Avui som 37.
El dia ha començat amb núvols, alguns moments ha sortit el sol, al migdia i durant a tornada pluja.
Sortim sobre les 8h de la plaça Antoni Llocnh
El camí fins a Banyoles ha estat el següent: C-58, B-30, AP-7, C-66.
Hem esmorzat al restaurant La Carpa, davant de l'oficina de turisme de Banyoles al costat de l'estany. Unes a dintre i les altres a fora.
Després d'esmorzar tornem a pujar a l'autocar i per la C-150a, donant la volta a l'estany, hem tornat a la C-66 fins passat Serinyà, on hem baixat de l'autocar per començar la Via Verda del tren Pinxo.
El camí ha estat planer al principi, amb baixadeta fins al riu Fluvià, després pujada per arribar al pla de l'estany i planer fins al final.
El dia ha estat ennuvolat, hem vist el riu Fluvià amb aigües quietes i estancades, ens hem creuat amb unes cabres i mes endavant una presa.
Al fons hem vist el Santuari de la Mare de Deu del Mont on Verdaguer va escriure "Canigó".
Hem passat per zones boscoses alzines i pins i al pla de l'estany ens hem trobat amb camps de colza ben florits i camps de cereals de color verd.
La colza és la tercera font mundial d'oli vegetal després de la soia i la palma. Es conrea també com a planta farratgera, per obtenir oli per produir biocombustible i com a font de proteïna per a pinsos. És beneficiós també per les abelles.
Hem vist una fita, suposadament antiga creu de terme , entre els pobles de Porqueres, Fontcoberta, Esponellà i Serinyà.
Quan portàvem 5kms una caminadora han pujat a l'autocar i han anat a esperar a les altres a la platja d'Espolla al costat del poble de Melianta.
L’estanyol d’Espolla, conegut també com a platja o estany d’Espolla, és un sistema aquàtic singular a Catalunya. No té aigua de forma permanent, sinó que es tracta d’un estanyol temporani, és a dir, que resta sec un període més o menys llarg. L’aigua, a més, no hi arriba des d’un riu, per la superfície, sinó que ho fa des de corrents subterranis. Les llacunes temporànies són molt abundants en ambients eixuts, com és el cas dels mediterranis. De llacunes o fins i tot llacs d’alimentació subterrània n’hi ha d’altres a diferents llocs de Catalunya. En canvi, llacunes que combinin ambdós aspectes, temporalitat i aigua subterrània, ja són molt rares a casa nostra, la platja d’Espolla és el cas més conegut.
A la platja d’Espolla hi entra una quantitat tan gran d’aigua subterrània que n’hi ha prou per formar un rec que travessa tot el pla de Martís en direcció al riu Fluvià, on l’aigua salva un desnivell de 80 metres d’alçada. Tot plegat fa que els peixos no puguin arribar a l’estanyol, com passa en altres casos de llacunes temporànies que tenen rius a prop. Així doncs, si bé la fauna i la flora que habiten a l’estanyol d’Espolla han d’estar adaptades a llargs períodes de sequera, no han de patir la presència de grans depredadors aquàtics, com són els peixos. D’aquesta manera, els amfibis i els invertebrats aquàtics hi poden viure més tranquil·lament.
Avui aquest estany estava ben eixut.
Poc menys d'una dotzena de caminadores pugen a l'autocar que les porta fins a l'ermita de Porqueres i després ens venen a buscar a les altres just al punt que la Via del tren Pinxo creua la carretera que volta el llac.
En aquest últim tram de la caminada hem passat per trams asfaltats, ens hem creuat alguns cotxes i hem passat per sota de la carretera que porta a Besalú.
L'autocar ens retorna a totes a Banyoles on dinem al restaurant "La Carpa"
De primer plat mengem amanida amb formatge i de segon hem pogut escollir entre pollastre a la brasa, lluç a la planxa o melós. Les postres també han estat variades entre pudding, santMarc, iogurt de mandarina i sorbet de llimona. Cafès al gust.
Mentre dinàvem ha plogut.
Pel mateix camí d'anada tornem cap a Sabadell on arribem sobre les 18:30.
Hem fet 11.5kms amb 150m. de desnivell +.
.JPG)
