dimecres, 17 de maig del 2023

Palou - Les Sitjes - Florejacs - Les Pallargues i Cervera

Sortim com sempre a les 8 del matí de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 26.



El dia es presenta molt serè, calorós. Ha fet molt bon dia, el sol ens ha acompanyat tota l'estona, ha fet una d'airet mes aviat fred.

Per la C58, B30, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 

Seguim per la A2, a la sortida 520 agafem la L-311, passem prop de Guissona per la C-75, i després per la L-313 arribem a Palou on l'autocar ens deixa a tocar del poble, ot i que haurà de sortir del mateix fent marxa enrere.

Comencem la caminada travessant la carretera per un pont elevat, seguim fins arribar a una granja que tot i estar tancada travessem per dins amb l'autorització de l'encarregat de la mateixa.

El camí ha estat ample en alguns trossos, mes estret en altres i amb lloses de pedra en alguns trossos fins que hem arribat al castell de les Sitges.

Hem contemplat el castell i la petita església de Sant Pere del Castell de les Sitges que hi ha al costat.

Sense entretenir-nos massa hem seguit el camí fins a Florejacs. En aquest tram hem trobat un tractor que estava tallant branques de les alzines del costat de la carretereta, suposadament per ajudar-les en aquesta temporada de sequera.

A Florejacs un parell de caminadores han visitat el poble i amb l'autocar han anat cap a Les Pallargues.

Les demés un cop a Florejacs avancem per una pista asfaltada al principi. Fa baixada. 


Els camps de cereals estan ben grocs. El paisatge és molt bonic, ens eixampla la vista ja que les muntanyes estan lluny. El cel està ben blau amb algunes línies deixades pel vol d'avions i gaudim de la primavera.

El camí es força ample, quan arribem al final d'aquesta baixada aprofitem per fer la foto de grup i una miqueta de silenci gaudint del cant dels ocells, una puput entre ells.

Seguim camí, ara un kilometre de pujada suau que anem fent sense massa problema.

Un cop som dalt el camí ja es planer amb lleugera baixada i totes ho anem fent.

Arribem al canal Segarra - Garrigues que travessem per un pont, que al costat te ginesteres oloroses.

Podeu consultar mes informació aquí

I d'aquí a Les Pallargues hi ha molt poquet. 

Travessem el poble. Admirem les antigues construccions, en concret la portalada del castell on ens conviden a entrar i tafanejar una mica.
Retrobem les dues caminadores i tot seguit anem cap a l'autocar que ens du a Cervera al restaurant Nobadis.

L'autocar ens deixa a la porta. Tenim una taula llarga preparada per nosaltres.

De primer plat mengem una amanida, de segon jarret i per postres pudding amb nata. Aigua, vi,  cafès i infusions.

Sobre tres quarts de quatre hem anat cap a l'autocar que ens ha dut cap a Cervera i ens ha deixat prop de la Universitat.

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera. És un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.

La creació de la Universitat de Cervera fou promoguda per Felip V per a premiar la fidelitat d'aquesta població durant la Guerra de Successió, alhora que per a castigar la desafecció de Barcelona. La universitat, creada el 1717 en substitució de les altres sis que existien a Catalunya, i regida per uns estatus sancionats el 1726, comptava amb facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia i lleis.
Actualment l'edifici desenvolupa altres funcions; entre altres alberga l'Institut Francès, un centre de recursos pedagògics, l'Arxiu Comarcal de la Segarra, la biblioteca, un centre de secundària ESO, que també cursa els cursos de batxiller, i un centre associat de la UNED.

També trobem un emplaçament on segons un rètol que hi ha a la façana els Reis Catòlics van fer Capitulacions matrimonials al març del 1469 a Cervera, però ells no es van casar ni consumar el seu matrimoni fins l'octubre.
En la mateixa façana un altre rètol explica que l'ang 1359, durant el regnat de Pere el Cerimoniós es celebraven les Corts Catalanes les quals constituiren la Generalitat de Catalunya.

Pel carrer major anem fins al carreró de les bruixes, per on arribem a la Paeria

El carreró de les bruixes és un carrer paral·lel, al costat llevant, del carrer Major, entre la plaça Major i el carrer Sant Bernat. Força estret, poc lluminós i amb un traçat allargassat. Compta amb sòlids murs interiors amb acabats irregulars on es combina trams arrebossats i altres amb el parament a la vista. En destaquen els passos coberts que comuniquen les edificacions del carrer Major amb els horts, corrals o coberts. Alguns són amb voltes de pedra de canó seguit rebaixat, altres amb forjat de bigues de fusta i revoltons de guix. En l'estructura urbana de la vila del segle xii aquest carreró quedava clos per un mur de paret de pedra o tàpia on s'hi recolzaven les voltes dels passos elevats que creuaven el carrer.
L'any 1978 però, l'Assemblea de Joves de Cervera va impulsar la creació de la festa de L'Aquelarre i van escollir aquest carrer com a emplaçament de l'acte.

Habitants de Cervera:



Tornem per on hem vingut fins a pujar a l'autocar, i a les cinc sortim cap a Sabadell per la A2 i finalment per la B30.

Passem per Bellaterra i entrem a Sabadell i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. A dos quarts de set hem baixat totes de l'autocar.







Al matí hem fet 11 kms hem pujat 117 m.
I a la tarda per Cervera hem fet tres quilòmetres.

dimecres, 3 de maig del 2023

Florejacs - Les Pallargues i Cervera

Sortim com sempre a les 8 del matí de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 28.



El dia es presenta molt serè, calorós. Ha fet molt bon dia, caminant hem passat calor, el sol ens ha acompanyat tota l'estona, per sort ha fet una mica d'airet

Per la C58, B30, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 

Seguim per la A2, a la sortida 520 agafem la L-311, passem prop de Guissona per la C-75, i després per la L-313 arribem a Torreflor on ens desviem per la carretereta LV-3133 fins que arribem a Florejacs on el conductor en deixa a tocar del casc antic del poble, al costat de la creu de terme apunt per començar la caminada.

Comencem per una pista asfaltada al principi. Fa baixada. Es sent la olor d'unes ginesteres.

Els camps de cereals estan de color grogós, ha perdut el verd intens degut a la sequera. Tot i així el paisatge és molt bonic, ens eixampla la vista ja que les muntanyes estan lluny. El cel està ben blau amb algunes línies deixades pel vol d'avions i gaudim de la primavera.

El camí es força ample, quan arribem al final d'aquesta primera baixada aprofitem per fer la foto de grup i una miqueta de silenci.

Seguim camí, ara un kilometre de pujada suau que anem fent sense massa problema.

Un cop som dalt el camí ja es planer amb lleugera baixada i totes ho anem fent.

Arribem al canal Segarra - Garrigues que travessem per un pont.
Podeu consultar mes informació aquí

I d'aquí a Les Pallargues hi ha molt poquet. 

Travessem el poble. Admirem les antigues construccions, en concret la portalada del castell. 
La majoria pren un petit refrigeri al bar del poble i tot seguit anem cap a l'autocar que ens du a Cervera al restaurant Nobadis.

L'autocar ens deixa a la porta. Tenim una taula llarga preparada en un menjador al primer pis per nosaltres soles.

De primer plat mengem una amanida, de segon jarret i per postres pudding amb nata. Aigua, vi,  cafès i infusions.

Cal dir que algunes han demanat una mica de whiski i d'anís per sobre del pudding.

Sobre tres quarts de quatre hem tornat a pujar a l'autocar que ens ha dut cap a Cervera i ens ha deixat prop de la Universitat.

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera. És un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.


La creació de la Universitat de Cervera fou promoguda per Felip V per a premiar la fidelitat d'aquesta població durant la Guerra de Successió, alhora que per a castigar la desafecció de Barcelona. La universitat, creada el 1717 en substitució de les altres sis que existien a Catalunya, i regida per uns estatus sancionats el 1726, comptava amb facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia i lleis.
Actualment l'edifici desenvolupa altres funcions; entre altres alberga l'Institut Francès, un centre de recursos pedagògics, l'Arxiu Comarcal de la Segarra, la biblioteca, un centre de secundària ESO, que també cursa els cursos de batxiller, i un centre associat de la UNED.

Pel carrer major anem fins al carreró de les bruixes, per on arribem a la Paeria

El carreró de les bruixes és un carrer paral·lel, al costat llevant, del carrer Major, entre la plaça Major i el carrer Sant Bernat. Força estret, poc lluminós i amb un traçat allargassat. Compta amb sòlids murs interiors amb acabats irregulars on es combina trams arrebossats i altres amb el parament a la vista. En destaquen els passos coberts que comuniquen les edificacions del carrer Major amb els horts, corrals o coberts. Alguns són amb voltes de pedra de canó seguit rebaixat, altres amb forjat de bigues de fusta i revoltons de guix. En l'estructura urbana de la vila del segle xii aquest carreró quedava clos per un mur de paret de pedra o tàpia on s'hi recolzaven les voltes dels passos elevats que creuaven el carrer.
L'any 1978 però, l'Assemblea de Joves de Cervera va impulsar la creació de la festa de L'Aquelarre i van escollir aquest carrer com a emplaçament de l'acte.

Tornem per on hem vingut fins a pujar a l'autocar, i a un quart de sis sortim cap a Sabadell per la A2 i finalment per la C58.

Passem per Bellaterra i entrem a Sabadell a dos quarts de set i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. A les set hem baixat totes de l'autocar.





Al matí hem fet gairebé 7 kms hem pujat 75 m i n'hem baixat 100.
I a la tarda per Cervera n'hem fet tres.

dimecres, 12 d’abril del 2023

Calaf - Prats de Rei i una miqueta mes

Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 38.





El dia es presenta molt serè. Ha fet molt bon dia, caminant hem passat calor, el sol ens ha acompanyat tota l'estona, per sort ha fet aire que ha ajudat a passar la calor. Ala tarda s'ha ennuvolat i a calaf ens hem tornat a posar les jaquetes

Per la C58, B30, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 

Ala B30 hi ha una mica de retenció que ens ha retrassat mitja hora.

Seguim per la B100 i la BV1001, passant per Sant Martí de Sesgueioles arribem a Calaf on l'autocar ens deixa per començar la caminada.

Veiem la Campa on hi ha aparcats centenars de cotxes, que veiem brillar en la llunyania, en aquestes instal·lacions es dediquen a la gestió logística integral per flotas de vehicles.
Dades sobre la Campa d'Autoflotas:
. 400.000 m2 de superficie
. Capacitat per 17.000 vehicles
. Gestió de 150.000 vehicles l'any
. Diàriament entren i surten 100 camions

Els camps de cereals estan molt verds, el paisatge és molt bonic, el cel està ben blau i gaudim de la primavera, de tant en tant un camp de Colza destaca amb el color groc.


El camí es força ample, el primer tros es planer i mes endavant puja fins al poble abandonat de Solanelles.

Seguim camí fins arribar a Prats de Rei, a partir de Solanelles el camí fa baixada.


En arribar a Prats de Rei  una dotzena de caminadores es queden i les demes fem uns quatre quilometres mes amb pujades i baixades. L'autocar ens recull al costat de la carretera.

Passem a recollir les caminadores que s'han quedat a Prats de Rei  i seguim cap al restaurant

Anem a Sant Pere Sallavinera, al restaurant "La Pala" on tenim reservat un menjador per nosaltres soles i ens asseiem en tres taules llargues.

De primer fem un pica-pica:
- Amanides amb cruixent de formatge de cabra
- Fustes d'embotits
- Montaditos de brandada de bacallà
- Croquetes de rostit casolanes
De segon hem pogut triar entre
- Filet de lluç
- Fricando de vedella
- Bacallà a la catalana
- Costella de porc al forn desossada cuita a baixa temperatura
Per postres també triem entre
- Sorbet de llimona
- Mel i matò
- Gelats
- gelat de torro amb xocolata
- Flam
Finalment cafès i infusions al gust.

Una mica abans de tres quarts de cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix  i ens porta a Calaf prop de l'oficina de turisme on ens esperem per mostrar-nos les botigues museïtzades.

"Les botigues antigues de la Plaça Gran de Calaf, un tresor recuperat" és un projecte que permet visitar vuit botigues situades al voltant de la plaça porxada del poble, centre neuràlgic del comerç de la vila i de la comarca fins mitjans del segle passat, per la celebració del famós mercat de Calaf. 


El Mercat de Calaf es va celebrar a la plaça porxada i voltants des del 1226 fins als anys cinquanta del segle passat. El canvi d'ubicació del mercat va comportar, amb el pas del temps, el tancament de totes les botigues del casc antic. Amb el projecte de Les botigues antigues de la Plaça Gran s'han recuperat fins a vuit comerços que s'han museïtzat, i que es mostren als visitant tal i com eren al segle passat: la Bodega, la Impremta de Juan Oller, la Pastisseria Cal Mestres, Ultramarinos Cal Feu, Colmado Cal Sala, Merceria – Perfumeria Cal Garriga, l'Escuela de niños i Vetes i fils Cal Cisteller.

La visita permet fer una viatge al passat revivint com era el comerç el segle passat. Pel que respecta a l'alimentació permet redescobrir alguns dels hàbits alimentaris de l'època i depenent de l'edat del visitant, recordar vells temps.

A tres quarts de set sortim cap a Sabadell per la C26, la C16 i finalment per la C58.
Entrem a Sabadell i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. Abans de les vuit hem baixat totes de l'autocar.






Hem fet gairebé 10 km amb 140 m de desnivell




dimecres, 29 de març del 2023

Calaf - Prats de Rei

Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 39.



El dia es presenta molt serè. Ha fet molt bon dia, caminant hem passat calor, el sol ens ha acompanyat tota l'estona.

Per la C58, B30, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 

Seguim per la B100 i la BV1001, passant per Sant Martí de Sesgueioles arribem a Calaf on l'autocar ens deixa per començar la caminada.

Veiem la Campa on hi ha aparcats centenars de cotxes, que veiem brillar en la llunyania, en aquestes instal·lacions es dediquen a la gestió logística integral per flotas de vehicles.
Dades sobre la Campa d'Autoflotas:
. 400.000 m2 de superficie
. Capacitat per 17.000 vehicles
. Gestió de 150.000 vehicles l'any
. Diàriament entren i surten 100 camions

Els camps de cereals estan molt verds, el paisatge és molt bonic, el cel està ben blau i gaudim de la primavera

El camí es força ample, el primer tros es planer i mes endavant puja fins al poble abandonat de Solanelles.

Una caminadora es troba una mica marejada en arribar a Solanelles i un veí de Calaf que passava casualment per allà, la porta fins a Prats de Rei en furgoneta acompanyada de dues caminadores mes.

Les demés seguim camí fins arribar a Prats de Rei, a partir de Solanelles el camí fa baixada.

En arribar a Prats de Rei fem una volta pel poble i a la una anem cap a l'autocar que ens porta a Sant Pere Sallavinera.

Trobem uns vailets que ens expliquen que a l'escola de Prats de Rei hi ha 50 alumnes i ells van a una classe amb 12 alumnes. Ens acomiaden fent adeu amb les mans.

Un cop som a Sant Pere Sallavinera, anem al restaurant "La Pala" on tenim reservat un menjador per nosaltres soles i ens asseiem en tres taules llargues.

De primer fem un pica-pica:
- Amanides amb cruixent de formatge de cabra
- Fustes d'embotits
- Montaditos de brandada de bacallà
- Croquetes de rostit casolanes
De segon hem pogut triar entre
- Filet de lluç
- Fricando de vedella
- Bacallà a la catalana
- Costella de porc al forn desossada cuita a baixa temperatura
Per postres també triem entre
- Sorbet de llimona
- Mel i matò
- Gelats
- Tarta sacher
- Flam
Finalment cafès i infusions al gust.

Una mica abans de tres quarts de cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix  i ens porta a Calaf prop de l'oficina de turisme on ens esperem per mostrar-nos les botigues museïtzades.

"Les botigues antigues de la Plaça Gran de Calaf, un tresor recuperat" és un projecte que permet visitar vuit botigues situades al voltant de la plaça porxada del poble, centre neuràlgic del comerç de la vila i de la comarca fins mitjans del segle passat, per la celebració del famós mercat de Calaf. 


El Mercat de Calaf es va celebrar a la plaça porxada i voltants des del 1226 fins als anys cinquanta del segle passat. El canvi d'ubicació del mercat va comportar, amb el pas del temps, el tancament de totes les botigues del casc antic. Amb el projecte de Les botigues antigues de la Plaça Gran s'han recuperat fins a vuit comerços que s'han museïtzat, i que es mostren als visitant tal i com eren al segle passat: la Bodega, la Impremta de Juan Oller, la Pastisseria Cal Mestres, Ultramarinos Cal Feu, Colmado Cal Sala, Merceria – Perfumeria Cal Garriga, l'Escuela de niños i Vetes i fils Cal Cisteller.

La visita permet fer una viatge al passat revivint com era el comerç el segle passat. Pel que respecta a l'alimentació permet redescobrir alguns dels hàbits alimentaris de l'època i depenent de l'edat del visitant, recordar vells temps.

A un quart i mig de set sortim cap a Sabadell per la C26, la C16 i finalment per la C58.
Entrem a Sabadell i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. A dos quarts de vuit hem baixat totes de l'autocar.

Cal fer esment de la pericia que ha tingut el conductor al fer girar l'autocar del carrer Mila i Fontanals al carrer de la Reina Elionor.



Hem fet gairebé 7 kms amb 90 m de desnivell

dimecres, 8 de març del 2023

Corbins

Sortim a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 42.

El dia es presenta molt serè. Ha fet molt bon dia, hem tingut calor, sobretot la segona meitat del camí, el sol que ens ha acompanyat tota l'estona.

Per la C58, B30, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 



Seguim per la A2, sortim en direcció Balaguer per la C12 fin a la sortida que porta a Vilanova de la Barca. L'autocar ens deixa en aquesta petita carretera d'on surt un camí enmig de camps amb fruiters.

Durant el mes de febrer ha fet molt fred i els fruiters van atrassats. La floració que algun any és aquests dies no arribarà fins d'aquí unes dues setmanes. Ens queda constància que en aquesta zona els fruiters deuen presentar una imatge espectacular en la floració, però avui no ha estat així. Hem gaudit d'un paisatge d'hivern.

Passem per un camí ample enmig de camps de fruiters, paraguaios, pereres i presseguers segons ens ha dit un pagès que hem trobat.


Arribem a l'aiguabarreig de la Noguera Ribagorçana amb el Segre.
Veiem que els dos rius baixen força plens.

Aquí el paisatge és de ribera, en aquesta época els arbres sense fulles.

L'aiguabarreig d'aquests dos rius aporta un fort contrast tant de paisatge, com des del punt de vista dels ambients naturals que són presents dins la plana del Segrià. El contrast de l'aigua amb les terres de secà que envolten l'aiguabarreig conforma un mosaic de colors que va del blau al groc, passant pel verd dels boscos de ribera, especialment ben conservats a la Noguera Ribagorçana, considerada un dels excel·lents representants de la vegetació de ribera de la Catalunya occidental amb una important penetració de plantes eurosiberianes.

Seguim camí pel costat de la Noguera Ribagorçana fins arribar a Corbins, a la part de baix on hi ha un parc molt ben arreglat.

Allí la una quarta part de les caminadores es queden i les demés seguim camí per la banda esquerra del mateix riu, direcció la Peixera.


Arribem a l'Assut on hi ha força aigua estancada, fem mitja volta i pugem fins a dalt de La Serreta.

Assut (de l'àrab as sad, 'barrera') és una presa de reduïdes dimensions. Es tracta d'una obra de fàbrica de poca alçària construïda transversalment en un riu o en un rierol per a aturar l'aigua, fer-ne pujar el nivell i derivar-la fora de la llera en general cap a una séquia.

L'assut és una part important en els regadius tradicional.

Per la carretera Camí de la Portella tornem a passar pel costat de camps de fruiters, una granja de porcs i contemplem les vistes de la plana plens de fruiters.

Arribem a Corbins pel cementiri, travessem el poble i anem fins a l'autocar que ens espera a la part de baix on ens retrobem totes les caminadores.

L'autocar ens porta al polígon industrial de Torre-Serona on ens esperen per dinar al restaurant Sukulen.

Ens instal·lem en 3 taules allargades al final del menjador.

Mengem Gofre d’espinacs amb verdures de primer i hamburguesa de vedella amb formatge fos acompanyada de puré de patates, uns xerris i xips de plàtan de segon. Per postres podem escollir el que ens ve mes de gust (sacher, flam, iogurt grec, fruita, gelat, etc). Finalment cafès i infusions al gust.

Tot ha estat presentat amb molta cura.

Una mica abans de les cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix  i tornem cap a Sabadell  per la A2, B30, BV-1414.

Entrem a Sabadell i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. Una mica abans de les 19h hem baixat totes de l'autocar, 

Avui hem fet una mica mes de 11 kms, amb uns 140 metres de desnivell, pràcticament tots en la segona meitat del recorregut.





dimecres, 1 de març del 2023

Corbins

Sortim a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 42.

El dia es presenta molt serè. Ha fet molt bon dia, bastant fred, i el sol que ens ha acompanyat tota l'estona.

Per la C58, B30, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 

Seguim per la A2, sortim en direcció Balaguer per la C12 fin a la sortida que porta a Vilanova de la Barca. L'autocar ens deixa en aquesta petita carretera d'on surt un camí enmig de camps amb fruiters.

Durant el mes de febrer ha fet molt fred i els fruiters van atrassats. La floració que algun any és aquests dies no arribarà fins d'aquí unes tres setmanes. Ens queda constància que en aquesta zona els fruiters deuen presentar una imatge espectacular en la floració, però avui no ha estat així. Hem gaudit d'un paisatge d'hivern.

Passem per un camí ample enmig de camps de fruiters, paraguaios, pereres i presseguers segons ens ha dit un pagès que hem trobat.

Arribem a l'aiguabarreig de la Noguera Ribagorçana amb el Segre.
Veiem que els dos rius baixen força plens.

Aquí el paisatge és de ribera, en aquesta época els arbres sense fulles.

L'aiguabarreig d'aquests dos rius aporta un fort contrast tant de paisatge, com des del punt de vista dels ambients naturals que són presents dins la plana del Segrià. El contrast de l'aigua amb les terres de secà que envolten l'aiguabarreig conforma un mosaic de colors que va del blau al groc, passant pel verd dels boscos de ribera, especialment ben conservats a la Noguera Ribagorçana, considerada un dels excel·lents representants de la vegetació de ribera de la Catalunya occidental amb una important penetració de plantes eurosiberianes.

Seguim camí pel costat de la Noguera Ribagorçana fins arribar a Corbins, a la part de baix on hi ha un parc molt ben arreglat.

Allí la meitat de les caminadores es queden i les demés seguim cami per la banda esquerra del mateix riu, direcció la Peixera.

Arribem a l'Assut on hi ha força aigua estancada, fem mitja volta i pugem fins a dalt de La Serreta.

Per la carretera Camí de la Portella tornem a passar pel costat de camps de fruiters, una granja de porcs i contemplem les vistes de la plana plens de fruiters.

Arribem a Corbins pel cementiri, travessem el poble i anem fins a l'autocar que ens espera a la part de baix on ens retrobem totes les caminadores.

L'autocar ens porta al polígon industrial de Torre-Serona on ens esperen per dinar al restaurant Sukulen.

Ens instal·lem en 3 taules allargades al final del menjador.

Mengem Gofre d’espinacs amb verdures de primer i hamburguesa de vedella amb formatge fos acompanyada de puré de patates, uns xerris i xips de plàtan de segon. Per postres podem escollir el que ens ve mes de gust (flam, iogurt grec, pinya, gelat, etc). Finalment cafès i infusions al gust.

Tot ha estat presentat amb molta cura.

Una mica abans de les cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix  i tornem cap a Sabadell  per la A2, B30, BV-1414.

Entrem a Sabadell i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. Sobre les 19h hem baixat totes de l'autocar, 

Avui hem fet una mica mes de 11 kms, amb uns 140 metres de desnivell, pràcticament tots en la segona meitat del recorregut.




dimecres, 8 de febrer del 2023

Caldes de Malavella - Ruta termal, termes i museu

Sortim puntualment a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 46.



El dia es presenta humit. Ahir hi va haver temporal i avui els pronòstics semblaven bons però finalment la realitat ha estat una altra. Ha plogut durant el matí i ha fet força fred.

Per la C58, B30, AP7, C35 i GIV6744 arribem a Llagostera on esmorzem gairebé totes al restaurant "El Carril" (algunes en busquen un altre lloc a prop).

Donades les condicions meteorològiques modifiquem el pla previst i escurcem la caminada. L'autocar ens porta fins al kilòmetre 4.1 de la carretera que va de Llagostera a Caldes de Malavella, (Gi-674) i allà seguim el camí que porta a Caldes de Malavella.


És un camí ample, en alguns punts hi ha bassals, la pluja ens fa treure paraigües i capelines que omplen de color el dia gris que hem tingut.

El camí passa pel mig del bosc que està ben moll, mes endavant travessa algun camp i travessant la carretera arribem a una zona urbanitzada que pertany a Caldes de Malavella.

Passem pel costat d'unes quantes torretes i al capdamunt agafem un caminat que envoltat de molses ens porta fins la bassa de Can Rufi.

Seguim camí per dins del poble fins que arribem a les Termes Romanes en les que entrem i donem una mirada.

Al costat hi ha un Museu que explica la història de la zona i de la població, força interessant i que aprofitem i de passada ens refem una mica del fred que hem anat agafant.

A un quart de dues ens trobem davant del balneari Vichy Catalán, entrem i esperem al bar fins a dos quarts de dues que ja podem passar al menjador que ens han preparat.

Ens distribuïm en cinc taules rodones.

Mengem canelons de primer i pollastre farcit a la catalana amb guarnició i salsa de fruits secs de segon. Per postres pastís de pastanaga. Finalment cafès i infusions al gust.

Havent dinat la majoria s'han apuntat a fer la visita al Balneari i a la planta embotelladora.

La guia Sònia ens ha explicat la història del Balneari, l'origen geològic de l'aigua del Manantial, i ens ensenyat la planta embotelladora. Al final ens ha deixat fer un petit tastet de productes Vichy, com ara el vi i les begudes de fruites. 


El Balneari Vichy Catalán és un balneari a la vila de Caldes de Malavella (Selva). 
És un edifici aïllat, al nucli urbà de Caldes de Malavella, a l'Avinguda Doctor Furest, configurat per dos eixos en angle recte, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
De l'eix principal en destaca el cos central, amb dues torres amb terrats balustrats com a teulada, que flanquegen una imponent entrada amb arc el·líptic i una gran escala. En aquest arc hi ha escrit "Vichy Catalan". Les obertures d'aquest eix, tenen arc àrab, i estan pintats de tal manera que recorden a l'Alhambra de Granada. Una torre a cada un dels angles d'aquest eix l'emmarquen. Aquest eix té dos pisos. A l'altra façana, hi ha una galeria coberta en arc de ferradura (arc àrab) i columnes. Un cos central avançat, a manera de llotja en el segons pis, dona la benvinguda als visitants amb la inscripció "Balneari Vichy Catalan". Les obertures del segon pis també són en arc de ferradura. Annex al balneari, hi ha una capella d'estil modernista que dona a un pati interior. L'edifici està envoltat per un ampli jardí i una font que rememora la font dels lleons de l'Alhambra de Granada.

A les sis pugem a l'autocar que ens espera allà mateix  i tornem cap a Sabadell per la GI472, A2, AP7, B30 i C58.

Entrem a Sabadell i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. Sobre les 19:15h hem baixat totes de l'autocar, 

Avui hem fet 5kms, pràcticament sense desnivell. Sense comptar els que cadascuna ha fet pel seu compte