La Granja d'Escarp.

Aiguabarreig del Segre i el Cinca

Hem quedat a les 7 a la plaça d'Antoni Llonch, ja que avui anem lluny.

Sortim a les 7:30 esperant una caminadora que es pensava que sortiem a les 8.

Som 25, després de Setmana Santa unes quantes s'han desdit.

Fa molt bon dia.

Anem per la AP7 en direcció Lleida. Parem a l'estació de Servei de Montblanc on esmorzem.

Sortim a la sortida de Soses, passat Lleida i l'autocar ens porta per la LP-7041 fins a la Granja d'Escarp, on comencem a fer el camí  cap al Segre.

El primer tros és asfaltat. Passem pel costat de camps de fruiters, que en aquesta época de l'any ja no tenen flors i comencen a treure les fulles verdes.

Arribem el Segre que baixa ben ple. Fem el cami del costat , passem per sota un pont i pel costat del Convent d'Escarp.

L’orde del Cister va fundar el monestir en 1213, arran de la donació d’una antiga granja sarraïna per part de Pere I el Catòlic a l’abat Arnau II de Citeaux. El priorat rebé protecció reial; Jaume el Conqueridor va emetre una carta en aquest sentit des de la Suda de Lleida. Va tenir molta vitalitat entre els segles XIII i XIV hom sap que Escarp va participar en el traspàs al Cister del monestir de Lavaix, el 1223. 

El camí és ample i absolutament pla.

Arribem a l'Aiguabarreig, i observem que quan toca el sol es veu ben bé com es barregen les aigues del Cinca i el Segre.

Seguim fins que arribem a la passera que ens endinsa en el bosc de sant Jaume format per vegetació de ribera.

Al final de tot hi ha un mirador d'aus.

L'autocar ens ve a buscar a la zona de les barcbacoes.

Amb l'autocar anem cap a Mequinensa i pel cami podem contemplar l'aigua barreig del Segre amb l'Ebre.

Anem a dinar al restaurant El Mesón on mengem una amanida molt complerta, llibrets de llom i maduixes per postres. Algunes fins i tot prenen uns xupitos. L'amo del restaurant es desfà en atencions.

Havent dinat anem a visitar el Museu d'historia de Mequinensa que es troba en el local de les antigues escoles del poble vell.

Una noia ens fa de guia.  Veiem un audiovisual i uns panells que explicant la historia de poble des del Paleolitic fins a la actualitat.

Hi ha una sala dedicada a Jesús Moncada, i ens venen ganes de (re)llegir el famos llibre "Camí de Sirga" que descriu els ultims temps del poble vell de Mequinensa.

Retornem amb l'autocar cap a Sabadell per l'altre banda del riu Segre, passant per a prop de Fraga, després la AP7.

Trobem embús a la B30, ens escapolim per la UAB però també s'embussa en l'enllaç amb la C58, ja que hi ha hagut un accident. Finalment arribem a les 20h a Sabadell.

fotos

Sant Ramon - Tarroja

Ens trobem a les 8 a la plaça Antoni Llonch

Som 31

Fa molt bon dia, ultimament ha plogut, avui sortim de la plaça Antoni Llonch amb el cel ben blau, sense cap núvol. Això si, fa molt fred, però totes anem molt ben preparades, amb forros, guants i gorres.

Anem per la C58 i C16 fins a Manresa, després seguim per la C25. Parem a l'estació de Servei de Sant Pere de Sallavinera on esmorzem.

Seguim i l'autocar ens deixa a Sant Ramon on comencem a fer el camí  des de l'església de Sant Jaume, a l'oest del poble.

Anem cap a Les Oluges. Fa vent molt fred que sembla que vingui dels Pirineus, que veiem ben nevats.

Anem per un camí ample que va planejant i baixant suaument fins a les Oluges. És carener i té molt bones vistes de la comarca de La Segarra.

En arribar a les Oluges baixem el poble, que té un fort desnivell.

Pel camí anem trobant varies creus de terme (una o dues a cada poble).

Algunes es queden a l'autocar i les demés segueixen cap a Malgrat.

A Malgrat pugem fins al castell, que l'estan restaurant des de fa uns quants anys i està quedant molt bonic.

Seguim fins a Tarroja per la vall del riu Sió.

Esperem l'autocar que ens retorna a Sant Ramon. (Mentre caminavem de Les Oluges a Tarroja l'autocar ha tingut un problema amb la bateria , però ho han pogut solventar.)

Anem a dinar al casal del poble que està just al davant del monestir de Sant Ramon.

Hem menjat taula d'embotits de la comarca amb pa amb tomàquet, coca d'escalivada i després botifarra i xai a la brasa amb patates i escalivada. Un gelat de postres i cafès. 

Havent dinat visitem el monestir de Sant Ramon Nonat que li diuen l'Escorial de la Segarra. 

La visita guiada la fa un pare mercedari italià que parla en sudamericà.

Ens crida molt l'atenció la sala dels ex-vots.

Segons documents de l'època es va inagurar l'any 1695.

Consta d'una església d'una sola nau de 44 metres de llarg i 10.5 metres d'ample de creuer i una cúpula de 33 metres d'alt. Hi ha 4 capelles a cada costat que tenen 4 metres de profunditat i es comuniquen interiorment formant el cos de l'esglèsia. A l'altar major hi ha un monumental retaule barroc que ofereix un aspecte esplèndid. Al cambril antigament hi havia el cos de Sant Ramon Nonat, que fou expoliat l'any 1936, però en l'actualitat s'ha substituit per una relíquia del sant.

Dins el santuari hi ha un claustre amb pati inferior format per 28 columnes de pedra. Les dimensions són de 35.03 metres per 35.70m, fent un total de 1286 m2. Les columnes són cilíndriques de base jónica, i d'una sola peça, rematades amb capitells.

En el primer pis, sobre el claustre del pati, es troba un altre claustre amb vuit balcons uniformes de grans dimesions amb voltes de mig punt que donen també a l'interior.

Durant molts anys i efectuant una recerca exhaustiva s'han pogut recuperar alguns objectes pertanyents a l'antic museu, éssent les peces més importants, vuit cantorals de grans dimensions, que estan numerats des de el número 1 fins al 11, faltant els numeros 6,7,9, els quals es creu que foren destruits. També s'han pogut recollir una gran quantitat d'ex-vots, alguns d'ells bastant antics.


L'entrada de l'església és d'estil barroc català. A la part inferior de la façana destaquen 4 grans columnes salomòniques de pedra d'una sola peça, enmarcant cada dues unes "hornacines", que en altre temps tenien les imatges de Sant Pere Nolasc i Santa Maria del Socors o de Cervelló. Aquestes imatges varen ser destruides l'any 1936. Sobresurt en el bell mig, l'escut de l'ordre de la Mercé, fet de pedra picada com la resta de la portada. A la part alta, enmarcat també per dues columnes salomòniques, es troba la imatge original de Sant Ramon, que presideix tot el conjunt arquitectònic.

Retornem amb l'autocar cap a Sabadell pel mateix camí per on del matí i arribem sobre les 18:30 h.

fotos

Sant Quirze Safaja

Ens trobem a les 9 a la plaça d'Antoni Llonch, sortim a les 9:30

Som 29

Fa molt bon dia, els passats tres dies ha plogut molt, en canvi avui sortim de la plaça Antoni Llonch amb el cel ben blau, sense cap núvol. Això si, fa molt fred, però totes anem molt ben preparades, amb forros, guants i gorres.

Per Santiga anem a buscar el lateral de la B30 i agafem la C59, fins que passat Sant Feliu de Codines agafem la B1413 fins al kilometre n.9 on trobem el camí que ens portarà a Sant Quirze Safaja.

Passem per un camí ample que els tres kilometres primers puja bastant i després va baixant suaument. 

El cami esta en bones condicions per caminar. Trobem alguns bassals glaçats.

Passem per Can Barnils que te una ermita dita del Roser molt ben arreglada. També passem pel costat d'una residència de cavalls.

Una gossa força gran ens fa companyia i ens cuida des d'aqeusta residència equina fins que pugem a l'autocar a Sant Quirze.

Veiem molt bones vistes Vallès  el Moianès i al fons el Pirineu i el Montseny nevats. 

L'autocar ens espera al costat de la carretera i ens porta fins a Castellterçol, on dinem a la fonda del poble.
Ens deixen triar el menú, (dos plats i postres)

Retornem amb l'autocar cap a Sabadell  i arribem sobre les 17:30 h.



fotos

Torre del Baró

Avui som 28.

Ens trobem a les 9 a la plaça d'Antoni Llonch, sortim a les 9:30 ja que ha vingut un autocar mes petitó per poder passar mes facilment pels carrers de la zona que visitarem

Fa bon dia sobretot quan tornem. L'ambient és força fred i el vent és gelat.

La conductora ens porta cap a Cerdanyola i per la B1415  ens deixa just sota el pont que creua el passeig de les aigües per sobre la carretera i podem començar la caminada.

El passeig de les aigües és un camí ample que voreja Collserola pel cantó de Barcelona. Només discontinuat en el tros de la carretera de la Arrabassada, va d'esplugues a Torre Baró.

Durant la caminada podem llegir alguns cartells que donen explicacions del passeig.

A la Torre del Baró fem una visita guiada, en dos grups de catorze persones, ja que la pujada a dalt de la torre esta limitada a 15. Un parell de noies ens fan moltes explicacions.



Torre Baró és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona. És un dels barris més singulars del districte.

Va sorgir a mitjan segle XX a una part de la serra de Collserola de diferents iniciatives d'urbanització en forma de ciutat jardí que no van prosperar. La zona, que en un principi havia d'ésser residencial, es va convertir en un barri d'autoconstrucció, arran de les necessitats d'habitatge de moltes persones arribades d'altres llocs de la península Ibèrica durant les dècades dels cinquanta i seixanta.

La construcció inacabada del castell de Torre Baró, a dalt de la serra, s'ha convertit en símbol del districte. Aixecat durant la primera dècada del segle passat, tenia com a finalitat esdevenir un hotel dins del projecte d'urbanització de la zona residencial. El nom del barri, però, prové de l'antiga torre anomenada Torre del Baró, construïda al segle XVI per la família Pinós al costat de la carretera de Ribes i destruïda l'any 1714. Una segona torre va ésser construïda al mateix indret el 1797 i va ésser enderrocada el 1967 quan es va construir la Meridiana.

En acabar la visita de la Torre fem una volteta i veiem unes vistes fabuloses del Vallès, i tota la zona metropolitana. El Montseny està una miqueta nevat i al fons també es veu el blanc dels Pirineus.

Dinem al restaurant El Mirador (també anomenat el Cordero) te unes vistes fabuloses sobre Barcelona i el mar. Mengem amanida de formatge de cabra i presa amb patata al caliu i pebrotets i postres a escollir.

Retornem amb l'autocar cap a Sabadell  i arribem sobre les 17h.



fotos paisatges

fotos avies

Riera de Caldes. De Palau a Caldes

Avui som 35.
Ens trobem a les 9 a la plaça d'Antoni Llonch

Fa bon dia sobretot quan sortim, després queda una mica ennuvolat. L'ambient és força fred.

El conductor ens porta per la B30 per no fer curves, la llàstima es que un camió està mig tombat i provoca una bona retenció. A les 10 som a Palau de Plegamans i podem començar la caminada.

Fem una volteta pel parc de l'Hostal del Fum, que el tenen molt ben arrreglat i a partir d'aquest punt anem pel costat de la riera de Caldes fins a la Torre Marimon seu de l'IRTA. 

Durant la camiada podem llegir alguns cartells que donen explicacions de la fauna i la flora de la riera.

El camí es força ample el primer tros és molt despejat i l'últim tram passa pel mig del bosc.

A la Torre Marimon llegim la informació de la wikipedia, i fem la visita de l'exterior. No és un lloc on admetin visites.

Torre Marimon és un conjunt i finca agrícola de 115 hectàrees (amb 50 ha de conreus) de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.


En l'actualitat l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàriaes (IRTA), de la Generalitat de Catalunya, hi desenvolupa activitats de recerca científica agroalimentària. També s’hi desenvolupen activitats formatives, pedagògiques, esportives i lúdiques.


Dinem a la Bota de Caldes. Mengem escamarlanets frescos i melós de vedella i postres a escollir.

Retornem amb l'autocar cap a Sabadell contemplant una magnifica posta de sol i arribem sobre les 18h.



fotos paisatges

fotos avies

Ruta dels Molins (Calldetenes -Sant Julià de Vilatorta)

Ruta dels Molins  (Calldetenes -Sant Julià de Vilatorta) i Vilalleons

Avui som 32.
Ens trobem a les 8 a la plaça d'Antoni Llonch

A Sabadell, hi ha alguns núvols grisos, però el dia ha aguantat perfectament i hem tingut bones estones de sol i xafogor.

La B30 està bastant embussada i abans d'arribar a Centelles també hi ha embús degut a les obres que estan fent a l'autovia que porta a Vic.

Esmorzem a Calldetenes i després  l'autocar ens acosta a l'inici de la Ruta dels Molins. 

Voregem el torrent de Sant Martí i els diferents elements hidràulics que abastien fa anys els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut. 

La ruta fou inaugurada el 1994.

Es tracta d'un camí amb ponts i passos que permeten observar al llarg de gairebé 3 km tot un seguit de canals i recs, basses, rescloses, fonts, "cadiretes" i molins; tots ells elements d'arquitectura hirdràulica que permetien aprofitar tot el cabal d'aigua del torrent.

També, al voltant d'aquesta ruta, s'hi agrupen algunes de les cases més antigues del poble. El recorregut és de poca llargada, suau i planer, i enllaça els pobles de Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta. 

Passem per sant Marti de Riudeperes i el mossén ens fa explicacions.

Calldetenes vol dir Carrer de les tendes, ja que aquesta zona antigament quedava extramurs de Vic i s'estalviaven de pagar impostos

Riudeperes vol dir Riu de Pedres, ja que el riu baixa amb poc cabal, el suficient però per fer funcionar els molins fariners que hem anat veient.

En arribar a Sant Julià de Vilatorta veiem les 7 fonts. 

Allí dividim el grup i unes van amb autocar fins a Vilalleons i les altres a peu.

Aquest segon tram passa pel castell de Bellpuig, que diu la llegenda que el van derrocar degut a un mal contracte, ja que es van deixar d'esmentar el dret de pas per arribar-hi quan van vendre les finques que l'envoltaven.

El camí es força ample i ombrívol, ple d'alzines. Veiem força bolets.

Dinem a Vilalleons a Cal Teixidor, amb el grup de mares. Mengem amanida, vedella amb bolets i postres a escollir.

Donem una volta pel poblet i retornem amb l'autocar cap a Sabadell o arribem sobre les 18h.

fotos paisatges

fotos avies

Tarragona. Aqueducte de les Ferreres i Francolí

Tarragona. Aqüeducte de les Ferreres i pel Francolí fins a Tarragona.

Som 35.
Sortim de Sabadell, de la plaça Antoni Llonch a les 8 del matí.

A Sabadell, fa una mica de fresqueta, amb alguns núvols grisos, a Tarragona anuncien bon temps.

Parem a esmorzar a l'àrea del Mèdol. Hi ha força gent que suposem que van a Port-Aventura.

Seguim i l'autocar passant per la petroquímica de Tarragona ens deixa al parking de l'aqüeducte de les Ferreres, també anomenat pont del diable. 

Ens espera la Montse que ens farà de guia. 

Web del parc.


La Montse ens explica molt bé els jardins romàntics construïts pels germans Puig i Valls. Amb camins recargolats, plantacions de xiprers amb forma d’animal, i racons secrets amb elements històrics...

Veiem una pedrera d'on treien els carreus per construir l'aqüeducte.

Fins que arribem al punt de contemplar la imponent de la vista de l’Aqüeducte de les Ferreres que s’obre de sobte enmig del bosc.

Els romans, en la seva necessitat de subministrar aigua a la ciutat de Tarraco, van deixar per l’eternitat una obra pública monumental, que combina la més estricta funcionalitat hidràulica amb un exquisit gust estètic. Tot contemplant els més de 200 metres de llargada i els quasi 30 metres d’alçada amb les seves dues fileres d’arcs, hom pot imaginar-se el soroll dels picapedrers i els obrers, les politges i les màquines durant la seva construcció, el brogit de l’aigua quan el creuava, el silenci petri de les èpoques d’abandonament. Dos mil anys de pedres daurades, càlides, mediterrànies, plenes de bellesa en les imperfeccions causades per l’erosió i el pas del temps. D’una magnificència tal, que hom va creure que el Diable hi tenia alguna cosa a veure.

El Diable no, l’enginy de l’home mediterrani per dominar el recurs més escàs i complicat del nostre territori: l’aigua. Un camí de l’aigua entre el riu i la ciutat. Un pont en el temps, des dels romans fins ara. 

En acabat de la visita guiada emprenem el camí cap a Tarragona, seguint el curs baix del Francoli.

El cami comença passant per una zona molt ombrívola de canyes, per on circula airet.

Algunes retornen amb l'autocar.

Quan ens retrobem totes, l'autocar ens porta a la platja del Miracle passant per dins de Tarragona, que sembla una ciutat molt bonica i arreglada.

A la platja algunes es banyen, ja que fa molt bon dia, altres es mullen els peus, i les altres s'ho miren.

La mala sort fa que li prenguin la bossa a la Rosa.

Anem a dinar al club nàutic de Tarragona on mengem una amanida de formatge de cabra, un lluç a la romana i les postres i el cafè que ens deixen triar.

Acabat el dinar es fa un detall a la Dolors, la Conxa i la Teresa com agraïment a l'organització de les sortides del curs 2016-2017. Aniran al Corte Inglés a bescanviar-ho.

Tornem a l'autocar ens porta a Sabadell on arribem una mica abans de les 19h.

Fotos dels paisatges
Fotos de les àvies