Ens trobem a les 9 a la plaça d'Antoni Llonch.
Som 47.
El dia ha començat amb pluja, ha continuat amb pluja i ha acabat amb pluja. De totes maneres això no ha estat impediment per fer la sortida i passar un bon dia totes plegades.
Sota els paraigües hem anat fins a la Casanova, per un camí ample que no presentava cap dificultat.
Allà ens esperava una noia que ens ha explicat l'origen de la casa, i les particularitats de l'entorn.
La casa està situada en un turó, domina tota la serralada que va prendre el nom de Serra de l'Obac. Té adossats altres cossos annexes dedicats a les feines agrícoles.La masia de planta rectangular, gairebé quadrada. La seva fisonomia recorda l'arquitectura de casal de finals del segle XVIII, la façana tractada amb esgrafiat i el dibuix dels emmarcaments i cantoneres amb tonalitat de color diferent a la resta de la pintura. És un edifici que consta de planta baixa i dos pisos, amb una disposició simètrica i harmònica de les obertures que en els pisos, són balcons amb baranes de ferro. Hi ha restes d'un rellotge de sol esgrafiat i ràfec poc pronunciat.
Té també una capella particular. Una motllura en ressalt separa els registres dels pisos. Es tracta de la Capella particular del Casal de l'Obac. És de planta rectangular coberta a quatre vessants i cap a la zona de la capçalera té un eixamplament a cada costat, formant com petites capelles o cossos laterals, la qual cosa dóna com a resultat un cos avançat. La façana principal té una porta d'entrada rectangular d'estil classicista: pilars adossats, capitells i frontó triangular al capdamunt amb motllures ressaltades. Dalt hi ha un òcul de forma circular. A la part superior, s'aprecia un coronament arrodonit i ressaltat per una motllura amb decoració de dentellols. Damunt la capçalera, sobresurt una torre -cimbori amb teulada a quatre vessants.
Curiosament l'àvia de la Conxa i la Mercè va néixer en aquesta casa.
Després hem tingut temps per anar mirant l'exposició que hi ha a la primera planta, i algunes fins i tot han pujat a la segona on hi ha sales de reunions.
Sota la pluja hem tornat cap a l'autocar que ens ha dut a Terrassa on hem visitat el MNACTEC (Museu de la ciència de la tècnica)
El Museu ens ha agradat molt ja que ens ha recordat el nostre passat tèxtil.
Fins i tot algunes ens han explicat que de jovenetes feien de cosidores.
Hem menjat escudella de Nadal, pollastre farcit amb panses i pinyons i de postres tronc de Nadal. Tot i que eren plats molt tradicionals els han presentat d'una manera molt innovadora. I per acabar els cafès, i tallats com sempre.
La Dolors ens ha convidat a cava, per diferents motius, el primer per celebrar el naixement del seu besnet, i ens ha dit que a partir d'ara participarà en les caminades deixant en mans de la Teresa l'organització de les mateixes.
No patiu que la Teresa sempre demanarà l'assessorament de la Dolors per prendre les decisions.
fotos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada