomeres i/o pereres.

El paisatge es veu molt verd, hi ha moltes pollancredes, plantacions de pollancres de totes mides. El pollancre (Populus nigra) és una espècie d'arbre de ribera molt comuna als nostres rius, en moltes plantacions s'han emprat espècies de pollancre de fora que poden hibridar-se amb els autòctons. El seu creixement vertical i ràpid li ha permès ser una espècie molt plantada per a la indústria fustera, principalment per a fer pasta de paper perquè els arbres de creixement ràpid tenen una fusta de mala qualitat per a l'ebenisteria.

A la cruïlla amb a carretera de l'Esparra l'autocar recull unes quantes caminadores.

Les demés seguim pel costat de la riera, per un caminet estret i ombrejat. Fins que tombant cap a l'esquerra arribem a Riudarenes una mica acalorades.

A tres quarts de dues pugem totes a l'autocar que ens porta al restaurant Les Mallorquines on ens han preparat un menjador per nosaltres soles.

Podem triar el que volem menjar:

De primer plat entre espàrrecs a la brasa, llenties estofades, arròs a la cubana, fideua o ous amb fesols.

De segon plat parrillada de carn, galta de porc, peus de porc, o bistec.

Per postres gelat, sorbet, meló o milfulles amb nata.

Aigua, vi gasosa i cafès i infusions.

Seguidament a dos quarts de cinc l'autocar ens ha tornat a portar a la fàb rica de galetes trias, on hem fet una visita guiada al museu que tenen, un petit tast i on la majoria ha aprofitat per buidar la botiga.

L'autocar ens recull a la mateixa dues cantonades per sota de la fàbrica i pel mateix camí d'anada tornem cap a Sabadell on arribem  a les 19h.

Fem les parades habituals a la Gran Via.

Hem fet 10.5 km sense desnivell.

Fotos   

Ogassa - Ripoll

Avui som 26.

El dia ha estat molt variat, hem vist el sol, ha fet xafogor a estones airet i una bona pluja a la tarda.

Sortim sobre les 8h de la plaça Antoni Llonch

El camí fins a Ogassa ha estat el següent: C-58, B-30, AP-7, C-17, N260, GIV-5211

Pel camí hem esmorzat al restaurant 4 carreteres, al terme de Tona, on hem estat a l'aire lliure i ha anat molt àgil ja que estan molt preparats per rebre autocars, és un punt de parada de llarga tradició.

Després d'esmorzar tornem a pujar a l'autocar i anem fins a l'antiga estació que hi ha a Ogassa, en la via verda de la ruta del ferro i del Carbó.

La Ruta del Ferro i del Carbó de Ripoll és una via verda que ressegueix en 15 km el trajecte que feia antigament la línia de tren entre Ripoll i Ogassa, passant per Sant Joan de les Abadesses. El servei ferroviari en el tram entre Sant Joan de les Abadesses i Toralles funcionà fins al tancament de les mines, l'any 1967. El tram comprès entre Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, per la seva banda, es va mantenir en actiu fins a l'any del seu centenari, el 1980. Va ser inaugurat com a via verda el 1999.
La ruta uneix Ripoll, a 682 metres d'altitud, amb Sant Joan de les Abadesses a 775 m. Tot el traçat és asfaltat i està flanquejat per vegetació. Presenta un desnivell total de 160 metres que no supera l'1% de pendent en cap cas. Aquest tram de la via comença al quilòmetre 9, just davant de l'edifici de l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses. Sortint de l'estació, a uns tres cents metres, la via creua la carretera d'Ogassa i comença a ascendir suaument per la vall del Malatosca, un afluent del riu Ter que neix a la serra Cavallera. A quatre quilòmetres justos de l'estació de Sant Joan de les Abadesses, i a tretze de Ripoll, hom arriba a les mines de carbó d'Ogassa (975 m).
A l'estació de Sant Joan de les Abadesses s'inicia el tram d'enllaç fins a Olot, ciutat des de la qual parteix el traçat de la Ruta del Carrilet I, que permet arribar a la Costa Brava per Sant Feliu de Guíxols travessant les comarques de la Garrotxa, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà.

Els primers 4 kms son de baixada i un parell de caminadores prefereixen fer-ho a l'autocar. Les demes comencem a caminar els primers 4kms fins a Sant Joan de les Abadesses.

El camí en aquest tram es de terra, llevat en algun tros de pendent del 12% que esta asfaltat.

Passem per trams boscosos, molt agradables i ombrejats.

En arribar a Sant Joan de les Abadesses s'incorpora una de les caminadores i seguim 4kms mes.

A partir d'aquí el camí ha estat planer tot el recorregut. Uns trams amb ombra i altres sense. Hem trobat algun ciclista, algú caminant, un grup escolar i uns operaris que passaven cable de fibra òptica.

Hem passat pel costat del riu Ter.

Pel camí hem anat trobant obres d'art que ens han agradat força, era un treball fet amb material reciclat i amb missatge.

També hem vist una cabreta que s'havia enredat amb el filat de la tanca i que finalment ha pogut sortir ella sola.

Al cap de 4kms mes l'autocar ens ha tornat a esperar, tres caminadores han pujat i s'ha incorporat l'altra a la caminada.

Finalment arribant a la benzinera hem pujat totes a l'autocar que ens ha dut fins a Can Guetes, on hem arribat a les dues del migdia.

El CAT Can Guetes de Ripoll és un espai de trobada, d’unió i d’interacció pels ripollesos i ripolleses i pels turistes; un indret que posa en valor atributs com l’associacionisme, la qualitat dels productes locals i ecològics i la responsabilitat social. La seva privilegiada ubicació al Km 0 de les Vies Verdes dels Pirineus, el converteix en un referent pels amants de la naturalesa, pels caminants i pels ciclistes. 
El CAT és un projecte de formació i inserció laboral de la Fundació MAP.  tema que ens han explicat una mica abans de començar a dinar.

El menú que hem fet ha estat el següent: Pica pica amb Assortit de formatge MUUU BEEE, Variat de croquetes ( bacallà i carn), Amanida de tomàquet tonyina i ceba tendre, Patates d’Olot i de segon plat llangonisseta esparracada amb formatge i ceba caramel·litzada acompanyada amb patates fregides o mongetes seques. Postres i cafès, Aigua, vi i gasosa.

Havent dinat les caminadores PLUS han tingut un detall amb la Teresa que ha agraït de tot cor.

Durant el dinar algunes de les caminadores han aprofitat per comprar formatges dels que produeixen.

Seguidament a dos quarts de cinc hem anat cap el monestir en autocar ja que s'ha posat a ploure fort, i allà dividides en dos grups hem fet visita guiada, veient amb tot detall la portalada romànica, escoltant la història de la fundació del monestir i una visita al claustre i les tombes.

L'autocar ens recull a la mateixa plaça del monestir a les sis i pel mateix camí d'anada tornem cap a Sabadell on arribem  sobre les 19:45.

Hem mes de 12 kms amb 250m. de desnivell en baixada.


Fotos     

Sant Joan de les Abadesses - Ripoll

 Avui som 36.

El dia ha estat assolellat, amb caloreta i airet.

Sortim sobre les 8h de la plaça Antoni Llonch

El camí fins a Sant Joan de les Abadesses ha estat el següent: C-58, B-30, AP-7, C-17, N260.

Hem esmorzat al restaurant 4 carreteres, al terme de Tona.

Hem estat a l'aire lliure i ha anat molt àgil ja que estan molt preparats per rebre autocars, és un punt de parada de llarga tradició.

Després d'esmorzar tornem a pujar a l'autocar i anem fins a l'antiga estació que hi ha a Sant Joan de les Abadesses, en la via verda de la ruta del ferro i del Carbó.

La Ruta del Ferro i del Carbó de Ripoll és una via verda que ressegueix en 15 km el trajecte que feia antigament la línia de tren entre Ripoll i Ogassa, passant per Sant Joan de les Abadesses. El servei ferroviari en el tram entre Sant Joan de les Abadesses i Toralles funcionà fins al tancament de les mines, l'any 1967. El tram comprès entre Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, per la seva banda, es va mantenir en actiu fins a l'any del seu centenari, el 1980. Va ser inaugurat com a via verda el 1999.

La ruta uneix Ripoll, a 682 metres d'altitud, amb Sant Joan de les Abadesses a 775 m. Tot el traçat és asfaltat i està flanquejat per vegetació. Presenta un desnivell total de 160 metres que no supera l'1% de pendent en cap cas. Aquest tram de la via comença al quilòmetre 9, just davant de l'edifici de l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses. Sortint de l'estació, a uns tres cents metres, la via creua la carretera d'Ogassa i comença a ascendir suaument per la vall del Malatosca, un afluent del riu Ter que neix a la serra Cavallera. A quatre quilòmetres justos de l'estació de Sant Joan de les Abadesses, i a tretze de Ripoll, hom arriba a les mines de carbó d'Ogassa (975 m).

A l'estació de Sant Joan de les Abadesses s'inicia el tram d'enllaç fins a Olot, ciutat des de la qual parteix el traçat de la Ruta del Carrilet I, que permet arribar a la Costa Brava per Sant Feliu de Guíxols travessant les comarques de la Garrotxa, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà.

El camí ha estat planer tot el recorregut. Uns trams amb ombra i altres sense, hem trobat força ciclistes i gent caminant.

Hem passat pel costat del riu Ter.

Pel camí hem anat trobant obres d'art que ens han agradat força, era un treball fet amb material reciclat i amb missatge.

En dos punts del recorregut les que han volgut han pujat a l'autocar i han esperat a la resta al restaurant Can Guetes, prenent un refresc.

El CAT Can Guetes de Ripoll és un espai de trobada, d’unió i d’interacció pels ripollesos i ripolleses i pels turistes; un indret que posa en valor atributs com l’associacionisme, la qualitat dels productes locals i ecològics i la responsabilitat social. La seva privilegiada ubicació al Km 0 de les Vies Verdes dels Pirineus, el converteix en un referent pels amants de la naturalesa, pels caminants i pels ciclistes. 

El CAT és un projecte de formació i inserció laboral de la Fundació MAP.  tema que ens han explicat una mica abans de començar a dinar.

L'autocar ens espera davant del restaurant Can Guetes per poder deixar-hi els pals i tot el que ens pot fer nosa, durant el dinar i la visita de després al monestir.

El menú que hem fet ha estat el següent: Pica pica amb Assortit de formatge MUUU BEEE, Variat de croquetes ( bacallà i carn), Amanida de tomàquet tonyina i ceba tendre, Patates d’Olot i de segon plat llangonisseta esparracada amb formatge i ceba caramel·litzada acompanyada amb patates fregides o mongetes seques. Postres i cafès, Aigua, vi i gasosa.

Havent dinat les caminadores han tingut un detall amb la Teresa que ha agraït de tot cor.

Durant el dinar moltes de les caminadores han aprofitat per comprar formatges dels que produeixen, esgitant inclús algunes de les especialitats.

Seguidament a dos quarts de cinc hem anat cap el monestir, on dividides en dos grups hem fet visita guiada, veient amb tot detall la portalada romànica, escoltant la història de la fundació del monestir i una ràpida visita al claustre.

L'autocar ens recull a la mateixa plaça del monestir i pel mateix camí d'anada tornem cap a Sabadell on arribem  sobre les 19:45.

Hem fet quasi 10 kms amb 116m. de desnivell en baixada.

Fotos