Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garraf. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garraf. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de febrer del 2022

Circular Vilanova - Sitges

Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch.

Som 31.

El dia es presenta molt serè. Ha fet sol i gens de vent.

Per la C58, B30 i AP7, sortida 29 direcció Vilanova. Aleshores anem per la C15 fins que arribem a Vilanova on anem fins ran de mar, des de la banda nord. L'autocar ens deixa al passeig marítim a tocar de la Rambla.

Fem grupets per esmorzar i a les 10h ens reagrupem al costat del far de Sant Cristòfol.

Conegut popularment com la Farola, el Far de Sant Cristòfol encara acompleix amb la seva missió de fer de guia per als navegants.

La primera senyal marítima va ésser instal·lada a Vilanova l'any 1834 i era molt limitada en alçada i en la projecció de llum. L'any 1865, s'instal·là un primer Far i un habitatge pel torrer, la llum fixa del qual, perdurà fins a l'any 1905 quan es va enderrocar, i es va construir l'actual Farola encesa l'1 de maig de 1905. El Far continua en funcionament i només es va interrompre la seva activitat durant la Guerra Civil.

La Farola té una alçada de 21 metres, amb una escala de cargol de 98 esglaons i, al seu cimbell, hi ha el focus reflector compost de tres complexes òptics, als quals, una màquina de rellotgeria dóna un moviment rotatiu. El Far emet un missatge clar, inequívoc i únic amb un grup de 3 llampecs blancs cada 8 segons i té un abast nominal de 19 milles (35,188 Km.)

Els torrers eren les persones encarregades de tenir cura del bon funcionament dels fars, on  vivien amb les seves famílies. A part de l'habitatge, al far hi havia taller, sala de màquines, magatzem, dipòsits de combustible i despatxos, entre altres. Era una feina dura i solitària, no gaire ben pagada i amb un reglament digne de l'exèrcit.

La jornada laboral dels torrers començava a la tarda, abans de la posta de sol, durava tota la nit i acabava al matí. La rutina diària dels torrers consistia en la comprovació de la maquinària de rellotgeria, la làmpada i el combustible per al funcionament del far, l'encesa abans de la posta de sol, la vigilància nocturna, l'apagada del far, la neteja i la preparació per a l'endemà. El torrer vigilava i anotava qualsevol anomalia o incidència, l'estat atmosfèric, el vent i els diversos llums a la vista.

Amb el temps, els fars incorporaren diferents innovacions tecnològiques i això modificà les tasques dels torrers. El torrer deixà de vigilar durant la nit i va esdevenir el tècnic de comprovació de sistemes i de manteniment, encarregat de resoldre les incidències quan saltava l'alarma.

Actualment els fars estan connectats informàticament a l'Autoritat Portuària i els telèfons mòbils permeten que el tècnic de guàrdia rebi l'alarma directament. Ja no hi ha torrers que visquin als fars.

Al recinte del Far de Sant Cristòfol s'hi troba l'ESPAI FAR. Un nou equipament museístic que té com a objectiu la conservació, la difusió i l'estudi de la cultura i el patrimoni marítim local i que funciona també com a punt d'informació turística.

L'Espai FAR compta amb tres espais amb exposició permanent: el Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, l'Espai Víctor Rojas i el Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués, que posa especial èmfasi en la seva famosa Carpa Juanita.

Pujant per l'esquerra del far, passem pel darrera d'unes torres i cap a l'esquerra ens endinsem pel bosc.




Anem caminant fins que arribem a una urbanització (Residencial casa del mar), on 6 caminadores perden la pista una estona a les que van davant, fins que finalment ens tornem a agrupar totes i seguim la caminada.

Atravessada la urbanització tornem a entrar al bosc i seguim un camí pedalable que ens porta fins a l'espai natural dels Colls i Miralpeix.


L'Espai d'Interès Natural dels Colls-Miralpeix és una de les zones amb una major superfície sense urbanitzar del litoral entre Barcelona i Tarragona. Forma part de la Xarxa Natura 2000. En l'àmbit terrestre, Colls i Miralpeix s'ubica entre els municipis de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges. L'espai està conformat per mosaic de valls i un aflorament rocós ocupat per conreus i boscos, amb un bosc litoral mediterrani peculiar.

Arribem al carrer Avinguda Camí de Miralpeix on tenim l'autocar que ens espera. Una caminadora hi puja i les demés seguim fent la circular, ara si en direcció al mar, per un camí mes estret i rocós.

En arribar a la costa contemplem les boniques vistes que ens ofereix la zona i prenem direcció a la dreta per retornar cap a Vilanova.

El camí segueix un GR, i passa entre la via del tren, que hem creuat per sobre, i el mar.

Com a costa del Garraf ens toca pujar i baixar unes quantes vegades. La majoria portem els pals que ens ajuden a no perdre l'equilibri.


Veiem diferents cales, la platja de l'home mort, la dels Gegants, la cala Xica, etc.

Al final trobem unes escales que ens porten a la platja del far, on caminant per la sorra tornem al punt d'inici.

Arribant a Vilanova retrobem la caminadora que ha vingut amb autocar i entrem l restaurant. Son gairebé les dues del migdia.

Dinem al restaurant "El pescador" de Vilanova, arran del passeig marítim cara el port. Ens instal·lem en 4 taules de 8.

Mengem un pica-pica de primer amb musclos, peixet fregit, xipirons i xató,  i arròs caldós amb galeres i crancs de segon. Per postres cadascuna tria el que li ve mes de gust i cafès. 

A dos quart de cinc l'autocar ens ve a buscar just a davant del restaurant i tornem cap a Sabadell per la C15 - AP7 - B30 i C58.

Entrem a Sabadell i sobre les 18h hem baixat totes de l'autocar, fent les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies.


Avui hem fet 9,25 kms i un desnivell positiu de 125m


dimecres, 2 de febrer del 2022

Cubelles (de Cunit a Vilanova i la Geltrú)

Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch.

Som 43.

El dia es presenta molt serè. Ha fet sol i gens de vent.

Per la C58, B30 i AP7, parem a l'àrea de servei del Penedès a esmorzar.

Seguim per la AP7 direcció Tarragona i per la sortida 31, agafem la C32, fent un petit tram de peatge en aquest cas (la AP7 actualment és gratuita) i continuem per la C31, passant per Calafell, Segur de Calafell i arribem a Cunit on l'autocar ens deixa davant de l'oficina de turisme.

Estem ran de mar, al passeig marítim de Cunit.


Ens aturem un momentet davant d'un búnquer de la Guerra civil.

Desde de Sitges fins al Vendrell, són nombroses les restes de fortificacions que hi ha a les platges. La majoria, però, pràcticament engolides per l'aigua i la sorra. Amb la reconstrucció d'una de les dues galeries del fortí de Cunit, el municipi relata com van actuar tots aquests punts de defensa d'una forma "virtual" i immersiva al mateix temps.

Del fortí original de Cunit, a peu de platja, en quedaven ben poques runes i cap element que permetés identificar-les. Una situació d'oblit que el consistori es va proposar remeiar aprofitant la construcció del darrer tram del passeig marítim. Amb tot el litoral pavimentat, es va reservar un espai a 150 metres del búnquer original per aixecar-ne una recreació i museïtzar el llegat de la Guerra Civil.

Els fortins de la costa penedesenca estaven dissenyats per tenir capacitat de resposta davant un eventual desembarcament de les tropes franquistes establertes a Mallorca. Al final, però, aquests búnquers van tenir un efecte dissuasiu, ja que mai va arribar aquest atac per mar.

A partir d'aquí anem seguint la costa, unes vegades per trams enrajolats i altres amb terra.

Entre el camí que fem i el mar es veuen matolls que corresponen a zones amb dunes que consoliden la sorra.

Arribem a la desembocadura del riu Foix. L'autocar ens esperava aquí per si alguna caminadora estava cansada però de moment totes seguim endavant.

La zona humida ocupa una superfície d'unes 10 hectàrees i inclou la clàssica llacuna de rambla que abasta una extensió variable en funció de l'aigua que porta el riu o dels temporals de llevant.


Als marges de la llacuna creixen, sobretot a la zona més propera al mar, jonqueres de Juncus acutus. És també interessant el codolar litoral. 

Pel que fa a la fauna, es coneix la presència de peixos d'estuari com ara les llisses (Mugil sp.) o l'anguila (Anguilla anguilla). L'espai té gran importància com a refugi i zona de pas per als ocells en migració que ressegueixen la costa catalana. S'hi observen regularment bernats pescaires (Ardea cinerea), esplugabous (Bubulcus ibis), cames llargues (Himantopus himantopus), anàtides, etc. 

L'espai compta també amb ponts per creuar la llacuna i els braços del riu, passarel·les de fusta, etc. Actualment, l'espai té interès sobretot per a l'educació ambiental i com a refugi i zona de pas d'ocells migratoris.

Passem per la façana litoral de Cubelles fins arribar a la platja del Prat de Vilanova ens esperava l'autocar, i unes quantes han decidit pujar-hi i les ha portat cap a Vilanova.


Les demés hem seguit caminant, ara trepitjant la sorra molla de la platja Prat de Vilanova.
Hem arribat a la via del tren, hem fet un tros pel costat de la via, en fila índia fins arribar a la urbanització  "Racó de Santa Llúcia". 

És una raconada radicada a ponent de Sant Gervasi, lloc on finalitzen les roques de l'Aiguadolç i comença la platja del Prat. L'indret va prendre el nom de la capella que existia en el paratge.

Santa Llúcia també és el nom de la punta roquera que hi ha entre el mar i la línia fèrria, lloc on es va bastir una gran fortificació durant la guerra.

A partir d'aquí hem seguit pel darrera fins que hem tornat a arribar al mar a la platja de l'Aiguadolç. Hem resseguit una mica de costa, i baixat unes escales. Davant ja teníem la ciutat de Vilanova amb el seu port.

Arribant a Vilanova retrobem les que han vingut amb autocar i acabem de fer un passeig per la façana marítima fins arribar davant del restaurant. Son gairebé les dues del migdia.

Dinem al restaurant "El pescador" de Vilanova, arran del passeig marítim cara el port. Ens instal·lem en 4 taules de 8 i una de 11.

Mengem un pica-pica de primer amb musclos, peixet fregit, xipirons i xató,  i arròs caldós amb galeres i crancs de segon. Per postres cadascuna tria el que li ve mes de gust i cafès. 

A tres quart de cinc l'autocar ens ve a buscar just a davant del restaurant i tornem cap a Sabadell per la C15 - AP7 - B30 i C58.

Entrem a Sabadell i sobre les 18h hem baixat totes de l'autocar, fent les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies.

Avui hem fet 8.78 kms i un desnivell de 35m




dimecres, 7 de novembre del 2012

dimecres, 4 de juny del 2003

dimecres, 2 de juny del 1999

dimecres, 5 de juny del 1996

Vallcarca - Sitges

Vallcarca - Sitges (Garraf)

Baixada carretera Garraf, pujar esglèsia blanca de la Trinitat.

Dinar Cal Pinxo de Sitges.

Bany