Sortim a les 8h29 de la plaça Antoni Llonch.
Som 42.
Avui comencem el curs amb ganes de trobar-nos. La previsió de temps es bona, sembla que el matí aguantarà i tindrem pluja a la tarda, que efectivament hem trobat al tornar.
Durant el dia hem vist núvols. Hem tingut bona temperatura.
Tornem a l'autocar i seguim camí fins a Les Dous.
L'autocar ens deixa a la carretera i comencem la caminada que ens porta a la zona d'esbarjo de les Dous, unes fonts amb 35 dolls a prop de les quals, en època de pluges hi ha un salt d’aigua, i un berenador on poder dinar i passar el dia.
Avui les fons no rajaven.
Seguim un caminet pel costat de la riera de Pontons, per on corre una mica d'aigua. És un indret ombrívol, amb vegetació principalment de plataners, molt agradable per passejar.
Ja prop de Torrelles de Foix una caminadora ha caigut de tal manera que s'ha fet mal a la cara i s'ha trencat el braç. L'ha vingut a buscar una ambulància.
Les demés han seguit fins a l'església de Torrelles de Foix, on quan ens hem retrobat totes hem pujat a l'autocar per anar fins al conjunt monumental de Sant Martí Sarroca on el Sr. Josep ens ha fet la visita guiada.
El conjunt monumental, catalogat com monument històric artístic d'interès nacional, es troba al cim del turó de la Roca i està format pel castell de Sant Martí Sarroca i l'església de Santa Maria que daten del segle x i segle xii, respectivament.
Des de la baixa edat mitjana i fins al segle XIX, al voltant del castell s'hi va consolidar un nucli de població origen de l'actual poble de Sant Martí Sarroca que va quedar malmès durant la primera guerra carlina.
L'església romànica de Santa Maria és la peça arquitectònica més genuïna del conjunt medieval de la Roca. Va ser restaurada el 1906 per l'insigne arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch.
El temple va ser erigit a finals del segle XII i va ser consagrat el 1204. Està construït sobre un edifici religiós anterior, del segle X. El seu absis es considera el millor de totes les terres catalanes en el seu estil.
A l'interior, s'hi pot contemplar el retaule gòtic de l'Ascensió del Senyor, datat el 1421, del taller de Lluís Borrassà i atribuït a Jaume Cabrera.
Té afegits d'estils posteriors, com el campanar octogonal, del segle XVI, construït damunt el cimbori, una capella barroca, una porta d'estil renaixentista a la façana oest i una capella neoclàssica, edificada sobre el braç nord del creuer dels segles XVII i XVIII, amb un altar i retaule barrocs Ramon Moret (1718).
Al segle X, Galí, veguer del Penedès, va començar la construcció del castell. Va ser al segle XII quan s'hi van fer altes muralles i s'hi van construir estances nobles.
Com a fortificació militar, va ser reforçat per Mir Geribert, membre de la família comtal de Barcelona i autoproclamat Príncep d'Olèrdola. El seu fill i hereu del castell, Arnau de Santmartí, va arribar a ser governador del Penedès.
En temps de Pere el Cerimoniós (1360), va ser propietat de la Casa de Barcelona.
El castell va passar a ser possessió de la família dels Cervelló, i més tard, per pagar uns deutes, va ser adquirit per la Pia Almoina, que el va senyorejar fins al 1837.
Va tornar a tenir ús militar durant la Guerra de Successió i va ser un dels últims nuclis de resistència a les tropes de Felip V, davant les quals va capitular el 18 de setembre, una setmana després que Barcelona i els seus defensors van ser perseguits fins a Sant Quintí de Mediona i morts quan van ser trobats allà, juntament amb la gent d'aquell poble.
Amb la desamortització es va accelerar la degradació del conjunt arquitectònic, que en molts casos va ser utilitzat com a proveïdor de materials per a la construcció de noves cases del poble. No obstant, el castell encara va tornar a ser reforçat durant la primera guerra carlina, però la seva decadència ja no es va aturar fins a mitjan segle passat, quan una iniciativa popular va promoure la rehabilitació del conjunt.
De l'estructura del castell de Sant Martí s'ha reedificat la part formada per les estances més nobles, que formen un pati interior de forma trapezoïdal.
A la planta baixa, hi trobem les Quadres, sala que manté la seva estructura original del segle XI.
Les antigues Cuines del castell ocupen tres sales de la planta baixa de l'edifici.
La Sala Gòtica evoca l'antic menjador del castell, originàriament d'estil romànic. La Sala de Ponent està restaurada d'estil renaixement. A l'Ala Sud, la primera planta allotjava les antigues habitacions o dormitoris (les finestres conserven els seients festejadors). La planta baixa era l'antic celler de vi del castell, d'estil romànic.
Ens ha agradat molt la visita.
Cal dir que les vistes des del conjunt monumental son espectaculars, hem reconegut les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt.
L'autocar ens espera i a les 14h15 arribem al restaurant Paco dels Monjos.
Primer piquem patates xips, olives i croquetes
Coctel de marisc, "Codillo de jamon" segoviana, puding amb nata, pa, aigua, vi, cava i cafè.
Sortim a les 17h i anem be fins a la B30, on el trànsit s'ha complicat entre accidents i pluja.
Hem arribat a Sabadell una miqueta abans de les 19h.
Hem fet uns tres kilometres sense desnivell apreciable, una mica de baixada al principi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada