Som 25.
Fa un dia de tardor, comença a fer fred els matins, i al migdia al sol s'hi està la mar de bé.
Anem a buscar la C58 i després la C16 fins arribar a Navarcles.
Esmorzem a l'entrada del poble. Abans hem provat de fer-ho a l'àrea de servei de l'autopista C16 pero estava tancada temporalment per reformes.
Després l'autocar ens porta fins a l'aparcament del Món Sant Benet on agafem un camí força ample que és el camí de Sant Jaume català, que ens durà fins a Viladordis.
El camí es pràcticament pla, a diferencia del tros que vam fer el mes anterior avui no hi ha gens de pols, ja que ultimament ha plogut força. Trobem alguns bassals, que no ens impedeixen el pas.
El camí transcorre pel costat del riu Llobregat que baixa amb molta amplada i es veu que ha pujat de nivell, doncs en molts cassos no es veuen les soques dels arbres.
Des del el mirador de la Resclosa, veiem el salt de l'aigua i el molí fariner que hi ha al costat.
Passem molt a prop de la casa de les set tines, no ens hi podem acostar ja que el Llobregat passa per sobre del pont que hi porta.Actualment la casa s'utilitza com a taller artístic.
Veiem boscos de pins, i camps en que l'ordi comença a brotar.
El tros final del camí passa per sota l'autopista i després, per un carrer asfaltat que fa una lleugera pendent ascendent, arribem al santuari de la Salut de Viladordis.
Mossén Joan Antoni Castillo ens està esperant i ens fa les explicacions sobre l'ermita, el campanar, i la masia de les marcetes. Primer a l'exterior, sobre el que era l'antic cementiri, després passem a la sala parroquial i finalment a dins de l'ermita.
El topònim de Viladordis prové de la paraula llatina "Villa hordeorum". En la seva primera accepció significa casa de camp o casa de llauradors i més tard es va denominar llogaret. Amb el pas del temps, juntament amb el desenvolupament del feudalisme, van canviar el nom pel de "mansus", mas o masia, als quals s'hi afegia el nom del propietari o el del primer feudatari que tenia el domini útil de la terra. A Viladordis, per ser terreny especialitzat en el cultiu de l'ordi, es va donar com a nom topogràfic el de "Villa-hordeorum", Vila d'ordis.
Història
La primera documentació del lloc és del segle X, Vilamajor apareix el 982 i Viladordis el 970. En aquest indret a la vora del riu en un assentament anterior, es van trobar les primeres restes humanes de Manresa.
Entre 915 i 938 l'església ja consta com a filial de la seu de Manresa. Es tracta d'una obra construïda durant diferents èpoques. L'església original era una construcció del segle IX, va ser destruïda per Almansor el 999 i va ser tornada a devastar el 1114.
Durant els segles XII i XIII es dugué a terme la substitució de la coberta d'embigat per una volta de pedra. Al segle XVI s'hi va afegir el campanar, i durant el segle XX es restaurà per la gent del poble.
Al principi era parroquial, però a partir del segle XIV va prendre molta importància com a santuari marià, al qual va acudir en diverses ocasions Sant Ignasi durant la seva estada.
L'església va constar com a parròquia del Bisbat de Vic anteriorment a l'any 1154, però com a causa de la despoblació del territori ho va perdre durant el segle XIV. A partir del segle XVIII va pertànyer a la feligresia parroquial de Sant Iscle de Bages i l'any 1878 a la parròquia del Pont de Vilomara.
Des de fa molts anys la gent de la comarca i sobretot els manresans han tingut una gran devoció cap a la Mare de Déu d'aquest santuari, la Mare de Déu de la Salut. Consta que s'hi van realitzar processons per demanar la pluja o per obtenir la protecció divina en pestes i calamitats.
Finalment resem una avemaria i cantem la salve a l'interior de l'ermita.
Els diumenges hi diuen missa a les 13h.
En acabar la visita ens ve a buscar l'autocar, i ens porta al parc de l'Agulla de Manresa on arribem a les 14h.
Hem menjat amanida amb formatge i pernil, coca de vidre amb pernil, i magret d'anec amb foie, poma i coulis de fruits vermells. Per postres hem pogut triar el que ens ha vingut de gust, mel i mato, gelat, sorbet, pastis de formatge o de xocolata. I per acabar cafès.
Ens ha agradat molt l'entorn, les vistes de l'aigua del llac amb Montserrat al fons son excepcionals, i moltes han demanat informació per tornar-hi una altra vegada.
A les 17h hem pujat a l'autocar i hem arribat a Sabadell que ja era fosc.
Fotos
