Avui som 45 de colla. De fet haviem de ser 46 però una caminadora ha caigut a l'arribar a la plaça Antoni Llonch, amb tan mala fortuna que li ha sortit el polze de lloc i s'hi ha fet un trau. Una ambulància l'ha dut al Taulí i allà l'han atès.
El dia ha començat amb núvols, després ha sortit el sol, al migdia unes gotetes de pluja i tornant hem gaudit d'una bona tarda.
El camí fins a Banyoles ha estat el següent: C-58, B-30, AP-7, C-66.
Des de l'autocar hem vist el Pirineu nevat i l'hem seguit veient durant la caminada.
Hem esmorzat al restaurant La Carpa, davant de l'oficina de turisme de Banyoles al costat de l'estany. Unes a dintre i les altres a fora.
Després d'esmorzar tornem a pujar a l'autocar i per la C-150a, donant la volta a l'estany, hem tornat a la C-66 fins passat Serinyà, on al segon intent hem baixat de l'autocar per començar la Via Verda del tren Pinxo.
El camí ha estat planer al principi, amb baixadeta fins al riu Fluvià, després pujada per arribar al pla de l'estany i planer fins al final.
L'ambient ha estat molt primaveral, hem vist el riu Fluvià amb aigües quietes i estancades, mes endavant un salt d'aigua.
Davant del Pirineu nevat hem vist el Santuari de la Mare de Deu del Mont on Verdaguer va escriure "Canigó".
Hem passat per zones boscoses alzines i pins i al pla de l'estany ens hem trobat amb camps de colza ben florits i camps de cereals de color verd.
Hem vist una fita, suposadament antiga creu de terme , entre els pobles de Porqueres, Fontcoberta, Esponella i Serinyà.
Quan portàvem 5kms unes 10 caminadores han pujat a l'autocar i han anat a esperar a les altres a la platja d'Espolla al costat del poble de Melianta.
L’estanyol d’Espolla, conegut també com a platja o estany d’Espolla, és un sistema aquàtic singular a Catalunya. No té aigua de forma permanent, sinó que es tracta d’un estanyol temporani, és a dir, que resta sec un període més o menys llarg. L’aigua, a més, no hi arriba des d’un riu, per la superfície, sinó que ho fa des de corrents subterranis. Les llacunes temporànies són molt abundants en ambients eixuts, com és el cas dels mediterranis. De llacunes o fins i tot llacs d’alimentació subterrània n’hi ha d’altres a diferents llocs de Catalunya. En canvi, llacunes que combinin ambdós aspectes, temporalitat i aigua subterrània, ja són molt rares a casa nostra, la platja d’Espolla és el cas més conegut.
A la platja d’Espolla hi entra una quantitat tan gran d’aigua subterrània que n’hi ha prou per formar un rec que travessa tot el pla de Martís en direcció al riu Fluvià, on l’aigua salva un desnivell de 80 metres d’alçada. Tot plegat fa que els peixos no puguin arribar a l’estanyol, com passa en altres casos de llacunes temporànies que tenen rius a prop. Així doncs, si bé la fauna i la flora que habiten a l’estanyol d’Espolla han d’estar adaptades a llargs períodes de sequera, no han de patir la presència de grans depredadors aquàtics, com són els peixos. D’aquesta manera, els amfibis i els invertebrats aquàtics hi poden viure més tranquil·lament.
Avui aquest estany estava ben eixut.
L'autocar ens retorna a Banyoles on dinem al restaurant "La Carpa"
De primer plat mengem amanida amb formatge i de segon hem pogut escollir entre pollastre a la brasa, lluç a la planxa o melós. Les postres també han estat variades entre crema catalana, flam, sorbet de mandarina i meló amb sorbet de llimona. Cafès al gust.
Mentre dinàvem ha plogut una mica.
Pel mateix camí d'anada tornem cap a Sabadell on arribem sobre les 18:30.
Hem fet 8kms amb 150m. de desnivell +..JPG)
.JPG)
(gentilesa Manuela)
Deunidó quina explicación tan detallada. Gràcies
ResponElimina