Alquézar

Som 32.
Sortim de Sabadell, de la plaça Antoni Llonch a les 7:45 del matí.
Durant el camí camí plou.
Parem a esmorzar a l'àrea de servei de l'Eix Transversal.

L'autocar ens porta fins a Barbastro (capital de  la comaca del Somontano) a l'estació d'autobusos. 
Tenim una noia-guia que ens ensenya la ciutat.
Son 17.000 habitants, ens parla una mica de la història i de la gastronomia.
Barbastro va estar fundada pels àrabs i conserva l'antic intra-murs, amb un bon entramat de carrerons medievals. Ressalta el patrimoni històric. La catedral de Santa Maria de l'Asumpció, d'estil gòtic edificada al segle XVI, amb tres naus i un magnífic retaule major meitat en alabastre i meitat fusta pintada imitant l'alabastre. Passem per la plaça on feien el mercat i veiem verdures i hortalises tipiques de la comarca.

Ha deixat de ploure i el temps es fresquet.

A la una tornem a l'autocar i arribem a Alquézar.

Alquézar és una vila anclada en l'espai i en el temps, on la seva agresta i salvatge bellesa queda marcada pel pas capritxós del riu Vero. És el poble mes pintoresc i representatiu de la Serralada de Guara.

Deixem les maletes a l'habitació de l'hotel Villa de Alquezar i anem a dinar migas, ternasco  i per postres un "milhojas" amb crema i ametlles a l'exterior d'un dels restaurants del poble.

A les quatre ens espera el guia Javier i ens ensenya el poble i ens acompanya fins a la col·legiata que es a dalt d'un turó.

L'origen de la vila es remonta a l'ocupació agarena on el cabdill àrab Jalaf va ordenar la consrucció de la fortalesa "Al-Qsar" d'on prové el nom d'Alquézar. Al final del segle XI, el rei aragonès Sancho Ramírez va conquerir la plaça forta on establí la magestuosa Canònica de Santa maria La Mayor, sota l'ordre dels agustins, definida actualment com Castell-Col·legiata.
El Javier ens fa fixar amb les tres torres que surt a molts escuts del poble.
Un altre noi-guia ens ensenya la col·legiata, on veiem el claustre i les pintures, el museu i l'església  amb un altre óculo similar al que hem vist al matí a la catedral de Barbastro.

Sopem al mateix restaurant el migdia, remenat de bolets, bacallà a la biscaïna i fruita.

El dijous al matí, esmorzem a l'hotel i a les 9 estem totes apunt per fer l'excursió senderista pels canons del riu Vero..
Admirem els capricis de la natura que emanen del curs d'aquest riu, per una ruta de gran valor paisagistic i ecològic. Ens fixem amb diverses plantes que el Javier ens va mostrant.

Dinem al restaurant Casa Pardina, el millor de la comarca. Les noies que el porten ens deleiten amb un pica-pica per començar, del que destacaria els xampinyons farcits i de segon plat cervol acompanyat de moniato cruixent i pera que fa les delicies dels paladars mes exigents.

A quarts de cinc l'autocar ens porta d'una tirada fins a Sabadell.
Algunes han comprat oli, formatge, crespillos, coca de carbassa o alguna altre coseta per portar a la familia.
Arribem a les 19:30h.

Fotos dels paisatges
Fotos de les àvies
Fotos varies