Sortim a les 8h15 de la plaça Antoni Llonch. L'autocar ha arribat amb una mica de retard.
Som 31.
La previsió de temps es bona, sembla que el matí aguantarà i potser una mica de vent. Durant el dia hem vist núvols. Hem tingut bona temperatura.
Anem per la C58, la B30, la AP7, i parem a esmorzar al Viena de Vilafranca del Penedès.
Tornem a l'autocar i seguim camí fins a Les Dous.
L'autocar ens deixa a la carretera i comencem la caminada que ens porta a la zona d'esbarjo de les Dous, unes fonts amb 35 dolls a prop de les quals, en època de pluges hi ha un salt d’aigua, i un berenador on poder dinar i passar el dia.
Avui les fons no rajaven.
Seguim un caminet pel costat de la riera de Pontons, per on corre una mica d'aigua. És un indret ombrívol, amb vegetació principalment de plataners, molt agradable per passejar.
Arribant a Torrelles de Foix hem travessat el poble pel carrer major veient l'església de Sant Genís, els abeuradors i el casal Torrellenc, edifici força singular.
Ala façana de l'església Sant Genís hi veiem una estàtua força curiosa ja que en una ma sosté un cap. Sense saber ben bé que representa, i sabent que Sant Genís es patró de d'actors, pallassos, comediants, còmics, ballarins, epilèptics, músics, impressors i víctimes de tortura, sembla que el que sosté a la mà fa referència a una màscara que es podria posar un comediant (!)
A les afores del poble passem pel costat d'un recinte en el que veiem molts ferros que semblen parts de grues, uns en millor estat que altres.
També podem veure vistes de Montserrat i una bona extensió de vinyes amb bosc de pins al forns.
Passem per l'ermita de Sant Joan de Lledó, ubicada en un entorn rural de conreu de vinya de ben segur que ha estat testimoni mut de conflictes entre els remences, de contractes de rabassa morta, de l'aparició de la fil·loxera… però també de la prosperitat dels seus habitants, de creixements demogràfics, de canvis... Sant Joan de Lledó és una petita esglesiola d'origen romànic, la fàbrica de la qual ha estat modificada al llarg dels anys. És un dels múltiples testimonis que s'emmarquen en el moviment repoblador d'aquestes terres de frontera.
Fem parada tècnica i seguim camí fins al conjunt monumental de Sant Martí Sarroca, on arribem fem una agradable pujada.
El Sr. Josep ens fa la visita guiada. al conjunt monumental de Sant Martí Sarroca.
El conjunt monumental, catalogat com monument històric artístic d'interès nacional, es troba al cim del turó de la Roca i està format pel castell de Sant Martí Sarroca i l'església de Santa Maria que daten del segle x i segle xii, respectivament.
Des de la baixa edat mitjana i fins al segle XIX, al voltant del castell s'hi va consolidar un nucli de població origen de l'actual poble de Sant Martí Sarroca que va quedar malmès durant la primera guerra carlina.
L'església romànica de Santa Maria és la peça arquitectònica més genuïna del conjunt medieval de la Roca. Va ser restaurada el 1906 per l'insigne arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch.
Potser la confusió es deguda en que alguna vegada ambdós personatges estan de costat , com és el cas que he trobat, i podeu veure a la fotografia.
El temple va ser erigit a finals del segle XII i va ser consagrat el 1204. Està construït sobre un edifici religiós anterior, del segle X. El seu absis es considera el millor de totes les terres catalanes en el seu estil.
A l'interior, s'hi pot contemplar el retaule gòtic de l'Ascensió del Senyor, datat el 1421, del taller de Lluís Borrassà i atribuït a Jaume Cabrera.
Té afegits d'estils posteriors, com el campanar octogonal, del segle XVI, construït damunt el cimbori, una capella barroca, una porta d'estil renaixentista a la façana oest i una capella neoclàssica, edificada sobre el braç nord del creuer dels segles XVII i XVIII, amb un altar i retaule barrocs Ramon Moret (1718).
Al segle X, Galí, veguer del Penedès, va començar la construcció del castell. Va ser al segle XII quan s'hi van fer altes muralles i s'hi van construir estances nobles.
Com a fortificació militar, va ser reforçat per Mir Geribert, membre de la família comtal de Barcelona i autoproclamat Príncep d'Olèrdola. El seu fill i hereu del castell, Arnau de Santmartí, va arribar a ser governador del Penedès.
En temps de Pere el Cerimoniós (1360), va ser propietat de la Casa de Barcelona.
El castell va passar a ser possessió de la família dels Cervelló, i més tard, per pagar uns deutes, va ser adquirit per la Pia Almoina, que el va senyorejar fins al 1837.
Va tornar a tenir ús militar durant la Guerra de Successió i va ser un dels últims nuclis de resistència a les tropes de Felip V, davant les quals va capitular el 18 de setembre, una setmana després que Barcelona i els seus defensors van ser perseguits fins a Sant Quintí de Mediona i morts quan van ser trobats allà, juntament amb la gent d'aquell poble.
Amb la desamortització es va accelerar la degradació del conjunt arquitectònic, que en molts casos va ser utilitzat com a proveïdor de materials per a la construcció de noves cases del poble. No obstant, el castell encara va tornar a ser reforçat durant la primera guerra carlina, però la seva decadència ja no es va aturar fins a mitjan segle passat, quan una iniciativa popular va promoure la rehabilitació del conjunt.
De l'estructura del castell de Sant Martí s'ha reedificat la part formada per les estances més nobles, que formen un pati interior de forma trapezoïdal.
A la planta baixa, hi trobem les Quadres, sala que manté la seva estructura original del segle XI.
Les antigues Cuines del castell ocupen tres sales de la planta baixa de l'edifici.
La Sala Gòtica evoca l'antic menjador del castell, originàriament d'estil romànic. La Sala de Ponent està restaurada d'estil renaixement. A l'Ala Sud, la primera planta allotjava les antigues habitacions o dormitoris (les finestres conserven els seients festejadors). La planta baixa era l'antic celler de vi del castell, d'estil romànic.
Ens ha agradat molt la visita.
Cal dir que les vistes des del conjunt monumental son espectaculars, hem reconegut les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt i el Montseny.
L'autocar ens espera i a les 14h15 arribem al restaurant Paco dels Monjos.
Primer piquem patates xips, olives i croquetes
Fideua, "Codillo de jamon" segoviana, puding amb nata, pa, aigua, vi, cava i cafè.
Sortim a les 16h45 i tornant per on hem vingut arribem a Sabadell sense problemes de trànsit.
Hem arribat a Sabadell una miqueta abans de les 18h.
Hem fet uns set kilometres sense desnivell apreciable, una mica de baixada al principi, i un repetjó final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada