Sortim a les vuit del matí de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.
Som 34.
Les prediccions no ens anuncien pluja. Hem tingut bon dia per caminar, cap allà les 12h ha sortit el sol tal com estava previst.
Anem per la C58, B30, AP7 fins a l'àrea de servei del Penedès on ens aturem a esmorzar.
Seguim camí cap a la AP2 i sortim a la sortida 10. Agafem la C-37 i tocant al Pla de Santa Maria agafem un camí asfaltat al costat d'una benzinera REPSOL que ens porta fins a la Urbanització La Torre del Pitxo on l'autocar ens deixa just al costat del camí on comencem la caminada.
Al començar la caminada, quan dúiem poc mes d'un kilòmetre, ens ha cridat l'atenció un monòlit amb un estilita. (L'estilita era un tipus d'anacoreta cristià que vivia en solitari i dedicava la seva existència a l'oració i la penitència vivint sobre una plataforma col·locada dalt d'una columna o pilar i romanent allí dalt durant anys i fins i tot fins a la mort, sense baixar-ne per res).
Hem vist el monestir de Santes Creus des de la carena per on hem passat.
El seu curió nom es degut a què gairebé la meitat de les construccions que la configuren es troben dins la finca de la Capona, una de les finques més conegudes i grans del terme, d’unes trenta-tres hectàrees d’extensió
La Ruta de la Capona permet descobrir un entorn, un passat i un patrimoni magnífic i sorprenent, mostrant-nos l'art de la pedra i la bellesa de l'indret. Cal contemplar-ho tot: les construccions, les pedres, els detalls, les plantes, els conreus, els arbres, els colors, les formes... i deixar-se seduir.
Hi hem vist la pedra com un element material únic per separar finques, per traçar camins, per proporcionar recer, aixopluc, per aprofitar l'aigua,... en definitiva per fer el mínim amb el màxim. Valorar i conèixer la importància d'aquestes edificacions és un reconeixement a la pagesia, a ans anònimes que van fer possibles aquestes veritables obres d'art, admirables per la seva simplicitat i bellesa.
Al llarg del camí planer, trobem barraques, cossiols, arneres, marges i amagatalls. Destaca el Cossiol del Soleta, una construcció destinada a l'aprofitament de l'aigua de la pluja, del tot singular per la seva originalitat i bellesa.
Hem pogut gaudir de l'entorn, hem vist les barraques, el cossiol, oliveres, ametllers, molta vinya i algú que hi treballava.
Acabada la caminada, que ha estat circular hem pujat a l'autocar que ens ha portat a Santes Creus on hem dinat al restaurant Catalunya.
Avui hem menjat de primer plat verduretes al forn amb formatge de cabra gratinat, de segon plat tall rodó rostit a la cassola amb bolets.
Postres a escollir entre mel i mató, flam, crema catalana, pastís de la casa i meló. Aigua, vi, cafès i infusions al gust.
Havent dinat hem aprofitat per anar fins a la plaça del monestir de Santes Creus, feia una tarda molt agradable, amb el sol baix que il·luminava el les edificacions.
A les cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix i tornem cap a Sabadell pel mateix camí que hem vingut.
Al haver-hi un accident i moltes retencions pel camí habitual hem sortit de la AP7 per Martorell i hem arribat a Sabadell per la B-40 i C58.
Hem entrat a Sabadell per la Ronda Ponent i hem fet les parades habituals al carrer de La Salut, l'estació de busos, i la Gironina.
Allà dos quarts de set hem baixat totes de l'autocar,
Avui hem caminat 10 km, sense desnivell. El camí ha estat en tot moment ample i una mica pedregós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada