Sortim com sempre a les 8 del matí de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.
Som 26.
El dia es presenta molt serè, calorós. Ha fet molt bon dia, el sol ens ha acompanyat tota l'estona, ha fet una d'airet mes aviat fred.
Per la C58, B30, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar.
Seguim per la A2, a la sortida 520 agafem la L-311, passem prop de Guissona per la C-75, i després per la L-313 arribem a Palou on l'autocar ens deixa a tocar del poble, ot i que haurà de sortir del mateix fent marxa enrere.
Comencem la caminada travessant la carretera per un pont elevat, seguim fins arribar a una granja que tot i estar tancada travessem per dins amb l'autorització de l'encarregat de la mateixa.
El camí ha estat ample en alguns trossos, mes estret en altres i amb lloses de pedra en alguns trossos fins que hem arribat al castell de les Sitges.
Hem contemplat el castell i la petita església de Sant Pere del Castell de les Sitges que hi ha al costat.
A Florejacs un parell de caminadores han visitat el poble i amb l'autocar han anat cap a Les Pallargues.
Les demés un cop a Florejacs avancem per una pista asfaltada al principi. Fa baixada.
Els camps de cereals estan ben grocs. El paisatge és molt bonic, ens eixampla la vista ja que les muntanyes estan lluny. El cel està ben blau amb algunes línies deixades pel vol d'avions i gaudim de la primavera.
El camí es força ample, quan arribem al final d'aquesta baixada aprofitem per fer la foto de grup i una miqueta de silenci gaudint del cant dels ocells, una puput entre ells.
Seguim camí, ara un kilometre de pujada suau que anem fent sense massa problema.
Un cop som dalt el camí ja es planer amb lleugera baixada i totes ho anem fent.
Arribem al canal Segarra - Garrigues que travessem per un pont, que al costat te ginesteres oloroses.
Podeu consultar mes informació aquí
I d'aquí a Les Pallargues hi ha molt poquet.
Travessem el poble. Admirem les antigues construccions, en concret la portalada del castell on ens conviden a entrar i tafanejar una mica.
Retrobem les dues caminadores i tot seguit anem cap a l'autocar que ens du a Cervera al restaurant Nobadis.
L'autocar ens deixa a la porta. Tenim una taula llarga preparada per nosaltres.
De primer plat mengem una amanida, de segon jarret i per postres pudding amb nata. Aigua, vi, cafès i infusions.
Sobre tres quarts de quatre hem anat cap a l'autocar que ens ha dut cap a Cervera i ens ha deixat prop de la Universitat.
La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera. És un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.
La creació de la Universitat de Cervera fou promoguda per Felip V per a premiar la fidelitat d'aquesta població durant la Guerra de Successió, alhora que per a castigar la desafecció de Barcelona. La universitat, creada el 1717 en substitució de les altres sis que existien a Catalunya, i regida per uns estatus sancionats el 1726, comptava amb facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia i lleis.
Actualment l'edifici desenvolupa altres funcions; entre altres alberga l'Institut Francès, un centre de recursos pedagògics, l'Arxiu Comarcal de la Segarra, la biblioteca, un centre de secundària ESO, que també cursa els cursos de batxiller, i un centre associat de la UNED.
També trobem un emplaçament on segons un rètol que hi ha a la façana els Reis Catòlics van fer Capitulacions matrimonials al març del 1469 a Cervera, però ells no es van casar ni consumar el seu matrimoni fins l'octubre.
En la mateixa façana un altre rètol explica que l'ang 1359, durant el regnat de Pere el Cerimoniós es celebraven les Corts Catalanes les quals constituiren la Generalitat de Catalunya.
Pel carrer major anem fins al carreró de les bruixes, per on arribem a la Paeria
El carreró de les bruixes és un carrer paral·lel, al costat llevant, del carrer Major, entre la plaça Major i el carrer Sant Bernat. Força estret, poc lluminós i amb un traçat allargassat. Compta amb sòlids murs interiors amb acabats irregulars on es combina trams arrebossats i altres amb el parament a la vista. En destaquen els passos coberts que comuniquen les edificacions del carrer Major amb els horts, corrals o coberts. Alguns són amb voltes de pedra de canó seguit rebaixat, altres amb forjat de bigues de fusta i revoltons de guix. En l'estructura urbana de la vila del segle xii aquest carreró quedava clos per un mur de paret de pedra o tàpia on s'hi recolzaven les voltes dels passos elevats que creuaven el carrer.
L'any 1978 però, l'Assemblea de Joves de Cervera va impulsar la creació de la festa de L'Aquelarre i van escollir aquest carrer com a emplaçament de l'acte.
Habitants de Cervera:
Tornem per on hem vingut fins a pujar a l'autocar, i a les cinc sortim cap a Sabadell per la A2 i finalment per la B30.
Passem per Bellaterra i entrem a Sabadell i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. A dos quarts de set hem baixat totes de l'autocar.
Al matí hem fet 11 kms hem pujat 117 m.
I a la tarda per Cervera hem fet tres quilòmetres.
