Segura - Guimerà

Sortim a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 24, menys que habitualment, hem anat en una autocar mes petit del que utilitzem habitualment.

El dia es presenta una mica ennuvolat, hi ha hagut certa amenaça dde pluja, Anem previngudes per la calor i per la pluja. Finalment el dia ha estat primaveral, ni ha plogut ni ha fet massa calor.

Per la C58, B40, A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar. 

Seguim per la A2, i per comoditat del passatge sortim al km 510 en direcció Tàrrega, fem un tros de la C-14 i després per la L-241 deixem enrere Guimerà, per la T-241 passem per Vallfogona de Riucorb i arribem a Segura per la T224 i la T243.Un cop a Segura l'autocar en deixa per començar la caminada.

Travessem el petit poble de Segura on veiem cases de poble de pedra arreglades amb bon criteri, l'església i un centre de meditació.

Un cop fora del poble comencem la caminada que gairebé serà tota de baixada i planera.

De coment camí ample fins a Vallfogona de Riucorb.

Veiem camps de cereals ja madur, algunes alzines i en concret una de molt gran sota de la qual fem una foto del grup i escoltem el silenci.

Arribem a Vallfogona deixant el cementiri a l'esquerra, passem pel CAP, i arribem a la plaça de l'església.

Tot el poble esta dedicat al famós rector de Vallfogona del que qui mes qui menys ha sentit parlar.

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Saragossa, 1579[1] - Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català. Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra, que abraça tots els gèneres —poesia, teatre, prosa—, va inaugurar una escola literària que, en general, va conservar la seva vigència fins ben entrat el segle xix. La immensa fama que va adquirir es va mantenir inalterada —superant fins i tot la prohibició de les seves obres per la Inquisició (1782)— fins al triomf de la Renaixença. Llavors, la crítica el va presentar com el culpable de la castellanització literària i de la decadència de la literatura catalana, i va començar una etapa de descrèdit que tot just ara comença a ser superada. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.

Trobem l'autocar aparcat, hi deixem la roba que no necessitem i totes continuem cap a Guimerà.

Travessem el riu Corb i agafem un camí ample paral·lel al mateix riu per anar cap a Guimerà.

Mes endavant el camí es torna corriol, i els últims dos kilometres tornem a trobar un camí mes ample.

Per aquesta zona veiem camps de cereals, vinyes i algun magraner bord ben florit.

Es veu que aquesta setmana ha plogut, veiem molt espernallac i olorem la farigola.

Vallfogona de Riucorb pertany a la comarca de la Conca de Barberà.

Guimerà és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell. També es coneix Guimerà com «El nou de Copes», ja que la vista del poble des del riu és un amuntegament de cases unes a sobre de les altres. Tot el poble és un conjunt declarat bé cultural d'interès nacional. Se situa a la vall del riu Corb. El nucli principal de cases, antigament emmurallat, reposa sobre el vessant nord de la vall. Els carrers i les cases s'enfilen, des del llit del riu, muntanya amunt. L'activitat principal del poble és l'agricultura de secà. A mitjans d'agost s'hi celebra una fira medieval, amb parades d'artesans i d'oficis antics, i algunes actuacions.

Entrem a Guimerà per la part alta i alli ens separem en dos grupets. Unes baixen directes cap al restaurant  i les altres van fins al capdemunt a veure i pujar a la torre de guaita.

Tot baixant admirem el poble.

A les dues entrem al restaurant i ens instal·lem en 2 taules allargades.

Mengem aperitiu amb fórmula (per picar), amanida amb tonyina i ou dur, cuixa de pollastre al forn amb patates, i braç de gitano de nata per postres.

Aigua, vi,  copa de cava i cafès i infusions al gust.

Tot ha estat presentat sobre una fusta rodona en el que es veia un sant Jordi.

Les caminadores (24), molt agraïdes, fan un regal a la Teresa pel seu bon fer i la seva dedicació per fer-les gaudir de les caminades. Li otorguen el càrrec com a vitalici.

La Teresa els hi donat un medalló de fusta, fet per ella mateixa i unes floretes de caramel de violeta com a record del curs 2023-2024

Sobre dos quarts de cinc pugem a l'autocar que ens espera allà mateix  i tornem cap a Sabadell  pel mateix camí per on hem passat al mati.

Entrem a Sabadell i fem les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies. A un quart i mig de set hem baixat totes de l'autocar, 

Avui hem fet 10.35 km, amb uns 100 metres de desnivell.

fotos