Avui som 28.
Ens trobem a les 9 a la plaça d'Antoni Llonch, sortim a les 9:30 ja que ha vingut un autocar mes petitó per poder passar mes facilment pels carrers de la zona que visitarem
Fa bon dia sobretot quan tornem. L'ambient és força fred i el vent és gelat.
La conductora ens porta cap a Cerdanyola i per la B1415 ens deixa just sota el pont que creua el passeig de les aigües per sobre la carretera i podem començar la caminada.
El passeig de les aigües és un camí ample que voreja Collserola pel cantó de Barcelona. Només discontinuat en el tros de la carretera de la Arrabassada, va d'esplugues a Torre Baró.
Durant la caminada podem llegir alguns cartells que donen explicacions del passeig.
A la Torre del Baró fem una visita guiada, en dos grups de catorze persones, ja que la pujada a dalt de la torre esta limitada a 15. Un parell de noies ens fan moltes explicacions.
Torre Baró és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona. És un dels barris més singulars del districte.
Va sorgir a mitjan segle XX a una part de la serra de Collserola de diferents iniciatives d'urbanització en forma de ciutat jardí que no van prosperar. La zona, que en un principi havia d'ésser residencial, es va convertir en un barri d'autoconstrucció, arran de les necessitats d'habitatge de moltes persones arribades d'altres llocs de la península Ibèrica durant les dècades dels cinquanta i seixanta.
La construcció inacabada del castell de Torre Baró, a dalt de la serra, s'ha convertit en símbol del districte. Aixecat durant la primera dècada del segle passat, tenia com a finalitat esdevenir un hotel dins del projecte d'urbanització de la zona residencial. El nom del barri, però, prové de l'antiga torre anomenada Torre del Baró, construïda al segle XVI per la família Pinós al costat de la carretera de Ribes i destruïda l'any 1714. Una segona torre va ésser construïda al mateix indret el 1797 i va ésser enderrocada el 1967 quan es va construir la Meridiana.
En acabar la visita de la Torre fem una volteta i veiem unes vistes fabuloses del Vallès, i tota la zona metropolitana. El Montseny està una miqueta nevat i al fons també es veu el blanc dels Pirineus.
Dinem al restaurant El Mirador (també anomenat el Cordero) te unes vistes fabuloses sobre Barcelona i el mar. Mengem amanida de formatge de cabra i presa amb patata al caliu i pebrotets i postres a escollir.
Retornem amb l'autocar cap a Sabadell i arribem sobre les 17h.
fotos paisatges
fotos avies
Fa bon dia sobretot quan tornem. L'ambient és força fred i el vent és gelat.
La conductora ens porta cap a Cerdanyola i per la B1415 ens deixa just sota el pont que creua el passeig de les aigües per sobre la carretera i podem començar la caminada.
El passeig de les aigües és un camí ample que voreja Collserola pel cantó de Barcelona. Només discontinuat en el tros de la carretera de la Arrabassada, va d'esplugues a Torre Baró.
Durant la caminada podem llegir alguns cartells que donen explicacions del passeig.
A la Torre del Baró fem una visita guiada, en dos grups de catorze persones, ja que la pujada a dalt de la torre esta limitada a 15. Un parell de noies ens fan moltes explicacions.
Torre Baró és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona. És un dels barris més singulars del districte.
Va sorgir a mitjan segle XX a una part de la serra de Collserola de diferents iniciatives d'urbanització en forma de ciutat jardí que no van prosperar. La zona, que en un principi havia d'ésser residencial, es va convertir en un barri d'autoconstrucció, arran de les necessitats d'habitatge de moltes persones arribades d'altres llocs de la península Ibèrica durant les dècades dels cinquanta i seixanta.
La construcció inacabada del castell de Torre Baró, a dalt de la serra, s'ha convertit en símbol del districte. Aixecat durant la primera dècada del segle passat, tenia com a finalitat esdevenir un hotel dins del projecte d'urbanització de la zona residencial. El nom del barri, però, prové de l'antiga torre anomenada Torre del Baró, construïda al segle XVI per la família Pinós al costat de la carretera de Ribes i destruïda l'any 1714. Una segona torre va ésser construïda al mateix indret el 1797 i va ésser enderrocada el 1967 quan es va construir la Meridiana.
En acabar la visita de la Torre fem una volteta i veiem unes vistes fabuloses del Vallès, i tota la zona metropolitana. El Montseny està una miqueta nevat i al fons també es veu el blanc dels Pirineus.
Dinem al restaurant El Mirador (també anomenat el Cordero) te unes vistes fabuloses sobre Barcelona i el mar. Mengem amanida de formatge de cabra i presa amb patata al caliu i pebrotets i postres a escollir.
Retornem amb l'autocar cap a Sabadell i arribem sobre les 17h.
fotos paisatges
fotos avies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada