Sant Quirze Safaja

Ens trobem a les 9 a la plaça d'Antoni Llonch, sortim a les 9:30

Som 29

Fa molt bon dia, els passats tres dies ha plogut molt, en canvi avui sortim de la plaça Antoni Llonch amb el cel ben blau, sense cap núvol. Això si, fa molt fred, però totes anem molt ben preparades, amb forros, guants i gorres.

Per Santiga anem a buscar el lateral de la B30 i agafem la C59, fins que passat Sant Feliu de Codines agafem la B1413 fins al kilometre n.9 on trobem el camí que ens portarà a Sant Quirze Safaja.

Passem per un camí ample que els tres kilometres primers puja bastant i després va baixant suaument. 

El cami esta en bones condicions per caminar. Trobem alguns bassals glaçats.

Passem per Can Barnils que te una ermita dita del Roser molt ben arreglada. També passem pel costat d'una residència de cavalls.

Una gossa força gran ens fa companyia i ens cuida des d'aqeusta residència equina fins que pugem a l'autocar a Sant Quirze.

Veiem molt bones vistes Vallès  el Moianès i al fons el Pirineu i el Montseny nevats. 

L'autocar ens espera al costat de la carretera i ens porta fins a Castellterçol, on dinem a la fonda del poble.
Ens deixen triar el menú, (dos plats i postres)

Retornem amb l'autocar cap a Sabadell  i arribem sobre les 17:30 h.



fotos

Torre del Baró

Avui som 28.

Ens trobem a les 9 a la plaça d'Antoni Llonch, sortim a les 9:30 ja que ha vingut un autocar mes petitó per poder passar mes facilment pels carrers de la zona que visitarem

Fa bon dia sobretot quan tornem. L'ambient és força fred i el vent és gelat.

La conductora ens porta cap a Cerdanyola i per la B1415  ens deixa just sota el pont que creua el passeig de les aigües per sobre la carretera i podem començar la caminada.

El passeig de les aigües és un camí ample que voreja Collserola pel cantó de Barcelona. Només discontinuat en el tros de la carretera de la Arrabassada, va d'esplugues a Torre Baró.

Durant la caminada podem llegir alguns cartells que donen explicacions del passeig.

A la Torre del Baró fem una visita guiada, en dos grups de catorze persones, ja que la pujada a dalt de la torre esta limitada a 15. Un parell de noies ens fan moltes explicacions.



Torre Baró és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona. És un dels barris més singulars del districte.

Va sorgir a mitjan segle XX a una part de la serra de Collserola de diferents iniciatives d'urbanització en forma de ciutat jardí que no van prosperar. La zona, que en un principi havia d'ésser residencial, es va convertir en un barri d'autoconstrucció, arran de les necessitats d'habitatge de moltes persones arribades d'altres llocs de la península Ibèrica durant les dècades dels cinquanta i seixanta.

La construcció inacabada del castell de Torre Baró, a dalt de la serra, s'ha convertit en símbol del districte. Aixecat durant la primera dècada del segle passat, tenia com a finalitat esdevenir un hotel dins del projecte d'urbanització de la zona residencial. El nom del barri, però, prové de l'antiga torre anomenada Torre del Baró, construïda al segle XVI per la família Pinós al costat de la carretera de Ribes i destruïda l'any 1714. Una segona torre va ésser construïda al mateix indret el 1797 i va ésser enderrocada el 1967 quan es va construir la Meridiana.

En acabar la visita de la Torre fem una volteta i veiem unes vistes fabuloses del Vallès, i tota la zona metropolitana. El Montseny està una miqueta nevat i al fons també es veu el blanc dels Pirineus.

Dinem al restaurant El Mirador (també anomenat el Cordero) te unes vistes fabuloses sobre Barcelona i el mar. Mengem amanida de formatge de cabra i presa amb patata al caliu i pebrotets i postres a escollir.

Retornem amb l'autocar cap a Sabadell  i arribem sobre les 17h.



fotos paisatges

fotos avies

Riera de Caldes. De Palau a Caldes

Avui som 35.
Ens trobem a les 9 a la plaça d'Antoni Llonch

Fa bon dia sobretot quan sortim, després queda una mica ennuvolat. L'ambient és força fred.

El conductor ens porta per la B30 per no fer curves, la llàstima es que un camió està mig tombat i provoca una bona retenció. A les 10 som a Palau de Plegamans i podem començar la caminada.

Fem una volteta pel parc de l'Hostal del Fum, que el tenen molt ben arrreglat i a partir d'aquest punt anem pel costat de la riera de Caldes fins a la Torre Marimon seu de l'IRTA. 

Durant la camiada podem llegir alguns cartells que donen explicacions de la fauna i la flora de la riera.

El camí es força ample el primer tros és molt despejat i l'últim tram passa pel mig del bosc.

A la Torre Marimon llegim la informació de la wikipedia, i fem la visita de l'exterior. No és un lloc on admetin visites.

Torre Marimon és un conjunt i finca agrícola de 115 hectàrees (amb 50 ha de conreus) de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.


En l'actualitat l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàriaes (IRTA), de la Generalitat de Catalunya, hi desenvolupa activitats de recerca científica agroalimentària. També s’hi desenvolupen activitats formatives, pedagògiques, esportives i lúdiques.


Dinem a la Bota de Caldes. Mengem escamarlanets frescos i melós de vedella i postres a escollir.

Retornem amb l'autocar cap a Sabadell contemplant una magnifica posta de sol i arribem sobre les 18h.



fotos paisatges

fotos avies

Ruta dels Molins (Calldetenes -Sant Julià de Vilatorta)

Ruta dels Molins  (Calldetenes -Sant Julià de Vilatorta) i Vilalleons

Avui som 32.
Ens trobem a les 8 a la plaça d'Antoni Llonch

A Sabadell, hi ha alguns núvols grisos, però el dia ha aguantat perfectament i hem tingut bones estones de sol i xafogor.

La B30 està bastant embussada i abans d'arribar a Centelles també hi ha embús degut a les obres que estan fent a l'autovia que porta a Vic.

Esmorzem a Calldetenes i després  l'autocar ens acosta a l'inici de la Ruta dels Molins. 

Voregem el torrent de Sant Martí i els diferents elements hidràulics que abastien fa anys els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut. 

La ruta fou inaugurada el 1994.

Es tracta d'un camí amb ponts i passos que permeten observar al llarg de gairebé 3 km tot un seguit de canals i recs, basses, rescloses, fonts, "cadiretes" i molins; tots ells elements d'arquitectura hirdràulica que permetien aprofitar tot el cabal d'aigua del torrent.

També, al voltant d'aquesta ruta, s'hi agrupen algunes de les cases més antigues del poble. El recorregut és de poca llargada, suau i planer, i enllaça els pobles de Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta. 

Passem per sant Marti de Riudeperes i el mossén ens fa explicacions.

Calldetenes vol dir Carrer de les tendes, ja que aquesta zona antigament quedava extramurs de Vic i s'estalviaven de pagar impostos

Riudeperes vol dir Riu de Pedres, ja que el riu baixa amb poc cabal, el suficient però per fer funcionar els molins fariners que hem anat veient.

En arribar a Sant Julià de Vilatorta veiem les 7 fonts. 

Allí dividim el grup i unes van amb autocar fins a Vilalleons i les altres a peu.

Aquest segon tram passa pel castell de Bellpuig, que diu la llegenda que el van derrocar degut a un mal contracte, ja que es van deixar d'esmentar el dret de pas per arribar-hi quan van vendre les finques que l'envoltaven.

El camí es força ample i ombrívol, ple d'alzines. Veiem força bolets.

Dinem a Vilalleons a Cal Teixidor, amb el grup de mares. Mengem amanida, vedella amb bolets i postres a escollir.

Donem una volta pel poblet i retornem amb l'autocar cap a Sabadell o arribem sobre les 18h.

fotos paisatges

fotos avies

Tarragona. Aqueducte de les Ferreres i Francolí

Tarragona. Aqüeducte de les Ferreres i pel Francolí fins a Tarragona.

Som 35.
Sortim de Sabadell, de la plaça Antoni Llonch a les 8 del matí.

A Sabadell, fa una mica de fresqueta, amb alguns núvols grisos, a Tarragona anuncien bon temps.

Parem a esmorzar a l'àrea del Mèdol. Hi ha força gent que suposem que van a Port-Aventura.

Seguim i l'autocar passant per la petroquímica de Tarragona ens deixa al parking de l'aqüeducte de les Ferreres, també anomenat pont del diable. 

Ens espera la Montse que ens farà de guia. 

Web del parc.


La Montse ens explica molt bé els jardins romàntics construïts pels germans Puig i Valls. Amb camins recargolats, plantacions de xiprers amb forma d’animal, i racons secrets amb elements històrics...

Veiem una pedrera d'on treien els carreus per construir l'aqüeducte.

Fins que arribem al punt de contemplar la imponent de la vista de l’Aqüeducte de les Ferreres que s’obre de sobte enmig del bosc.

Els romans, en la seva necessitat de subministrar aigua a la ciutat de Tarraco, van deixar per l’eternitat una obra pública monumental, que combina la més estricta funcionalitat hidràulica amb un exquisit gust estètic. Tot contemplant els més de 200 metres de llargada i els quasi 30 metres d’alçada amb les seves dues fileres d’arcs, hom pot imaginar-se el soroll dels picapedrers i els obrers, les politges i les màquines durant la seva construcció, el brogit de l’aigua quan el creuava, el silenci petri de les èpoques d’abandonament. Dos mil anys de pedres daurades, càlides, mediterrànies, plenes de bellesa en les imperfeccions causades per l’erosió i el pas del temps. D’una magnificència tal, que hom va creure que el Diable hi tenia alguna cosa a veure.

El Diable no, l’enginy de l’home mediterrani per dominar el recurs més escàs i complicat del nostre territori: l’aigua. Un camí de l’aigua entre el riu i la ciutat. Un pont en el temps, des dels romans fins ara. 

En acabat de la visita guiada emprenem el camí cap a Tarragona, seguint el curs baix del Francoli.

El cami comença passant per una zona molt ombrívola de canyes, per on circula airet.

Algunes retornen amb l'autocar.

Quan ens retrobem totes, l'autocar ens porta a la platja del Miracle passant per dins de Tarragona, que sembla una ciutat molt bonica i arreglada.

A la platja algunes es banyen, ja que fa molt bon dia, altres es mullen els peus, i les altres s'ho miren.

La mala sort fa que li prenguin la bossa a la Rosa.

Anem a dinar al club nàutic de Tarragona on mengem una amanida de formatge de cabra, un lluç a la romana i les postres i el cafè que ens deixen triar.

Acabat el dinar es fa un detall a la Dolors, la Conxa i la Teresa com agraïment a l'organització de les sortides del curs 2016-2017. Aniran al Corte Inglés a bescanviar-ho.

Tornem a l'autocar ens porta a Sabadell on arribem una mica abans de les 19h.

Fotos dels paisatges
Fotos de les àvies

Aiguabarreig Brugent - Ter (ruta Voramera)

Aiguabarreig Brugent - Ter (ruta Voramera)

Som 35.
Sortim de Sabadell, de la plaça Antoni Llonch a les 8 del matí.

Fa bon dia, una mica de fresqueta, amb alguns núvols grisos, però no hi ha pluges anunciades fins al migdia.

Parem a esmorzar en un restaurant-bar prop de Sils.

L'autocar ens deixa a l'estació del carrilet d'Amer.

Emprenem el camí del carrilet en direcció Girona. 
Fa de bon caminar ja que es molt planer i tot i que ha plogut aquests últims dies no esta gens enfangat.

Es nota la primavera, esta tot completament verd i florit.

A l'arribar a l'alçada del Pasteral  emprenem la ruta Voramera indicada amb una senyal blava.
El camí es fa mes estret i ple d'herbes, estem en una zona d'aiguamolls.
Al costat, a la dreta anem seguint el Ter fins que arribem a l'embassament del Pasteral.
Contemplem el paisatge que queda reflectit a l'aigua.
La Dolors explica que Pasteral vol dir Pas Ter alt segons li ha explicat la Maria Mercè.

Veiem l'aiguabarreig del Brugent amb el Ter on s'hi veuen peixos que fan mes de dos pams, (son barbs?)

Seguim per zones amb pollancres, avellaners i creuem alguns recs que serveixen per regar les plantacions.

El paisatge és preciós. Tot es verd i veiem tota mena de flors.

Quan ens queda un quart d'hora de camí comença a ploure, però la majoria estem previngudes i surten paraigues i capelines de tots colors que ens ajuden a arribar a l'autocar sense patir per agafar refredats.

Trobem l'autocar al costat del camp de futbol d'Amer.

Un cop som totes a dalt l'autocar ens acosta a la plaça porxada del poble on anem a dinar a la Fonda Giralt.
Ens coloquen en un menjador per nosaltres soles.
Ens trobem el plat amb l'amanida ja a taula tot ben preparat. Després en serveixen arròs. Cadascuna tria les postres i el cafè que li ve de gust.

Avui és l'aniversari de la Marisol Gonzalez Pont, que ens fet una bosseta amb carmelets per cadascuna i totes li hem desitjat que per molts anys ho puguem celebrar juntes.

Acabat el dinar tornem a l'autocar passant per davant de la pastisseria 
Puigdemont.
Arribem a Sabadell una mica abans de les 19h.

Fotos dels paisatges
Fotos de les àvies

Alquézar

Som 32.
Sortim de Sabadell, de la plaça Antoni Llonch a les 7:45 del matí.
Durant el camí camí plou.
Parem a esmorzar a l'àrea de servei de l'Eix Transversal.

L'autocar ens porta fins a Barbastro (capital de  la comaca del Somontano) a l'estació d'autobusos. 
Tenim una noia-guia que ens ensenya la ciutat.
Son 17.000 habitants, ens parla una mica de la història i de la gastronomia.
Barbastro va estar fundada pels àrabs i conserva l'antic intra-murs, amb un bon entramat de carrerons medievals. Ressalta el patrimoni històric. La catedral de Santa Maria de l'Asumpció, d'estil gòtic edificada al segle XVI, amb tres naus i un magnífic retaule major meitat en alabastre i meitat fusta pintada imitant l'alabastre. Passem per la plaça on feien el mercat i veiem verdures i hortalises tipiques de la comarca.

Ha deixat de ploure i el temps es fresquet.

A la una tornem a l'autocar i arribem a Alquézar.

Alquézar és una vila anclada en l'espai i en el temps, on la seva agresta i salvatge bellesa queda marcada pel pas capritxós del riu Vero. És el poble mes pintoresc i representatiu de la Serralada de Guara.

Deixem les maletes a l'habitació de l'hotel Villa de Alquezar i anem a dinar migas, ternasco  i per postres un "milhojas" amb crema i ametlles a l'exterior d'un dels restaurants del poble.

A les quatre ens espera el guia Javier i ens ensenya el poble i ens acompanya fins a la col·legiata que es a dalt d'un turó.

L'origen de la vila es remonta a l'ocupació agarena on el cabdill àrab Jalaf va ordenar la consrucció de la fortalesa "Al-Qsar" d'on prové el nom d'Alquézar. Al final del segle XI, el rei aragonès Sancho Ramírez va conquerir la plaça forta on establí la magestuosa Canònica de Santa maria La Mayor, sota l'ordre dels agustins, definida actualment com Castell-Col·legiata.
El Javier ens fa fixar amb les tres torres que surt a molts escuts del poble.
Un altre noi-guia ens ensenya la col·legiata, on veiem el claustre i les pintures, el museu i l'església  amb un altre óculo similar al que hem vist al matí a la catedral de Barbastro.

Sopem al mateix restaurant el migdia, remenat de bolets, bacallà a la biscaïna i fruita.

El dijous al matí, esmorzem a l'hotel i a les 9 estem totes apunt per fer l'excursió senderista pels canons del riu Vero..
Admirem els capricis de la natura que emanen del curs d'aquest riu, per una ruta de gran valor paisagistic i ecològic. Ens fixem amb diverses plantes que el Javier ens va mostrant.

Dinem al restaurant Casa Pardina, el millor de la comarca. Les noies que el porten ens deleiten amb un pica-pica per començar, del que destacaria els xampinyons farcits i de segon plat cervol acompanyat de moniato cruixent i pera que fa les delicies dels paladars mes exigents.

A quarts de cinc l'autocar ens porta d'una tirada fins a Sabadell.
Algunes han comprat oli, formatge, crespillos, coca de carbassa o alguna altre coseta per portar a la familia.
Arribem a les 19:30h.

Fotos dels paisatges
Fotos de les àvies
Fotos varies