Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch.
Som 31.
El dia es presenta molt serè. Ha fet sol i gens de vent.
Per la C58, B30 i AP7, sortida 29 direcció Vilanova. Aleshores anem per la C15 fins que arribem a Vilanova on anem fins ran de mar, des de la banda nord. L'autocar ens deixa al passeig marítim a tocar de la Rambla.
Fem grupets per esmorzar i a les 10h ens reagrupem al costat del far de Sant Cristòfol.
Conegut popularment com la Farola, el Far de Sant Cristòfol encara acompleix amb la seva missió de fer de guia per als navegants.
La primera senyal marítima va ésser instal·lada a Vilanova l'any 1834 i era molt limitada en alçada i en la projecció de llum. L'any 1865, s'instal·là un primer Far i un habitatge pel torrer, la llum fixa del qual, perdurà fins a l'any 1905 quan es va enderrocar, i es va construir l'actual Farola encesa l'1 de maig de 1905. El Far continua en funcionament i només es va interrompre la seva activitat durant la Guerra Civil.
La Farola té una alçada de 21 metres, amb una escala de cargol de 98 esglaons i, al seu cimbell, hi ha el focus reflector compost de tres complexes òptics, als quals, una màquina de rellotgeria dóna un moviment rotatiu. El Far emet un missatge clar, inequívoc i únic amb un grup de 3 llampecs blancs cada 8 segons i té un abast nominal de 19 milles (35,188 Km.)
Els torrers eren les persones encarregades de tenir cura del bon funcionament dels fars, on vivien amb les seves famílies. A part de l'habitatge, al far hi havia taller, sala de màquines, magatzem, dipòsits de combustible i despatxos, entre altres. Era una feina dura i solitària, no gaire ben pagada i amb un reglament digne de l'exèrcit.
La jornada laboral dels torrers començava a la tarda, abans de la posta de sol, durava tota la nit i acabava al matí. La rutina diària dels torrers consistia en la comprovació de la maquinària de rellotgeria, la làmpada i el combustible per al funcionament del far, l'encesa abans de la posta de sol, la vigilància nocturna, l'apagada del far, la neteja i la preparació per a l'endemà. El torrer vigilava i anotava qualsevol anomalia o incidència, l'estat atmosfèric, el vent i els diversos llums a la vista.
Amb el temps, els fars incorporaren diferents innovacions tecnològiques i això modificà les tasques dels torrers. El torrer deixà de vigilar durant la nit i va esdevenir el tècnic de comprovació de sistemes i de manteniment, encarregat de resoldre les incidències quan saltava l'alarma.
Actualment els fars estan connectats informàticament a l'Autoritat Portuària i els telèfons mòbils permeten que el tècnic de guàrdia rebi l'alarma directament. Ja no hi ha torrers que visquin als fars.
Al recinte del Far de Sant Cristòfol s'hi troba l'ESPAI FAR. Un nou equipament museístic que té com a objectiu la conservació, la difusió i l'estudi de la cultura i el patrimoni marítim local i que funciona també com a punt d'informació turística.
Pujant per l'esquerra del far, passem pel darrera d'unes torres i cap a l'esquerra ens endinsem pel bosc.
Anem caminant fins que arribem a una urbanització (Residencial casa del mar), on 6 caminadores perden la pista una estona a les que van davant, fins que finalment ens tornem a agrupar totes i seguim la caminada.
Atravessada la urbanització tornem a entrar al bosc i seguim un camí pedalable que ens porta fins a l'espai natural dels Colls i Miralpeix.
L'Espai d'Interès Natural dels Colls-Miralpeix és una de les zones amb una major superfície sense urbanitzar del litoral entre Barcelona i Tarragona. Forma part de la Xarxa Natura 2000. En l'àmbit terrestre, Colls i Miralpeix s'ubica entre els municipis de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges. L'espai està conformat per mosaic de valls i un aflorament rocós ocupat per conreus i boscos, amb un bosc litoral mediterrani peculiar.
Arribem al carrer Avinguda Camí de Miralpeix on tenim l'autocar que ens espera. Una caminadora hi puja i les demés seguim fent la circular, ara si en direcció al mar, per un camí mes estret i rocós.
En arribar a la costa contemplem les boniques vistes que ens ofereix la zona i prenem direcció a la dreta per retornar cap a Vilanova.
El camí segueix un GR, i passa entre la via del tren, que hem creuat per sobre, i el mar.
Com a costa del Garraf ens toca pujar i baixar unes quantes vegades. La majoria portem els pals que ens ajuden a no perdre l'equilibri.
Veiem diferents cales, la platja de l'home mort, la dels Gegants, la cala Xica, etc.
Al final trobem unes escales que ens porten a la platja del far, on caminant per la sorra tornem al punt d'inici.
Arribant a Vilanova retrobem la caminadora que ha vingut amb autocar i entrem l restaurant. Son gairebé les dues del migdia.
Dinem al restaurant "El pescador" de Vilanova, arran del passeig marítim cara el port. Ens instal·lem en 4 taules de 8.
Mengem un pica-pica de primer amb musclos, peixet fregit, xipirons i xató, i arròs caldós amb galeres i crancs de segon. Per postres cadascuna tria el que li ve mes de gust i cafès.
A dos quart de cinc l'autocar ens ve a buscar just a davant del restaurant i tornem cap a Sabadell per la C15 - AP7 - B30 i C58.
Entrem a Sabadell i sobre les 18h hem baixat totes de l'autocar, fent les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies.
Avui hem fet 9,25 kms i un desnivell positiu de 125m
