Alella - Cabrils

Sortim a les 8 a la plaça d'Antoni Llonch,

Som 37.  La Dolors no ens ha pogut acompanyar per motius de salut familiar. L'hem trobat a faltar.

Fa un dia d'hivern, amb fred al matí i un bon sol que ens ha acompanyat durant tot el dia.

Anem a buscar la AP7  i després seguim per la BP-5002 fins a Vallromanes.

Esmorzem al casal del poble, on xinu-xano ens van servint tots els cafès.

Seguim per la mateixa BP-5002 fins al restaurant la Vinya, al costat de la urbanització d'Alella-Park, on l'autocar els deixa i d'on surt el cami de la cornisa que ens durà fins a Cabrils.

El camí comença amb una pujadeta , que ens porta a la carena, Veiem el paisatge del maresme, els pins pinyoners ben nets i arrodonits, el mar al fons, els pobles de la costa, El Masnou, Mongat i Barcelona al fons.

Anem pujant per un camí molt ample fins que arribem al mirador de la cornisa, on hi ha l'explicació de tot el que es veu. En particular podem veure Montserrat, Sant Llorenç i el Montcau. Algunes reposen en uns bancs i fem una foto de grup.

Seguim el camí i agafem una trenca que en porta fins a l'ermita de Sant Mateu.

Construïda, probablement, per sacralitzar una zona pagana, la capella és un edifici romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada. L'aparell, als trams més baixos, està ben alineat i té bona mida. La capella està documentada des de l'any 993. En una visita pastoral de 1498 es consigna que es troba en estat ruïnós però es degué restaurar poc després ja que al segle XVI tornava a tenir culte.

En aquesta restauració es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret d'espadanya, perpendicular a la façana.

Al costat de la capella hi ha l'habitatge de l'ermità, on va néixer l'insigne historiador mossèn Mas i Domènech, encarregat de l'Arxiu Capitular de la Seu de Barcelona (1900-1936).


Per la diada de Sant Mateu, al voltant del 21 de setembre, s'hi fa un tradicional aplec sardanista.

Un cop hem entrat a l'ermita, unes tornen pel mateix camí per on hem pujat i les altres baixen per l'altre banda on el camí és una mica mes complicat.

Des d'aquesta banda, que queda a l'oest es veu el pirineu nevat i el Montseny.ç

Ens retrobem totes en un aparcament que també te bancs per reposar.

Seguim camí , ara ja tot de baixada , pasem pel costat d'una alzina d'interès local, i pel costat de vin yes que estan molt ben cuidades.

A l'arribar a Cabrils fem un petit tram d'asfalt i trobem l'autocar que ens està esperant al final del camí de la carena.

L'autocar ens acosta al centre del poble on hi ha el restaurant Sal i Pebre on anem a dinar.


Hem menjat Caneló de ceps i presa 100% Duroc a la brasa acompanyada de verduretes saltades a la paella. A totes ens ha agradat molt. Aigua, vi blanc i negre.

Per postres ens han deixat triar entra moltes opcions diferents.  I per acabar cafes.


A  les 16:45h hem pujat a l'autocar i abans de les 18:45 hem arribat a Sabadell.


Fotos

Castelldefels

Sortim a les 8 de la plaça d'Antoni Llonch.

Som 4, pel que anem en cotxe particular. 

Fa un dia de d'hivern, hem vist el sol a la tarda, la resta del dia ha estat ennuvolat.

Anem fins al canal olímpic, on esmorzem al bar i després fem la volta al canal a peu.

Tot seguit anem cap a Gavà en cotxe i l'aparquem davant del KAUAI. 

Hem recorregut tot el litoral de Castelldefels i hem anat fins a port Ginesta  passant per les botigues de Sitges.

Hem vist les dunes que hi ha entre el mar i les cases i que estan intentant preservar-les.

El camí ha estat absolutament pla. 

A port Ginesta hem vist les surgències d'aigua dolça que hi ha a tocar del mar. També hem vist el port i la petita platja que hi ha al final.

Hem fet mitja volta a quan ha sigut l'hora de dinar ens hem aturat al restaurant "Rincón de Galicia" on hem dinat a la terrassa que tenen a l'exterior, protegida de l'aire i amb estufes.

El primer plat ha estat un pica pica de musclos, tellines, pop a la gallega, xocos i orella. El segon plat hem tastat un arròs negre i un arròs caldós. Ens ha semblat tot molt bó. De postres pinya, pudding i tetilla amb codonyat. Cafès, aigua, cervesa. 

Després d'una llarga sobretaula reprenem el camí fins al cotxe on a les 17:00 sortim cap a Sabadell.

Arribem a Sabadell sense massa complicació sobre les 18:15.

Castelldefels

Sortim a les 8 de la plaça d'Antoni Llonch.

Som 28. 

Fa un dia de d'hivern, la previsió es que farà molt fred. Totes anem molt abrigades, al final ha fet un dia assoleiat, sense vent i molt agradable.

Anem en autocar fins a l'Avinguda del Mar de Gavà on hi ha un monument molt bonic. Esmorzem repartides en tres locals a la mateixa avinguda.

Fem la caminada per arran de mar. El camí esta molt ben arreglat, alguns trams amb pissarra, altres amb fusta i altres asfaltat. Hem anat doncs des del terme de Gavà, hem recorregut tot el litoral de Castelldefels i hem anat fins a port Ginesta  passant per les botigues de Sitges.

Al passar pel costat del restaurant algunes s'han aturat i s'han quedat prenent el sol esperant a les altres.

A port Ginesta hem vist les surgències d'aigua dolça que hi ha a tocar del mar. També hem vist el port i la petita platja que hi ha al final.

El camí ha estat absolutament pla. 

Hem vist les dunes que hi ha entre el mar i les cases i que estan intentant preservar-les.

L'autocar ens ha recollit a Port Ginesta i ens ha retornat al restaurant Fosbury.

Nota al marge: Richard Douglas Fosbury, conegut popularment com a Dick Fosbury, és un atleta estatunidenc, ja retirat, especialista en salt d'alçada i guanyador d'una medalla olímpica d'or. És mundialment conegut per ser l'introductor d'una nova tècnica de salt, anomenada salt de Fosbury. El restaurant s'anomena així pel seu afany innovador.

Dinem al restaurant Fosbury que ens ha agradat molt. Te vista directa a les dunes i al mar, i hem estat en 4 taules rodones, una mica alçades que permetien veure molt be la vista.

El primer plat és un pica pica de xarrupet de sopa de carbassó, amanida amb formatge brie arrebossat i tàrtar de salmó. El segon plat és llobarro amb porro arrebossat i de postres gelat de vainilla amb cruixent de xocolata. cafès, aigua, vins. 

A les 16:30 sortim de Castelldefels i a  les 17:45h  hem arribat a Sabadell sense massa embussos.

Fotos

Rodals de Sabadell (De la Salut a Castellar)

Sortim a les 9 a la plaça d'Antoni Llonch,

Som 29. 

Fa un dia de tardor, comença a fer fred els matins, i al migdia hem tingut calor i tot.

Anem en autocar fins a l'aparcament del Santuari de la Salut.

Ens apropem al Santuari i cantem la salve a la porta.

Tornem al parking , travessem la carretera i agafem el cami de Castellar. És un camí ample molt planer, de tant en tant ha passat un cotxe, alguna bicicleta, algú que va a cavall. També hem trobat algun boletaire i una camioneta amb uns nois que recollien brossa del bosc.

El camí es pràcticament pla. Amb alguna pujadeta.

Anem fins a Togores. l'ermita esta tancada.Trobem a faltar l'antiga alzina monumental. Hi ha un grup escolar que també estan d'excursió.

El camí transcorre entremig de boscos, i no sembla que estem tant aprop de Sabadell, es veu molt bona vista a l'esquerra el massis de Sant Llorenç, la muntanya de Montserrat, al front el Puig de la Creu i per l'altra banda de la carena veiem Sentmenat, Caldes de Montbui i al fons el Montseny.

Abans d'arribar a Castellar passem per una masia molt bonica on veiem cavalls ceretans i moltes verdures a l'hort.

Arribem al cementiri i allà descansem una mica mentre esperem a l'autocar que arriba puntualment a dos quarts de dues.

L'autocar ens porta a la masia "El Brunet" que és on dinarem.

S'afegeixen 4 companyes que no han pogut venir a caminar i que els hi ha fet il.lusió compartir el dinar amb nosaltres.

El primer plat és un pica pica de coca amb tomàquet, croquetes, musclos, albergínia amb mel i carxofa arrebossada. De segon pollastre rostit amb prunes i per postres braç de gitano de cal Vilaró.

La Maria Mercè ens ha fet una postal de Nadal amb aquareles per  les caminadores.

A  les 17h  hem arribat a Sabadell.

Fotos

De Sant Benet de Bages fins a Viladordis pel cami de Sant Jaune

Sortim a les 8 a la plaça d'Antoni Llonch,

Som 25. 

Fa un dia de tardor, comença a fer fred els matins, i al migdia al sol s'hi està la mar de bé.

Anem a buscar la C58 i després la C16 fins arribar a Navarcles.

Esmorzem a l'entrada del poble. Abans hem provat de fer-ho a l'àrea de servei de l'autopista C16 pero estava tancada temporalment per reformes.

Després l'autocar ens porta fins a l'aparcament del Món Sant Benet on agafem un camí força ample que és el camí de Sant Jaume català, que ens durà fins a Viladordis.

El camí es pràcticament pla, a diferencia del tros que vam fer el mes anterior avui no hi ha gens de pols, ja que ultimament ha plogut força. Trobem alguns bassals, que no ens impedeixen el pas.

El camí transcorre pel costat del riu Llobregat que baixa amb molta amplada i es veu que ha pujat de nivell, doncs en molts cassos no es veuen les soques dels arbres.

Des del el mirador de la Resclosa, veiem el salt de l'aigua i el molí fariner que hi ha al costat.

Passem molt a prop de la casa de les set tines, no ens hi podem acostar ja que el Llobregat passa per sobre del pont que hi porta.Actualment la casa s'utilitza com a taller artístic.

Veiem boscos de pins, i camps en que l'ordi comença a brotar.

El tros final del camí passa per sota l'autopista i després, per un carrer asfaltat que fa una lleugera pendent ascendent, arribem al santuari de la Salut de Viladordis.

Mossén Joan Antoni Castillo ens està esperant i ens fa les explicacions sobre l'ermita, el campanar, i la masia de les marcetes. Primer a l'exterior, sobre el que era l'antic cementiri, després passem a la sala parroquial i finalment a dins de l'ermita.

El topònim de Viladordis prové de la paraula llatina "Villa hordeorum". En la seva primera accepció significa casa de camp o casa de llauradors i més tard es va denominar llogaret. Amb el pas del temps, juntament amb el desenvolupament del feudalisme, van canviar el nom pel de "mansus", mas o masia, als quals s'hi afegia el nom del propietari o el del primer feudatari que tenia el domini útil de la terra. A Viladordis, per ser terreny especialitzat en el cultiu de l'ordi, es va donar com a nom topogràfic el de "Villa-hordeorum", Vila d'ordis.

Història

La primera documentació del lloc és del segle X, Vilamajor apareix el 982 i Viladordis el 970. En aquest indret a la vora del riu en un assentament anterior, es van trobar les primeres restes humanes de Manresa.

Entre 915 i 938 l'església ja consta com a filial de la seu de Manresa. Es tracta d'una obra construïda durant diferents èpoques. L'església original era una construcció del segle IX, va ser destruïda per Almansor el 999 i va ser tornada a devastar el 1114.

Durant els segles XII i XIII es dugué a terme la substitució de la coberta d'embigat per una volta de pedra. Al segle XVI s'hi va afegir el campanar, i durant el segle XX es restaurà per la gent del poble.

Al principi era parroquial, però a partir del segle XIV va prendre molta importància com a santuari marià, al qual va acudir en diverses ocasions Sant Ignasi durant la seva estada.

L'església va constar com a parròquia del Bisbat de Vic anteriorment a l'any 1154, però com a causa de la despoblació del territori ho va perdre durant el segle XIV. A partir del segle XVIII va pertànyer a la feligresia parroquial de Sant Iscle de Bages i l'any 1878 a la parròquia del Pont de Vilomara.

Des de fa molts anys la gent de la comarca i sobretot els manresans han tingut una gran devoció cap a la Mare de Déu d'aquest santuari, la Mare de Déu de la Salut. Consta que s'hi van realitzar processons per demanar la pluja o per obtenir la protecció divina en pestes i calamitats.

Vegeu mes informació a la wikipedia

Finalment resem una avemaria i cantem la salve a l'interior de l'ermita.

Els diumenges hi diuen missa a les 13h.

En acabar la visita ens ve a buscar  l'autocar, i ens porta al parc de l'Agulla de Manresa on arribem a les 14h.

Hem menjat amanida amb formatge i pernil, coca de vidre amb pernil, i magret d'anec amb foie, poma i coulis de fruits vermells. Per postres hem pogut triar el que ens ha vingut de gust, mel i mato, gelat, sorbet, pastis de formatge o de xocolata. I per acabar cafès.

Ens ha agradat molt l'entorn, les vistes de l'aigua del llac amb Montserrat al fons son excepcionals, i moltes han demanat informació per tornar-hi una altra vegada.

A  les 17h hem pujat a l'autocar i  hem arribat a Sabadell que ja era fosc.

Fotos

D'Artés a Navarcles pel camí de Sant Jaume

Sortim a les 8 a la plaça d'Antoni Llonch,

Som 32. 

Fa un dia de tardor, una mica de fresqueta al matí i un sol que escalfa Déu n'hi dó. Al cel no hi ha cap núvol.

Anem a buscar la C58 i després la C16 fins arribar a Artés.

Esmorzem al restaurant La Llosa, on ens han preparat unes taules per nosaltres i ens venen a demanar que volem cadascuna. Les mes caluroses a fora i la resta a dins.

L'autocar ens porta fins a la sortida del poble on agafem un cami força ample que és el camí de Sant Jaume català, que ens durà fins a Navarcles.

El camí fa pendents molt suaus, passem per un parell de masies, una d'elles anomenada  Les Tàpies que té una capella anomenada de la Immaculada.

Veiem casetes de vinya i anem fins a un lloc que s'anuncia com forn de calç on veiem una edificació on hi ha una porta tancada que ens barra el pas.

Veiem boscos de pins, camps acabats de segar i vinyes.

El camí acaba al Parc "El Llac" de Navarcles. Es una resclosa artificial que fa el riu Calders, abans d'anar a parar al Llobregat.

A les 13h l'autocar, que ens esperava al costat del parc ens ha dut cap al restaurant Cal Patoi al centre del poble.

Hem menjat amanida amb formatge arrebossat i lluç amb panses i pinyons acompanyat de puré de patates.
Per postres hem triat entre sacher, iogurt amb coulís de fruits vermells i poma.  I per acabar cafès.

El servei i la rapidesa ha estat excel·lent. La mestressa ens ha felicitat pel bon funcionament del grup

A  les 16:30 h hem pujat a l'autocar i ben aviat hem arribat a Sabadell.

Fotos

La Gola del Ter

Sortim a les 8 a la plaça d'Antoni Llonch,

Som 36. 

Fa un dia de primavera, una mica nuvolós, però que ens aguanta fins havent dinat. A Sabadell segons ens han explicat ha diluviat però nosaltres hem tingut bon dia per caminar.

Anem a buscar la AP7  i després seguim per la NII, i la C66 fins a Celrà.
Esmorzem al restaurant La Nau, on ens han preparat unes taules per nosaltres i ens venen a demanar que volem cadascuna.

Seguim per la C66 i la GI-642 i abans de passar el pont sobre el Ter que hi ha a l'entrada de Torroella de Montgri fem un trosset de C31  i anem per la trenca que porta a la Gola del Ter. Gairebé a la mateixa trenca baixem de l'autocar i comencem a caminar cap al Ter i després el resseguim fins que arribem al mar, és a dir a la Gola del Ter.

Fa sol i l'aire és fresquet. Tot està molt verd, se sent l'aigua com baixa i el vent com passa per entre les canyes i els arbres de la ribera.

Quan arribem a la Gola anem fins al mar i la mes atrevida s'ha posat dins de l'aigua i ha nedat una mica.

Algunes han anat a fer l'aperitiu al restaurant Picasso i les altres hem estat una estona davant del mar, xerrant, prenent el sol i alguna fins i tot s'ha adormit una mica.

A les 14h l'autocar, que ens esperava al costat del restaurant Picasso, ens ha dut cap a l'Estartit on hem baixat al final del passeig maritim per anar a dinar al restaurant Salines.


Hem menjat amanida i anxoves fregidetes i després un arròs mariner que a totes ens ha agradat molt. Aigua, vi blanc i negre.
Per postres hem triat entre crema, sorbet de mores o de llimona.  I per acabar cafes.

Mentre dinavem teniem la platja a tocar. Hi havia un grup de nois i noies que anaven en piragues.

Just acabat de dinar s'ha posat a ploure.

Entre totes han fet un obsequi a la Conxa, la Dolors i la Teresa com agraiment de la tasca que fan organitzant les sortides.

A  les 17h hem pujat a l'autocar i a les 19 hem aribat a Sabadell.

Fotos