dimecres, 1 de febrer del 2023
Ruta Termal - Caldes de Malavella
dimecres, 18 de gener del 2023
Altafulla (plus)
Sortim a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.
Som 43.
El dia es presenta serè. Ha fet bon dia, amb el sol, una mica de fred i força vent.
Per la C58, B30 i AP7, parem a l'àrea de servei del Penedès a esmorzar.
Seguim per la AP7 direcció Tarragona i per la sortida 32, agafem la N-340, fins que trobem una rotonda on agafem la avinguda Mediterrani que ens porta fins a la platja de la Mora (terme municipal de Tarragona)
Estem ran de mar, veiem a la dreta la Torre de la Mora, que es troba a l'interior d'un camping però permet visites.
La construcció és circular, de 4,20 m de diàmetre intern, 1,50 m de gruix de murs i 0,80 m de sortida en talús del sòcol. L'aparell és de maçoneria amb les obertures emmarcades per carreus. La porta d'accés es troba al nord, sobre el talús, i és de llinda. Està protegida per un matacà existent en la part superior de la torre. Actualment s'hi puja per una escala d'obra en la part exterior de la torre que és d'època moderna.
A l'altura del primer pis hi ha tres troneres quadrades, vigilant el mar pel sud, est i oest. Per l'interior no hi ha accés a la planta baixa, que està reomplerta de terra. Una volta cupuliforme tanca el primer pis en la que hi ha un orifici quadrat de comunicació.
A la part alta es conserva un embigat de fusta, sota la terrassa, en molt mal estat.
Aquesta torre s'ha situar en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles xvi i xvii.
Ens endinsem per una urbanització i després de fer una bona pujada arribem al camí de ronda que ens porta fins al castell de tamarit.
Podem admirar les vistes dels pins i el mar amb els vaixells al fons que volen entrar i sortir del port de Tarragona.
Passem pel darrera del castell de Tamarit i per la sorra arribem a la desembocadura del riu Gaià que avui no surt a mar i fa un petit estany.
Seguim per la sorra fins arribar a les cases d'arran de mar d'Altafulla, antigues cases de pescadors que avui dia estan molt ben arreglades.
Retrobem les companyes que s'havien quedat a l'autocar i una segueix camí en autocar cap al far de Torredembarra.
Les demés anem a peu, passant per la platja de Canyadell, que és la que té el límit entre Altafulla i Torredembarra.
A mig camí fem la foto de grup.
Arribant al far una noia-guia Miriam ens està esperant i ens parla del far de Torredembarra.
És un nou equipament que va entrar en servei el dia 1 de gener de l'any 2000. Es tracta del darrer far construït a l'Estat Espanyol el segle XX i va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Llinàs.
Té una alçada de pla focal sobre el nivell del mar de 58 metres i sobre el terreny de 38, amb un abast geogràfic de 20 milles. Aquest far és el que té la torre més alta de tots els fars de Catalunya.
Més de la meitat fem la pujada dels 189 graons fins el mirador i gaudim de les vistes.
La meitat baixem a peu cap al restaurant Voramar i l'altra meitat baixen amb l'autocar.
Dinem al restaurant "Voramar-Vitali" d'Altafulla, arran de mar, protegit l'edifici per sacs de ciment ja que el mar està avançant cap a la terra sense pietat.
Ens instal·lem en 3 taules.
Mengem una amanida de primer i arrossos de segon, en el plat ens posen la meitat de paella i la meitat d'arròs negre. Per postres triem entre sorbet de llimona o brownie. Finalment cafès i infusions al gust.
Havent dinat gaudim de la vista del mar i del sol.
Una mica abans de les cinc pugem a l'autocar que ens espera a 50 m. del restaurant i tornem cap a Sabadell per la N340- AP7 - B30 i C58.
Entrem a Sabadell i sobre les 18:30h hem baixat totes de l'autocar, fent les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies.
Avui hem fet 8.78 kms i un desnivell de 163m
dimecres, 11 de gener del 2023
Altafulla
Seguim per la AP7 direcció Tarragona i per la sortida 32, agafem la N-340, fins que trobem una rotonda on agafem la avinguda Mediterrani que ens porta fins a la platja de la Mora (terme municipal de Tarragona)
Té una alçada de pla focal sobre el nivell del mar de 58 metres i sobre el terreny de 38, amb un abast geogràfic de 20 milles. Aquest far és el que té la torre més alta de tots els fars de Catalunya.
dimecres, 14 de desembre del 2022
Vacarisses (plus)
dimecres, 30 de novembre del 2022
Vacarisses
La meitat del grup ha marxat amb el conductor Fran cap a l'autocar que les ha dut al bar Ivandy on han esperat a la resta fent un aperitiu al sol.
dimecres, 9 de novembre del 2022
La Garrotxa (circular)
El dia ha estat una mica ennuvolat. No ha fet calor ni fred.
Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de la Renfe, ja que l'Ajuntament ha canviat la normativa.
Anem fins a Olot: Per la C58, B30, i ens desviem cap a la C17. Passat Vic agafem la C37 i pels túnels de Bracons arribem a la Vall d'en Bas on per la C-152 arribem a Olot.
L'autocar ens deixa davant del Viena on esmorzem unes quantes i les altres en cafeteries del voltant.
Tornem a pujar a l'autocar que ens porta per la GI-524 fins a Can Xel.
Allà baixem i comencem a caminar per la fageda d'en Jordà.
La fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols.
Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
La fageda està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa. Té una extensió d'uns 4,8 km² i està ple de prominències pròpies de la lava que poden assolir més de 20 m d'alçada, anomenades tossals.
Fem un camí ample molt ombrejat i molt ben arreglat per l'interior de la fageda, uns trossos mes planers i altres mes rocosos i amb arrels cobertes de fulles.
Trobem grups d'escoles amb infants de totes les edats, grups d'adults que van d'excursió. La tardor fa que la fageda estigui concorreguda.
Una caminadora s'ha entrebancat i ha caigut aparentment no s'ha fet gaire mal..
En arribar al parking de la fageda unes quantes s'han quedat a l'autocar que les ha portat a can Xel i la resta han seguit el camí.
A partir del parking de la fageda el camí ha canviat molt doncs hem sortit de la fageda per fer la volta al volca del Croscat.
El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d'Olot, de 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d'alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d'una antiga torre de defensa.
Després aquest volcà fou explotat com a pedrera, d'aquí el seu estat actual. Aquest volcà estigué durant 25 anys dedicat a l'explotació de greda.
Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa 17.000 anys i l'altra fa 14.000 anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans, per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats.
La seva erupció consta de tres fases:
Fase 1: durant aquesta primera fase predominen els blocs; aquest fet ens indica que l'activitat era molt poc explosiva i estromboliana.
Fase 2: hi predomina el lapil·li; aquest fet ens indica que l'activitat era més explosiva i va ser la que va construir el con. Inicialment, els piroclasts es van assentar formant capes gairebé horitzontals, però a mesura que el con creixia van anar adquirint pendent.
Fase 3: consisteix en l'emissió de la colada de lava causant de la forma de ferradura del cràter, que es va escolar en direcció oest passant per l'actual fageda d'en Jordà.
Hem fet algunes pujades, hem vist les grederes.
Arribant a Can Xel l'autocar ens estava esperant, i ens ha portat al restaurant La Deu.
De primer plat Amanida amb embotits de la Vall de Bas i servei de dues patates La Deu artesanes (desde 1943)
De segon vedella guisada amb guarnició de bolets
De postres Iogurt de la fageda amb coulis de gerds
Pa, vi negre ( D.O Catalunya) i Aigües minerals
Cafès / infusions
A les cinc tocades hem marxat cap a Sabadell, i trobant els embussos habituals hem arribat una mica abans de les 7.
Fem les tres parades a la Gran Via.
Hem fet 11 km amb desnivell de 200m.








.jpeg)






