Torredembarra - Altafulla

Sortim a les 8 de la plaça Antoni Llonch.

Avui anem amb un autocar de la companyia Sant Martí.

Som 27.

El dia es presenta serè.

Per la C58, B30 i AP7, parem a l'àrea de servei del Penedès on esmorzem.

Seguim per la AP7 direcció Tarragona i per la sortida 31, agafem la N340 fins al Roc de Sant Gaietà.



El Roc de Sant Gaietà és un poble típic de pescadors d'estil mediterrani, situat a Roda de Berà, a sobre del mar, anomenat “Roc de Sant Gaietà”, conjunt arquitectònic atípic el qual es va començar a construir a l’any 1964 i es va finalitzar el 1972. 

Van fer cases d’apartaments a primera línia de mar que van ser dissenyades al estil dels pobles pescadors eivissencs i mediterranis, i al seu interior van fer patis Granadins, Andalusos i Sevillans, que van anar complementant amb construccions i ornamentacions del estil Romànic, Mudèjar, Àrab i Gòtic, Renaixentista, així com de diferents zones de la geografia espanyola i inclús d’altres països (estil Sard), que el van acabar de realçar com a “poble típic” al que popularment denominaven “poble típic de pescadors”.


Passem per dins de la urbanització i per davant del Museu de la ràdio. Anem fent el camí costaner fins que arribem a l'ermita de la mare de Deu de Berà on fem una breu parada.

Seguim camí, passem per Creixell.

Arribem als Muntanyans que són un espai d'interès natural (EIN) de 62 ha. que comprèn els termes municipals de Torredembarra i Creixell. Aquest espai és una platja natural, amb dunes i maresmes, un dels pocs llocs de la costa catalana verge i que conserva la sorra natural. Els trams de costa baixa i sorrenca amb presència d'aiguamolls, salobrars i platges arenoses són extremadament rars i, per ells mateixos, justifiquen la inclusió d'aquest espai en la xarxa del PEIN.

La progressiva desaparició d'altres espais naturals de característiques similars a la costa catalana han convertit els muntanyans de Torredembarra en un dels pocs llocs adients per al descans de les aus migratòries. D'altra banda, la escassa extensió del terreny permet a l'ornitòleg o al curiós la fàcil observació d'aquestes aus, la qual cosa ha convertit l'indret en escola de naturalistes.

Arribem al Club Marítim de Torredembarra, on ens espera l'autocar.

Algunes pugen a l'autocar i van cap al restaurant Blau Marí on dinarem. Les altres seguim pel passeig de Torredembarra.

Arribant al restaurant, algunes es queden i les demés seguim cap al far de Torredembarra, on arribem després de fer una petita pujada per un terreny rocallós.

El far de Torredembarra és un far situat a la vora del mar, a la Punta de la Galera. Està gestionat per l'autoritat portuària del Port de Tarragona. Té una alçada de pla focal sobre el nivell del mar de 58 metres i sobre el terreny de 38, amb un abast geogràfic de 20 milles. Aquest far és el que té la torre més alta de tots els fars de Catalunya.


Es va decidir construir el far en 1985 segons els criteris del Pla de Senyals Marítims 1985-1989. La seva construcció es va iniciar el 1999, i a finals d'aquest any es va acabar. L'encesa es va produir a les 00.00 hores del dia 1 de gener de l'any 2000. Va ser l'últim far construït a Espanya al segle XX i va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Llinàs.

Seguim camí, arribem a Altafulla i veiem una panoràmica de les cases que donen a la platja molt bonica.

L'autocar ens espera i ens porta cap al restaurant.

Comencem a dinar amb olives i unes torradetes amb tomàquet a sobre.

Mengem amanida variada de primer, i arròs caldós amb escamarlà i gambes. Per postres tiramisú i cafès. 

Hi ha 4 caminadores que han sigut àvies la passada tardor i ens conviden a una copa de cava ben fresaquet.

Tornem amb l'autocar per on hem vingut.

Entrem a Sabadell que toquen les 18h.


fotos

Torredembarra

Sortim a les 8:15 de la plaça Antoni Llonch.

Avui anem amb un autocar de la companyia Sant Martí.

Som 38.

Hem esperat una caminadora que s'ha despistat i ha anat a la plaça Marcet.

El dia es presenta molt serè.

Per la C58, B30 i AP7, parem a l'àrea de servei del Penedès on una caminadora es deixa una jaqueta que recollim a la tornada gràcies a la gestió que ha fet el conductor.

Seguim per la AP7 direcció Tarragona i per la sortida 31, agafem la N340 i allà on hi ha l'arc de Berà fem la volta per arribar fins al Roc de Sant Gaietà.

Quan hem sortit del restaurant el cel s'ha ennuvolat bastant i ha tapat el sol, però un cop arribem al Roc de Sant Gaietà ha tornat a brillar durant tot el dia.

El Roc de Sant Gaietà és un poble típic de pescadors d'estil mediterrani, situat a Roda de Berà, a sobre del mar, anomenat “Roc de Sant Gaietà”, conjunt arquitectònic atípic el qual es va començar a construir a l’any 1964 i es va finalitzar el 1972. 


Van fer cases d’apartaments a primera línia de mar que van ser dissenyades al estil dels pobles pescadors eivissencs i mediterranis, i al seu interior van fer patis Granadins, Andalusos i Sevillans, que van anar complementant amb construccions i ornamentacions del estil Romànic, Mudèjar, Àrab i Gòtic, Renaixentista, així com de diferents zones de la geografia espanyola i inclús d’altres països (estil Sard), que el van acabar de realçar com a “poble típic” al que popularment denominaven “poble típic de pescadors”.
passem per dins de la urbanització i per davant del Museu de la ràdio. Algunes es retrassen i els hi costa trobar la sortida. Finalment anem fent el cami costaner fins que arribem a l'ermita de la mare de Deu de Berà on fem una breu parada.
Seguim camí, passem per Creixell on una caminadora entra a casa seva a buscar quelcom que necessitava.

Arriem als Muntanyans que són un espai d'interès natural (EIN) de 62 ha que comprèn els termes municipals de Torredembarra i Creixell. Aquest espai és una platja natural, amb dunes i maresmes, un dels pocs llocs de la costa catalana verge i que conserva la sorra natural. Els trams de costa baixa i sorrenca amb presència d'aiguamolls, salobrars i platges arenoses són extremadament rars i, per ells mateixos, justifiquen la inclusió d'aquest espai en la xarxa del PEIN.

La progressiva desaparició d'altres espais naturals de característiques similars a la costa catalana han convertit els muntanyans de Torredembarra en un dels pocs llocs adients per al descans de les aus migratòries. D'altra banda, la escassa extensió del terreny permet a l'ornitòleg o al curiós la fàcil observació d'aquestes aus, la qual cosa ha convertit l'indret en escola de naturalistes.

Arribem al Club Marítim de Torredembarra,on ens espera l'autocar.
Com que és aviat algunes (15) decideixen arribar a peu fins al restaurant, les altres ho fan en autocar i s'instal·len a la terrassa del restaurant Blau Marí prenent un vermut, patates i olives. També ens porten unes torradetes amb tomàquet a sobre.

Passem cap a dins i ens instal·lem en taules de 10.

Mengem amanida variada de primer, i arròs caldós amb escamarlà i llagostí. Per postres tiramisú i cafès. Al final porten uns xupitos per les que els hi ve de gust.

Recuperem un foulard que s'ha deixat una caminadora.

Sembla que avui, després de festes estem totes una mica despistades.

Tornem amb l'autocar per on hem vingut.

Entrem a Sabadell que toquen les 18h.

fotos

Casanova de l'Obac

Ens trobem a les 9 a la plaça d'Antoni Llonch.
Som 47.
El dia ha començat amb pluja, ha continuat amb pluja i ha acabat amb pluja. De totes maneres això no ha estat impediment per fer la sortida i passar un bon dia totes plegades.
Per començat l'autocar ens ha portat fins a la Casanova de l'Obac. De fet ens ha deixat al costat de la carretera.
Sota els paraigües hem anat fins a la Casanova, per un camí ample que no presentava cap dificultat.
Allà ens esperava una noia que ens ha explicat l'origen de la casa, i les particularitats de l'entorn.
La casa està situada en un turó, domina tota la serralada que va prendre el nom de Serra de l'Obac. Té adossats altres cossos annexes dedicats a les feines agrícoles.La masia de planta rectangular, gairebé quadrada. La seva fisonomia recorda l'arquitectura de casal de finals del segle XVIII, la façana tractada amb esgrafiat i el dibuix dels emmarcaments i cantoneres amb tonalitat de color diferent a la resta de la pintura. És un edifici que consta de planta baixa i dos pisos, amb una disposició simètrica i harmònica de les obertures que en els pisos, són balcons amb baranes de ferro. Hi ha restes d'un rellotge de sol esgrafiat i ràfec poc pronunciat.


Té també una capella particular. Una motllura en ressalt separa els registres dels pisos. Es tracta de la Capella particular del Casal de l'Obac. És de planta rectangular coberta a quatre vessants i cap a la zona de la capçalera té un eixamplament a cada costat, formant com petites capelles o cossos laterals, la qual cosa dóna com a resultat un cos avançat. La façana principal té una porta d'entrada rectangular d'estil classicista: pilars adossats, capitells i frontó triangular al capdamunt amb motllures ressaltades. Dalt hi ha un òcul de forma circular. A la part superior, s'aprecia un coronament arrodonit i ressaltat per una motllura amb decoració de dentellols. Damunt la capçalera, sobresurt una torre -cimbori amb teulada a quatre vessants.
L'origen del nom sembla que vé dels primers propietaris que es deien Ubach.
Curiosament l'àvia de la Conxa i la Mercè va néixer en aquesta casa.
Després hem tingut temps per anar mirant l'exposició que hi ha a la primera planta, i algunes fins i tot han pujat a la segona on hi ha sales de reunions.
Sota la pluja hem tornat cap a l'autocar que ens ha dut a Terrassa on hem visitat el MNACTEC (Museu de la ciència de la tècnica) 
El Museu ens ha agradat molt ja que ens ha recordat el nostre passat tèxtil.
Fins i tot algunes ens han explicat que de jovenetes feien de cosidores.
Altre cop sota la pluja hem pujat a l'autocar que ens ha dut al restaurant Can Vinyers on ja ens esperaven la Dolors i altres amigues que s'han apuntat al dinar de Nadal.
Hem menjat escudella de Nadal, pollastre farcit amb panses i pinyons i de postres tronc de Nadal. Tot i que eren plats molt tradicionals els han presentat d'una manera molt innovadora. I per acabar els cafès, i tallats com sempre.
La Dolors ens ha convidat a cava, per diferents motius, el primer per celebrar el naixement del seu besnet, i ens ha dit que a partir d'ara participarà en les caminades deixant en mans de la Teresa l'organització de les mateixes.
No patiu que la Teresa sempre demanarà l'assessorament de la Dolors per prendre les decisions.

fotos

Monistrol de Calders

Sortim a les 8 de la plaça Antoni Llonch.
Som 60. 
No han pogut venir totes les companyes que volien i estem buscant una solució consistent en dividir el grup en dos i fer el primer dimecres una caminada una mica més curta que les actuals i el segon dimecres una caminada una mica més llarga. Durant el dia cadascuna ha anat pensant en quin grup li aniria millor anar.

El dia es presenta molt clar i sense núvols.

Per la C16, sortim a la sortida 54 en direcció Calders.
Ens aturem a esmorzar a Torruella de baix, on es deixen taules per nosaltres en un menjador apart.
Seguim fins a Calders on l'autocar ens deixa a la carretera i nosaltres anem fins a l'Ajuntament de la vila on hi ha una terrassa amb unes magnifiques vistes del Pirineu.

En cel s'ha ennovulat una mica.
Tornant a l'autocar per la carretera n-141c que va cap a Moià ens aturem al Pou de la Moretona, on deixem l'autocar i comencem la caminada cap a Monistrol de Calders.

El camí passa entremig de boscos, és ample i fa de bon caminar. Hi ha algunes pujades i baixades suaus.

Es una zona molt silenciosa, no hi ha carreteres aprop.

Una companya ha trobat un fòssil (cargol) a terra.

El cel durant la caminada s'ha anat aclarint i algunes han tingut calor i tot.

Passem per la pedrera Jornet des d'on admirem les vistes.
La tardor està començant i les fulles dels roures van agafant color groc.
Passem per "La Coma" i pel costat de la riera Golarda.

Ens aturem als gorgs blaus i algunes baixen a mirar-los de més a prop.

Passem pel cementiri de Monistrol de Calders i directament anem al restaurant Rubell on ens esperen per dinar.
Tenim reservades 6 taules de 10 persones.
El dinar ens ha agradat molt a totes. 

• De primer hem triat entre amanida catalana i sopa de peix, 
• De segon hem triat entre canelons i arròs. 
• Després ens han ofert vedella amb bolets i peus de porc acompanyat amb bunyols de poma.
• De postres flam amb maduixes, gelat de nata i taronja confitada. 
• Cafès i infusions.

L'autocar ens ha vingut a buscar al poble, hem marxat cap a Sabadell pel mateix camí per on hem arribat.

La caminada ha sigut d'una mica més de 10kms.

A la sortida de Monistrol hem vist tres cabirols en un camp que han fugit espantats pel soroll de l'autocar.

Abans de les set hem arribat a Sabadell.

Sembla que els dos grups de caminada son possibles i ho podrem fer.

fotos

Penedès

Sortim a les 8 de la plaça Antoni llonch.

Som 60, a l'autocar no queda cap seient buit.

Avui comencem el curs i hi ha cares noves, i algunes retrobades ja que feia temps que no venien a caminar amb el grup.

Fa molt bon dia, tot i que la previsió del dia anterior va pronosticar que faria

fred, nosaltres avui mes aviat hem passat caor, sobretot al migdia.

Anem per la C58, la B30, la AP7, la BV2127 fins a Vilobí del Penedès.

Esmorzem al centre civic on ja ens tenen unes taules preparades a fora.

L'autocar ens acosta cap al Parc del talls, i ens deixa el mes amunt possible.

Comencem la caminada des del poble fins al parc dels talls .

El Parc dels Talls és una zona amb unes característiques ambientals concretes que està formada per cinc pèlags de gran valor paisatgístic, geològic i ecològic. El Parc és conegut també com pel parc del Pèlags. Per les grans masses d'aigua embassada i molts estable que li donen l'atractiu característic de la zona. Un paisatge singular fruit de de l’explotació minera que va estar lligada durant molts anys al municipi  i que ara, després d'anys en desús, s'ha convertit en un espai, protegit, singular i de gran bellesa.

Arribem a un mirador que ens permet veure el pèlag gran. Allà ens partim en dos grups, un va per la dreta del pèlag, sobre la part alta i l'altre per l'esquerra.

Ens retrobem arran d'aigua.

seguim la caminada totes juntes cap a les caves Parés-Baltà.

Passem entremig de vinyes, en les que en algunes encara veiem el raïm pendent de collir.

Ens adonem que avui dia les vinyes estan molt ben arrenglerades i preparades per poder fer la verema de manera mecànica.

Arribant a les caves, ens fan les explicacions sobre els vins i caves que produeixen, i veiem les botes de roure i baixem a les caves on tenen el cava en repòs.

Les caves Parés-Baltà son un negoci familiar de la familia cusiné, que produeixen vins i caves ecològics i biodinàmics.

Al final de la visita, passem la jardí i ens ofereixen cava, vi blanc i vi negre de la seva producció.

Finalment ens donen uns papers amb la descripció dels productes per si a alguna li interessa fer comandes. De totes maneres al sortir hi ha qui es compra alguna ampolla.

L'autocar ens espera i a les 15h arribem al restaurant "La serreta".

Mengem amanida de poma i foie, coca de calçots amb romesco i formatge de cabra, i entranya a la brasa amb patata i pebrot verd i les postres al gust de cadascuna.

Sortim a les 18h i sense masses entrebancs a les 19h som a Sabadell.


Fotos

Cerdanya

Avui som 42, ens fa molta il.lusió anar a la Cerdanya.
El dia ha estat bo, ens ha fet un bon sol mentre caminàvem.
A l'hora de dinar ha plogut una miqueta.

Hem sortit puntualment a les 8 de la plaça de l'estació de la Renfe Sabadell Centre, com sempre.

Hem anat per la C16, fins a Berga, on ens hem aturat al restaurant "La cabana" per esmorzar.
Majoritariament hem esmorzat a l'aire lliure contenplant les bones vistes sobre la ciutat de berga amb Montserrat al fons de la vall.

Hem seguit per la C16, hem passat el tunel del cadí i per la N260 hem arribat fins a Isòvol a les 11h.

L'autocar ens ha deixat allà i hem començat a caminar per la vora del Segre.

El Segre baixa amb molt cabdal, segurament degut al desglaç que s'està produint.

Hem passat pel costat d'un refugi utilitzat durant la guerra civil.

La ruta ens permet conèixer la vall del Segre, sempre rodejades de vegetació de ribera  i amb un seguit de passarel·les de fusta per no mullar-nos els peus que ens han conduit fins a un gran pont (palanca) penjant, on hem fet la foto de grup.

En aquest punt un grupet (10) ha marxat cap a Sanavastre i la resta hem seguit cap a Soriguerola.

En aquesta part el camí s'ha fet estret i hem quedat envoltades de vegetació, hem continuat gaudint de la vista del Segre que ara ens quedava a ma esquerra

Hem vist el camp de golf de fontanals, i de lluny l'aerodrom tenint l'ocasió de veure com una avioneta estirava un planejador.

Arribant a Soriguerola, hem trobat un ramat de vaques al mig del camí i que pacíficament ens han deixat passar sense dir-nos res.

Al poble de Soriguerola ens hem retrobat totes i l'autocar ens ha dut a Talltorta on hem fet la visita a l'església de Sant Climent.

El guia es deia Marc i ens ho ha explicat molt bé, mentre ens esperava ha matat un escurçó.

L’actual Església Parroquial de Talltorta, documentada a partir del 1667, ha estat objecte de excavacions arqueològiques i restauracions que han posat al descobert un temple d’època romànica sepultat sota l’actual església. Els historiadors i experts tenen documentades com a mínim dos esglésies desaparegudes susceptibles a ser aquest tempre romànic trobat a Sant Climent. Podria tractar-se de Santa Fe de Talltorta, desapareguda al segle XVII; o podria tractar-se de Sant Climent del Soler.

La petita església de Sant Climent de Talltorta (d’una sola nau amb tres capelles laterals i amb una torre que encapçala la sagristia) no hi ha dubte de la seva modèstia arquitectònica. No obstant, destaca per el seu revestiment mural al tremp de estil barroc (que es conserva de forma molt destacable i que ha estat subjecte a una sèrie de restauracions) amb representacions del Nou Testament, motius Florals i arquitectònics. Pintures altament destacables que embelleixen aquest petit i rural temple parroquial.

Ha comentat també que a aquesta església li diuen la capella sixtina de la cerdanya, ja que te unes pintures sorprenents a sostre i parets i va patir problemes similars a la capella sixtina, doncs al bisbe no li va agradar el que van fer els artistes.

Tot seguit hem anat a peu al restaurant "Les heures d'en Didac", que esta allà mateix.

Hem estat nosaltres soles en el menjador, en tres taules allargades.

Ens han donat un dinar que a totes ens ha agradat:

• un tast de sopa de carbassa amb gingebre i nous 
• amanida sobre carpaccio de pinya amb fruits vermells, fruits secs i virutes de foie
• pollastre rostit amb prunes i pinyons
• postres a escollir 
• cafes i infusions

Després del dinar el grup ha obsequiat a la Dolors i la Teresa per la tasca que fan.

La Dolors ha fet esment que tenim una caminadora de 90 anys, la Isabel, que avui ens ha acompanyat.

Hem tornat a l'autocar i sense entrebancs hem arribat a Sabadell a dos quarts de 7.

fotos

Collsuspina i Coves del Toll

Sortim de l'estació de la Renfe centre a les 8 del matí.

Som 35.

Ha fet bon dia, a estones assoleiat, a estones amb una mica d'aire fred, a estones amb boirina a l'horitzó.

Per la C155 anem a buscar la C59 fins a Moià i després la N141c fins a Collsuspina.

Esmorzem al restaurant Els tres roures, que és el mateix lloc on dinarem.

Quan arribem ja tenen la taula preparada al menjador.

Comencem a caminar per un camí carener força ample dit de l'Espinol que passa pel costat d'algunes masies.

Al ser primavera i haver plogut la setmana passada ens trobem un paisatge molt bonic, camps verds plens de flors i arbres que broten, molt d'ells roures.

Al fons veiem Sant Llorenç del Munt, el Montcau i Montserrat.

Al kilometre 4 unes es desvien per anar directament a les coves del Toll i les altres continuen, pel camí, fan una baixada i després prenen un corriol que passa pel costat del torrent Mal i arriben a les coves del Toll pel Sud.

Aquest corriol és molt bonic, ombrejat i quan hi ha silenci és sent els salts de l'aigua que baixa pel Torrent Mal.

Ens retrobem totes a les coves del Toll on l'arqueòleg Jofre Costa ens fa de guia i moltes explicacions.

La cova del Toll és una de les coves prehistòriques d'Europa més rica en fauna del Quaternari, durant les glaciacions würmianes. S'hi han trobat restes fòssils d'hipopòtam, rinoceront, ós de les cavernes, lleó, hiena, bou primitiu, isard, etc. També s'han descobert restes d'un foc i d'alguns estris de sílex corresponents al Mosterià, les quals demostren la presència humana de l'home Neandertal durant el Paleolític Mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d'antiguitat).

Les troballes, relatives a l'Epipaleolític, al Neolític i a l'Edat de Bronze, mostren canvis en l'activitat dels pobladors. S'hi va trobar un individu masculí i robust, no gaire alt i branquimorf, de tipus alpí, del qual s'ha trobat l'enterrament i que s'acompanya d'un fermall metàl·lic d'origen centreuropeu. Actualment totes les restes arqueològiques que s'hi han trobat s'exposen al Museu de Moià.

La visita l'hem fet totes fins al final, tot i que en alguns trams hem passat per llocs de sostre molt baix i ben estrets.

L'autocar ens ha retornat a Collsuspina per dinar al restaurant Els tres roures.

Hem menjat un pica- pica, amb carxofes i carn a la brasa i butifarra amb patates fregides i mongetes seques. De postres gelats i flams.

La Dolors ens ha convidat a bombons ja que aviat celebra el seu aniversari.

Hem tornat a cap a Sabadell, pel mateix camí i abans de les 18 hem arribat.