Penedès

Sortim a les 8 de la plaça Antoni llonch.

Som 60, a l'autocar no queda cap seient buit.

Avui comencem el curs i hi ha cares noves, i algunes retrobades ja que feia temps que no venien a caminar amb el grup.

Fa molt bon dia, tot i que la previsió del dia anterior va pronosticar que faria

fred, nosaltres avui mes aviat hem passat caor, sobretot al migdia.

Anem per la C58, la B30, la AP7, la BV2127 fins a Vilobí del Penedès.

Esmorzem al centre civic on ja ens tenen unes taules preparades a fora.

L'autocar ens acosta cap al Parc del talls, i ens deixa el mes amunt possible.

Comencem la caminada des del poble fins al parc dels talls .

El Parc dels Talls és una zona amb unes característiques ambientals concretes que està formada per cinc pèlags de gran valor paisatgístic, geològic i ecològic. El Parc és conegut també com pel parc del Pèlags. Per les grans masses d'aigua embassada i molts estable que li donen l'atractiu característic de la zona. Un paisatge singular fruit de de l’explotació minera que va estar lligada durant molts anys al municipi  i que ara, després d'anys en desús, s'ha convertit en un espai, protegit, singular i de gran bellesa.

Arribem a un mirador que ens permet veure el pèlag gran. Allà ens partim en dos grups, un va per la dreta del pèlag, sobre la part alta i l'altre per l'esquerra.

Ens retrobem arran d'aigua.

seguim la caminada totes juntes cap a les caves Parés-Baltà.

Passem entremig de vinyes, en les que en algunes encara veiem el raïm pendent de collir.

Ens adonem que avui dia les vinyes estan molt ben arrenglerades i preparades per poder fer la verema de manera mecànica.

Arribant a les caves, ens fan les explicacions sobre els vins i caves que produeixen, i veiem les botes de roure i baixem a les caves on tenen el cava en repòs.

Les caves Parés-Baltà son un negoci familiar de la familia cusiné, que produeixen vins i caves ecològics i biodinàmics.

Al final de la visita, passem la jardí i ens ofereixen cava, vi blanc i vi negre de la seva producció.

Finalment ens donen uns papers amb la descripció dels productes per si a alguna li interessa fer comandes. De totes maneres al sortir hi ha qui es compra alguna ampolla.

L'autocar ens espera i a les 15h arribem al restaurant "La serreta".

Mengem amanida de poma i foie, coca de calçots amb romesco i formatge de cabra, i entranya a la brasa amb patata i pebrot verd i les postres al gust de cadascuna.

Sortim a les 18h i sense masses entrebancs a les 19h som a Sabadell.


Fotos

Cerdanya

Avui som 42, ens fa molta il.lusió anar a la Cerdanya.
El dia ha estat bo, ens ha fet un bon sol mentre caminàvem.
A l'hora de dinar ha plogut una miqueta.

Hem sortit puntualment a les 8 de la plaça de l'estació de la Renfe Sabadell Centre, com sempre.

Hem anat per la C16, fins a Berga, on ens hem aturat al restaurant "La cabana" per esmorzar.
Majoritariament hem esmorzat a l'aire lliure contenplant les bones vistes sobre la ciutat de berga amb Montserrat al fons de la vall.

Hem seguit per la C16, hem passat el tunel del cadí i per la N260 hem arribat fins a Isòvol a les 11h.

L'autocar ens ha deixat allà i hem començat a caminar per la vora del Segre.

El Segre baixa amb molt cabdal, segurament degut al desglaç que s'està produint.

Hem passat pel costat d'un refugi utilitzat durant la guerra civil.

La ruta ens permet conèixer la vall del Segre, sempre rodejades de vegetació de ribera  i amb un seguit de passarel·les de fusta per no mullar-nos els peus que ens han conduit fins a un gran pont (palanca) penjant, on hem fet la foto de grup.

En aquest punt un grupet (10) ha marxat cap a Sanavastre i la resta hem seguit cap a Soriguerola.

En aquesta part el camí s'ha fet estret i hem quedat envoltades de vegetació, hem continuat gaudint de la vista del Segre que ara ens quedava a ma esquerra

Hem vist el camp de golf de fontanals, i de lluny l'aerodrom tenint l'ocasió de veure com una avioneta estirava un planejador.

Arribant a Soriguerola, hem trobat un ramat de vaques al mig del camí i que pacíficament ens han deixat passar sense dir-nos res.

Al poble de Soriguerola ens hem retrobat totes i l'autocar ens ha dut a Talltorta on hem fet la visita a l'església de Sant Climent.

El guia es deia Marc i ens ho ha explicat molt bé, mentre ens esperava ha matat un escurçó.

L’actual Església Parroquial de Talltorta, documentada a partir del 1667, ha estat objecte de excavacions arqueològiques i restauracions que han posat al descobert un temple d’època romànica sepultat sota l’actual església. Els historiadors i experts tenen documentades com a mínim dos esglésies desaparegudes susceptibles a ser aquest tempre romànic trobat a Sant Climent. Podria tractar-se de Santa Fe de Talltorta, desapareguda al segle XVII; o podria tractar-se de Sant Climent del Soler.

La petita església de Sant Climent de Talltorta (d’una sola nau amb tres capelles laterals i amb una torre que encapçala la sagristia) no hi ha dubte de la seva modèstia arquitectònica. No obstant, destaca per el seu revestiment mural al tremp de estil barroc (que es conserva de forma molt destacable i que ha estat subjecte a una sèrie de restauracions) amb representacions del Nou Testament, motius Florals i arquitectònics. Pintures altament destacables que embelleixen aquest petit i rural temple parroquial.

Ha comentat també que a aquesta església li diuen la capella sixtina de la cerdanya, ja que te unes pintures sorprenents a sostre i parets i va patir problemes similars a la capella sixtina, doncs al bisbe no li va agradar el que van fer els artistes.

Tot seguit hem anat a peu al restaurant "Les heures d'en Didac", que esta allà mateix.

Hem estat nosaltres soles en el menjador, en tres taules allargades.

Ens han donat un dinar que a totes ens ha agradat:

• un tast de sopa de carbassa amb gingebre i nous 
• amanida sobre carpaccio de pinya amb fruits vermells, fruits secs i virutes de foie
• pollastre rostit amb prunes i pinyons
• postres a escollir 
• cafes i infusions

Després del dinar el grup ha obsequiat a la Dolors i la Teresa per la tasca que fan.

La Dolors ha fet esment que tenim una caminadora de 90 anys, la Isabel, que avui ens ha acompanyat.

Hem tornat a l'autocar i sense entrebancs hem arribat a Sabadell a dos quarts de 7.

fotos

Collsuspina i Coves del Toll

Sortim de l'estació de la Renfe centre a les 8 del matí.

Som 35.

Ha fet bon dia, a estones assoleiat, a estones amb una mica d'aire fred, a estones amb boirina a l'horitzó.

Per la C155 anem a buscar la C59 fins a Moià i després la N141c fins a Collsuspina.

Esmorzem al restaurant Els tres roures, que és el mateix lloc on dinarem.

Quan arribem ja tenen la taula preparada al menjador.

Comencem a caminar per un camí carener força ample dit de l'Espinol que passa pel costat d'algunes masies.

Al ser primavera i haver plogut la setmana passada ens trobem un paisatge molt bonic, camps verds plens de flors i arbres que broten, molt d'ells roures.

Al fons veiem Sant Llorenç del Munt, el Montcau i Montserrat.

Al kilometre 4 unes es desvien per anar directament a les coves del Toll i les altres continuen, pel camí, fan una baixada i després prenen un corriol que passa pel costat del torrent Mal i arriben a les coves del Toll pel Sud.

Aquest corriol és molt bonic, ombrejat i quan hi ha silenci és sent els salts de l'aigua que baixa pel Torrent Mal.

Ens retrobem totes a les coves del Toll on l'arqueòleg Jofre Costa ens fa de guia i moltes explicacions.

La cova del Toll és una de les coves prehistòriques d'Europa més rica en fauna del Quaternari, durant les glaciacions würmianes. S'hi han trobat restes fòssils d'hipopòtam, rinoceront, ós de les cavernes, lleó, hiena, bou primitiu, isard, etc. També s'han descobert restes d'un foc i d'alguns estris de sílex corresponents al Mosterià, les quals demostren la presència humana de l'home Neandertal durant el Paleolític Mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d'antiguitat).

Les troballes, relatives a l'Epipaleolític, al Neolític i a l'Edat de Bronze, mostren canvis en l'activitat dels pobladors. S'hi va trobar un individu masculí i robust, no gaire alt i branquimorf, de tipus alpí, del qual s'ha trobat l'enterrament i que s'acompanya d'un fermall metàl·lic d'origen centreuropeu. Actualment totes les restes arqueològiques que s'hi han trobat s'exposen al Museu de Moià.

La visita l'hem fet totes fins al final, tot i que en alguns trams hem passat per llocs de sostre molt baix i ben estrets.

L'autocar ens ha retornat a Collsuspina per dinar al restaurant Els tres roures.

Hem menjat un pica- pica, amb carxofes i carn a la brasa i butifarra amb patates fregides i mongetes seques. De postres gelats i flams.

La Dolors ens ha convidat a bombons ja que aviat celebra el seu aniversari.

Hem tornat a cap a Sabadell, pel mateix camí i abans de les 18 hem arribat.

Chulilla

Dia 8 d'Abril 2019

Sortim d'Antoni Llonch a les 8. Som 32 i ademés del guia Baltasar que ha vingut expressament des del pais Valencià i Victor el conductor.
L'autocar es veu molt nou, és de 55 places.

Parem a Hospitalet de l'Infant a esmorzar.

Continuem tot travessant el litoral valencià fins passat Castelló, des d’on ens endinsem cap a terres del Baix Aragó i arribem a Teruel sobre les 14. 

Anem directament a dinar al restaurant EL MERCAO DE TERUEL que han obert expressament per nosaltres ja que el dilluns és el seu dia de descans setmanal.
Ens ofereixen un menú en el que totes gaudim molt:

• Crema de Ceps amb Essència de Trufa de Terol
• Mitja Espatlla de “Ternasco” d’Aragó Rostit a la Manera Tradicional
• Pastís de la Casa
• Cafè
• Vi i Aigua

A la tarda hem visitat Teruel que compta amb singulars edificacions artístiques, com per exemple les conegudes “Torres Mudéjares”, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, la Catedral i Església de San Pedro, catalogades
com “Monuments Nacionals”, el Mausoleu dels famosos “Amantes de Teruel”, la Plaça del Torico, i les escales que porten a l'estació de la Renfe entre d’altres. 


Ens ha agradat molt la catedral, sobretot el sostre, que hem pogut veure de ben aprop doncs te una galeria a la que hem pujat. 

Algunes que havien visitat Teruel fa uns anys han trobat la ciutat molt canviada i molt ben restaurada.

Acabada la visita, continuem el trajecte fins arribar a la comarca del Rincón de Ademuz, un dels paratges rurals més bonics de la Comunitat Valenciana, una comarca accidentada, enclavada entre les províncies de Conca i Terol i creuada pel riu Turia. A la localitat d’Ademuz ens hem allotjat a l’hotel HOSTAL CASA DOMINGO.

Per sopar ens han deixat triar del menú, i havent sopat algunes han anat a fer una volta.

Dia 9 d'Abril 2019

Esmorzem a dos quarts de 8. Torrades,embotit , sucs, fruita, pastes i cafe amb llet.
Sortim puntualment a dos quarts de 9.
Cap a chulilla on hi ha la ruta dels ponts penjats. 
El paisatge és molt bonic. Hi ha molts ametllers, oliveres boscos de pins i d'alzines.
Contariament a les previsions fa molt bon dia amb un cel blau i un bon sol.

Una de les rutes més boniques que es pot fer a l’interior de la província de València és la “Ruta dels Ponts Penjants de Chulilla” queb discorre per les falçs del riu Turia, un congost excavat per l’aigua durant milers d’anys que ens han deixat un paisatge espectacular dins del Paratge Natural de Los Calderones. Coneguda també com la “Ruta de los Pantaneros”, el seu origen ve dels anys cinquanta, quan es va construir l’embassament de Loriguilla, situat al final de la ruta, la qual cosa comportà l’arribada de molts obrers que s’instal·laren al poble de Chulilla i que decidiren construïr un parell de ponts per a escurçar la distància fins a l’embassament. Anys més tard, s’afegiren més ponts a la ruta i recentment ha sigut rehabilitada per a oferir als visitants, de manera segura i comfortable, una experiència única per aquest meravellós paratge natural.

El camí es una mica pedregós i en algun pas ens ajudem les unes a les altres. 
Primes es planer, llavors es baixen uns graons i es travessa el riu un parell de cops per un pont penjat, després es segueix per arran de riu i mes tard es baixa per un camí força pendent, fins que s'arriba a la presa. 
Pel camí anem fent moltes fotos.
A la tornada l'autocar ens ve a buscar per una lista asfaltada i li costa una mica fer la maniobra, la majoria donariem les instruccions sobre com fer-ho. 
Anem a dinar al Restaurant LAS BODEGAS en el poble de Chulilla. 
El dinar és en taula en forma de u, i el trobem excel·lent:

• Detall de la Casa (crema de verdures)
• Torrada de Formatge de Cabra amb Poma i Ceba Dolça
• Pintxo de Llagostins amb Pa de Gambes i maionesa de cítrics
• Meloses de Porc a l’Oporto amb Patates “a la Pobra”
• Sopa de Maduixes, Pa de Pessic de Xocolata i Gelat de Plàtan
• Xarrup o Copa de Cava
• Cafè
• Vi, Aigua, Cervesa o Refresc

A la tarda anem a visitar Chulilla. fem un passeig pels estrets carrerons de Chulilla fins a la part més alta del poble, on s’alça el castell, del qual només en queden runes i des d’on podem gaudir d’unes espectaculars vistes panoràmiques sobre el congost i el poble. Quan baixem sens posa a ploure i traiem capelines i paraigues per arribar a l'autocar.

Per sopar ens han deixat triar del menú, i havent sopat algunes han anat a fer una volta.

Dia 10 d'Abril 2019

Esmorzem com cada dia, avui toca carregar les maletes i anar cap a l'aqüeducte de Peña Cortada.
L'autocar ens deixa en un camí al costat del poble de Calles.
Fa un dia esplèndid sol i temperatura fresqueta. 
Comencem a caminar per un camí ample d'aquells que podem fer de 4 en 4.
El camí es va endinsant per un barranc fins que comença la pujada. Al principi esta molt ben acondicionada amb una forta barana de fusta. Mes tard el cami sembla un sender dels de pujar a la mola. Les parets del barranc son de colors grisos i ataronjats molt bonics. 
Acabem la pujada en un mirador on trobem un grup d'excursionistes del pais valencià. 
Tot seguit ja trobem que el camí s'endinsa per dins de la roca. Mes endavant el camí esta inundat segurament degut a les últimes pluges. Hem de passar fent equilibris sobre les pedres que sobresurten i alguna s'acaba mullant una mica mes del que hauria volgut. El camí esta excavat a la roca i ens hem d'ajupir una mica per anar avançant. Finalment arribem a l'aqüeducte que es dels 4 mes ben conservats de la península després dels de Segovia , Mérida i Tarragona .


L’aqüeducte, construït pels romans per salvar el barranc de la Cova del Gat i la rambla d’Alcotas, té 36 metres de longitud i una alçada màxima de 33 metres i està composat per tres arcs sobre pilars escalonats, cimentats directament sobre la roca viva del cabal del barranc. L’aqüeducte fou construït amb blocs de pedra tallats minuciosament a esquadra, segons la tècnica romana de l’”opus quadratum”. A destacar també la curiosa “Peña Cortada” .

Desfem el camí fins l'autocar alla retrobem les que no han vingut fins a l'aqüeducte i han passat el mati al poble de Calles. 
L'autocar ens porta al restaurant de Sagunt anomenat EL MIRADOR DE SAGUNTO on també ens tracten la mar de bé:

• Amanida de Formatges Variats i Cansalada amb Vinagreta de Mel i Mostassa 
• Encenalls de Foie sobre Torradetes amb Confitures Variades 
• Calamarcets Saltejats amb Patates Palla 
• Arròs Melós de Sèpia i Carxofes
• Coulant de Xocolata Glassejat amb Gelat de Vainilla
• Cafè
• Vi, Aigua, Cervesa o Refresc

Deixem el guia Baltasar a Sagunt i seguim en autocar fins a Sabadell. 
Fem parada a l'àrea de servei del Baix Ebre. 

Sense incidencies arribem a sabadell sobre dos quarts de 9 del vespre 


fotos

Celrà

Ens trobem a les 8h a la plaça d'Antoni Llonch.
Som 26.
Anem per la Gran Via cap a la C58, i després per la B30 enfilem cap a la AP-7 fins a la sortida de Girona Nord. Agafem la C66 fina a Celrà. 
A la sortida del poble ens aturem al restaurant La Nau, on ens esperen amb la taula parada i un petit buffet amb entrepans i croissants, que a totes ens venen molt de gust. 
Una noia molt simpàtica pren nota de les begudes que volem, ens les porta i després les passa a cobrar.

El dia segons ens diu el pronòstic es presenta amb pluges, de totes maneres quan hem acabat d'esmorzar el sol brilla i estem en condicions de fer la caminada per l'illa dels Salzes de Celrà, per poder veure els refugis antiaeris, l'antic polvorí i la zona on es trobava l'antic camp d'aviació.

La caminada discorre per una zona absolutament plana comencem pel corriol de terra que ressegueix la séquia Vinyals. Vorejant el polígon trenquem pel pont d'en Lluc, on hi ha la senyalització pertinent. A partir d'aquí seguim el camí pavimentat que transcorre al costat del riu, entre les plantacions d'arbres ornamentals i fusters tan característiques d'aquesta zona, que li confereixen un paisatge propi.

Aproximadament després d'1 km s'arriba a l'espai natural de l'Illa dels Salzes, que fa referència a una petita illa sorrenca que es troba riu avall.

Els plafons informatius indiquen el recorregut que es pot fer per dins el bosc de ribera, trobem diverses plaques amb informació de la flora i la fauna que es pot observar a l'indret.

Els ecosistemes de ribera són dels més fràgils que es poden trobar; d'aquí la importància de la seva conservació i el respecte que se'ls ha de tenir a l'hora d'explorar-los. Són espais on descobrir una abundant biodiversitat, amb una vegetació molt particular i una gran varietat de fauna, sobretot en l'àmbit ornitològic.

L'ànec collverd, el bernat pescaire, la fotja comuna, o l'abellerol en són un bon exemple. Pel que fa als arbres, destaquen les espècies típiques del bosc de ribera com el salze blanc i el freixe de fulla petita, així com espècies acompanyants com el pollancre, l'àlber o l'om.


Un cop se surt de l'espai natural i es torna al camí pavimentat s'arriba al camí d'Orriols, on una petita séquia desguassa les aigües netes de la depuradora al Ter. Seguim aquest camí i anem recorrent el perímetre de l'antic camp d'aviació.

El camp d’aviació de Celrà es va començar a construir a finals del 1936 sobre terrenys agrícoles que pertanyien als municipis de Celrà i Bordils. Amb una superfície d’1.263.945,78 m², va afectar l’activitat agrícola de la zona perquè ocupava els millors terrenys de conreu, que també eren els més planers, a més de provocar l’abandó dels terrenys del voltant per la por als bombardejos.

El camp va ser operatiu militarment des del primer trimestre de 1937 fins al febrer de 1939. Si bé en un principi tenia com a funció la vigilància de la costa gironina i del pont del tren de Colera, per defensar-los dels atacs tant per part de la flota franquista com de l’aviació italiana que tenia les seves bases a Mallorca, més endavant va arribar a ser la principal base dels bombarders Tupolev SB-2 (els “Katiusques”) a Catalunya.

Com a complement del camp es va establir a Celrà un taller de muntatge d’avions, l’anomenat SAF 23 (Subsecretaria de l’Aire, Fàbrica núm. 23). Per aquesta activitat es van utilitzar tres locals situats en el mateix poble: l’Ateneu, Can Cors i el Centre Republicà. Una altra activitat complementària del camp era el quadre eventual de pilots. El camp servia com a centre d’entrenament i de distribució dels pilots un cop aquests havien obtingut el títol que els capacitava per comandar un avió. Al camp també hi havia aparells que servien per fer pràctiques de vol fins que se’ls assignés un destí, així com per experimentar amb tècniques de vol nocturn i fer proves amb carregues de bombes més pesades de les usades habitualment. Els pilots dormien a Girona i es traslladaven diàriament al camp de Celrà.

Durant els anys que estigué en funcionament l’aeròdrom es convertí en un important objectiu militar, fet pel qual va ser sotmès a un total de deu bombardejos per part del bàndol feixista, a més de les destrosses materials, els bombardejos també van tenir un cost en vides humanes.

Un cop acabada la Guerra Civil, el mes de novembre de 1940, es va signar l’acta de lliurament dels terrenys agrícoles i els masos expropiats als seus antics propietaris, i els terrenys van tornar al seu ús agrícola, que actualment exploten els vivers d’arbres ornamentals.

En el moment dels bombardejos els soldats del camp es refugiaven en alguns dels set refugis que es van construir i dels que encara avui en resten molts dempeus, a més del polvorí del camp. Actualment, hi ha dos refugis i el polvorí que són visitables, i formen part del recorregut implementat per l’ajuntament de Celrà que recorre de forma bastant fidedigna el perímetre del camp d’aviació.

L'últim tros l'acabem amb pluja, sortosament totes portem capelina o anorak. Ens mullem una mica els baixos del pantalons, però en l'últim tram el vent ho eixuga.

Algunes han fet una petita drecera i s'han estalviat la mullena.

Un cop a l'autocar, sobre la una del migdia l'autocar ens ha dut fins a la fortalesa de Sant Julià de Ramis. Hem aplaudit quan amb gran perícia ha fet un revolt molt tancat de la carretereta que en ha dut fins al cim.

Hem fet un volt per l'entorn per admirar les vistes i la construcció, principalment la muralla que envolta la fortalesa.

Anem a dinar al Restaurant DOR, on mengem un menú que fa les delícies de totes les del grup:

• Crema de verdures estacionals amb petita minestra al oli d’oliva, 
• Amanida de llenties, verduretes, i escarola amb pols d’olivada, 
• Torrada a la brasa amb escalivada i sobrasada,
• Peix de llotja a la brasa amb fornejat de patates i cebes al oli de picada 
• i per postres ens deixen escollir entre Amanida de fruites de temporada i Escuma de recuit, gelat de mel i pols de galeta.

Havent dinat fem una ullada a les cuines del restaurant que es poden veure des de l'exterior anem a la botiga del museu, i contemplem la cúpula.

Arribem a Sabadell sobre dos quarts de set de la tarda, veiem que aquí també ha plogut, però no tant com a la provincia de Girona

fotos

Notes sobre la fortalesa de sant Julià de Ramis

L'antic castell de Sant Julià de Ramis, al Gironès, obrí les portes el 17 de juliol convertit en La Fortalesa, un complex que inclou un museu i un hotel.

L'empresa familiar D'OR Joiers va comprar l'any 2002 el conjunt monumental, declarat bé cultural d'interès nacional, i hi ha invertit 14 milions d'euros per convertir-lo en La Fortalesa, un complex cultural i turístic que es vertebra a través de dos eixos. 

Per una banda hi ha el D'Or Museum, Museu de Joiera i Art, de prop de 6.000 metres quadrats repartits en tres plantes on es vol "dignificar" la feina dels artesans a Catalunya i donar a conèixer el "món complex" de les joies i les pedres precioses, segons ha explicat el seu impulsor, Ramón López. 

Pedres preciosesAl Museu, s'hi exposen peces d'Elsa Peretti, dissenyadora italiana de Tiffany & Co; Amador Braojos, orfebre, joier i escultor, i Octavi Sardà, joier. Però també s'hi mostren obres artesanals fetes amb plata i una selecció de joies del segle XX. Hi ha sales on les protagonistes són les pedres precioses.

La descoberta del D'Or Museum es pot fer amb una visita lliure. L'entrada general val 10 € (la reduïda, 5 €). Està previst que s'hi facin visites guiades i temàtiques al voltant del món de la gemmologia i les joies.

El restaurant del museu, D'Or Restaurant, que també s'obrirà al públic el 17 de juliol, oferirà un menú, on la cuina de proximitat i d'avantguarda, pensada tant per al visitant del museu com per a la gent que viu al territori i els turistes de l'entorn.

L'hotel i el restaurant AtempoPer una altra banda, el complex de La Fortalesa inclou també el Sants Metges Hotel, de cinc estrelles, amb 15 habitacions i una zona de spa i piscina. Al capdavant de l'oferta gastronòmica dels dos restaurants (el del Museu i el de l'hotel) hi ha el xef Jordi Cruz, amb tres estrelles Michelin, on fusionarà la cuina tradicional d'accent gironí amb l'avantguarda. 

Aitona

Sortim a les 8h de la plaça Antoni Llonch.
Som 5 i anem en cotxe.
Per la B30, A2 i després per la KP-7041 fina Aitona on aparquem davant del parking del poliesportiu.
Anem a informar-nos i ens expliquen les rutes que es poden fer.
web fruiturisme
Farem primer la que passa per Sant Joan de Corratalà i després la que és planera i va fins al Segre.
Fa un dia molt assoleiat, amb una miqueta de vent a les parts mes altes.
Anem caminant entre els camps de presseguers, amb la flor rosada amb diferents tonalitats.

En alguns camps hi ha pagesos tallant branques per alleugerir-los.
Ens agrada molt. Tant la vista des de dalt la petita muntanyeta que esta al costat de l'ermita de sant Joan de Corratalà com veure els camps florits i caminar pel costat.

Anem a dinar al Restaurant Can Joan, on mengem el menú del dia i fem una llarga sobretaula.

Per retornar cap a casa fem unes carreteres veinals que ens porten fins al pantà d'Utxesa i pel camí seguim veient molts camps florits.

Seguim per la C230, la C13, L11 la A2 fins arribar a la B30, on ens desviem pel cami vell de Sant Cugat a Sabadell per no trobar embussos.

Arribem a Sabadell a les 19h

fotos

Bellaguarda - La Granadella

Sortim a les 8 a la plaça d'Antoni Llonch,

Som 33.  La Dolors no ens ha pogut acompanyar per motius de salut familiar. L'hem trobat a faltar.

Fa un dia d'hivern, amb boires que ens ha acompanyat durant tot el dia i un vent fred duran la caminada, sobretot en els llocs mes careners.

Anem a buscar la A2, passant per la B30, després seguim per la C13, L12, C12 i C242 fins arribar a Bellaguarda. El cami és llarg, son 190 km. Hem fet parada a la Panadella per esmorzar. Totes recordem quan ens hi paràvem  i compràvem pa de pessic fa molts anys. Com a lloc de parada ha anat molt bé ja que hi ha molts WCs disponibles i el servei és força ràpid. Últimament ha estat renovat.

Pel cami hem vist força camps de fruiters de colors blancs o rosats.

L'autocar ens deixa a l'entrada del poble de Bellaguarda. Fem els 200 primers metres i ens trobem un home que ens pregunta qui som i d'ón venim. Li expliquem que som de Sabadell i que cada primer dimecres de mes sortim a fer caminades. Resulta que ell és l'alcalde del poble i ha quedat molt sorprès de veure tantes dones.

El camí comença amb una baixadeta i una pujadeta , que ens porta a la carena.

Estem a la comarca de les Garrigues, veiem moltes oliveres i ametllers avui florits, molt romaní també florit i alguna farigola.

El primer tros de camí passa per una vall, plena d'ametllers i oliveres. Podem observar les canalitzacions d'aigua que hi ha per regar.

El segon tram de camí es carener i passa per arran de molins de vent. Podem admirar la seva grandària i el soroll que fan al girar les pales. El camí passa pel costat d'un estimbat i fa la impressió que vegis el paisatge des de dalt d'un avió.

Al final arribem al Mirador de les Terres de l’Ebre, ubicat al Coll de Bovera. Podem admirar el paisatge, i ens adonem que es podem veure 6 comarques. El dia està una mica ennuvolat i no es veu amb nitidesa, però en el panell explicatiu diu que es pot veure la mola de coll de jou i fins i tot els ports de Beseit.

L’execució del mirador s’enmarca dins el Pla de Desenvolupament Local Oleoturisme i Economia del Coneixement de les Garrigues Altes. L’Ajuntament de la Granadella ha acordat destinar-hi part dels ingressos procedents de les centrals eòliques al seu municipi amb la finalitat el crear activitat econòmica i ocupació per frenar l’envelliment de la població i l’emigració de la població jove de les Garrigues.

Cal dir que a part de l'alcalde de Bellaguarda no hem trobat a ningú pel camí.

Deixem el mirador i arribem a la Granadella, on esperem a la plaça que ens vingui a buscar l'autocar.

L'autocar ens acosta altre cop a Bellaguarda, on a la sortida del poble hi ha el restaurant Cal Ferran on ens esperen per dinar amb la taula parada en forma de U.

Hem menjat escudella de primer, i jarret de segon acompanyat de patates i xampinyons. Per postres hem triat entre flam, crema catalana i gelat. Aigua, vi i per acabar cafès.

La sorpresa ha estat que a mig dinar ha vingut l'alcalde i ens ha convidat a beure cava. Ens ha dit que estava molt content que hi haguéssim anat, i que érem les dones mes maques de Sabadell. Ens ha convidat a tornar una altre vegada, a fer una ruta guiada per l'entorn del poble.

Sortint de dinar hem tornat a La Granadella a visitar el museu de l'oli.

Una guia molt simpàtica ens ho ha anat explicant i ademés hem mirat un video molt interessant sobre com es feia l'oli abans i com es fa avui dia. Veiem que estan preocupats perquè la gent jove no es queda a viure als pobles.

A continuació hem pogut comprar oli i els seus derivats a la botiga del museu i a dos quarts de 7 hem marxat cap a Sabadell.

Pel camí s'ha fet fosc, ha plogut, i hem arribat a Sabadell a les 9 del vespre.

Ha estat un dia llarg i ben aprofitat.

Fotos