dimecres, 1 de febrer del 2023

Ruta Termal - Caldes de Malavella

Sortim a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 40.

El dia es presenta serè. Ha fet bon dia, bastant fred, que ha anat disminuint gràcies al sol que ens ha acompanyat tot el dia.

Per la C58, B30, AP7, C35 i GIV6744 arribem a Llagostera on esmorzem al restaurant "El Carril". 

Des del mateix restaurant seguim la ruta del carrilet en direcció Girona, enmig de camps verds i amb les muntanyes al fons, els Pirineus una mica nevats al davant i el Montseny a l'esquerra.

Els camps estan gebrats, i veiem com el sol va desfent el glaç.
En un cert punt del camí deixem la ruta del Carrilet i agafem la ruta termal cap a Caldes de Malavella.

Passem per l'ermita de Sant Vicenç de l'Esclet on ens aturem una mica a fer la foto de grup.


Una caminadora ha caigut i s'ha fet una pelada al front i al nas. Per sort no ha estat res important i ha pogut seguir sense problemes.

L'autocar recull la meitat de les caminadores al kilòmetre 4.1 de la carretera que va de Llagostera a Caldes de Malavella, (Gi-674). Fins aquest punt hem fet gairebé 9 kms,

Les demés seguim fins a l'entrada del poble de Caldes de Malavella, on pugem a l'autocar que ens porta al Balneari Vichy Catalan on dinarem.

Ens instal·lem en 4 taules rodones de 10 persones, en una sala on estem nosaltres soles.

Mengem canelons de primer i pollastre farcit a la catalana amb guarnició i salsa de fruits secs de segon. Per postres pastís de pastanaga. Finalment cafès i infusions al gust.

Havent dinat gairebé totes ens hem apuntat a fer la visita al Balneari i a la planta embotelladora.

La guia Sònia ens ha explicat la història del Balneari, l'origen geològic de l'aigua del Manantial, i ens ensenyat la planta embotelladora. Al final ens ha deixat fer un petit tastet de productes Vichy, com ara el vi i les begudes de fruites. 


El Balneari Vichy Catalán és un balneari a la vila de Caldes de Malavella (Selva). 
És un edifici aïllat, al nucli urbà de Caldes de Malavella, a l'Avinguda Doctor Furest, configurat per dos eixos en angle recte, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
De l'eix principal en destaca el cos central, amb dues torres amb terrats balustrats com a teulada, que flanquegen una imponent entrada amb arc el·líptic i una gran escala. En aquest arc hi ha escrit "Vichy Catalan". Les obertures d'aquest eix, tenen arc àrab, i estan pintats de tal manera que recorden a l'Alhambra de Granada. Una torre a cada un dels angles d'aquest eix l'emmarquen. Aquest eix té dos pisos. A l'altra façana, hi ha una galeria coberta en arc de ferradura (arc àrab) i columnes. Un cos central avançat, a manera de llotja en el segons pis, dona la benvinguda als visitants amb la inscripció "Balneari Vichy Catalan". Les obertures del segon pis també són en arc de ferradura. Annex al balneari, hi ha una capella d'estil modernista que dona a un pati interior. L'edifici està envoltat per un ampli jardí i una font que rememora la font dels lleons de l'Alhambra de Granada.

Una mica abans de les sis pugem a l'autocar que ens espera allà mateix  i tornem cap a Sabadell per la GI472, A2, AP7, B30, on fem un petit embús degut a un accident a Barberà del Vallès i C58.

Entrem a Sabadell i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. Sobre les 19:30h hem baixat totes de l'autocar, 

Avui hem fet 12 kms, pràcticament sense desnivell.




dimecres, 18 de gener del 2023

Altafulla (plus)

Sortim a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 43.

El dia es presenta serè. Ha fet bon dia, amb el sol, una mica de  fred i força vent.

Per la C58, B30 i AP7, parem a l'àrea de servei del Penedès a esmorzar.


Seguim per la AP7 direcció Tarragona i per la sortida 32, agafem la N-340, fins que trobem una rotonda on agafem la avinguda Mediterrani que ens porta fins a la platja de la Mora (terme municipal de Tarragona)

Estem ran de mar, veiem a la dreta la Torre de la Mora, que es troba a l'interior d'un camping però permet visites.

La construcció és circular, de 4,20 m de diàmetre intern, 1,50 m de gruix de murs i 0,80 m de sortida en talús del sòcol. L'aparell és de maçoneria amb les obertures emmarcades per carreus. La porta d'accés es troba al nord, sobre el talús, i és de llinda. Està protegida per un matacà existent en la part superior de la torre. Actualment s'hi puja per una escala d'obra en la part exterior de la torre que és d'època moderna.

A l'altura del primer pis hi ha tres troneres quadrades, vigilant el mar pel sud, est i oest. Per l'interior no hi ha accés a la planta baixa, que està reomplerta de terra. Una volta cupuliforme tanca el primer pis en la que hi ha un orifici quadrat de comunicació.

A la part alta es conserva un embigat de fusta, sota la terrassa, en molt mal estat.

Aquesta torre s'ha situar en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles xvi i xvii.

Ens endinsem per una urbanització i després de fer una bona pujada arribem al camí de ronda que ens porta fins al castell de tamarit.

Podem admirar les vistes dels pins i el mar amb els vaixells al fons que volen entrar i sortir del port de Tarragona.

Passem pel darrera del castell de Tamarit i per la sorra arribem a la desembocadura del riu Gaià que avui no surt a mar i fa un petit estany.

Seguim per la sorra fins arribar a les cases d'arran de mar d'Altafulla, antigues cases de pescadors que avui dia estan molt ben arreglades.

Retrobem les companyes que s'havien quedat a l'autocar  i una segueix camí en autocar cap al far de Torredembarra.

Les demés anem a peu, passant per la platja de Canyadell, que és la que té el límit entre Altafulla i Torredembarra.


A mig camí fem la foto de grup.

Arribant al far una noia-guia Miriam ens està esperant i ens parla del far de Torredembarra.

És un nou equipament que va entrar en servei el dia 1 de gener de l'any 2000. Es tracta del darrer far construït a l'Estat Espanyol el segle XX i va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Llinàs.

Té una alçada de pla focal sobre el nivell del mar de 58 metres i sobre el terreny de 38, amb un abast geogràfic de 20 milles. Aquest far és el que té la torre més alta de tots els fars de Catalunya.

Més de la  meitat fem la pujada dels 189 graons fins el mirador i gaudim de les vistes.

La meitat baixem a peu cap al restaurant Voramar i l'altra meitat baixen amb l'autocar.

Dinem al restaurant "Voramar-Vitali" d'Altafulla, arran de mar, protegit l'edifici per sacs de ciment ja que el mar està avançant cap a la terra sense pietat.

Ens instal·lem en 3 taules.

Mengem una amanida de primer i arrossos de segon, en el plat ens posen la meitat de paella i la meitat d'arròs negre. Per postres  triem entre sorbet de llimona o brownie. Finalment cafès i infusions al gust.

Havent dinat gaudim de la vista del mar i del sol.

Una mica abans de les cinc pugem a l'autocar que ens espera a 50 m. del restaurant  i tornem cap a Sabadell per la N340- AP7 - B30 i C58.

Entrem a Sabadell i sobre les 18:30h hem baixat totes de l'autocar, fent les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies.

Avui hem fet 8.78 kms i un desnivell de 163m


fotos  

dimecres, 11 de gener del 2023

Altafulla

Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 36.

El dia es presenta serè. Ha fet bon dia, alguna estona hem vist el sol, no ha fet fred i gens de vent.

Per la C58, B30 i AP7, parem a l'àrea de servei del Penedès a esmorzar.


Seguim per la AP7 direcció Tarragona i per la sortida 32, agafem la N-340, fins que trobem una rotonda on agafem la avinguda Mediterrani que ens porta fins a la platja de la Mora (terme municipal de Tarragona)

Estem ran de mar, veiem a la dreta la Torre de la Mora, que es troba a l'interior d'un camping però permet visites.

La construcció és circular, de 4,20 m de diàmetre intern, 1,50 m de gruix de murs i 0,80 m de sortida en talús del sòcol. L'aparell és de maçoneria amb les obertures emmarcades per carreus. La porta d'accés es troba al nord, sobre el talús, i és de llinda. Està protegida per un matacà existent en la part superior de la torre. Actualment s'hi puja per una escala d'obra en la part exterior de la torre que és d'època moderna.
A l'altura del primer pis hi ha tres troneres quadrades, vigilant el mar pel sud, est i oest. Per l'interior no hi ha accés a la planta baixa, que està reomplerta de terra. Una volta cupuliforme tanca el primer pis en la que hi ha un orifici quadrat de comunicació.
A la part alta es conserva un embigat de fusta, sota la terrassa, en molt mal estat.
Aquesta torre s'ha situar en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles xvi i xvii.

Ens endinsem per una urbanització i després de fer una bona pujada arribem al cami de ronda que ens porta fins al castell de tamarit.
Podem admirar les vistes dels pins i el mar amb els vaixells al fons que volen entrar i sortir del port de Tarragona.
Passem pel darrera del castell de Tamarit i per la sorra arribem a la desembocadura del riu Gaià que avui no surt a mar i fa un petit estany on hi veiem ànecs.

Seguim per la sorra fins arribar a les cases d'arran de mar d'Altafulla, antigues cases de pescadors que avui dia estan molt ben arreglades.
retrobem les companyes que s'havien quedat a l'autocar (6) i dues segueixen camí en autocar cap al far de Torredembarra.
Les demés anem a peu, passant per la platja de Canyadell, que és la que té el límit entre Altafulla i Torredembarra.

Arribant al far una noia -guia ens està esperant i ens parla del far de Torredembarra.

És un nou equipament que va entrar en servei el dia 1 de gener de l'any 2000. Es tracta del darrer far construït a l'Estat Espanyol el segle XX i va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Llinàs.
Té una alçada de pla focal sobre el nivell del mar de 58 metres i sobre el terreny de 38, amb un abast geogràfic de 20 milles. Aquest far és el que té la torre més alta de tots els fars de Catalunya.

La meitat fem la pujada dels 189 graons fins el mirador i gaudim de les vistes.
Acabada la visita fem la foto de grup.
La meitat baixem a peu cap al restaurant Voramar i l'altra meitat baixen amb l'autocar.
Dinem al restaurant "Voramar-Vitali" d'Altafulla, arran de mar, protegit l'edifici per sacs de ciment ja que el mar està avançant cap a la terra sense pietat.

Ens instal·lem en 2 taules de 14 i una de 8.

Mengem una amanida de primer i arrossos de segon, en el plat ens posen la meitat de paella i la meitat d'arròs negre. Per postres  triem entre sorbet de llimona o brownie. Finalment cafès i infusions al gust.

A les cinc pugem a l'autocar que ens espera a 50 m. del restaurant  i tornem cap a Sabadell per la N340- AP7 - B30 i C58.

Entrem a Sabadell i sobre les 18:30h hem baixat totes de l'autocar, fent les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies.

Avui hem fet 8.78 kms i un desnivell de 163m




dimecres, 14 de desembre del 2022

Vacarisses (plus)

Avui som 29 caminadores

Sortim a les 9h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de la Renfe.

Aquests últims dies han estat ennuvolats i amb pluja a la tarda, avui el dia ha començat amb el cel clar i s'ha mantingut. L'ambient estava net, el terra humit.
No ha fet tan fred com esperàvem tot i que anàvem ben previngudes.

Anem per la C58 fins a Vacarisses, on el conductor Fran ens deixa davant del bar Ivandy.

La caminada ha estat per camins amples i estrets, al costat de camps i per dins del bosc, hem fet pujades i baixades, hem travessat rieres, ha estat molt entretinguda i totes hem seguit sense problemes

Hem vist bones vistes del poble, de la Torrota de Vacarisses i de Montserrat, amb el monestir.

La Torrota és una torre de guaita declarada bé cultural d'interès nacional, està situada sobre un pujol al nord-oest del poble. És una torre de planta circular amb aparell de pedra sense treballar. Tan sols se'n conserven 12 metres d'alçada, corresponents a la planta baixa, el primer pis i l'inici del segon. L'absència d'arrencaments de volta fa pensar que probablement la separació interna dels pisos es fes amb embigats de fusta. L'accés a la torre es feia mitjançant una porta situada a la banda de migdia, al segon pis de la torre, d'arc de mig punt adovellat-

Adossades a la torre, a les bandes oest, nord i sud, hi ha restes de diferents estructures.

Es coneixen poques dades de la Torrota, ja que bona part de la documentació conservada fa referència als senyors del castell de Vacarisses. Aquest podria haver estat situat al centre del poble, al turó on hi ha l'actual castell, tot i que alguns autors el vinculen amb la Torrota.

Amb motiu del projecte de restauració de la torre endegat per l'Ajuntament, l'any 1999 es va portar a terme una intervenció arqueològica centrada a l'interior d'aquesta. Les dades estretes de l'excavació no van permetre situar la torre en un moment cronològic concret, tot i que per les seves característiques es pot situar als segles X-XI, datació que coincidiria amb les primeres mencions al castell de Vacarisses. Les intervencions portades a terme tant a la Torrota com al castell situat al poble, però, no han pogut determinar quin era el primitiu emplaçament del castell de Vacarisses al qual es refereix la documentació.

Hem olorat el petricor, això és el nom que rep l'olor que provoca la pluja en caure en els sòls eixuts. El nom deriva de la unió de dues paraules gregues: πέτρος petros, que significa "pedra", i ἰχώρ, ikhôr, paraula amb la qual anomenaven el líquid que fluïa per les venes dels déus en la mitologia grega. Es defineix com l'aroma característica que acompanya la primera pluja després d'un llarg període de sequera.

Arribant a la font de l'Orpina hem menjat i begut una mica, hem retrobat la caminadora que s'havia quedat a l'autocar.

Hem passat per un túnel sota el tren i hem vist un salt d'aigua.

Cinc caminadores han marxat amb el conductor Fran cap a l'autocar que les ha dut al bar Ivandy.

La resta hem anat caminant cap al poble, fent pujades altra vegada.

S'han afegit quatre caminadores que avui no han pogut exercir com a tals degut a molèsties físiques que de ben segur aviat superaran i podran tornar a acompanar-nos.

Totes juntes hem anat cap al restaurant El Cingle on hem gaudit d'un menjador per nosaltres soles.

De primer plat hem menjat sopa de farigola, dues croquetes, coca de bacallà i carxofa fregida.
De segon fricandó amb varietat de bolets
De postres crema cremada.
Pa, vi de la casa blanc - negre ( D.O Catalunya) i Aigua.
Cafès / infusions

A dos quarts de cinc hem marxat cap a Sabadell, i hem arribat just quan es feia fosc.

Hem fet les parades habituals a la Gran Via, avui començant per Vilarrúbies.

Hem fet 9 km amb desnivell de 217m.

Cal dir que avui la Teresa ha utilitzat un altaveu que li han comprat entre totes per tal que no hagi de forçar la veu i pugui seguir fent de guia un quant temps mes. N'està molt agraïda. (de l'altaveu i de fer de guia!!)

I també cal fer esment que s'utilitzen un parell d'armilles grogues per ser mes visibles en la part davantera i darrera del grup de caminadores.



dimecres, 30 de novembre del 2022

Vacarisses

Avui som 37.


Sortim puntualment a les 9h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de la Renfe.

El dia ha començat amb boira baixa (la vacarissana), però ben aviat la boira s'ha esvaït i hem gaudit d'un cel ben blau durant tot el dia. Ha fet fred però anàvem ben previngudes.

Anem per la C58 fins a Vacarisses, on el conductor Fran ens deixa davant del bar Ivandy.

Avui la caminada ha estat per camins amples i estrets, al costat de camps i per dins del bosc, hem fet pujades i baixades, hem travessat rieres, ha estat molt entretinguda i totes hem seguit.

Hem vist bones vistes del poble, de la Torrota de Vacarisses i de Montserrat, amb el monestir.

La Torrota és una torre de guaita declarada bé cultural d'interès nacional, està situada sobre un pujol al nord-oest del poble. És una torre de planta circular amb aparell de pedra sense treballar. Tan sols se'n conserven 12 metres d'alçada, corresponents a la planta baixa, el primer pis i l'inici del segon. L'absència d'arrencaments de volta fa pensar que probablement la separació interna dels pisos es fes amb embigats de fusta. L'accés a la torre es feia mitjançant una porta situada a la banda de migdia, al segon pis de la torre, d'arc de mig punt adovellat-

Adossades a la torre, a les bandes oest, nord i sud, hi ha restes de diferents estructures.

Es coneixen poques dades de la Torrota, ja que bona part de la documentació conservada fa referència als senyors del castell de Vacarisses. Aquest podria haver estat situat al centre del poble, al turó on hi ha l'actual castell, tot i que alguns autors el vinculen amb la Torrota.

Amb motiu del projecte de restauració de la torre endegat per l'Ajuntament, l'any 1999 es va portar a terme una intervenció arqueològica centrada a l'interior d'aquesta. Les dades estretes de l'excavació no van permetre situar la torre en un moment cronològic concret, tot i que per les seves característiques es pot situar als segles X-XI, datació que coincidiria amb les primeres mencions al castell de Vacarisses. Les intervencions portades a terme tant a la Torrota com al castell situat al poble, però, no han pogut determinar quin era el primitiu emplaçament del castell de Vacarisses al qual es refereix la documentació.

Arribant a la font de l'Orpina hem menjat i begut una mica. 

Hem passat per un túnel sota el tren i hem vist un petit salt d'aigua.


La meitat del grup ha marxat amb el conductor Fran cap a l'autocar que les ha dut al bar Ivandy on han esperat a la resta fent un aperitiu al sol.

La resta hem anat caminant cap al poble, fent pujades altra vegada.

Ens hem retrobat i totes juntes hem anat cap al restaurant El Cingle on hem gaudit d'un menjador per nosaltres soles.

De primer plat hem menjat sopa de farigola, dues croquetes, coca de bacallà i carxofa fregida.
De segon fricandó amb varietat de bolets
De postres crema cremada.
Pa, vi de la casa blanc - negre ( D.O Catalunya) i Aigua.
Cafès / infusions

A les cinc hem marxat cap a Sabadell, i hem arribat just quan es feia fosc.

Hem fet les parades habituals a la Gran Via, avui començant per Vilarrúbies.

Hem fet 9 km amb desnivell de 217m.





Cal dir que avui la Teresa ha utilitzat un altaveu que li han comprat entre totes per tal que no hagi de forçar la veu i pugui seguir fent de guia un quant temps mes. N'està molt agraïda. (de l'altaveu i de fer de guia!!)


dimecres, 9 de novembre del 2022

La Garrotxa (circular)

 Avui som 37 + 1.
El dia ha estat una mica ennuvolat. No ha fet calor ni fred.
Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de la Renfe, ja que l'Ajuntament ha canviat la normativa.
Anem fins a Olot: Per la C58, B30, i ens desviem cap a la C17. Passat Vic agafem la C37 i pels túnels de Bracons arribem a la Vall d'en Bas on per la C-152 arribem a Olot.
L'autocar ens deixa davant del Viena on esmorzem unes quantes i les altres en cafeteries del voltant.
Tornem a pujar a l'autocar que ens porta per la GI-524 fins a Can Xel.
Allà baixem i comencem a caminar per la fageda d'en Jordà.


La fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols. 
Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 
La fageda està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa. Té una extensió d'uns 4,8 km² i està ple de prominències pròpies de la lava que poden assolir més de 20 m d'alçada, anomenades tossals.
Fem un camí ample molt ombrejat i molt ben arreglat per l'interior de la fageda, uns trossos mes planers i altres mes rocosos i amb arrels cobertes de fulles.


En algun moment ens endinsem per camins perdedors.
Hi ha molts camins i és molt fàcil desorientar-se ja que no es té la guia de les muntanyes al fons ni del sol.
Escoltem el silenci.
Trobem grups d'escoles amb infants de totes les edats, grups d'adults que van d'excursió. La tardor fa que la fageda estigui concorreguda.

Una caminadora s'ha entrebancat i ha caigut aparentment no s'ha fet gaire mal..
En arribar al parking de la fageda unes quantes s'han quedat a l'autocar que les ha portat a can Xel i la resta han seguit el camí.
A partir del parking de la fageda el camí ha canviat molt doncs hem sortit de la fageda per fer la volta al volca del Croscat.
El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d'Olot, de 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d'alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d'una antiga torre de defensa.
Després aquest volcà fou explotat com a pedrera, d'aquí el seu estat actual. Aquest volcà estigué durant 25 anys dedicat a l'explotació de greda.
Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa 17.000 anys i l'altra fa 14.000 anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans, per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats.
La seva erupció consta de tres fases:
Fase 1: durant aquesta primera fase predominen els blocs; aquest fet ens indica que l'activitat era molt poc explosiva i estromboliana.
Fase 2: hi predomina el lapil·li; aquest fet ens indica que l'activitat era més explosiva i va ser la que va construir el con. Inicialment, els piroclasts es van assentar formant capes gairebé horitzontals, però a mesura que el con creixia van anar adquirint pendent.
Fase 3: consisteix en l'emissió de la colada de lava causant de la forma de ferradura del cràter, que es va escolar en direcció oest passant per l'actual fageda d'en Jordà.


Hem fet algunes pujades, hem vist les grederes.

Quan faltava mig kilometre una caminadora ha perdut el mon de vista, s'ha recuperat a base de xocolata i mandarina i ha pogut seguir camí tot i l'ensurt.
Arribant a Can Xel l'autocar ens estava esperant, i ens ha portat al restaurant La Deu.
De primer plat Amanida amb embotits de la Vall de Bas i servei de dues patates La Deu artesanes (desde 1943)
De segon vedella guisada amb guarnició de bolets
De postres Iogurt de la fageda amb coulis de gerds
Pa, vi negre ( D.O Catalunya) i Aigües minerals
Cafès / infusions
A les cinc tocades hem marxat cap a Sabadell, i trobant els embussos habituals hem arribat una mica abans de les 7.
Fem les tres parades a la Gran Via.
Hem fet 11 km amb desnivell de 200m.



dimecres, 2 de novembre del 2022

La Garrotxa

Avui som 45.

El dia ha estat una mica ennuvolat, cap al migdia a sortit el sol. No ha fet calor ni fred.

Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de la Renfe, ja que l'Ajuntament ha canviat la normativa.

Anem fins a Olot: Sortim per Torre Romeu, Santiga i per la B-140 fins la AP-7 on sortim per la sortida 14, ens desviem cap a la C17. Passat Vic agafem la C37 i pels túnels de Bracons arribem a la Vall d'en Bas on per la C-152 arribem a Olot.
L'autocar ens deixa davant del Viena on esmorzem unes quantes i les altres en cafeteries del voltant.

Tornem a pujar a l'autocar que ens porta per la GI-524 i després per un camí asfaltat fins a la fins a la cooperativa de la Fageda.

Allà baixem i comencem a caminar per la fageda d'en Jordà.


La fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols. 
Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 
La fageda està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa. Té una extensió d'uns 4,8 km² i està ple de prominències pròpies de la lava que poden assolir més de 20 m d'alçada, anomenades tossals.

Fem un camí ample molt ombrejat i molt ben arreglat per l'interior de la fageda, uns trossos mes planers i altres mes rocosos i amb arrels cobertes de fulles.
Trobem carruatges amb canalla, grups d'escoles amb infants de totes les edats, grups d'adults que van d'excursió. La tardor fa que la fageda estigui molt concorreguda.

Hi ha molts camins i és molt fàcil desorientar-se ja que no es té la guia de les muntanyes al fons ni del sol.

Una caminadora s'ha entrebancat i ha caigut donant-se un fort cop al nas.

En arribar al parking de la fageda la meitat s'han quedat a l'autocar que les ha portat a can Xel i la resta han seguit el camí.

A partir del parking de la fageda el camí ha canviat molt doncs hem sortit de la fageda per fer la volta al volca del Croscat.

El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d'Olot, de 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d'alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d'una antiga torre de defensa.
Després aquest volcà fou explotat com a pedrera, d'aquí el seu estat actual. Aquest volcà estigué durant 25 anys dedicat a l'explotació de greda.
Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa 17.000 anys i l'altra fa 14.000 anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans, per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats.
La seva erupció consta de tres fases:
Fase 1: durant aquesta primera fase predominen els blocs; aquest fet ens indica que l'activitat era molt poc explosiva i estromboliana.
Fase 2: hi predomina el lapil·li; aquest fet ens indica que l'activitat era més explosiva i va ser la que va construir el con. Inicialment, els piroclasts es van assentar formant capes gairebé horitzontals, però a mesura que el con creixia van anar adquirint pendent.
Fase 3: consisteix en l'emissió de la colada de lava causant de la forma de ferradura del cràter, que es va escolar en direcció oest passant per l'actual fageda d'en Jordà.


Hem fet algunes pujades, hem vist les grederes i en un punt hem trobat el camí amb branques acabades de tallar que ens impedien passar però que finalment hem superat.

Arribant a Can Xel l'autocar ens estava esperant, i ens ha portat al restaurant La Deu.

De primer plat Amanida amb embotits de la Vall de Bas i servei de dues patates La Deu artesanes (desde 1943)
De segon vedella guisada amb guarnició de bolets
De postres Gelat de iogurt de la fageda amb coulis de gerds
Pa, vi de la casa blanc - negre ( D.O Catalunya) i Aigües minerals
Cafès / infusions

Seguidament a un quart de sis hem marxat cap a Sabadell, i trobant els embussos habituals hem arribat sobre les 7.

Fem les parades habituals a la Gran Via.

Hem fet 10 km amb desnivell de 200m.